A finals del segle XVIII, s’introdueix a Europa una espècie d’arbre caducifoli provinent de la Xina anomenat ‘Ailanthus altissima’ amb una finalitat purament ornamental. A Catalunya va arribar, aproximadament, cent cinquanta anys enrere i, actualment, la seva expansió ocupa la gran majoria de racons del territori.

El seu creixement vegetatiu és extremadament ràpid i té una capacitat de dispersió enorme, gràcies al seu sistema radicular. A més, poden arribar a mesurar fins a trenta metres i les seves llavors són de tipus sàmara i es consideren ‘voladores’, poden recórrer quilòmetres. És una espècie que tolera diferents temperatures i que té com a característica destacable la considerable resistència als herbívors i consumidors de llavors.

Tota aquesta informació s'inclou en el joc ‘Repte Ailanthus’, una iniciativa impulsada per l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) que s'ha llençat per a totes les plataformes digitals. Un dels objectius principals és la conscienciació i difusió d’informació sobre la problemàtica que causa a Catalunya aquesta espècie exòtica invasora i les accions que la ciutadania pot dur a terme per controlar-ne les poblacions i ajudar a la comunitat científica.

Conscienciar sobre els efectes de les espècies exòtiques invasores

“A Catalunya hi ha moltíssimes espècies exòtiques, unes mil sis-cents, de les quals dues-centes són exòtiques invasores. Aquestes són les que desplacen i fan desaparèixer les espècies autòctones”, explica Jesús Ortiz, president de l’Associació CEN. Des de l’entitat volen posar l’accent en la conscienciació d’aquesta problemàtica i els seus impactes a través d’una eina lúdica i divertida.

“Ens trobem amb un problema: ens costa molt arribar a un sector molt important de la ciutadania el qual no mostra un interès cap a la natura i la conservació”, detalla Ortiz. És per aquest motiu que, des del 2018, l’associació treballa en el disseny i creació de jocs com una eina fàcil i accessible per arribar al gruix de la població que se sent menys atreta per aquesta temàtica i realitat.

Un joc com a eina d’aprenentatge i sensibilització

‘Repte Ailanthus’ cerca que la ciutadania conegui que les espècies exòtiques invasores són una realitat i que aquests grups portats de manera artificial provoquen l’extinció de famílies autòctones, ja que no s’integren a la natura. A més, cal destacar altres impactes socials i econòmics, com les afectacions que poden tenir certes espècies a l’agricultura o a les infraestructures.

A través del joc, les usuàries podran aprendre el procés d’eliminació de l’ailant. Per exemple, només iniciar la partida, la jugadora aprèn que no només cal tallar l’arbre per erradicar-lo, sinó que és necessari cavar forats i introduir-hi herbicides per destruir l’espècie. “Es descobreix que no és tan fàcil controlar aquesta plaga. Encara que les tallis, tornen a sortir”, expressa el president de l’associació CEN.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha finançat a través d’una subvenció el joc ‘Repte Ailanthus’, la rebuda del qual, de moment, és positiva, descrit com un joc divertit i entretingut.

Des de l’Associació CEN han elaborat diferents jocs sobre un ampli ventall de temàtiques, com la biodiversitat del Delta de l’Ebre, amfibis i rèptils, animals marins i peixos i, fins i tot, per tractar el problema de la contaminació per plàstics a la natura.

L’ailant, una espècie que afecta greument la biodiversitat autòctona

Les espècies exòtiques invasores causen problemes de magnitud global, ja que és la segona causa de desaparició i pèrdua de biodiversitat a escala mundial, incloent-hi Catalunya. En aquest cas, l’ailant genera una substància tòxica, l’ailantona, que dificulta el creixement de les espècies autòctones provocant la formació de boscos monoespecífics.

“Per llei, des de l’any 2013 els ajuntaments han d’eliminar els ailants”, exposa Ortiz, i afegeix que, per exemple, es poden trobar poblacions d’aquest arbre a diferents parcs de Girona o a la població de Salou, on hi ha una avinguda íntegrament decorada amb ailant. En tenir una ràpida dispersió, es poden escampar per tot arreu i arribar a créixer, fins i tot, a balcons i teulades.