Som el que vestim: moda sostenible a prop de casa

Colectic
Imatge de citypraiser a Pixabay. Font: Pixabay
Imatge de citypraiser a Pixabay.

Som el que vestim: moda sostenible a prop de casa

Colectic

Resum: 

Pam a pam fa un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que podem trobar al territori.

Pam a pam, el mapa de l’economia social solidària, ha fet un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que podem trobar al territori.

La sostenibilitat passa, en primer lloc, per qüestionar-nos el nostre consum. Abans de decidir quina opció triar, hem de decidir si realment ens cal consumir-ho. Un cop ens disposem a consumir, aleshores si, triem amb consciència i responsabilitat.

Roba sostenible per la nostra salut

Greenpeace porta temps alertant de la presència de compostos químics nocius en la roba que tenen efectes adversos en la nostra salut, des de desajustos hormonals fins a afeccions cutànies. L’organització va analitzar el 2013 fins a 82 peces de roba per a infants de les marques Adidas, American Apparel, Burberry, C&A, Disney, GAP, H&M, Li-Ning, Nike, Primark, Puma i Uniqlo, comprades en botigues de fins a 25 països.

A continuació fem un repàs d’aquestes substàncies i les seves repercussions:

  • Plom: és utilitzat per tenyir i es poden trobar pigments en peces de tons brillants. La Fundació Mayo para la Educación e Investigación Médica assenyala que en infants menors de 6 anys, una intoxicació per aquesta substància pot perjudicar de forma important el seu desenvolupament a nivell físic i mental.

  • Nonifenols: es troben en els sabons industrials utilitzats per netejar els teixits. Poden produir alteracions hormonals i afectar negativament a nivell reproductiu i de desenvolupament. L’Agència de protecció Ambiental de EE.UU indica que aquestes substàncies s’emmagatzemen en els teixits de l’organisme.

  • Ftalats: Es coneixen com a plastificants i són utilitzats per a confeccionar plàstics de major flexibilitat i durabilitat. Els trobem en materials quotidians com envasos de productes d’alimentació, cosmètica o neteja, i a nivell tèxtil, es troben en el plastisol, l’ingredient de goma que es fa servir per confeccionar logotips o dissenys sobre teixit. Es consideren disruptors endocrins.

  • PFC (perfluorats i polifluorats): s’utilitzen per confeccionar peces que repelen l’aigua. Segons estudis de l’Instituto Nacional de Ciencias de la Salud Ambiental, aquests components tenen efectes sobre el sistema endocrí, immunològic, fetge i pàncrees dels animals.

  • Formaldehíd: es fa servir per aconseguir que les peces de roba tinguin un aspecte planxat i no adquireixin floridures en el procés de transport. L’Institut Nacional del càncer assenyala que una exposició excessiva a aquesta substància pot provocar nàusees, tos, irritar la pell o produir una sensació de cremor a la gola, nas o ulls.

Roba sostenible per un consum responsable

Quan consumim de forma responsable apostem per un sistema alternatiu de producció i consum de tèxtil, lluny de condicions laborals abusives i d’impacte ambiental negatiu. Un sistema que conservi i faci un bon ús dels recursos naturals, que aposti per la utilització de materials reciclats i la minimització de productes auxiliars i matèries primeres en la producció, que respecti els drets laborals, que impulsi el desenvolupament social de les regions en les quals es produeixen aquestes peces i que garanteixi unes pràctiques no contaminants.

Roba circular com a primera opció

En cas de tèxtil de nova confecció, millor prioritzar la que aprofita els residus tèxtils per crear peces de valor afegit tot posant la creativitat al servei de l’economia circular.

Un bon exemple és Iaios que fa jerseis de disseny circular fabricats amb fil 100% reciclat a partir de retalls sobrants de fàbriques tèxtils; des de la filatura fins a la confecció es fa a Catalunya. Sota la marca Seamstress Vintage, la dissenyadora Sílvia Jou converteix roba de rebuig en peces vintage.

Roba ecològica i de proximitat

En cas que no s’utilitzin materials reciclats per a la confecció del tèxtil, cal que ens fixem en aquelles que apostin per la producció local. amb materials ecològics de baix impacte ambiental i que fomentin la transformació social com SAÜC, la cooperativa John-Fil amb la marca STJOR, Cotó Roig, Art&Seams, IreneBosch, TheNordicLeaves, BabyCrotx, Ecoology, ObradorXisqueta, Dona Kolors, Diambaar, Mates i Cocoro, entre d’altres.

Missatges rebels, roba empoderada.

En aquest món en què vivim carregat d’estímuls visuals, les persones esdevenim moltes vegades peces publicitaries en moviment. Per això, hem de ser conscients d’aquells missatges que estem difonent i doncs buscar projectes que ofereixen dissenys propis i estampació artesanal on el contingut gràfic i el seu discurs són un valor afegit.

La Ciutat Invisible és un projecte cooperatiu de Sants que té una línia de roba ètica i sostenible fabricada sota criteris de comerç just i respecte al medi. També és una cooperativa La Vietnamita, que dissenya i estampa samarretes amb compromís polític i social a Vilanova i la Geltrú.

Som el que vestim i vestim amb consciència.

Afegeix un comentari nou