Mariano Cebolla: “Hi ha una part de la societat que viu completament aliena a la natura”

El patrimoni natural d’un territori és allò que el defineix i el fa singular. A Catalunya, no hi ha dubte que és un dels principals actius i un valor clau del país. Paratges com el delta de l’Ebre són únics i demanen una tasca de salvaguarda i conservació que cal dur a terme de manera decidida, sobretot en els temps que vivim, marcats per les creixents amenaces al medi ambient. 

A aquest propòsit, amb moltes ganes i molta passió, es dedica l’Associació Ornitològica Picampall, nascuda el 2006. D’aleshores ençà, l’entitat ebrenca ha posat en marxa projectes enfocats a conèixer i divulgar la riquesa de biodiversitat present a les Terres de l’Ebre, com l’Escola Natura. O a la gestió integral d’espais naturals com l’Alfacada, entre altres. Tot plegat, amb un fort sentiment de pertinença al territori com a bandera. En parlem amb el seu president, el Mariano Cebolla.    

Picampall no existiria sense aquest vincle tan fort amb el territori.

El lligam que tenim amb el territori és total. Jo mateix soc del Delta, i el vincle emocional que m’hi uneix és tot. Hi he viscut tota la vida i és la meva identitat. El paisatge que ens envolta forma part indissociable de què som, com som i perquè som. 

D’aquest lligam emocional va néixer l’entitat.

Enguany complim la majoria d’edat i vam sorgir fruit de la voluntat de molta gent que ja ens coneixíem i ens agradava l’ornitologia. Per tant, vam néixer com una associació ornitològica. Teníem, i continuem tenint, aquestes ganes i aquesta passió per donar a conèixer a tothom què és l’ornitologia, des d’un vessant lúdic, però també més científic. 

Ben aviat, però, vau ampliar el focus per anar més enllà de l’ornitologia.

Clar, ha estat així, inevitablement, perquè la passió per l’ornitologia et porta a interessar-te per la conservació de l’espècie, pels hàbitats on viu, per la biologia… I, a partir d’aquí, ens anem obrint al coneixement de tota la biodiversitat, del funcionament dels espais naturals, de l’ecologia integral. Per tant, el nostre punt de partida, allò que ens unia, era l’ornitologia, però de seguida vam obrir els estatuts de l’entitat a tot l’àmbit de la biodiversitat i del paisatge en general. 

Picampall està formada només per persones expertes en la matèria?

Som gent de tota mena. Evidentment, persones expertes com biòlegs, ecòlegs, naturalistes, botànics, herpetòlegs o educadors ambientals, entre altres, però també hi ha persones aficionades, o més aviat apassionades, que al final també són enteses en la matèria. Penso que tots plegats fem un molt bon equip.

Com és el procés que dona lloc a la creació d’un projecte?

El fet de no tenir cap persona alliberada al 100% i dedicada a temps complet a l’entitat fa que treballem robant el temps de cadascuna de les persones que formem Picampall. I pel que fa a la gestació de projectes, et poso un exemple: el seguiment del còlit negre. Es tracta d’una espècie d’ocell que es va veure que encara hi havia poblacions a les Terres de l’Ebre, mentre que, per contra, anava minvant a la resta de Catalunya.

Per tant, el territori quedava com una mena de reservori d’espais i hàbitats òptims per a aquesta espècie. I un dia, algú va tenir la idea de fer un seguiment del còlit negre a les Terres de l’Ebre. Tot això es va escriure en forma de projecte i tan aviat com van tenir algun tipus de finançament, en part gràcies a ajudes, ho vam tirar endavant.

Quin diríeu que és el projecte que defineix Picampall com a entitat?

L’únic projecte que ens mou de manera regular, com una roda, és l’Escola Natura. Bàsicament, consisteix a una programació anual d’activitats educatives i formatives. Es tracta d’una sèrie de cursos que no només estan pensats per a escolars, que també, sinó que per a persones joves o adultes. 

Parlem, per exemple, d’un curs d’iniciació a l’ornitologia, que el programem cada any i sempre té molt d’èxit. Però també n’organitzem de botànica, d’amfibis o d’insectes, que és un tema que ara està molt de moda. Volem que la gent s’enamori del que fem, i l’Escola Natura és el projecte que ens dona vida com a entitat. Hi ha molta gent que vol aprendre, i a partir d’aquests cursos tenen l’empenta per continuar formant-se.

