Sylvia Calvo: "La indústria de la moda ha de canviar el xip i tenir presents l'impacte ambiental i social"

Planeta Moda és un projecte integrat en BioCultura, la fira de productes ecològics i consum responsable, impulsat per l'Associació Vida Sana, que treballa per a promoure la moda sostenible. En la darrera edició de la fira a Barcelona, la dissenyadora Sylvia Calvo va impartir dues xerrades al voltant del seu projecte d'economia circular. La llavor del seu projecte, Sylvia Calvo Barcelona, va sorgir, precisament, d'una xerrada d'una edició anterior de la fira. "Em vaig quedar parada quan vaig sentir els impactes socials i mediambientals de la moda", afirma.

Sylvia Calvo Barcelona transforma sacs de cafè, de jute i de cotó, en peces de roba, com ara vestits, pantalons o jaquetes, així com complements. Es tracta d'un procés que busca la circularitat, amb gran impacte social i mediambiental. Sylvia Calvo és vicepresidenta del Gremi Artesà Tèxtil de Catalunya, membre de la junta de ModaFAD i de la PIMEC i Clean & Unique, i una de les cofundadores de l'Associació de Moda Sostenible de Barcelona. Parlem amb ella sobre la moda circular, la sostenibilitat a la indústria de la moda i els valors que defensa a través del seu projecte.

Quina és la història de Sylvia Calvo?

La costura és una cosa que sempre m'ha agradat, des de petita. Però no vaig arribar a estudiar res relacionat amb aquest tema perquè en aquells temps no hi havia estudis reglats de costura com sí que existeixen avui dia. Així que vaig estudiar filologia anglesa, ja que les llengües són una altra de les passions que tinc. Després vaig anar a viure als Estats Units, on vaig estar quinze anys, principalment treballant en línies aèries. I en tornar a Barcelona, vaig treballar durant uns anys a l'empresa familiar de transport marítim.

Sylvia Calvo Barcelona és un projecte de reciclatge de fibres, de sostenibilitat i d'economia circular. Però, com pots veure, jo, com a persona, i en la meva professió, també m'he reciclat.

Quin és el moment en el qual t'inicies en el món de la moda?

La crisi en la construcció va afectar molt el negoci familiar, ja que ens ocupàvem, sobretot, del transport de ciment. Jo estava molt atabalada, i per aclarir-me una mica, vaig voler fer alguna cosa, un cop a la setmana, que no tingués res a veure ni amb vaixells, ni amb ciment, ni amb res del que estàvem fent. Va ser quan vaig veure a un diari de Castelldefels un anunci per aprendre tall i confecció.

Vaig trucar a la dona que l'impartia, l'Antònia, qui feia classes de costura molt econòmiques pel veïnat, i així vaig començar, aprenent les primeres puntades al centre cívic del barri de Vistalegre de Castelldefels.

Tu tenies dins un interès per la costura que no vas poder desenvolupar fins que no vas entrar en aquesta activitat.

M'agradaria reivindicar la tasca de les persones que, com l'Antònia, de manera voluntària comparteixen els seus coneixements. De vegades no li donem la importància ni el valor que poden tenir, i en té molt. En gran part gràcies a l'Antònia avui estem fent aquesta entrevista sobre costura i moda sostenible. Evidentment, és el que deies, també és perquè una mateixa té alguna cosa a dins per desenvolupar. Però hem de valorar aquests valors socials que hi ha a les nostres comunitats.

I un cop entres en el món de la costura, com t'interesses en la moda sostenible i l'economia circular?

L'any 2011 vaig assistir a BioCultura per exposar un altre negoci que teníem de pedra natural. I, per curiositat, i perquè m'agradava la moda, vaig anar a escoltar una conferència sobre eco fashion. Em vaig quedar parada quan vaig sentir els impactes que tenia la moda, tant a escala social com mediambiental. Era una informació que em venia de nou, i va ser devastador. Vaig sortir d'aquella sala amb una visió totalment diferent i, a partir de llavors, em vaig començar a interessar més pel tema.

