Reciclar el reciclatge: canvis per a un model insuficient

A l’hora de parlar sobre reciclatge és habitual girar la càmera cap a la ciutadania. I això té la seva explicació. Si bé les campanyes de conscienciació, la pedagogia a les escoles i la gran quantitat d’icones explicatives que trobem als carrers haurien d’haver calat profund als nostres cervells, la realitat deixa molt a desitjar. L’actual model de reciclatge selectiu que està implantat a Espanya des dels anys 90, el Sistema Integrat de Gestió de Residus (SIG), depèn –en gran manera– de la responsabilitat de la població.

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2018 es van generar 3,98 milions de tones de residus municipals, el que representa un lleu augment respecte als anys anteriors. Malgrat això, molta de la brossa que es recull selectivament no està ben reciclada. Si mirem les últimes dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per exemple, les llars i els comerços tenen una taxa de separació de residus del 38%, el que es tradueix en un índex d'error molt preocupant i en veritables despeses per les plantes de triatge i els municipis.

Joan Manel Riera, membre de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i coordinador de l’Escola de Natura del Corredor, explica que el SIG té “un èxit pobre perquè, tot i que probablement la major part de la ciutadania sap que ha de fer amb els seus residus, no ho fa”. El biòleg assegura que el principal problema no és el desconeixement sobre com reciclar correctament, sinó més aviat el “passotisme ambiental”.

Paral·lelament, tots aquells recursos que no reaprofitem, els hem de tornar a obtenir una altra vegada del medi natural i, per aquest mateix motiu, “el mal reciclatge té un impacte econòmic i energètic sobre els recursos”, assegura Riera. Una prova clara n’és Arenys de Munt, que segons dades del seu ajuntament, l’any passat va tenir una despesa de 158.000 € per les 2.000 tones de brossa no reciclada. De fet, amb l’increment continuat del cànon dels residus no reciclats va augmentar el dèficit de gestió del servei.

La gestió dels envasos necessita un canvi urgent

Els articles per excel·lència que acaben abandonats al medi ambient són els envasos. Mentre que una part acaba malversada a abocadors i plantes d’incineració, l’altra gran part d’envasos es perd entre els oceans i altres espais naturals.

L’any passat, per exemple, gràcies al projecte Upcycling the Oceans (UTO), que busca donar una segona utilitat a les deixalles que estan destruint els oceans, més de 2.600 pescadors van recuperar prop de 152 tones d'escombraries als mars que envolten l’estat espanyol. Sense anar més lluny, a Catalunya es van recaptar 57.963 quilos d’envasos i materials no biodegradables.

Des de Retorna, una iniciativa sense ànim de lucre que treballa per millorar el sistema actual de recollida de residus d'envasos, es creu que actualment es posa massa pressió a la ciutadania, que ja està arribant al seu límit. Miquel Roset, director de l’entitat, exposa que actualment “s'estan buscant solucions pel reciclatge domèstic i ens estem oblidant del gran problema. I és que, a Catalunya, cada dia, més de 5 milions de llaunes, ampolles i brics acaben perduts al nostre entorn”.

L’actual SIG a Espanya atorga que la recollida d'envasos estigui a càrrec i sigui finançada per Ecoembes, una associació de distribuïdors i generadors d'envasos, que paga als ajuntaments perquè recullin els contenidors i els duguin a les plantes de triatge per acabar de separar les deixalles en funció dels materials. Un cop acabat el procés, el que es fa és vendre-ho a empreses de reciclatge que utilitzen els materials per crear nous objectes que van des de peces d'automòbils i bicicletes, fins a bosses d'escombraries o sacs de pinso i de ciment.

No obstant això, Retorna i diverses entitats ecologistes a Espanya, critiquen un dèficit de transparència pel que fa a les dades sobre la gestió dels materials. No només pels preus canviants que tenen els diferents materials en funció del mercat i del preu del petroli, sinó també “perquè l'administració ha delegat a Ecoembes la gestió dels envasos i la seva transformació en materials i, de vegades, la informació costa d’obtenir”, explica el membre de la SCEA.

Les dades de l’últim estudi de l’Agència de Residus de Catalunya deixen veure que el reciclatge es dispara allà on l'administració és més innovadora i aposta per la posada en marxa del sistema de porta a porta o de l'anomenat pagament per generació. De fet, l’objectiu principal de Retorna és establir a Espanya el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR).

