Rewilding: la necessitat de renaturalitzar els espais urbans

Viure envoltats de parets de formigó i maons potser ens feia veure el món en blanc i negre. El ritme frenètic i els cenyits horaris de les nostres rutines ens feien eludir la vida que teníem sota els peus. I és que, la detenció de l’exagerat trànsit humà als carrers li ha deixat via lliure a la biodiversitat perquè torni a omplir els carrers de vida i color.

Durant les últimes setmanes, notícies com l’aparició d’animals salvatges a zones urbanes, la millora de la qualitat de l’aire o la purificació de l’aigua dels mars i rius han ocupat totes les capçaleres arreu del país. Degut a l’inici de la primavera i a aquesta disminució de l’estrès ambiental, la natura ha fet de les seves per arribar als llocs més inhòspits dels nostres barris, pobles i ciutats, que s’han omplert de vegetació.

Per tal de no desaprofitar aquesta insòlita situació, entitats com el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) o l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC) han fet una crida als ajuntaments i a la ciutadania perquè es respecti la renaturalització dels espais urbans.

Moltes de les autoritats amb les quals varen contactar han assegurat que la percepció pública sempre ha sigut de brutícia i la gran majoria veu complicat canviar aquesta idea tan sòlida. Malgrat això, Joan Cuscó, president d’ADENC, explica que ajuntaments com el de Sant Cugat del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor o Palau-solità i Plegamans han assegurat que ho tindran en compte i inclús els hi han comentat que “ja n’eren conscients del problema”.

El concepte de ‘rewilding’, més que un mot

En els seus orígens, el terme anglès ‘rewilding’ —en català, ‘renaturalitzar’ o ‘reassilvestrar’— fa referència a “restaurar ecosistemes a gran escala, tornant a posar les peces que falten”. Així ho explica Deli Saavedra, doctor en biologia i director regional de Rewilding Europe, una iniciativa que treballa en la reparació d’espais com el delta del Danubi (Romania) o la vall de Côa a Portugal.

Pot semblar que el concepte al·ludeix simplement a fer ús de la intervenció humana per a restaurar un gran ecosistema afectat. No obstant això, no hi ha una única fórmula per aconseguir aquesta renaturalització i, a vegades, no cal fer gaires esforços. Segons Saavedra, en molts casos es tracta de deixar que la naturalesa es cuidi a ella mateixa, “permetent que els processos naturals donin forma a la terra i al mar, reparin els ecosistemes danyats i restaurin els paisatges degradats”.

Gràcies a aquests processos, els ritmes naturals de la vida silvestre creen hàbitats més salvatges i amb major biodiversitat. En àmbits urbans, és habitual eliminar la vegetació ruderal que s’escapoleix entre les esquerdes de les voreres o que creix als escocells dels arbres. En canvi, Cuscó assegura que en molts casos “no malmet l’espai públic i erradicar-la no es deu a l’interès públic general, sinó a la visió ancestral de veure-les com a males herbes”.

Segons manifesta ADENC, aquest concepte de ‘males herbes’ prové de “la vegetació que ocupava els camps i en disminuïa la productivitat” com els pollancres o els àlbers, i per aquests motius no existia raó de mantenir-la. Però, al contrari del que es té interioritzat, l’eliminació d’aquestes plantes i flors és un fet que “repercuteix negativament en el cost econòmic i ambiental”. Per exemple, hi ha certs herbicides tòxics de molt èxit que s’utilitzen perquè “són més barats i fàcils d’aplicar que no pas fer segues manuals”, critica Cuscó.

Aquest és el cas del glifosat, l’herbicida més utilitzat a escala mundial –en més de 750 productes– i que ha sigut classificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a “probablement cancerigen pels éssers humans”. Des de fa anys, Greenpeace lluita per aconseguir la prohibició d’aquest producte que fa malbé el sòl i pot arribar a afectar la qualitat de l’aigua potable i la vida aquàtica. Segons l’ONG, a Espanya hi ha més de 100 productes autoritzats per a l’agricultura, jardineria i aplicació domèstica que contenen glifosat.

Els beneficis de la renaturalització als espais urbans

L’any 2015, Rewilding Europe va dur a terme una gran avaluació d’actitud i coneixement sobre el rewilding i la biodiversitat en vuit àrees europees que havien estat renaturalitzades. L’organització va concloure que la ciutadania que vivia al voltant d’aquestes zones era més conscient dels problemes i donava suport a la idea de retornar la vida silvestre que s’havia perdut als ecosistemes.

Tanmateix, des d’ADENC s’assegura que està demostrat que el verd urbà té efectes molt positius a escala social i ecològica: “millora la salut mental de les persones, els infants presenten millor aprenentatge, augmenta la biodiversitat, millora la qualitat de l’aire, regula les temperatures màximes i proporciona aliment a la fauna” com pol·len pels insectes o petits fruits que serveixen d’aliment per alguns ocells.

Des d’un punt de vista estètic, augmentar la complexitat dels ecosistemes urbans pot semblar un descontrol, però, si aconseguim veure-ho des del punt de vista ecològic, és una manera d’ajudar al propi ecosistema a trobar mecanismes i maneres de regular-se a ell mateix.

Al comunicat que ha publicat l’entitat també es considera que “els recursos econòmics que es pretenen destinar a erradicar les plantes oportunistes es poden destinar a la gestió del verd urbà de la via pública i a l’adaptació d’àrees amb tancaments per al desenvolupament de la biodiversitat”. Segons relata Cuscó, si es volen aconseguir beneficis econòmics, “és tan senzill com començar per reduir la freqüència de sega d’algunes superfícies” on no és necessària tanta incidència.

Altres beneficis que comportarien una major cura del verd urbà serien la millora dels “espais urbans dissenyats amb deficiències ambientals, com ara carrers o places amb molt poca superfície verda”, l’aturament de “l’erosió de sòls nus no pavimentats” o la “regulació dels cicles dels nutrients” entre d’altres.

El verd també omple internet

Des de fa unes setmanes, el GEPEC va iniciar un moviment ciutadà on es convidava a la població a fotografiar aquelles petites mostres de natura propera “que sovint les brigades municipals s’afanyen a eliminar”. La campanya ha tingut un gran èxit a les xarxes i molts internautes han pujat als seus perfils desenes d’imatges sota el hashtag #CATrewilding.

L’entitat també ha recomanat instal·lar l’aplicació mòbil PlantNet, que permet identificar amb gran certesa les espècies, els noms científics i les característiques principals de les plantes que l’usuari fotografiï. Hi ha diferents apps molt similars que també ens poden ajudar a conèixer qualsevol tipus de vegetació que trobem, com Google Lens, Picture This, Green Fingers o Garden Answers.

A més d’aquesta campanya –sense data de finalització– que tracta de conscienciar sobretot a les autoritats, han sorgit altres propostes que impliquen a la ciutadania de manera absoluta. N’és un exemple la campanya #CiutatsSilvestres del Col·lectiu Eixarcolant, que consisteix a agafar un guix, sortir de casa i assenyalar amb el seu nom les diferents plantes que ens trobem al voltant de casa. A més, l’entitat convida a fotografiar-ho i compartir-ho a les xarxes socials utilitzant l’etiqueta #ciutatssilvestres.

“Moltes vegades els hi diem males herbes, però totes les plantes tenen un nom i, segurament, algun ús medicinal o alimentari. Tot i que és evident que no es deuen fer servir segons el lloc on creixin”, expressa Joan Cuscó. D'aquesta manera es vol ajudar als veïns a aprendre una mica més sobre la biodiversitat a les ciutats i aconseguir que el missatge cali en les ments de tothom.