La incidència política és una de les línies de treball que poden desenvolupar les entitats, a través de la qual s'impulsen accions destinades a influir en les decisions polítiques que es prenen, així com la manera d'actuar de l'administració pública, però també del sector privat i de la ciutadania en general. Aquesta eina permet, d'alguna manera, fer pressió perquè es resolguin problemàtiques concretes amb l'objectiu de caminar cap a la transformació ecosocial.

En el cas del sector ambiental, la incidència política suposa una eina importantíssima per tal d'assolir l'objectiu del bé comú pel qual lluiten des de les entitats. Parlem amb la Sandra Carrera, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), formada per cent vuitanta-quatre associacions, fundacions, administracions públiques, empreses, universitats i centres de recerca, que compta amb una línia de treball que incideix en el desenvolupament de polítiques públiques que tenen un impacte en la conservació de la natura.

D'una manera o d'una altra, totes les entitats ambientals fan incidència política?

Som entitats sense ànim de lucre que tenim la missió de treballar per a la transformació social i ambiental. Per tant, la incidència política està implícita a l'ADN de les entitats ambientals, i en totes les accions que fem. Evidentment hi ha entitats que ho fan d'una manera més explícita i que ho tenen molt més integrat.

Es treballa molt la incidència política en el sector?

Diria que realment, fins ara, el tercer sector ambiental a Catalunya, no és que faci poca incidència, però sí que ha fet incidència poc efectiva. Potser ha estat una incidència molt més reactiva, i de vegades poc propositiva. Crec que també falten recursos personals i tècnics, així com de coneixement de les entitats per fer aquesta feina d'incidència política.

Crec que en aquest sentit la XCN, els últims anys, ha tingut un paper clau quant a representativitat del tercer sector ambiental i hem aportat la nostra experiència a l'hora de col·laborar amb altres entitats de segon nivell per tal de sumar esforços i tenir més veu i representativitat.

"Per fer incidència política falten recursos personals i tècnics, així com coneixement de les entitats".

En el cas de l'àmbit ambiental, moltes lleis defineixen la protecció dels espais naturals o la biodiversitat. Quina incidència tenen les entitats en la conformació o reforma d'aquestes lleis?

Precisament, aquesta qüestió ara té molta rellevància. El juny passat, el dia mundial del medi ambient, la consellera d'Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà, va anunciar que aquesta legislatura preveia aprovar la llei de Patrimoni natural i Biodiversitat de Catalunya, una llei que fa anys que esperem. A més, s'ha d'actualitzar la llei d'espais naturals, que és del 1985 i que està molt obsoleta. Per tant, és molt clau impulsar aquesta llei, però des del sector es veu amb una mica de recel.

Per què?

Fa molts anys que es reclama, i molts governs ja han fet menció de la necessitat d'aquesta llei. Fins i tot, s'han fet algunes propostes de text, primers esborranys, però de moment no ha estat possible. És una demanda històrica que pren molt de sentit perquè evidentment, sense una llei, no tenim la base. No tenim una estructura bàsica on acollir-se i a on poder desenvolupar les polítiques ambientals que necessita el nostre país i definir amb quina governança s'implementen aquestes polítiques.

Nosaltres ho lliguem molt a una qüestió d'estructura. Ja fa uns anys que reclamem que la llei és clau, però també és clau tenir una estructura com, per exemple, ha de ser l'Agència de la Natura de Catalunya. Precisament ara s'està desenvolupant tot el procés de participació ciutadana per redactar els estatuts d'aquesta agència, quelcom que valorem molt positivament.

Com dius, altres governs han parlat de la necessitat de la llei de Patrimoni natural i Biodiversitat de Catalunya, però les dades ens diuen que, ara més que mai, és molt urgent.

Sí, estem en un moment de contrarellotge total. I cada any que passa perdem una nova oportunitat. I així ho manifesten molts informes internacionals de governs i centres de recerca referents: hi ha una pèrdua de biodiversitat sense precedents. Estem a la sisena extinció massiva d'espècies, però la primera provocada pel nostre model econòmic, així que ens hem de sentir corresponsalies.

L'informe sobre l'estat de la natura del 2020, elaborat per la Generalitat, feia referència a aquesta pèrdua de biodiversitat sense precedents. Mostra unes xifres que realment posa els pèls de punta. En els darrers vint anys s'ha perdut de mitjana el 25% de la nostra biodiversitat. Realment, ens hauria de preocupar, ni sigui per propi egoisme de l'espècie humana. No només perquè no podrem seguir amb aquest model de creixement que estem portant, sinó per la nostra pròpia salut.