Una de les primeres coses que vaig veure va ser una bossa feta amb cinturons de cotxes desguassats. Vaig pensar que era molt interessant poder transformar uns cinturons de cotxe en una bossa tan maca. Em va impactar molt. Ens van dir que el material més sostenible és el material que ja existeix, així que vaig marxar amb la idea de trobar el meu material. No sé si per la meva feina al sector marítim, o perquè estava bevent cafè en aquell moment, vaig pensar en els sacs de cafè fets amb jute, que és una fibra natural.

Vas pensar que potser era un material que podies transformar.

Em vaig estar informant, vaig anar a un dels importadors de cafè, vaig preguntar què feien amb aquests sacs i si me'n podien donar uns quants. I així vaig entrar al món del cafè. Me'n vaig emportar uns quants i vaig començar a treballar amb ells. I, des del principi, les meves peces han canviat moltíssim. És un procés d'aprenentatge i transformació.

Aquests dies presento a la fira Circular Textile Days, a Den Bosch, els Països Baixos, dos dissenys de vestits que tenen una càrrega d'emissions de CO₂ de 5,47, el que implica que té un 90% menor de CO₂ que un vestit convencional de fast fashion. D'altra banda, en qüestió d'ús aigua, utilitzem 444 litres en lloc de 4.822 d'una peça convencional, el que es tradueix en un 91% menys. I en qüestió de quilòmetres de distància, el marge arriba al 94%. O sigui que la diferència de l'impacte és enorme. El càlcul de la petjada de carboni l'ha fet True Cost Label. 

Com és el procés de transformació del sac a la peça de roba o complement?

Bàsicament, ho fem treballant el sac de quatre maneres diferents. En el primer, hi ha poca transformació del material, i s'utilitza el sac al 100%. En el segon model de circularitat, ja no utilitzem sacs de jute, sinó que es confeccionen peces de roba amb sacs de cafè fets amb cotó. La tercera manera és fent servir els residus dels sacs que nosaltres mateixes generem al taller i que anem guardant, com ara costures dels sacs. D'aquesta manera, aprofitem tot el material dels sacs.

Les artesanes tèxtils, com la Mariana Reyes Vivó i la Rosa López, que treballen amb un telar manual, teixeixen aquests residus dels sacs. La idea és que la tradició artesanal, del taller manual, es revalori, que quedi integrat amb aquests principis d'economia circular, de reaprofitament dels materials. Mantenir la cultura de l'artesania perquè no es perdi. I l'última manera és la creació de fil, triturant els sacs de cafè, per fer rotllos de teles, dut a terme per Hilatures Jesus Rubio SL.

En tots ells trobem valors de reciclatge i economia circular, però, per exemple, en els sacs de cotó a més hi heu afegit altres valors.

En aquest mètode treballem amb This Side Up Coffee, un importador holandès de cafè que ens faciliten els sacs de cafè fets amb cotó. Ells també treballen en la circularitat i la sostenibilitat en tot el procés, defensen l'agricultura regenerativa i exerceixen la transparència total. Quan vaig contactar amb ells, els vaig plantejar incloure un dibuix imprès a la part posterior dels sacs en el seu origen. Així, un cop es buida el cafè, els sacs ja compten amb un detall que permet una mica més de joc. Els dibuixos es fan amb tints naturals, no tòxics. I la impressió es fa amb serigrafia manual.

Aquí hem trobat una sèrie d'implicacions molt positives: es genera més llocs de treball a més gent de la comunitat; es fomenta l'emprenedoria, com en el cas d'una persona que va aprendre l'ofici de serigrafia manual i es va muntar el seu propi negoci; i redueix les emissions de CO₂, ja que els sacs, segons el tipus de cafè que contenen, tenen un dibuix característic, cosa que permet identificar-los molt més fàcilment de manera visual. D'aquesta manera s'eviten errors d'enviament i el servei es fa molt més ràpid. Ara, aquest mètode el volem desenvolupar encara més.

En quin sentit?

Voldríem fer un concurs per escollir dibuixos, fets amb tints no tòxics per incloure'ls en aquests sacs de cotó. I, a través d'aquest concurs, promoure l'economia circular, perquè necessitem un canvi entre la indústria tèxtil. La idea és fer-lo a Espanya, Països Baixos i Indonèsia, que és d'on ve el cafè, perquè hi hagi un intercanvi cultural entre els tres països. I a partir d'aquí, de totes les col·leccions que fem amb aquests sacs, destinar un percentatge a les comunitats que produeixen el cafè, sigui en format donació o invertint-lo en la millora de les condicions que tenen.

