Repoblem és un compte de Twitter i d'Instagram que s'ha fet conegut a les xarxes per la seva activitat contra la despoblació dels pobles de Catalunya posant en contacte famílies que decideixen buscar habitatge a zones rurals, i municipis en risc de despoblació. Ho fa posant-se a disposició d'ajuntaments de pobles en procés de despoblació, per incorporar nous habitants, així com fent-se ressò d'oferiments de particulars o d'empreses que puguin anar en el mateix esperit d'ajudar, en aspectes d'habitatge o feina, entre d'altres.

Poc més de dos mesos després del naixement d'aquest fenomen a les xarxes socials, parlem amb el creador de la iniciativa, el Ton Lloret, perquè ens expliqui el perquè de Repoblem, la seva pròpia experiència i la situació dels pobles a Catalunya.

Com neix aquesta iniciativa?

La iniciativa neix fa poc més de dos mesos, el 26 d'agost. Visc en un poble de 221 habitants, a l'Anoia, que, com molts, han patit un procés de despoblament durant dècades. Vaig veient a través de Twitter que molts pobles fan crides o oferiments destinats a atraure nous habitants i evitar tancar l'escola o perdre algun altre servei bàsic. I donat que la crisi sanitària i els confinaments han fet plantejar a molta gent deixar la ciutat per anar a viure en un entorn rural, penso que pot ser útil aglutinar aquests oferiments en un sol compte de Twitter.

Ens pots explicar la teva experiència personal?

Fa quinze anys amb la Sílvia, la meva dona ens vam plantejar on volíem viure. Vam trobar un terreny i ens vam fer una casa al nucli on vivim. A l'hivern només som tres cases habitades. Però hi veiem molts avantatges i ens agrada viure aquí. Els nostres fills poden jugar al carrer i tenim un entorn natural a cent metres de la porta de casa.

Com veus el panorama de despoblament que patim a Catalunya?

El despoblament és una problemàtica que no és nova. Fa moltes dècades que hi ha molts pobles perdent població, sobretot a la part oest de Catalunya. Fa cent anys, molts dels pobles que ara tenen 200-300 habitants en tenien 1.000.

A més, el despoblament té moltes conseqüències en l'àmbit social, de territori i de país. Genera moltes desigualtats i calen polítiques ambicioses per revertir-lo. Es produeixen cercles viciosos: quan un poble perd habitants per serveis i comerços, tanca l'escola o la carnisseria o el bar, i com que no hi ha aquests serveis i comerços bàsics ningú vol anar-hi a viure. Frenar el despoblament ajudarà a reequilibrar el país a escala de serveis, infraestructures i pes polític del món local.

Creus que situacions com el context de pandèmia o la crisi econòmica, sanitària i social que vivim afavoreix el repoblament i una vida més rural?

Sí. Pot ser una de les poques coses positives que en traiem. De fet molta gent que ja tenia una casa familiar a un poble s'hi va instal·lar a la primavera, hi ha passat l'estiu i s'hi ha quedat, de moment. La ciutat ja era molt hostil per molta gent abans de la pandèmia: preus abusius o inaccessibles d'habitatge, precarietat laboral, conciliacions familiars difícils.

El confinament ha obligat moltes persones a estar tancades en pisos en condicions molt precàries i amb la nova normalitat la ciutat que tenim no té res a veure amb la que teníem fa vuit mesos. L'oci, la cultura, les compres, utilitzar el transport públic, etc. tot es fa en un clima diferent que abans. També hi ha molta gent que s'ha quedat sense feina i que, perdut per perdut, es planteja recomençar de nou en un altre lloc.

Quins beneficis, o què ofereix anar a viure un poble?

És una manera de viure en un entorn més natural, amb menys serveis i menys teixit comercial, però que ofereix i requereix una implicació amb la comunitat de persones que en formen part molt més intensa. Viure a poble vol dir tenir i formar part d'un paraigua social que són el grup de persones i famílies que en formen part. Que s'ajuden, que fan projectes i entomen reptes plegats.

No tothom està preparat per viure a segons quin lloc. Tanmateix, d'alguna manera pot ser una oportunitat per recuperar un nivell de relacions humanes i un tracte personal que en molts llocs s'ha anat perdent.

El compte de Twitter, a més de servir per posar llocs i persones en contacte, també és un homenatge i un recordatori de pobles que han estat oblidats. Com d'important és recuperar allò que s'ha perdut pel camí amb el despoblament?

Quan en un poble una casa queda tancada indefinidament es perd la memòria de totes les generacions que hi han viscut. I amb aquesta pèrdua també es perden tot un munt de coneixements: maneres de fer, de viure, de treballar, oficis, tècniques, receptes de cuina, cançons. I si sumem cada una d'aquestes pèrdues tenim un balanç molt dramàtic perquè es perden tots els records de pobles sencers. Això provoca una desconnexió massa accentuada entre dos mons: el rural i l'urbà. I provoca molts problemes i conflictes entre els quals formen part d'un món i l'altre.

Què li diries a algú que s'està plantejant fer el canvi de ciutat a poble?

Que ho tingui molt clar. Que en un poble es viu de manera molt diferent que en una ciutat. No pots anar al teu aire. Has de tenir en consideració que formes part d'una comunitat, per bé i per mal. No pots anar i fer la teva anònimament com en un pis enmig d'una gran ciutat.

Dit això, si ho tenen clar, el poble pot oferir una bona qualitat de vida, sobretot pot ser un molt bon lloc on fer créixer els teus fills, que podran jugar i fer la seva sense patir tant pel trànsit o els perills de la ciutat. I on podràs viure molt més intensament les estacions i el contacte amb la natura. Anar a viure al món rural no és aïllar-se, sinó tot el contrari és està molt més vinculat a tot aquest entorn a nivell humà, social, econòmic i natural.