Carolina Rivas: “Reparar un electrodomèstic és un acte de responsabilitat ambiental”

Ens situem a Amsterdam, l’any 2009. Un grup de neerlandesos moguts per l’aversió al creixent consumisme tecnològic decideix reunir-se en un teatre de la ciutat per aprendre a arreglar els seus propis electrodomèstics. 16 anys després la iniciativa s’ha estès per desenes de països com Bèlgica, Estats Units o Japó. L’any 2019 aquest projecte aterra a Barcelona de la mà d'Open Art, una organització sense ànim de lucre dedicada a la transformació social a través de l’art i la cultura.

Cada trimestre, un grup de veïns i interessats es reuneix per, amb l’ajuda de tècnics voluntaris, allargar la vida útil d’objectes que, d’altra manera, acabarien a les escombraries.

Carolina Rivas és la directora i cofundadora de l’associació.

Com funciona el Repair Cafè?

El Repair Cafè és una trobada oberta a tothom qui vulgui aprendre a arreglar petits electrodomèstics espatllats com torradores, assecadors, làmpades o rellotges. Qualsevol objecte quotidià que ha deixat de funcionar pot tenir una segona vida gràcies al suport dels nostres voluntaris. Comptem amb tècnics que tenen coneixements en electrònica i reparació, i la nostra idea és que no només arreglin l’aparell, sinó que ho facin conjuntament amb qui l’ha portat. Així, s’explica tot el procés pas a pas: com obrir l’aparell, com detectar l’error, com provar-lo… L’objectiu no és només reparar, sinó empoderar la gent perquè aprengui i guanyi autonomia. 

Busqueu que la gent sigui autosuficient?

Exactament, aquest és precisament el concepte que hi ha darrere del Repair Cafè. Nosaltres no podem ser-hi cada dia per ajudar a reparar coses, així que la idea és que la gent aprengui per si sola. El que volem és que quan algú torni a tenir un problema amb un electrodomèstic, no pensi directament a llençar-lo o a comprar-ne un de nou, sinó que tingui els coneixements bàsics per intentar arreglar-lo. El Repair Cafè és només una eina: qui ve, no només arregla, sinó que participa en un procés educatiu que promou l’autonomia i redueix la dependència del consum. 

El pròxim Repair Cafè tindrà lloc el 10 de juny a La Nau Vila Besòs de Sant Andreu. Font: Open Art

Quin impacte vol tenir el projecte en el medi ambient?

El nostre objectiu principal és reduir la quantitat de residus electrònics que acaben en abocadors o al medi natural. Quan llencem un electrodomèstic, no només generem deixalles, sinó que també perdem tots els recursos naturals i l’energia que s’han fet servir per fabricar-lo. A més, molts d’aquests aparells tenen components que poden contaminar el sòl o l’aigua si no es reciclen correctament. El Repair Cafè busca allargar la vida útil dels objectes, frenar la cultura d'utilitzar i llençar, i fer reflexionar sobre l’impacte ambiental de la tecnologia que consumim. Volem contribuir a un canvi de mentalitat que posi el planeta al centre.

Quin paper juga l’obsolescència programada en el nostre consum de la tecnologia?

Per mi l’obsolescència programada és el gran estigma amb el qual ens topem. Ens han ensenyat a pensar que reparar és gairebé impossible o que no val la pena, i això ens porta a llençar els objectes a la mínima que fallen, que un objecte que no funciona no es pot arreglar. Però la realitat és que moltes vegades són avaries petites que tenen solució. El problema és que la indústria dissenya els productes perquè no durin, i això alimenta un sistema de consum insostenible. Des del Repair Cafè volem trencar amb aquesta idea i demostrar que sí que podem reparar, que val la pena intentar-ho abans de llençar res.

Descartem aparells que podrien arreglar-se fàcilment, doncs?

Totalment. Estem molt acostumats a donar per fet que si alguna cosa s’espatlla, cal comprar-ne una de nova, però molts cops es tracta de problemes solventables. Recordo un senyor que va venir amb una gravadora de DVD. Pensava que no tenia solució i que l’hauria de llençar, però només necessitava canviar unes gomes, que costaven un euro. Un euro! Ens passem la vida comprant aparells nous perquè no sabem ni que poden reparar-se, al final volem demostrar que no és tan difícil conservar el que ja tenim.

Estem molt acostumats a donar per fet que si alguna cosa s’espatlla, cal comprar-ne una de nova, però molts cops es tracta de problemes solventables

Quin és el perfil de persones que venen al Repair Cafè?

La majoria dels interessats són persones grans. Jubilats que porten aparells que fa anys que tenen i que, potser per un valor sentimental, no volen llençar. Tot i això, al llarg d’aquests últims anys, ens fa molt feliços veure com es va ampliant aquest perfil a persones més joves que s’interessen pel reciclatge i la sostenibilitat. Alguns venen per necessitat, d’altres per curiositat o per consciència ambiental. El que és bonic és que totes troben un espai on compartir, aprendre i sentir-se escoltades.

Quins reptes us heu trobat al llarg d'aquests anys?

Els principals reptes són logístics i econòmics. Ens manquen peces de recanvi, eines específiques, i de vegades tenim limitacions de personal. Per cada sessió intentem tenir com a mínim dos tècnics disponibles per ajudar als clients, però a vegades ens costa molt poder-ho garantir. Aquí és quan entra el teixit de barri i associatiu amb altres entitats que fan una tasca similar, com podria ser Restarters Barcelona.

Quin impacte ha generat en el medi ambient la vostra proposta?

Estem molt orgulloses de l’impacte ambiental que té el projecte. Pensa que per cada Repair Cafè reparem aproximadament 10 aparells. Pel que tenim comptabilitzat fins a juny del 2024, amb les 39 jornades que vam fer, vam reparar 745 objectes i estalviar 44.055 quilos de CO₂ amb la participació de mig miler de persones. Més enllà de les xifres el moviment representa un canvi real, tangible. Evitar la producció d’un nou aparell i la gestió del residu de l’antic té un impacte enorme. Si tothom arreglés abans de llençar, el planeta respiraria una mica millor.

Creus que hi ha alguna manera de fer un consum responsable de la tecnologia?

Sí, absolutament. I la clau està a adoptar una mirada d’economia circular. Hem de deixar de pensar en els aparells electrònics com a productes d’un sol ús i començar a veure’ls com a recursos reutilitzables. Et poso un exemple, ara mateix t’estic parlant des d’un ordinador reutilitzat, que em va donar una empresa que va tancar. Funciona perfectament. Aquesta acció tan senzilla evita la fabricació d’un ordinador nou i la generació d’un residu electrònic més. A vegades ens pensem que consumir responsablement és molt complicat, però comença amb accions petites, com allargar la vida útil dels nostres aparells. Si tots poséssim una mica més de consciència per comprar i, sobretot, per llençar, ja estaríem fent molt pel planeta.