Supermercats sí, però cooperatius

Un supermercat amb una àmplia gamma d'aliments ecològics i de proximitat a un preu assequible, on només poden comprar els socis i sòcies, que, a més a més, aporten hores de feina per tal que el projecte sigui viable. Així són els supermercats cooperatius i participatius. Recorden als grups i cooperatives de consum, però amb una dimensió més gran.

Aquests establiments són una realitat a països com els Estats Units i França. A Catalunya s'estan posant les llavors per impulsar-ne. N'és un exemple la iniciativa FoodCoopBCN, que intenta aplegar persones disposades a implicar-se en la creació d'un supermercat cooperatiu a la ciutat de Barcelona. Al Bages també s'ha generat un moviment en aquest sentit arran de la Setmana de l'Economia Social i Solidària de Manresa.

Experiències inspiradores

 Park Slope Food Coop és el supermercat protagonista del documental 'Food Coop', que durant els darrers mesos s'ha projectat a diferents municipis catalans i ha generat un intens debat en l'àmbit de l'economia social i solidària i el consum sostenible.

En plena crisi econòmica, l'any 1973, veïns i veïnes de Brooklyn, Nova York, van posar en marxa Food Coop, un supermercat cooperatiu on totes les persones sòcies aporten hores de feina, amb l'objectiu de tenir dret a comprar el millor menjar possible a un preu assequible.

El projecte segueix en marxa 45 anys després. Compta amb 17.000 membres i s'ha fet molt conegut a través del documental que explica la seva història i filosofia. Només els socis i sòcies de la cooperativa poden fer la compra a l'establiment i comparteixen responsabilitats, com en qualsevol altra cooperativa. S'hi poden trobar, sobretot, aliments ecològics, poc processats i saludables.

A París existeix una experiència semblant anomenada La Louve, que s'ha inspirat en Park Slope Food Coop. Amb menys de dos anys d'existència, compta ja amb 6.000 membres. Les persones sòcies treballen al supermercat tres hores cada quatre setmanes. Expliquen que d'aquesta manera es redueixen els costos de la gestió de l'establiment i es fomenta el funcionament participatiu i autogestionat.

A l'Estat espanyol també s'estan posant en marxa supermercats cooperatius, com ara, Som Alimentació a València.

El debat sobre l'escalabilitat

Durant uns anys els grups i cooperatives de consum agroecològic es van estendre per tota la geografia catalana fins a arribar als aproximadament 160 actuals. Darrerament, però, sembla que hagin tocat sostre. En canvi, els seus valors han calat en la societat.

Els supermercats cooperatius permeten omplir la nevera de productes de qualitat, però no demanen la implicació d'un projecte autogestionat. Alhora, es mantenen la propietat col·lectiva i els criteris de sostenibilitat.

Així i tot, la creació de supermercats cooperatius amb centenars o milers de socis i sòcies suposa un canvi d'escala del consum cooperatiu agroecològic, que està generat força debat en aquest àmbit. Haver de treballar amb intermediaris o majoristes i oferir alguns productes que no són ecològics o de proximitat són alguns dels temes polèmics. Sobre aquest repte de l'escalabilitat pots llegir articles a Pam a Pam, Opcions i Nexe.