El cavall és un animal sensible i delicat que pot ser molt sanador per a l’ésser humà. La relació amb l'espècie equina pot ajudar a superar traumes, moments de dol i entendre persones amb diversitats intel·lectuals. A més a més, és un herbívor que transforma el paisatge amb la seva bellesa i fa custòdia del territori i prevenció d’incendis.

La Fundació Miranda rescata i recupera cavalls que viuen situacions difícils o de maltractament i els acompanya en el procés de reconnectar amb la natura. Gràcies a viure a prop d’ells, l’equip de la fundació ha adquirit molts coneixements sobre els equins i els beneficis que poden aportar a l’ésser humà.

La Rosa Galindo, presidenta de la fundació, ens ha explicat com treballen i quina és la seva tasca social.

Com va néixer la Fundació Miranda?

La Fundació Miranda va néixer el març del 2008, quan van començar a arribar els protagonistes d’aquest projecte, els cavalls, rucs i èquids en general. Eren éssers que suposaven un problema per la societat, havien estat abandonats o maltractats i ningú se’n volia fer càrrec. Ni les mateixes administracions sabien com resoldre-ho. Aleshores, des de la fundació els vam començar a acollir i ens van obrir tot un ventall de possibilitats d’aprenentatge. La fundació la van crear ells, no nosaltres.

Qui hi ha al darrere?

Jo, que sóc cofundadora i presidenta, vinc del món de les arts escèniques i la comunicació. Però ara ja porto gairebé catorze anys vivint amb cavalls i creant un vincle. M’he format i m’he preocupat d’instruir-me quan van començar a arribar èquids a la meva vida. Aquest no coneixement inicial em va fer aprendre molt de pressa.

A l’equip també tenim a moltes persones expertes que vénen del món del cavall en medis naturals. També hi ha persones que porten la gestió i busquen recursos. I altres persones en règim de voluntariat.

Què feu amb els cavalls que arriben a la fundació?

El que fem amb els cavalls és retornar-los el seu benestar reconnectant-los amb la natura, el mateix que ens fa estar en salut a les persones, tornar a l’origen. Som natura. D’allà venim i la natura és casa nostra.

Som pioneres en reintroduir els cavalls en el medi natural. El cavall és gregari i necessita grup. És claustrofòbic i necessita espai. I el que fem és facilitar que puguin tenir tot això i que puguin retornar a la seva vida en llibertat, empoderar-se i aprendre què és ser un cavall de veritat -com proveir-se l’aliment, l’aigua, fer la seva vida social i connectar amb el seu propòsit de vida-. És un projecte transversal.

Ara, el paradigma és que el cavall és un company de lleure, no un estri de guerra.

Per què dieu que és transversal?

Els cavalls també aporten molt al medi ambient, perquè allà on hi ha cavalls pasturant, es genera biodiversitat, s’obren els espais i es fa prevenció d’incendis d’una manera implícita. I alhora és un gran retorn per les persones. Per això és transversal: cavalls, persones, natura i cultura.

La fundació genera grans espais naturals que custodiem i conservem amb el gran suport del cavall, com a herbívor. Plegats generem un espai de reconciliació entre persones i cavalls, perquè l’ésser humà té un deute històric amb l’espècie equina. L’hem portat a la guerra, l’hem aniquilat, l’hem fet servir d’esclau, etcètera. Ara, el paradigma és que el cavall és un company de lleure, no un estri de guerra.

Quin és el principal benefici que el cavall lliure aporta a l’ésser humà?

A les persones ens serveixen com a miralls per saber què fem amb les nostres vides i retrobar un camí que ens serveixi per connectar amb nosaltres i amb la natura, que ens aporta salut. Són un reforç positiu i un viatge per a tota mena de persona.

Això ens ha permès fer tasca social amb col·lectius d’exclusió social i activitats per a qualsevol persona, sense cap problemàtica diagnosticada, ja que problemes per explorar i transitar en tenim totes. El cavall, a cada passa, ens posa davant allò que necessitem aprendre o experimentar. És com una màgia difícil d’explicar, perquè ve d’una experiència.

Quines activitats feu amb les persones amb diversitat funcional?

Nosaltres som un projecte que treballem amb la inclusió, per tant no fem res, mai, que no estigui adaptat a cada interlocutor. A les nostres activitats són benvingudes persones amb qualsevol mena de diversitat. Nosaltres intentem oblidar les etiquetes.

A les persones que no tenen la mateixa mobilitat que altres, els hi apropem els cavalls. I normalment funciona molt bé. Veure a cavalls pasturant on ells volen, per algú que no pot tenir una autonomia total li pot alliberar molt l’esperit. A més a més, també tenim cavalls amb diversitat funcional i com ells no s’autocompadeixen, també transmeten un missatge de no dependència.

I amb diversitat intel·lectual?

El mateix. Ens agrada dir que els acompanyem i no que els ajudem, perquè no ens volem situar per sobre d’ells. Tots els cavalls de la fundació han superat adversitats i són una inspiració molt potent.

Tenim un programa que l’hem batejat amb la frase 'Treu el teu cavall interior'. Una frase que ens la va regalar un usuari amb síndrome d’Asperger quan li vam demanar una frase que resumís la seva experiència amb cavalls lliures.