Com deies, s'està impulsant el procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la Natura de Catalunya. Què suposa el desenvolupament d'aquest instrument?

Hauria de suposar una estructura eficaç que superi el dèficit de recursos i estructural que hem patit en els últims quinze anys. Això és el que reclamem, i el que esperem que sigui. Ens preocupa molt els llargs procediments burocràtics que s'han de seguir ara mateix. Per tant, esperem que l'agència faciliti molt poder fer polítiques efectives, amb impacte i que vagin de bracet. Malgrat que haurien d'anar alineades, sembla que l'agència arribarà abans que a llei.

"Esperem que l'Agència de la Natura de Catalunya faciliti molt poder fer polítiques efectives, amb impacte i que vagin de bracet".

Un altre dels punts rellevants en els quals treballeu és el repartiment del Fons de Patrimoni Natural.

Estem bastant a l'expectativa, incidint en fiscalitzar aquests fons que provenen de l'impost d'emissions de CO2, el primer fons creat per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu clar de destinar recursos a la conservació de la biodiversitat. Per tant, és un moment molt important, però alhora cal fer-ho bé. Ens consta que l'assignació que es va fer per aquest 2022 no compleix amb l'objectiu d'on s'haurien de destinar.

Aquesta situació ens preocupa, i el 16 de novembre tenim una compareixença al Parlament per parlar i demanar les explicacions per veure quina és la previsió que es fa d'aquests fons. És un impost de tots els ciutadans i cal fiscalitzar que realment es destina allà on toca.

Quines eines tenen a l'abast les entitats per fer incidència política?

Et posaré un exemple. L'Agència de la Natura estava aprovada per llei, però semblava que no s'activava el procediment per crear-la. Així que, ara fa dos anys, vam fer un manifest en el qual vam ajuntar més de 250 organitzacions signatàries, i vam comptar amb el suport de més de 2.000 persones. Això et dona una força imparable. Ho vam presentar al parlament i evidentment aquesta unió ens va facilitar molt aquesta capacitat d'incidència.

La tipologia d'entitats ambientals que tenim són d'estructures molt petites, molt locals, que és un valor i té la seva rellevància, perquè són molt properes al territori, però alhora es dispersa molt tota la força que es pugui fer. I en aquest sentit, evidentment, la xarxa té un paper importantíssim, ja que aglutina 185 organitzacions, de les quals una norantena són entitats ambientals. Evidentment, això ajuda molt i crec que és una cosa que es valora.

Per tant, la incidència política funciona.

Evidentment. Hi ha altres eines com la participació en els processos legislatius i de participació ciutadana, o les propostes electorals que vam fer per les eleccions al govern de la Generalitat. Ens vam reunir amb alguns partits polítics i vam fer un manifest amb una seixantena de propostes electorals. Era un document, força extens, fet de manera col·laborativa per les cent vuitanta-quatre organitzacions que formen part de la xarxa.

Una eina per fer incidència, una mica més lleu, són les visites de camp, quan hi ha un nou govern, amb els parlamentaris. L'objectiu és que coneguin la realitat del territori, què fan les entitats de conservació de la natura i quins són els actors principals. Això és una cosa que ens funciona molt. I ara compareixem al Parlament pel Fons de Patrimoni Natural, el que és una altra manera de fer arribar les nostres demandes.

"Si no comuniques, difícilment podràs fer incidència política".

Quins perfils han de tenir els equips que treballen en incidència política en les entitats?

No és un perfil fàcil, ens costa. Hi ha gent que ve del món de les ciències polítiques, però és un perfil que difícilment se'ns acosta. És cert que comença a haver-hi molt més interès, sobretot de la gent jove, en temàtiques d'emergència climàtica i ecològica. Però és un perfil complicat. Crec que ha d'anar molt alineat amb perfil de comunicació de l'entitat. Intentem que tinguin coneixement o, si més no, que treballin molt amb l'àrea de comunicació, perquè és clau. Si no comuniques, difícilment podràs fer aquesta incidència política.

Ens pots dir alguns exemples de bones pràctiques que dueu a terme a la XCN per fer incidència política?

Durant la nostra assemblea, fa un any, vam definir un protocol d'incidència política. Penso que potser és diferent per a altres plataformes que puguin fer incidència política en el tema ambiental, però considero que es poden complementar. En el nostre cas, intentem que la incidència es faci amb una transversalitat d'actors d'allà on volem incidir, potser no en un to tan reivindicatiu com poden fer altres plataformes, i molt basat a concebre una legitimitat tècnica i en evidències científiques, amb el màxim rigor possible perquè sigui un missatge efectiu i que arribi.