Marta Masats: “La participació és l'ADN de la gestió comunitària“

Tot just surt d'una presentació en la qual ha explicat a persones representants de diverses ciutats europees què significa la gestió comunitària, a un altre dels espais emblemàtics de la ciutat que funciona segons aquest model, l'Ateneu de Nou Barris.

Què és la gestió comunitària?

És una cosa que sempre s'ha fet, quan la gent s'organitza per gestionar els béns comuns. En realitat és molt antiga i entronca amb la tradició que la ciutadania s'autorganitza per buscar l'interès general i el bé comú. Ara se li ha posat el nom de gestió comunitària, però ha existit des de sempre. 

En la versió contemporània, és l'aprofundiment en la democràcia, en aquest cas del barri, districte i ciutat, ja que permet que la ciutadania i les entitats s'impliquin activament en la gestió d'un bé comú, com és un centre de pràctica activa de la cultura. El que es busca des de la gestió comunitària, mitjançant l'aprofundiment democràtic, és la transformació social.

Com va néixer l'Associació Cultural Casa Orlandai?

El 2003 l'edifici que havia estat l'escola pública Orlandai va quedar buit en traslladar-se l'escola a l'avinguda Foix. A Sarrià hi havia una tradició d'entitats i un capital social important, com a antiga vila menestral amb una societat civil forta, però faltava un lloc que catalitzés la força col·lectiva. Així que va néixer la reivindicació de la ciutadania perquè la Casa passés a ser un equipament d'ús col·lectiu al barri. Així va néixer l'associació.

L'Ajuntament la va reconèixer com a interlocutor i, inspirats en l'experiència de l'ateneu de Nou Barris on una associació veïnal gestiona una antiga fàbrica, es va demanar la gestió comunitària. El 2006 es van fer les obres, es va constituir l’Associació Cultural, vam signar el conveni de gestió de la Casa Orlandai i el 12 abril de 2007 es va inaugurar. Cada any a l'abril celebrem l'aniversari, que és com la nostra festa major. 

Aviat vam veure que l'Associació Cultural Casa Orlandai podia anar molt més enllà de les parets de la Casa, i per això van anar néixer altres projectes comunitaris al barri.

Quina és la missió?

Des del primer moment el lema ha estat 'Art, convivència i transformació social'. El nostre objectiu és la transformació social, i ho fem a través de la gestió comunitària, convivint i fent cultura de proximitat. A través dels diversos plans estratègics aquest lema ha sobreviscut a les reflexions que ens fem cada 4 anys durant les quals ens ho replantegem tot. Volem empoderar els veïns i veïnes i les entitats del barri de Sarrià, perquè volem que que l’associació, i per tant la societat,la societat sigui més participativa, innovadora, creativa i sostenible...

Quina és la realitat al vostre entorn?

És un barri amb una densa xarxa d'entitats. Hi ha una llarga tradició d'associacions culturals i populars, diables, tabalers, el grup excursionista Els Blaus, el centre parroquial que ha donat lloc al Teatre de Sarrià... Però també som un barri envoltat d'una zona residencial de renda mitjana alta. La nostra realitat és la d'un antic poble que va ser annexionat a la ciutat fa menys de 100 anys, i es pot dir que vam ser el primer barri de la ciutat a patir la gentrificació, als anys 80. Moltes persones que hi van néixer no s'han pogut quedar a viure, perquè es va especialitzar en rendes mitjanes i altes...

Això no impedeix que hi hagi molta gent que vol fer cultura de proximitat al barri, i tot i que ja no hi poden residir, tornen a fer vida cultural a Sarrià, que ha esdevingut lloc de trobada. El nostre projecte és obert a tothom que vulgui participar, darrere dels valors de cohesió i convivència no es pregunta res a la gent...

Quins projectes dueu a terme?

La Casa en si és el principal projecte. Treballem per comissions, en tenim moltes i són obertes a la participació de veïns i veïnes i també a persones que no són sòcies. La comissió de programació defineix les activitats que s'hi fan a la casa, amb cicles com els Imperdibles del divendres; hi la eco-comissió, la de comunicació, la que programa els tallers, l'assemblea, que nosaltres fem 2 cops a l'any. I després hi ha la Junta que ens reunim cada quinze dies.

Tenim el projecte de l'hort comunitari de l'Espai Gardenyes, el del Banc del Temps, i un per promoure l'Economia Social i Solidària, amb el que volem agitar perquè se sàpiga que hi ha una altra economia. En aquest sentit hem fet molta feina al territori, amb comerços, entitats, xerrades, i hem fet un mapatge del districte sencer, no només de Sarrià.

Quines són les principals dificultats a les que ha de fer front l'entitat?

Més que dificultat, diria que són els reptes constants. A l'ànima de la gestió comunitària està la participació, que és el que la legitima. Entenem que no pots fer un projecte que no sigui obert democràtic i participat, tothom ha de poder dir la seva i sentir-se reflectit, i per això és tan important el que fem com el com ho fem..... Per tant la participació és el nostre repte constant. Perquè es pugui donar, cal cuidar molt la comunicació i tots els seus canals. I la governança de l'entitat ha de tenir una democràcia directa impecable, per la qual, de nou, la comunicació també és molt important.

Quin és el paper del voluntariat?

La paraula voluntariat no ens acaba de sonar bé, preferim parlar d'activistes de la gestió comunitària. El que volem és que qualsevol contribució, sigui d’algun membre de la junta o de qui ve a donar suport al taulell una tarda, es fagi derivada d'una motivació de voler transformar la societat amb la participació. Per tant cada persona més que voluntària, és part del fet comunitari en si.

Quin és el perfil de les persones voluntàries?

El perfil és de persones de totes les edats, busquem i tenim transgeneracionalitat, i busquem que no hi hagi bretxa de gènere. Hi ha moltes dones sòcies, moltes majors de 50 anys, i moltes dones a les comissions. Després de varis presidents homes des del 2017 jo sóc la primera presidenta. Val a dir que hem detectat una manca de conciliació entre l'activisme i els temps de les cures. Moltes dones van desapareixent en el moment de la criança i quan es fan cures a persones grans.

Quins són els projectes de futur?

Sempre buscant la transgeneracionalitat, hem de continuar treballant el públic de gent jove i  gent gran. Per fer-ho volem fer una comunicació més efectiva. També volem impulsar les residències artístiques, i, relacionades amb aquestes, fer més activitats de pensament crític. Volem seguir col·laborant en xarxa amb les entitats i comerços del barri, i en els altres projectes de gestió comunitària a la ciutat com l'Ateneu de Nou Barris, l'Harmonia...

També tenim el repte de fer que la tecnologia sigui facilitadora dels processos de decisió i ens ajudi a anar cap a la democràcia directa. I a més, hem de preparar el nostre dotzè aniversari!

Quin ha estat un moment significatiu en la història de l'entitat?

El desè aniversari va ser un dia important: que una reivindicació veïnal passes a ser un projecte de 10 anys de trajectòria va ser un moment molt feliç. I sempre és gratificant quan veiem que a les comissions i les assemblees van creixent amb nombre de participants. Ens generen molta felicitat els èxits de les activitats, com els Imperdibles, del divendres o el projecte nadons, que respon a una demanda de les famílies de poder socialitzar amb menors de 2 anys....Per nosaltres ha estat molt important i innovador.

Hi ha molts moments que generen molta satisfacció quan mires enrere i en constates una trajectòria, com 'Les veus de la república', els 'Cafès científics', els 'Cafès literaris'...