La feina a una empresa dedicada al reciclatge del plàstic, i la mala praxi i accions de greenwashing que va poder observar en el sector de producció i distribució de plàstic, van portar al Ricard Rodríguez a impulsar Plastic Attack Barcelona l'any 2018. Aquest grup, similar a altres moviments creats arreu contra el sobreenvasament de productes, va començar realitzant accions als supermercats per engrescar les clientes a amuntegar a la porta el plàstic dels productes comprats per conscienciar sobre la quantitat de residus que estem forçats a comprar.

A banda d'aquestes accions, des de la iniciativa també duen a terme altres activitats relacionades, sobretot, amb la conscienciació de la ciutadania, com ara la neteja de platges o les xerrades. Parlem amb Rodríguez sobre aquest moviment, de la problemàtica del plàstic i de la necessitat d'assenyalar empreses productores i supermercats com a responsables de la quantitat de plàstic que es genera i que afecta greument el medi ambient.

Què vas veure a l'empresa dedicada al reciclatge del plàstic on vas ser que et va fer crear Plastic Attack Barcelona?

Sempre he estat molt preocupat per la contaminació i pel reciclatge. I arran de treballar en aquesta empresa vaig descobrir internament certes coses que no em van fer gaire gràcia. Vaig veure que la principal línia de negoci consistia en continuar venent plàstic no reciclat i que hi havia clars objectius de creixement, mes rere mes, any rere any. Això va motivar-me a crear algo que fos el contrari al que estava veient.

Va ser llavors quan vaig descobrir les accions al Regne Unit de Plastic Attack. Segons ells, quelcom que també comparteixo, el consumidor està forçat a comprar plàstic perquè els productes estan sobreenvasats. Al final, paguem una quantitat de material de plàstic contaminant que no volem per a res, però que ens obliguen a comprar. Llavors protestaven als supermercats, desempaquetaven el que compraven i feien una muntanyeta de plàstic, demanant als encarregats que se'n fessin càrrec. Així que vaig pensar a replicar-ho aquí.

Quines van ser les primeres passes de Plastic Attack Barcelona?

Em vaig estar informant amb altres entitats que feien accions similars a l'Estat, com Nasty de Plastic, del País Basc, i vaig impulsar una acció el 2018 a la Rambla de Barcelona. Arran d'això se'm van començar a unir més persones. Ara fem també neteges de platja i xerrades de conscienciació, i tot ha anat agafant forma. La veritat és que estic molt content que se m'unissin més persones. Vaig veure que la gent tenia necessitat de protestar. No ens podem quedar callats davant aquesta situació.

"No ens podem quedar callats davant aquesta situació".

Què us deien els supermercats quan veien la muntanya de plàstics en les vostres accions?

Hem provat de fer accions avisant i sense avisar. Sincerament, era millor no avisar. Quan vaig intentar fer-ho així, se sorprenien que vinguéssim i l'encarregat sempre ens entenia i ens feia costat. I és curiós perquè de sobte es trobaven amb un grup de gent, normalment de vint a quaranta persones, que interpel·laven els clients que surten del supermercat. I, així i tot, ens entenien.

Però quan no vaig avisar, tot eren problemes. Havia de parlar amb la central, omplir un formulari, es preparaven, venien encarregats d'altres botigues, intentaven separar-me del grup per suavitzar la protesta... Per qui vulgui impulsar una acció similar, recomano que no avisi.

Quin és l'estat actual de la iniciativa?

Ara estem movent sobretot les accions de neteja a les platges. A mi m'agrada dir-li acció de conscienciació, ja que no és només netejar, sinó que parlem sobre la problemàtica per tal de conscienciar. Cada vegada que ve gent, i marxen sorpresos i conscienciats, per a mi és una petita alegria. No cobro res, la iniciativa és bàsicament altruista, i m'encanta veure que funciona. Només m'emporto aquest canvi que experimenten les persones que surten conscienciades de l'acció.

Així i tot, crec que encara falta molt per conscienciar. Sí que hem anat veient certa progressió, però encara estem en nivells embrionaris. Hi ha certes coses, com les burilles, per exemple, que contenen component plàstic no biodegradable i que la gent encara les llencen arreu. És un procés que portarà molts anys completar i espero que no fem tard. Ja veiem algunes conseqüències, al mar, a les muntanyes, l'abocament, la brutícia flotant a l'aigua i tota la que no es veu. Considero que encara falta molt de treball per part de l'administració.

