Marc Vilahur: "Les polítiques de conservació de la natura precisen d’un impuls més enllà de l'Agència"

El Parlament va aprovar el passat 17 de juny la creació de l'Agència Catalana de la Natura, un instrument que les entitats del tercer sector fa anys que reclamen i que en els darrers mesos s'ha anat posposant arran de l'extraordinària situació de pandèmia. Precisament, aquest moment de crisi sanitària que estem vivint va fer que les entitats reclamessin de manera urgent una eina amb la qual treballar polítiques de conservació de la natura que evitessin aquest tipus de situacions.

Per conèixer més sobre l'Agència Catalana de la Natura, la petició de les entitats i el procés d'aprovació, hem parlat amb el Marc Vilahur, ambientòleg i president de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).

Què és l'Agència Catalana de la Natura?

L'Agència Catalana de la Natura és una agència que, bàsicament, se centra a gestionar els espais naturals protegits i les seves àrees circumdants.

De quina situació es parteix?

Partim del desmembrament del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2010, i les reparticions de les competències en els diferents departaments que, de facto, suposa la pèrdua d'un instrument estratègic per gestionar el medi natural al nostre país.

Relacionat, està la reducció de recursos: s'ha produït una reducció de l'ordre del 40% dels recursos destinats a política de conservació a Catalunya en els darrers deu anys. I això vol dir també que es perd la capacitat humana de fer una gestió efectiva dels espais naturals protegits.

Què suposa això?

Això implica una pèrdua de biodiversitat important i, per tant, la necessitat de recuperar un instrument efectiu que gestioni la natura i els espais naturals protegits com a dinamitzadors del territori.

L'Agència és un instrument que fa la feina que faria la sotsdirecció general de biodiversitat, especialment en espais naturals protegits, però ho fa de forma més desenvolupada, més planificada i amb la capacitat de poder fer copartícip el territori, amb una taula social i amb l'òrgan rector que incorpora actors dels diferents àmbits.

Per tant és absolutament necessària?

És indispensable i insuficient.

Per què és insuficient?

Perquè les polítiques de conservació de la natura precisen d'un impuls més enllà d'una agència de la natura. Necessitem recuperar una figura forta dins del Govern, sigui un ministeri o una vicepresidència, que treballi en les polítiques ambientals del país. Com ho fan, per exemple, a la vicepresidència de transició ecològica espanyola, o al ministeri de transició ecològica francès.

Us heu reunit amb el conseller Calvet? Què us ha transmès?

Sí, vam tenir reunió abans de l'aprovació de l'Agència. La informació que ens ha transmés ha estat en el sentit de col·laboració, de suport mutu, en què tots dos reconeixíem la necessitat d'aquesta agència. La Generalitat reconeixia que s'havia tramitat amb urgència, però a nosaltres ens semblava totalment idoni perquè ens trobem en una situació d'emergència ambiental global, i aquestes mesures s'han de prendre de forma immediata per evitar conseqüències irreversibles al nostre país.

Ens va dir també que havia estat una agència que havia costat molt, amb diferents intents en els darrers vint anys i, efectivament, vam reconèixer mútuament que ens trobàvem amb una culminació d'un procés legislatiu que no ha sigut fàcil i que ha generat controvèrsies importants al territori.

Hi ha algunes veus que dubten sobre el seu funcionament.

El que s'ha produït, sobretot, és una certa desconfiança cap al fet desconegut. És a dir, quan hi ha canvis i aquests canvis generen un impacte, sovint hi ha gent que veu amb desconfiança, amb certes pors i dubtes aquests canvis. El desconeixement genera animadversió molts cops.

Bàsicament aquesta agència el que vol és donar veu al territori, de forma paritària, evidentment, perquè és una agència que es dedica a la gestió dels espais naturals protegits, i, per tant, dona una veu per poder incidir en aquestes polítiques tant a les administracions locals com a les entitats ecologistes, com els centres de recerca o els gestors privats del territori.

S'ha parlat també de la representativitat.

Aquestes animadversions que s'han generat arran de la representativitat són més per la dificultat d'entendre la dimensió real d'aquesta agència. No és una agència que afecti més enllà de les seves competències pròpies dels espais naturals protegits i espais circumdants.

El món rural és molt divers, té un sector que és l'agroecològic i que treballa dins dels espais naturals protegits fent turisme, fent diferents tipus d'activitats dins del sector productiu mateix. I crec que no és, ni molt menys, una problemàtica que es compatibilitzi la conservació de la natura amb l'activitat agrícola, ramadera, forestal, etc.

Les entitats heu lluitat molt per la seva aprovació.

Han lluitat perquè hi hagi una política ambiental forta a Catalunya. Això no passa únicament per l'Agència. Per tant, la nostra lluita va molt més enllà de l'Agència, va molt més en la sintonia de recuperar una vicepresidència de la natura, que posi en relleu realment la crisi ambiental global en la qual estem i doni resposta als posicionaments oficials del Govern en el reconeixement de l'emergència climàtica, del posicionament envers el desenvolupament sostenible, l'economia circular i els principals reptes europeus.

El tercer sector ha lluitat molt per una política ambiental forta. Creiem que amb l'Agència no és suficient malgrat li hem donat suport, i pensem que el punt fort és defensar que recuperem una estructura ambiental. On havíem estat pioners amb un departament ambiental a principis dels anys 90, ara estem a la cua dels països europeus, sense una capacitat estratègica d'enfrontar-nos a l'emergència ambiental global.

Com ha estat el procés d'aprovació de l'Agència?

És important remarcar que l'Agència és un projecte que neix amb la bona voluntat de la majoria de l'arc parlamentari. Així, s'ha donat resposta a la voluntat d'una majoria de la ciutadana. Ara creiem que és moment que ens asseiem tots a treballar, que ho fem de forma conjunta i buscar una col·laboració entre la societat rural, la societat urbana, el sector primari i el consumidor, i recuperar la connectivitat entre tots aquests vasos de la societat i que hi hagi un flux d'informació, però també d'acció i capacitat transformadora.

Això és essencial perquè l'Agència funcioni, però també perquè com a país siguem capaços de recuperar un lideratge com l'econòmic, social o ambiental, i això només ho podem fer amb l'acceptació d'aquesta crisi ambiental global, l'acceptació que necessitem eines efectives per gestionar-la, i l'acceptació que aquestes eines hagin de ser transversals i. per tant, han de respondre a la majoria de la ciutadania i les necessitats del territori.

Està en perill el patrimoni natural a Catalunya?

Sí, entre altres coses perquè tenim la llei de biodiversitat que fa més de vint-i-cinc anys que no s'ha aprovat. Estem en una situació de pèrdua de biodiversitat de l'ordre del 20% en els últims quinze anys. Aquesta pèrdua de biodiversitat també va acompanyada de moltes altres problemàtiques en l'àmbit ambiental.

Quan estem parlant que a Catalunya el medi ambient està en perill, parlem també de fluxos biogeoquímics, estem parlant de la qualitat de l'aigua, de l'aire, de la contaminació dels sòls, estem parlant d'aspectes molt rellevants que es manifesten en situació crítica a Catalunya, un país que és extremadament divers. Estem a un dels 'hotspots' de biodiversitat en l'àmbit global, però que està perdent la biodiversitat a un ritme alarmant.