'TuroCat', un projecte que va més enllà del rescat del turó europeu a Catalunya

El turó europeu és una espècie rara i amenaçada. Un carnívor nocturn, poc abundant -encara que estigui present en una zona-, difícil de detectar i de veure. Durant cinc anys diversos estudis van constatar la crítica situació que vivia aquest carnívor a les nostres terres, i ja en fa un que va néixer 'TuroCat'. Aquest és un projecte amb l’objectiu de crear una població de turons sana a la província de Girona, reconnectant els pocs que en queden i alliberant exemplars nous portats d’altres zones de la península Ibèrica, com ara Castella.

'TuroCat' està format per tècnics del Zoo de Barcelona, membres de l’associació Trenca, Universitat de Girona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. És un projecte finançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Zoo de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat. 

Es preveu que les accions del programa es duguin a terme fins al 2021, tot i que hi ha una certa pressa perquè "la població actual de turons que hi ha podria extingir-se ràpidament si aparegués alguna malaltia”, afirma Salvador Allué, biòleg integrant del projecte per part de l'associació Trenca. "Per això cal accelerar la connexió dels grups i augmentar-ne la diversitat genètica", afegeix.

Derivat dels estudis i el naixement del projecte, actualment s’ha atorgat al turó la màxima categoria.

Les amenaces

Els motius pels quals el turó europeu corre el risc d’extinció a Catalunya són clars:

• El visó americà, una espècie invasora que viu en els mateixos hàbitats que els turons, busca les mateixes preses, s’adapta millor a l’entorn i és més violent. Aquest competidor directe va arribar a les zones especialment de l’Empordà arran d’escapaments o alliberaments de les granges pelleteres que hi hagueren en un passat.
• El declivi del conill -principal presa del turó, juntament amb les rates i els amfibis- en punts concrets de la nostra geografia, sigui provocat per malalties víriques o per la intervenció de la mà de l’home en el seu hàbitat.
• El canvi del paisatge agrari. Antigament, l’agricultura es basava en petits camps envoltats de marges amb vegetació, petits recs i bosquets. Quan arriba l’agricultura industrial tot això se substitueix per grans camps de monocultius. La devastació de la flora autòctona, amb l’ús afegit de substàncies químiques, provoca un retrocés alarmant de la fauna pròpia i un conseqüent desequilibri natural.  

Competidors, falta d’aliment i de recer són els factors per la desaparició del turó. És per això que dins les accions del programa s'hi inclou la captura de visó americà, repoblació de conills i una demanda al sector de l'agricultura per recuperar una filosofia que jugui a favor de la biodiversitat.

Un problema afegit a aquestes amenaces directes és la debilitat genètica. El fet que la població de turons hagi disminuït de forma tan dràstica comporta que tinguin menys opcions d’aparellament i, per tant, que hi hagi consanguinitat. Aquesta consanguinitat provoca que les comunitats que hi ha actualment siguin genèticament dèbils i que, en estar aïllades, caminin cap a un futur poc esperançador.

Tornar a omplir els camps de vida

Però frenar l’extinció dels turons no n’hi ha prou amb la repoblació. Tot i ser un animal molt generalista, cal que l’entorn en què es desenvolupa sigui sa i li aporti els recursos necessaris per la subsistència. 

"La problemàtica dels turons és un mirall on es reflecteix el que passa en un ecosistema", ens diu el Salvador. L’agricultura industrial ha arrasat amb la biodiversitat que hi havia als camps fent desaparèixer, en bona mesura, insectes, larves, rosegadors, amfibis, ratpenats, ocells... La desaparició d’aquesta biodiversitat no només té conseqüències greus pels turons. Aquestes terres devastades, i sovint contaminades, són la davallada o la fi de moltes altres espècies.

Amb l’afany d’anar més enllà, doncs, el projecte també té com a objectiu arribar a acords amb propietaris de finques i agricultors perquè tornin a l’agricultura sostenible i ecològica. Aquesta és una gran oportunitat per tornar a omplir de vida els camps i recuperar la biodiversitat perduda.