Tot allò que ens evoca històries del passat, ens explica la cultura dels nostres avantpassats i ens transporta a una època antiga ha de ser cuidat i conservat gairebé intacte si no es vol perdre el seu valor. No obstant això, hi ha una curiosa excepció que deu ser trepitjada constantment per tal de mantenir el seu simbolisme: els camins. Hi ha qui pot pensar que els senders no tenen res a veure amb la cultura i la història d'una regió, però l'associació Balmes Blancs té ben clar el potencial que hi resideix a la Vall de Siarb (Pallars Sobirà).

Marc Cortina, membre de Balmes Blancs i responsable del Refugi de la Vall de Siarb des del 2013, va començar a organitzar sortides i visites guiades fins al 2016. Aquell mateix any, des de Balmes Blancs i amb la col·laboració de Gemma Cots, periodista, realitzadora audiovisual i filòloga, es va iniciar un procés de recuperació de camins a la zona de la vall que va inaugurar-se amb el primer camp de treball amb escoltes i guies de l'A.E. La Torxa d'Igualada.

Després de dos anys liderant més d'una dotzena de camps de treball internacionals, en els que hi van participar més de 190 persones en coordinació amb la Direcció General de Joventut, el Servei Civil Internacional i altres organitzacions; Gemma Cots i Marc Cortina, decideixen donar forma al projecte Museu de Camins l'any 2019.

Cultura i història en plena natura

El Museu de Camins té com a objectiu preservar i recuperar la xarxa de camins antics de la Vall de Siarb i "descobrir un entramat que ha estat l'eix vertebrador de la vida tradicional, que servirà per explicar les vides de la vall i, finalment, constituir una proposta de senderisme per conèixer el llegat històric, cultural i natural de la vall", explica la responsable del projecte. En aquest sentit, i per tal de donar contingut i múscul al museu, es crea l'associació Terra Roia de manera paral·lela i complementària.

El projecte es troba en una etapa inicial i encara no s'han materialitzat les mostres de tot el contingut recopilat. Cots comenta que "ara s'estan començant a produir materials per donar aquests coneixements a l'abast com un mapa il·lustrat del Museu de Camins, una guia que estem creant amb l'ajuda del Parc Natural de l'Alt Pirineu o un seguit de tríptics d'itineraris".

Aquestes són només les primeres passes d'un projecte sense fi previst, ja que els camins sempre s'hauran de mantenir i que, fins i tot, es planteja construir un Centre d'Interpretació de Camins, és a dir, un espai físic per poder informar-se.

Malgrat que la Covid-19 ha impedit que enguany es reuneixin més de 250 joves als camps de treball, "ja s'ha engegat la roda de recuperació de camins". És més, l'entitat ja té previst augmentar la xarxa de camins i obrir-se pas a través de les zones de Puiforniu i Tornafort, ja que fins ara la feina s'havia centrat sobretot al voltant de Llagunes i Vilamur.

"Només amb camps de treball ja s'han recuperat al voltant de 15 quilòmetres de camins impracticables. I això sense comptar amb altres trams de camins on hem refet murs, canalitzacions d'aigua o ampliacions", explica Cortina.

Per altra banda, la direcció del projecte ha tingut molt present des del primer moment la col·laboració i el suport de l'administració de la zona. "Sempre ens hem plantejat el Museu de Camins com un projecte col·laboratiu i participatiu on tothom i entitats de tot arreu poden aportar el seu suport", declara el responsable de l'entitat.

Un dels col·laboradors que està més lligat amb el projecte és l'Ajuntament de Soriguera, ja que "al final tots els camins són públics i són els ajuntaments els que gestionen els camins, per tant, és lògic estar d'acord amb el que es fa o es deixa de fer".

Les veus dels Pirineus

Els camins no parlen sols però, per sort, una de les fonts que ha tingut més pes dins el procés de contextualització i recuperació de memòria històrica han estat les converses amb els padrins i les padrines que encara habiten la vall. Des de l'entitat asseguren que gràcies a aquestes entrevistes es poden "descobrir quins camins han quedat amagat pel pas dels temps, quins usos havien tingut i quins estils de vida hi tenien lloc al Pirineu, concretament a la Vall de Siarb".

Un cop se sap on són aquests camins, s'estudien mapes antics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per a poder localitzar-los, traçar-los i, més tard, poder fer una observació en el terreny i decidir quines tasques s'han de fer recuperar-los. "Recuperar vol dir aconseguir l'amplada original, que tothom pugui caminar bé pel que fa a l'alçada i, per tant, que el camí estigui net", relata la periodista.

"Ja feia molt que parlàvem amb padrins i sabíem que al darrere hi havia molt de contingut per explicar i que, per tant, si començàvem a fer una feina més sistematitzada, hi sortiria molt contingut més enllà dels camins com històries relacionades amb la Guerra Civil, les relacions ramaderes i agrícoles o la vida quotidiana", raona Cots.

Actualment, el Museu de Camins ja ha gravat en vídeo vint entrevistes a padrins i padrines, la majoria individualment encara que algunes han estat xerrades en grups més reduïts. És cert que des de l'associació no tenen pensat deixar de parlar amb la gent gran de la zona, però Cortina manifesta que potser només "hi ha entre trenta o quaranta padrins i padrines més amb els que podríem arribar a trobar-nos".