El grup familiar de llúdrigues (Lutra lutra) que es va detectar amb imatges el mes de maig a la conca del Besòs, continua vinculat al territori. Així ho confirma un nou vídeo que s'ha obtingut a partir de la tècnica no invasiva del fototrampeig en les quals s’observen les dues cries, probablement un mascle i una femella d’aproximadament deu mesos d’edat, que en els darrers quatre mesos han igualat, i fins i tot superat, la mida de la mare.

La supervivència de les dues cries, així com la seva continuïtat al territori, són dos fets molt rellevants per la consolidació i el futur de la població d’aquesta espècie a la conca del Besòs després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX. Va ser al febrer de 2019 quan es van trobar rastres de la seva presència a prop de la desembocadura del Besòs, però fins al maig d'enguany no es van aconseguir les primeres imatges que van evidenciar la reproducció de la llúdriga a la conca del Besòs.

La Fundació Rivus ha compartit aquestes imatges al seu compte de Twitter:

El seguiment de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera, ha permès determinar que la reproducció d’aquesta espècie es trova estretament relacionada amb la presència d’una bona qualitat de l’hàbitat. La contaminació elevada dels rius, entre ells el Besòs, va fer desaparèixer la llúdriga fa més de quatre dècades. Amb la seva presència es confirma la bona qualitat de l'aigua de la que gaudeix actualment el riu.

Precisament, durant l’època de cria, el paper bioindicador de la llúdriga pren encara més rellevància per l’exigència de selecció de les àrees més idònies. Així, d’entre els requeriments d'aquesta espècie, destaca la complexitat de l’hàbitat, la presència de refugis i la disponibilitat d’aliment, que constitueixen elements bàsics pel seu establiment al territori.

L'estudi l'està duent a terme l’investigador Arnau Tolrà, amb l’assessorament del Dr. Jordi Ruiz-Olmo, i es desenvolupa en el marc del projecte Observatori Rivus, fruit de la col·laboració entre la fundació, el Consorci Besòs Tordera, la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). El projecte compta amb el patrocini de les empreses Grifols i Freudenberg.