Què aporten els cavalls a les persones que han patit abusos?

El cavall és un animal molt sensible i bondadós, i quan han estat maltractats han demostrat estar molt per sobre d’aquests maltractadors, i això és una devolució molt important per a persones que han patit maltractament. La culpabilitat que porten per haver sigut abusades no és justa i aquests cavalls amb això són molt sanadors. El cavall propicia, com a recurs positiu, la descàrrega emocional, i això és molt necessari per alliberar el trauma.

I a les persones amb Transtorn de l'Espectre Autista?

És molt interessant i molt ric treballar amb famílies amb infants i adolescents amb TEA. Al final tu veus que l’autisme no deixa de ser una sensibilitat exacerbada, amb una percepció del món i uns sentits molt singulars que porten a una sobreactivació del sistema nerviós i a reaccions que sobten des de la mirada més convencional.

Alguns cavalls són molt sensibles i delicats amb el que és la invasió del seu espai personal i això és molt útil perquè pares i famílies de persones amb Transtorn de l'Espectre Autista entenguin aquesta hipersensibilitat.

Parla’m sobre la col·laboració amb la Fundació Apip-Acam i la feina amb les persones refugiades.

A través d’aquesta ONG, l’any passat, abans de la Covid-19, un total de quatre-centes persones refugiades, en grups de vint persones i en diferents jornades, van venir a passar un dia entre cavalls lliures al Parc del Garraf. El somriure i la bona experiència que s’emporten, com a unitat psicofísica que som, els ha de reportar un benestar i un factor per la seva salut després de tant patiment. Va ser molt gratificant.

Com pot ajudar-nos el cavall en processos de dol o de malalties?

Són un recurs positiu. Són bonics, transformen el paisatge, no ens jutgen i ens fan estar obertes. Toquen una part sensible amb la qual ressonem amb ells i fa que es propiciï la descàrrega emocional. Per renegociar el trauma això és bàsic. El cavall està allà de manera incondicional perquè tu puguis fer un moviment intern i l'animal que no vulgui fer-ho, com estan en llibertat, se’n va.

Com són les instal·lacions de la Fundació Miranda?

Tenim dues seus. Una, la inicial, a l’Alt Berguedà, on tenim una aula d’entorn rural amb habitatge, i on vivim les persones que tenim cura dels cavalls. Tenim una cuina i una zona de cavalls per fer activitats a l’interior. La finca té cent tres hectàrees i és on viuen els cavalls. Ells no ens necessiten per res, perquè tenen una pastura boníssima i molta aigua, i si s’apropen a nosaltres és perquè volen. Això fa que el moment sigui únic.

D’altra banda, al Garraf, pasturem unes mil hectàrees i allà totes les activitats es fan a la natura, menys alguna acollida que es fa en una sala que ens cedeix l’Ajuntament d’Olivella. Ara també ens han cedit l’espai de l’Ermita de Sant Pau, a Sant Pere de Ribes, perquè la custodiem.

El primer treball és la confiança. Saber llegir els senyals que ens dona el cavall.

Com heu superat l’època més dura de la crisi sanitària?

Ens hem pogut mantenir gràcies a les persones sòcies. Elles fan una aportació mínima de deu euros al mes i, com jo dic, és com pagar per anar a un cinema amb crispetes.

Tots els cavalls que arriben a la fundació vénen d’hípiques o competició?

Tots no, però els que costen més de recuperar són els que vénen amb un trauma psicològic emocional. Els que han passat gana, si han sobreviscut, un cop mengen ja estan bé. Però els que han passat per maltractament, per mala doma, sense sortir d’un 'box' o isolats, els hi costa molt més.

Ens podem apropar sense por a aquests cavalls?

Sí. El primer treball és la confiança. Saber llegir els senyals que ens dona el cavall. Si un cavall no vol que el toquis, t’ho diu molt clar, i abans de fer-te res t’avisa. Nosaltres sempre fem una instrucció prèvia. Però, evidentment, s’ha de tenir respecte, perquè el cavall és molt gran i pesa molt.

Nosaltres no tenim accidents. Aquí el que es genera és pau i calma. I això és el que s’emporten les persones. El cavall baixa les pulsacions. Hi ha tots uns beneficis implícits físics que estan contrastats i estudiats científicament.

Muntar a cavall és possible sense que es consideri maltractament animal?

La resposta correcta seria: pregunta-li al cavall si accepta que pugis a sobre seu en aquell moment. Si accepta, no és un maltractament, és un vincle i un pacte. Nosaltres hem fet transhumància i hem pujat a alguns cavalls per poder moure els altres i ho hem fet per la seva seguretat. No podem tenir cavalls travessant carreteres sols. El que fem és intentar no interferir el seu moviment i anar amb ells. Però sempre tens la possibilitat de canviar la direcció o de proposar parar si hi ha una situació de risc.

El que per mi no és un bon tracte posar-li més pes del que pot sostenir, fer més hores de les que el cavall pot aguantar o fer servir muntures molt rígides, ferrar-lo o posar ferro a la boca. Per tant, si vols pujar al cavall, vés amb ell, i, si no, no hi pugis.