Pau Jesús Navarro: “El Parc Agrari serà el gran perjudicat per l’ampliació de l’aeroport”

Setmanes abans de l’inici de la pandèmia, la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet es va donar a conèixer. Aglutina diverses entitats preocupades per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la zona.

La plataforma reclama una reorientació total de l’urbanisme metropolità, amb processos participatius que prioritzin la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge, tant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com als altres municipis del Baix Llobregat.

Parlem de tot plegat amb Pau Jesús Navarro, del Grup Ecologista Quercus de Gavà i membre de la coordinadora de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.

La plataforma es va iniciar en un moment convuls.

Sí i ens va fer aturar totes les coses que volíem fer. Vam poder fer les reunions de coordinació per tractar de conèixer i compartir la situació dels col·lectius que conformen la plataforma. Estàvem molt enfeinats i la pandèmia ens va tallar en sec tota l’activitat.

Què teníeu previst i no vàreu poder tirar endavant?

Jo per exemple, formo part del Grup Ecologista Quercus de Gavà. Estem contra el desenvolupament del Pla de Ponent, un macro projecte urbanístic que té com a objectiu urbanitzar gairebé les 200 ha que comprenen les zones del turó del Calamot, la riera de Canyars i el pla de Queralt. Vam preparar una manifestació per al 14 de mar i a última hora vam haver de cancel·lar-la. L’havíem estat preparant durant molt temps.

Per què neix SOS Baix Llobregat?

Vam veure que tot el Baix Llobregat estava ensangonat i que les entitats estaven soles. SOS Baix Llobregat neix per coordinar-les. Ara en formen part Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, L’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i ara s’ha sumat Cornellà, que tracta de salvar l’àrea de Ribera-Salines, l’últim espai natural i agrícola del municipi.

Quines són les principals lluites?

Bàsicament, el Pla General Metropolita, que és de l’any 1976. Estem parlant d’una planificació bàsicament franquista, amb la qual es manté una estructura constructiva dels anys 70. Tant la situació ambiental com de població, tot ha variat ostensiblement. La lluita sobretot va per aquí. El més bèstia o visible és l’edificació, però s’ha de tenir en compte tot el que hi ha darrere. Construir més vol dir més carreteres, més estacions, més línies elèctriques d’Alta Tensió, tot el que repercuteix.

No hi ha espai per créixer.

Hi ha tantes coses a mig fer... Per exemple, el pont de Sant Boi no s’ha acabat mai. Hi ha quatre columnes a banda i banda i ja fa trenta anys. Penso que ja no les podran ni fer servir. La qüestió és que el Baix Llobregat pateix tot: les vies de l’AVE, les vies del tren, l’aeroport, el port, totes les entrades principals de carreteres de la zona sud, sobretot la de mercaderies.

Preocupa l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) que s’està elaborant.

El criteri d’importància crec que s’hauria de valorar des del PDU. Hem demanat que quan surti, sigui normatiu i doni una base sòlida. Per exemple, si el PDU veu que el Pla de Ponent pot ser un connector biològic que quedarà greument malmès i s’hauria de salvar, doncs que es pugui fer i modificar. La participació de la gent també hauria de ser molt més àmplia, no com s’ha fet fins ara. Hi ha hagut poques presentacions, molt discretes i amb horaris complicats per a la gent. S’ha demanat això, que es revisi, que sigui el més raonable possible i no sigui tan continuista.

Demaneu un procés participatiu per decidir un model urbanístic i territorial que prioritzi la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge.
 
No sé si el que s'està fent és el millor camí per mantenir una dinàmica que prioritzi la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge. És la perspectiva de futur que li vulguin donar. Continuista és evident que no pot ser, haurien de repensar-ho i mirar una mica més enllà.

Hi ha administracions sensibilitzades en dur a terme un model urbanístic que prioritzi la qualitat de vida i el medi ambient?

El tema urbanístic tampoc acaba de quedar clar sota quins criteris s’estan fent, el mediambiental segur que no. Si fan alguna cosa s’ajusten el màxim a la llei, i la llei en temes mediambientals sempre va amb molt de retard. Tenim unes normatives molt antigues.

Comenteu que l’ampliació de l’aeroport és “una farsa sense cap concreció”. Com vau rebre l’acord?

Just el dia abans teníem una reunió de coordinació i ja vam dir d’estar atents perquè era possible que a l’agost s’anunciés alguna cosa. I l’endemà va sortir aquesta notícia. El problema de l’aeroport és que encara no s’ha complert el que es van comprometre a fer sobre preservació a l’anterior ampliació. I ara diuen que ho faran deu vegades més.

Què en surt pitjor parat d’una possible ampliació de l’aeroport?

El Parc Agrari és el gran perjudicat: ens quedarem directament sense terres de cultiu. No és només salvar la biodiversitat, el camp també crea la seva biodiversitat i, fins i tot el Baix Llobregat, viu d’aquesta biodiversitat agrícola. Per a nosaltres el Parc Agrari és molt important, tant pels temes de medi ambient com per tenir un producte de proximitat i una alimentació propera.

Al final, tot està relacionat quan parlem de medi ambient...

Tenir productes de proximitat suposa menors despeses de combustible i de conservació. Amb l’ampliació de l’aeroport, aquestes terres es poden veure afectades. D’alguna manera t’estan dient que el plàtan l’enviaran des del Brasil en un parell d’hores. Perdrem tot el camp agrari que tenim ara en favor de totes les infraestructures.

Seria desitjable que s’escoltessin les observacions de les entitats en aquest tema, hi ha moltes plataformes i entitats que diuen que això és una burrada. Els criteris mediambientals s’han de tenir integrats i no fer prevaldre la foto del que és bonic i bo per passejar, per dir-ho d’alguna manera.

Creus que hi ha prou mobilització de la societat per fer front aquestes situacions?

Sempre falta mobilització per aquestes coses. Però la gent ja està acostumada a que, per molt que es reclami, després els hi passen per sobre. Ara es va demanar que no es canviés el riu, es va canviar el riu; es va demanar que no s’ampliés l’aeroport, ja hi ha un acord per fer-ho... de tot el que s’ha demanat, no se n’ha fet cas.

Però contra l’ampliació de l’aeroport ja hi ha mobilitzacions preparades...

Farem una mobilització el 19 de setembre i es podrà veure el rebuig social que hi ha. Però veurem com continuem perquè amb la pandèmia, són reticents amb els permisos. A Gavà hem hagut d’anul·lar alguna activitat perquè hi ha dificultats per convocar-la.

Reptes de la plataforma a partir d’ara?
Poder tenir força per estar una mica al cas de tot, ara estan tots els Ajuntaments amb ganes de construir.