A la indústria del cafè hi ha molta problemàtica, de la mateixa manera que en la del cotó o el cacau. I per això trobo que és molt important tenir respecte per la gent que hi és en el procés, ser conscients de quines són les implicacions, sigui en l'àmbit ambiental, però també a escala social, i què és el que podem fer per millorar les seves condicions.

És complicat apostar per la moda sostenible tenint al davant les grans indústries de Fast Fashion?

No és difícil, és dificilíssim. Estem en un moment econòmicament difícil, en el qual la majoria de la població, sobretot últimament, pateix l'augment del preu de la cistella de la compra, amb uns salaris que no pugen de la mateixa manera que els preus. I no és el mateix fabricar aquí, que a la Xina o l'Índia, el cost de la mà d'obra és molt diferent, a més de la qualitat dels materials, ja que utilitzen materials molt econòmics, com el polièster, que pol·lucionen moltíssim i són molt difícils de reciclar. En definitiva, has de lluitar i tenir una història molt bona darrere.

Les empreses que aposten pel fast fashion tenen altres valors.

Nosaltres també som negocis i necessitem tirar-los endavant. Però jo mai he vist l'aspecte econòmic com el gran primer objectiu. Som empreses de triple balanç, on mirem els beneficis econòmics, però també l'impacte ambiental i l'impacte social. Fora dels empresaris i empreses que tenen aquests valors, només es pensa en les vendes. Però la indústria ha de canviar el xip i que aquests impactes no es quedin de banda. Sabem que el problema principal de la moda són els residus i la pol·lució, doncs cal pensar com fer roba perquè es pugui reciclar i no contamini.

Crec que encara queda molta cosa a fer dins d'aquest sector. Sylvia Calvo Barcelona ja ha nascut des d'aquí. No treballem amb els mateixos valors i condicions que les marques. Així que entenc que hi ha un procés de transformació per a elles. Alhora, crec que el consumidor és cada vegada més conscient.

Em fa la sensació que la gent està conscienciada en la moda, però no tant com en l'alimentació, on la gent practica més el consum amb valors.

La població està més conscienciada que abans això no hi ha dubte perquè ho veiem. Hi ha una forta empenta per fomentar la circularitat des de la Unió Europea. Però, així com l'alimentació va haver de passar tot un procés, i ara tots els supermercats tenen zona bio o productes naturals, i s'ha regulat el tema de les etiquetes i les composicions, perquè crec que el tèxtil està un pas enrere d'això, però va cap aquest camí. Crec que de mica en mica anirà creixent.

Ara per ara, si vols buscar moda sostenible, on vas? Pel consumidor el més fàcil seria que a qualsevol lloc trobés aquestes opcions. Sí que és veritat que hi ha gent que et busca, a mi m'han trucat dels Estats Units perquè m'havien trobat i era el que volien. És a dir, que si volen et troben. Però hauria de ser més fàcil pel públic, per això és important aquests llocs com BioCultura, que tenen una visió molt ampla quant a l'alimentació, la cosmètica, la construcció o el tèxtil. És molt important que aquestes fires ens acullin i ens donin veu.

En la darrera edició del BioCultura, precisament, vas impartir dues xerrades.

Una va ser representant el Gremi Artesà Tèxtil de Catalunya on vam mostrar el treball en el qual incorporem l'artesania als teixits que fem. Trobo molt important posar el valor de l'artesania en el tèxtil i com s'incorpora a la sostenibilitat i a les noves tendències actuals. I a l'altra xerrada vam presentar els quatre models de circularitat. La idea era exemplificar com, des d'un projecte petitet com el meu, emprendre seguint valor com el reciclatge i com aportar impactes positius tant socials com mediambientals.

Les xerrades que ofereixen al BioCultura són increïbles, ofereixen una gran quantitat de coneixement. A mi m'encanta anar a BioCultura. Això és important perquè la gent estigui cada cop més informada. Cal dir que encara hi ha un decalatge entre la conscienciació i la intenció de compra que al final no es compleix. Hi ha gent que sí que li interessa i voldria, però potser no acaba comprant roba sostenible o circular perquè no arriba econòmicament o perquè no la troba.