Vau iniciar una campanya per prohibir les tovalloletes.

Les tovalloletes són un gran problema. En una de les últimes grans accions que vam fer a la platja de Badalona, juntament amb submarinistes, persones que anaven amb pàdel surf i altres, vam treure més d'una tona de tovalloletes. En cada neteja que fem veiem moltíssimes tovalloletes. I el Parc del Besòs està ple. És molt trist perquè és una cosa que fàcilment es podría eliminar. La recollida de signatures encara continua activa.

Sembla que la majoria de gent encara llença la tovalloleta pel vàter i no entenc per què. Potser falta comunicació de les empreses que les fabriquen o del mateix Estat. És una problemàtica, un element que trobem habitualment juntament amb bastonets de les orelles. També microplàstics de tota mena, que és molt difícil de recollir. No menteixen quan diuen que respirem plàstic o que ja el tenim dins el nostre cos.

Dius que encara queda molta feina a fer per part de les administracions. Estan conscienciades, però encara han d'actuar amb més contundència?

Ho fan per la pressió social que hi ha els últims anys. L'administració ha de començar a generar aquests canvis i ser la societat la que s'hagi d'adaptar i no al revés. Hi ha coses que podrien fer d'entrada des de fa molts anys i no es fan.

Què cal canviar?

Fa un temps es va començar amb el tema del retorn dels envasos, i és positiu. Però portem dècades amb un sistema totalment opac que no explica la veritat de tot el que passa. El tema del reciclatge és gestionat per Ecoembes, una organització sense ànim de lucre que està creada i participada pels grans fabricants de plàstic d'un sol ús del món. Gestionen absolutament tot el que és reciclatge dels contenidors grocs i verds. Però no són transparents amb la informació, i així ho demostren estudis de Greenpeace al respecte.

L'administració podría fer més eliminant aquesta gestió, i impulsant una que sigui més transparent, més propera i millor. El cost que existeix per gestionar els residus és molt elevat, i el ciutadà paga moltíssim. Tot això no es comunica adequadament.

"La indústria no treballa en un sistema que tracti de recuperar el plàstic a posteriori".

Moltes vegades se'ns responsabilitza a la ciutadania d'aquesta situació, però cal assenyalar empreses productores que creen els plàstics.

Totalment. Pels productors és molt fàcil dir que has de reciclar una ampolla que has comprat al supermercat. Però ells continuen produint-les. I a més, no estan fent les coses fàcils. Encara trobem molts tipus de plàstic multicapes que bàsicament són impossibles de reciclar. La indústria no està treballant en cap moment per elaborar un sistema de tractament per recuperar aquest material a posteriori. Bàsicament, el consumidor està esclavitzat per aquest sistema. I és molt fàcil culpabilitzar la gent, però no hem d'acceptar qualsevol cosa.

Des del 2018 fins ara he vist realment canvis importants. Ni més ni menys, la llei europea que prohibeix el plàstic d'un sol ús. Per descomptat que té els seus punts febles, però ja és un pas. Hi ha l'opció de fer-ho i tot depèn de la voluntat i l'interès dels països. No ens hem de regir sempre per l'interès econòmic, sinó per l'interès comú mirant a llarg termini.

Quins objectius et marques pel futur?

M'agradaria molt que la meva iniciativa popular es convertís en una entitat de cap i peus, i que poguéssim créixer i avançar en l'objectiu que tenim: generar conscienciació entre la ciutadania i anar cap a un model de retorn d'envasos i de reducció de residus. Per mi seria ideal poder-me dedicar tot el dia a això. M'apassiona la lluita contra les injustícies i la protecció del medi ambient.

Qui vulgui venir a les properes accions, i qui estigui interessat a col·laborar, els esperem amb els braços oberts. Esperem que hi hagi un canvi important i que la gent s'adoni que contaminar no és gratis. Tot té un preu i qui ho paga és el medi ambient. Hauria de ser la prioritat màxima i absoluta parlar de la crisi climàtica i de la contaminació. Sovint s'intenta separar aquests dos temes, però és conegut que la producció del plàstic genera molt de CO2, contribuint directament a l'escalfament del planeta. No s'ha d'ignorar i hem de treballar per trobar solucions.