Maria Figueras: "És alarmant que la pèrdua de biodiversitat que patim sigui tan perceptible a escala humana"

Les Madrigueres, al barri marítim de Sant Salvador del Vendrell, és l’únic espai del litoral del Baix Penedès que no ha estat urbanitzat. En bona part, això ha estat mèrit de la tasca i la determinació del Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès (GEVEN), una entitat que va néixer a finals de la dècada dels vuitanta per defensar i protegir el patrimoni ambiental de la comarca tarragonina. 

Avui parlem amb la Maria Figueras, tècnica de projectes del GEVEN, amb qui abordem, entre altres qüestions, els reptes actuals que afronta l’entitat per preservar la biodiversitat a la zona, les lluites històriques com la renaturalització de les Madrigueres i les dificultats per conscienciar una població sovint desconnectada de la problemàtica ambiental. 

El GEVEN va néixer els anys vuitanta. Què va impulsar la seva creació?

En aquella època, el Baix Penedès va començar a patir una gran expansió urbanística, un boom immobiliari, i una part de la població de la comarca, majoritàriament del Vendrell, van activar-se perquè veien que es posava en perill el patrimoni natural de la zona. Es van organitzar per protestar i defensar tot allò que encara no s’havia construït i que encara eren a temps de protegir.  

Per on van començar?

Un dels primers projectes, el que va tenir més èxit a nivell de protecció i defensa del territori, es va centrar en les Madrigueres. Si mirem la trajectòria de l’entitat, és la zona on hem fet més feina i la que fa més anys que lluitem perquè es conservi i es renaturalitzi. 

Com és la zona de les Madrigueres?

És l’última part de la costa del Baix Penedès que queda sense edificar. A més, per les seves característiques, presenta diverses llacunes litorals i és un espai molt interessant en l’àmbit de la biodiversitat.

I es volia urbanitzar.

Originàriament, la riera de la Bisbal travessava la zona i, a finals dels anys cinquanta, es va desviar per poder-hi construir. Des del seu naixement, el GEVEN va alertar que això no es podia fer i el 1993 va posar en marxa la campanya ‘Salvem les Madrigueres’. Es van recollir signatures i es van presentar al·legacions per evitar que es construís en aquest espai. I, a partir de la campanya, s’inicia una proposta per fer un pla especial de protecció de la zona, que comença a articular-se fins passats uns anys, el 2006.

Va trigar molt a posar-se en marxa.

La reivindicació comença als anys noranta, però no és fins al 2015 que es comença a aplicar realment aquest pla i es comença a fer una renaturalització de l’espai.

Quines actuacions s’han fet per renaturalitzar l’espai?

S’ha fet en diverses fases i en col·laboració amb diverses administracions. L’Ajuntament del Vendrell és el principal actor i amb ells hem signat un acord de custòdia que situa el GEVEN com la figura protectora i gestora de l’espai. Aleshores, el 2015 es va iniciar la construcció d’una primera llacuna, que posteriorment es va ampliar. És una llacuna interior salada. A banda, des de l’entitat també hem hagut de lluitar perquè, tot i que es volia naturalitzar l’espai, també s’hi volia fer un passeig, accessos a la platja, etc. 

I pel que fa a la biodiversitat?

En aquest espai s’han dut a terme diversos projectes d’erradicació i eliminació d’espècies exòtiques, tant de fauna com de flora. Alhora, s’hi fan seguiments científics anualment, per exemple, de micromamífers en el marc del projecte SEMICE. També és un dels punts de Catalunya on més ocells s’anellen, atès que hi ha una persona que és molt aficionada i en fa moltíssims cada any. 

De quines altres espècies es fan seguiments?

Es fa seguiment de les poblacions de Fartet, una espècie protegida que hi ha a la llacuna interior. Aquesta tasca es fa en col·laboració amb una professora de la Universitat de Barcelona (UB), que treballa tot el tema de l’evolució de les llacunes. Igualment, fem seguiment del Corriol, que, malauradament, cada cop té una població més reduïda. Impulsem una campanya de formació per fer conscienciació, fer el seguiment de parelles, dels nius, de com abalisar-los, etc. 

Esteu obtenint bons resultats en aquest sentit?

No massa, perquè una dificultat generalitzada és que caldria una implicació molt més decidida per part de l’administració. Un dels problemes que ens trobem és que molts nius són depredats per gossos. És un tema que s’ha treballat amb l’Ajuntament  perquè els gossos no entrin a les platges, fins i tot s’ha fet una normativa. No obstant això, si no hi ha vigilància ni punició, tot plegat és molt més complicat.

Així, l’espai encara està en procés de renaturalització.

Sí, i malgrat que hem tingut entrades d’algunes espècies invasores a través de la riera, que és una font important d’entrada en aquest sentit, podem dir que l’evolució de les llacunes, de la vegetació i la fauna autòctona, és molt favorable. És genial que les llacunes, tot i ser artificials, funcionin de manera més o menys naturalitzada. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Geven (@geven2.0)

Quins seran els següents passos?

