Un ramal de 400 kV en 17 km sobre el massís de les Guilleries, des de la torre 134 de la MAT que creua Santa Coloma de Farners fins a Riudarenes, i que enllaçaria amb la futura subestació dels 400 kV i amb la d'Adif per alimentar un tren d'alta velocitat que ja està en funcionament. Aquest és el projecte que l'Estat espanyol vol afegir a la MAT, en el seu pas per la Selva, que molts titllen de sobredimensionat, i que compta amb el rebuig de la ciutadania, diverses administracions municipals i gran part de l'arc polític.

La plataforma ciutadana No a la MAT Selva és qui ha liderat aquesta resposta, i ha treballat, durant anys, a diversos nivells per aconseguir la derogació del ramal de la MAT de 400 kV de Riudarenes, canalitzant així el malestar que provoca un projecte que el ministeri per a la Transició Ecològica manté dins la proposta de planificació energètica per al període 2021-2026, i que, per tant, continua viu.

Malgrat han passat més de quinze anys del seu anunci, el fort rebuig que aquesta obra té en el territori, es manté més fort i unit que mai. De fet, el passat 21 d'abril finalitzava el termini donat per presentar al·legacions a l'esborrany de la planificació energètica que inclou el ramal de Riudarenes, No a la MAT Selva va engegar la campanya 'Presenta la teva al·legació per a la derogació', i es van presentar més de 1.500 al·legacions, una mobilització que se suma als més de 6.000 vots contra el Ramal registrat a la Consulta Popular del 2014.

"Demanem conèixer quina és la justificació tècnica per a la realització d'aquest projecte, així com que es tingui en compte la realitat del territori, i la veu de la ciutadania", explica Marc Vilahur, un dels portaveus de No a la MAT Selva. "Aquesta planificació es va fer, aproximadament, fa uns quinze anys, i no respon a les necessitats actuals del territori, sinó que respon a una previsió que està totalment obsoleta pel que fa al creixement de la demanda energètica", hi afegeix.

Suport a la plataforma ciutadana més enllà del territori

L'entitat ha participat en conferències i estudis tècnics que desaconsellen la construcció del ramal 400 kV, ha proposat alternatives més sostenibles a l'actual projecte, i ha treballat amb diversos estaments, per aconseguir una unanimitat en la demanda de derogació del ramal.

"Es tracta d'una plataforma ciutadana que ha defensat la veu del poble, i que compta amb els milers de suports que anem rebent, des de tots els àmbits, com ara el polític, tant a nivell nacional, amb el suport de diversos partits, com a nivell internacional, amb el recolzament d'una sèrie d'Eurodiputats. Som conscients que si existeixen tants suports, hi ha alguna cosa que no està funcionant bé", explica el portaveu de No a la MAT Selva.

De fet, el Parlament, el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Congrés dels diputats ja han demanat la seva derogació en algun moment, i el mes passat, la Generalitat, la Diputació, els consells comarcals de la Selva i el Gironès i dotze municipis (Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Vidreres, Maçanet de la Selva, Sils, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Fornells de la Selva, Aiguaviva, Vilablareix i Bescanó) van presentar una al·legació conjunta al ramal.

Impacte que provocaria la infraestructura

Hi ha diverses raons per dir que no al ramal de Riudarenes: la demanda energètica ha caigut molt i el projecte està sobredimensionat; no és imprescindible per alimentar el TAV; el projecte està tècnicament mal resolt; i no busca el bé comú, ni millorarà la distribució. No obstant això, l'impacte ambiental és potser una de les raons més importants.

De fet, l'agressió al territori que tindria la construcció d'aquest projecte al territori seria evident. La MAT afecta els valors paisatgístics, la possibilitat de desenvolupament turístic de la zona, els elements geològics d'interès i compromet la conservació d'espècies de fauna protegides, especialment pel que fa a espècies migratòries.

Vilahur explica que, quan es planteja una infraestructura d'aquest estil, es genera, entre d'altres, un impacte paisatgístic, per l'afectació que pot patir un espai natural amb un llegat històric i cultural, així com un impacte en la biodiversitat, especialment per diverses espècies d'interès europeu, com per exemple l'Emys orbicularis, que té les seves últimes poblacions a Catalunya en aquest indret. Una infraestructura d'aquestes característiques implicaria uns danys immensos i irreparables al medi ambient.

Segons assenyalen des de la plataforma, la construcció del ramal comporta unes tales forestals de fins a cent metres per fer franges de seguretat, una activitat que afectaria els animals que hi habiten i els espais en què hi ha documentades 946 espècies de flora diferents. A més hi ha estudis que demostren un augment de mortalitat directa dels animals per col·lisió amb les línies. També degradaria els sòls i la xarxa de drenatge, i s'abocarien milers de tones de ferro i formigó al territori.

Alternatives

Tal com assenyala Vilahur, el manteniment de noves infraestructures en espais on no hi ha infraestructura prèvia té un cost d'implementació, però també un cost de manteniment, quelcom que considera que el projecte no té en compte. "Per això defensem la implementació de línies en corredors preexistents, perquè redueixen l'impacte ambiental, econòmic i social", manifesta.

Aquesta és una de les diferents solucions tècniques més compatibles amb la realitat social i territorial, menys agressives i més viables, que proposa NO a la MAT Selva perquè el ministeri ho tingui en compte a l'hora de pactar amb el territori i concretar la realització del projecte.

La plataforma considera que el projecte reforça un model centralitzat de producció i transport d'energia bruta, motiu pel qual promou un nou model energètic i posa en relleu la importància d'una bona planificació energètica, amb l'ús de fonts renovables i una generació distribuïda que permeti dependre cada vegada menys dels combustibles fòssils i, així, evitar l'escalfament del planeta.

"El govern de l'Estat considera que aquesta infraestructura és necessària, i que també pot pactar amb el territori. Així que la situació actualment està en, mitjançant una presa de decisions conjunta amb la ciutadania, pactar quina infraestructura necessita el territori", explica Vilahur. "Necessitem democratitzar la presa de decisions sobre quines haurien de ser les infraestructures que donen servei a les generacions presents, i les que donaran servei a les generacions futures", manifesta.

Pots signar el manifest per demanar la derogació al ramal de Riudarenes, que ja han signat, aproximadament, unes cinc mil persones, en aquest enllaç.