Gran part del moviment ecologista dóna suport a aquest sistema complementari al SIG actual per tal d’evitar l’abandonament de residus al medi ambient. En resum, el SDDR associa un valor a cada envàs –uns 10 cèntims– perquè aquest sigui retornat pel consumidor per al seu reciclatge, aconseguint així, recuperar gairebé el 100% dels envasos, estalviar neteja pels municipis i ajudar en la lluita contra el canvi climàtic.

De fet, aquesta pràctica funcionava a Espanya –popularment coneguda com ‘Tornar el Casc’– fins a l’any 1989 i actualment es realitza amb èxit en més de 40 regions del món com Alemanya o Àustria. Ara bé, segons Joan Manuel Riera, aquest mètode va perdre força per dos grans factors: “la incomoditat dels usuaris i dels comerciants per emmagatzemar els envasos buits” i, per altra banda, “el comportament dels fabricants d’envasos, ja que no interessava reutilitzar-los, sinó fabricar-ne més”.

La decisió d’evolucionar, en mans ‘dels de dalt’

La impotència és una de les situacions més habituals amb les que han de lidiar les organitzacions que estan a favor de l’arribada del SDDR. “L'exercici que volem fer des de Retorna és no tant d'estar a sobre de les persones, sinó a sobre dels qui tenen la responsabilitat d'envasar millor, de proveir i de donar l'opció a comprar envasos reutilitzables i de poder tornar el que no comprem”, manifesta Miquel Roset.

Per a Retorna, la implantació del SDDR seria un dels camins per evitar que 30 milions d’envasos acabin malbaratats a l’estat. I encara que vegin necessari fer campanyes de publicitat i exercir una certa pressió a la ciutadania, asseguren que la solució final està en mans “dels de dalt”. “Per tal de poder vendre més i no acceptar aquesta ‘feina extra’, la seva imprudència temerària està generant que a Catalunya i arreu del món hi hagi tones de residus que acaben abandonats”, critica Roset.

El president de l’entitat sosté que es fa sentir a la ciutadania com a criminals “quan els que estan cometent un crim contra el medi ambient són els grans comerciants, els productors, els distribuïdors i les grans cadenes de venda de productes”. A més, declara que són aquests col·lectius “els que estan venent els productes amb sobre-envasat, els que no ens donen l'opció de comprar productes amb envasos reutilitzats i els que no ens deixen tornar els envasos buits als seus establiments, que són els residus que genera la venda dels seus productes”.

Tal com explica Miquel Roset, un dels problemes que solen posar els comerciants quan se’ls hi planteja la idea és haver d’afegir la gestió del retorn d’envasos al seu llistat de tasques. Tanmateix, “ells tenen la potestat per escollir si ho volen fer de forma manual o automàtica. Si no volen ‘perdre temps’, hi ha tecnologia perquè no hagin de fer res més que buidar les cubetes quan s'omplen”, resol l’activista.

Un futur positiu i un present conscienciat

A finals de 2018, la Unió Europea va acordar el text definitiu de la Directiva contra els plàstics d'un sol ús. La Comissió Europea, el Parlament Europeu i els Estats membres van arribar a un acord conjunt històric en la lluita contra la tendència de ‘l’usar i llençar’. Aquesta nova Directiva obliga els estats membres a recuperar el 90% de totes les ampolles de plàstic de manera separada a partir del 2025; i proposa aconseguir-ho a través del Sistema de Dipòsit.

De totes maneres, Joan Manel Riera recalca que fins aleshores no ens podem quedar de braços plegats i exposa una idea important a tenir en compte que ni la ciutadania ni les administracions poden oblidar abans que els nous models de reciclatge arribin als nostres carrers. “Hem d'estar més per la prevenció de residus que no només per la seva gestió correcta. Per tant, com a ciutadans tenim un gran poder de tria i de millora ambiental a partir de la nostra compra”, explica el biòleg.

Així mateix, el president de Retorna veu un futur esperançador i més a prop del que es pensa. “Això arribarà. Tenim la sort que el temps corre a favor nostre, cada dia que passa estem més a prop de què a Catalunya i a la resta d’Espanya ens deixin tornar les llaunes i les ampolles a les tendes”, explica. “Des d'Europa ja s'està reclamant que això s'implanti, ja que l'única forma d'aconseguir que no s’abandonin els envasos és implantar aquests sistemes”, ratifica.