En els pròxims anys s’iniciaran diversos projectes per continuar renaturalitzant l’espai i assolir els objectius que s’ha fixat el pla de gestió de les Madrigueres de cara al 2030. Fins ara, s’ha treballat molt en la zona litoral, de llacunes i dunes; i ara la idea és centrar-nos més en la part més interior. Allà, malauradament, encara hi ha molts abocaments de deixalles, fauna exòtica i també algunes barraques agrícoles que estan en molt mal estat.  

Què s’hi preveu fer?

En els pròxims mesos, la Generalitat posarà en marxa un projecte de recuperació de l’espai que, si avança com està previst, estarà molt bé perquè contempla l’ampliació de les llacunes, l’eliminació de flora exòtica i de la runa que hi ha… Bàsicament, es tracta de fer una rentada de cara de l’espai. I, a partir d’aquí, nosaltres hem previst implementar un pla de pastures i dur a terme molts més seguiments a nivell de biodiversitat per ampliar el coneixement de l’espai.

Si parlem de biodiversitat, les dades a Catalunya són preocupants, amb una davallada mitjana de les poblacions de fauna del 24% en els últims vint anys, per exemple. Com ho veieu des del GEVEN?

Un dels senyals més alarmants és que la pèrdua de biodiversitat que patim sigui tan perceptible a escala humana. Si ens fixem en els seguiments de micromamífers que fem, per exemple, hem vist com amb la sequera el decrement de les poblacions s’ha notat moltíssim. És per això, per exemple, que des de fa uns anys s’ha fet aquest treball de custòdia del territori per donar més resiliència a la part natural que encara queda al Baix Penedès, que és molta. Tenim la sort de gaudir d’una comarca molt diversa pel que fa a paisatges i amb un gran potencial. 

Què s’ha fet en el marc d’aquest treball de custòdia?

S’ha treballat amb diferents productors i, actualment, hem realitzat projectes en més de cinc finques de la comarca, amb accions com la recuperació de basses, plantades de vegetació, col·locació de caixes-niu de ratpenats o la instal·lació de cartells, entre altres. A més, en una desena de finques, també s’han fet diverses accions de voluntariat, de divulgació i d’educació ambiental. 

Cal fer més pedagogia pel que fa a la conservació dels nostres espais naturals?

Aquest és un dels pilars de la tasca de l’entitat. Sempre ens agrada dir que no només ens queixem, sinó que també proposem i actuem. I una part d’això consisteix a explicar les riqueses que tenim, perquè és una manera d’estimar, protegir i defensar el nostre patrimoni natural. En aquest sentit, treballem per arribar cada cop a més gent. 

"El repte és arribar també a públics no tan conscienciats".

Suposo que no és senzill arribar a segons quins públics.

Quan fem activitats, una de les coses que ens trobem és que les persones que participen són gent que ja són socis de l’entitat, estan molt motivats i ja tenen aquesta sensibilitat ambiental. Tanmateix, el repte és arribar també a públics no tan conscienciats. Al cap i a la fi, aquest ha de ser el nostre públic objectiu, perquè qui està motivat i sensibilitzat segur que ja anirà fent coses. Amb tot, encara hi ha moltíssima gent que viu d’esquena a tota aquesta problemàtica, i és molt més complicat d’arribar-hi. 

De quina manera intenteu ampliar el vostre públic?

Intentem moure’ns en molts espais i ampliar les col·laboracions, com ara amb Turisme del Vendrell fent ecoturisme. Per exemple, ens poden contractar per fer una activitat de descobriment de les Madrigueres, que potser no és tant científica, sinó que visitem l’espai, expliquem què s’hi fa… És una activitat més assequible, per dir-ho d’alguna manera. A més, també treballem amb escoles i instituts del territori. Cal dir que les Madrigueres és un espai molt agraït, perquè veus el corriol, pots veure altres ocells que estan per les llacunes… Intentem fer aquest primer contacte d’infants i adolescents amb l’espai per crear un vincle i despertar alguna cosa en ells i elles.

Quines són les principals dificultats que us trobeu per fer la vostra tasca?

A nivell de recursos, per exemple, els socis paguem una petita quota anual, i el gruix dels projectes s’han de finançar amb subvencions, i sovint presenta dificultats i no és fàcil. Per tant, el finançament és un hàndicap i, d’alguna manera, implica estar a la corda fluixa. Com a dificultats, també puc parlar de les limitacions per arribar a més gent, un objectiu al qual hem d’aspirar, i també certs malentesos amb administracions quan es creuen altres interessos. 

Com podem col·laborar amb el GEVEN?

La millor manera és participar en les activitats que fem, als voluntariats… Qui hi estigui interessat pot trobar tota la informació a les nostres xarxes socials. Per altra banda, òbviament, qui cregui en el projecte es pot fer soci de l’entitat i qualsevol mena de difusió sempre és benvinguda. Amb tot, el més important és transmetre a tothom que es pugui la sensibilitat per la natura i l’entorn, sigui des del vincle del GEVEN o no. És molt necessari difondre aquest esperit de protegir i conservar la natura.