En general, manca molt coneixement ambiental entre la població.

A l’entitat fa molts anys que fem educació ambiental, jo mateix en faig des del 1992, però, si t’he de ser franc, no tinc clar si tot plegat serveix com està plantejat. Amb això vull dir que ho hem d’abordar com una cursa de fons, sense parar. L’educació ambiental no pot estar pensada com una activitat d’esbarjo, que es fa de manera puntual.  

Per tant, cal molta més sensibilització en aquest àmbit.

És que hi ha una part de la societat que viu completament aliena a la natura, que està desconnectada. Fa quaranta anys que es va crear el parc natural del Delta de l’Ebre i encara avui hi ha gent adulta que és d’aquí i se sorprèn quan li parles del patrimoni natural del territori. Per tant, l’educació ambiental l’hem de fer sempre, i les entitats que ens dediquem a fer activitats de natura, coneixement i divulgació no podem aturar-nos. 

Ara bé, penso que l’educació ambiental s’ha d’implantar de forma més decidida, fins i tot et diria que hauria d’entrar al currículum escolar. Cal fer-ho d’una altra manera, més vivencial. A hores d’ara, no hauríem d’estar explicant a la societat coses que són molt bàsiques.  

"L'Escola Natura és el projecte que ens dona vida com a entitat, que ens mou de manera regular".

Precisament, un dels propòsits de l’entitat és involucrar activament els habitants de les Terres de l’Ebre en la vostra tasca. Ho heu aconseguit?

Penso que sí, però és curiós perquè s'aconsegueix, en bona part, a partir de la gent que és de fora i participa en els cursos, activitats i visites de camp que organitzem. També tenim gent del territori, és clar, però la majoria són de fora del Delta i a base que aquestes persones es fan ressò de què fem, hi ha un efecte de caixa de ressonància que arriba a les oïdes de la gent del territori. I, aleshores, pensen: ‘ostres, potser aquesta gent de Picampall sí que està fent coses interessants’. 

Una altra de les comeses de Picampall és la gestió d’espais naturals com l’Alfacada o la Tancada.

Aquests dos espais són propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera, i aprofito per dir que és fantàstic tenir una entitat catalana que s’ha dedicat a comprar espais per a la seva conservació. A Picampall vam tenir la sort que confiessin en la nostra entitat per a la seva gestió. De seguida ens vam posar a treballar per tirar endavant projectes de millora i recuperació d’aquests dos espais. 

Què demana aquesta tasca?

És una tasca que implica molta responsabilitat i ens fa sentir molt orgullosos. L’Alfacada, per exemple, és una llacuna important, molt ben conservada, on no hi ha ni caça ni pesca. L’estem conservant com si fos una reserva natural, tot i que no està catalogada així. I tenim molt de compte de gestionar-ne l'ús públic de manera controlada i respectuosa perquè no volem cremar l’espai. El cert és que és una feina que ens omple molt.

"La gestió d'espais naturals és una tasca que implica molta responsabilitat i ens fa sentir molt orgullosos".

Quines són les principals dificultats que teniu per assolir els objectius de l’entitat?

Principalment, el temps que podem dedicar-li. Hem de trobar el temps de sota les pedres. Ara bé, també et dic que la passió pot amb tot, i això fa que sempre acabem superant els moments més crítics. És evident que ens podríem queixar de moltes coses, però no creiem que sigui una actitud positiva.

Tenim molt clar que som una entitat humil, no tenim la voluntat de ser la primera entitat de Catalunya, sinó de fer un treball de formigueta. El nostre lema és: ‘si existim com a entitat, ja és tot un èxit’. I en bona part existim gràcies als socis, que ens permeten mantenir una estructura mínima per funcionar. Si no falten les ganes, tot és possible.

Parlem dels reptes de futur.

En aquest sentit, no ens hem plantejat objectius com arribar a determinat número de sòcis o créixer així o aixà. Estem funcionant molt bé com estem i no tenim aquesta ambició. I això fa que anem fent a poc a poc, prioritzant la feina ben feta. Sembla que ens funciona perquè cada any tenim més acceptació. 

Per acabar, un desig.

Una de les coses que ens agradaria és que si hi ha gent que té idees de projectes ambientals de conservació per fer, de seguiment o de millora, el que sigui, que no dubti a dir-nos-ho. Estem completament oberts a escoltar propostes i posar-nos a treballar.