L’evidència científica, les solucions per a l’emergència climàtica, la recerca en ecologia, l’impuls de diferents projectes en ciència ciutadana i la recerca i divulgació acadèmica són algunes de les actuacions i àmbits d’estudi que la Fundació Terra i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) treballen.

Ambdues entitats han renovat el seu compromís institucional amb l’objectiu d’ajudar a la ciència a mostrar les dades, evidències i estudis de la situació i els impactes mediambientals, socials i econòmics actuals, per aconseguir transformacions socials reals basant-se en evidència científica.

Una missió conjunta

A més, també pretenen facilitar noves relacions amb el sector privat, oferir noves vies per col·laborar amb la ciència, per tal de crear una comunitat envers les activitats científiques i que la ciutadania faci canvis a les seves vides i hàbits. Ho anomenen una comunitat per la ciència i pel canvi global.

“Tenim una missió conjunta, capacitar i empoderar la societat a la ciència. L’impacte de la ciència ha de ser real i tots junts podem aconseguir canvis sistèmics reals”, afirma Alicia Cardona, coordinadora de Filantropia i Aliances Estratègiques del CREAF. A més, afegeix que aquesta aliança que es consolida amb la Fundació Terra és un enorme suport.

La Fundació Terra està enfocada científicament a les solucions per l’emergència climàtica. Com bé afirma Christopher Carnie, consultor especialista en Filantropia i actual director de la fundació, “per a nosaltres és molt important tenir un amic com és el CREAF, un dels centres líders en ecologia a Espanya”.

Un ventall de projectes en comú

Un exemple d’iniciativa que han realitzat les dues entitats conjuntament és un projecte basat en el paisatge de bosc i muntanya d’Andorra. Amb la col·laboració de la fundació estatunidenca Earth Watch, s’han analitzat les transformacions provocades pel canvi climàtic i global al territori d’alta muntanya.

Gràcies a l’ajuda del grup de voluntàries, que han desenvolupat tasques de cerca de mostres del ritme de creixement dels arbres, de la vida de diferents mamífers… han pogut multiplicar el volum de dades que les entitats tenien sobre els efectes del canvi climàtic a la muntanya. “La població necessita ciència i evidencia per tenir una idea de què està passant”, afirma Carnie.

“Els projectes de ciència ciutadana permeten motivar a la població a col·laborar i poder-se sentir científiques durant un període de temps”, detalla Cardona. Exposa que treballen per ampliar i dinamitzar la comunitat de voluntàries, i desenvolupar-la amb més recursos, eines, formació i tallers, per tal de capacitar-la.

La Fundació Terra i el CREAF encaren diferents línies de treball: projectes de ciència ciutadana, els quals aporten gran valor, el suport i l’impuls a iniciatives científiques i de recerca més acadèmiques o aplicades al territori, tot amb l’objectiu de capacitar les persones amb ciència i projectes de divulgació ambiental per crear cultura i entendre la natura.

Una situació actual alarmant

“Per remarcar la feina i els projectes que desenvolupem, és important aquesta recerca prèvia de dades”, trasllada Alicia Cardona, i afegeix que la col·laboració activa de la societat ajuda a la comunitat científica a entendre què està passant a cada territori. Juntament amb Christopher Carnie, exposen que la zona del Mediterrani és considerada un ‘punt calent’ del canvi climàtic. Juntament amb l’Àrtic, són els dos indrets del món més afectats.

El recent informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) afirma que un 70% del territori de la península Ibèrica està en risc de desertificació. Actualment, ja es pateixen períodes de sequera més llargs i intensos. “Volem apropar ciència a la societat i que reaccionem”, reclama Cardona.

Aquesta situació extrema provoca altres greus canvis, com és l’empitjorament del període de risc forestal. Entitats com el CREAF ja treballen per descobrir com evitar futurs incendis i gestionar la massa forestal. “Aquestes dades animen a les institucions i persones que administren els boscos per gestionar-lo de manera segura”, detalla Carnie.

Combatre la tragèdia abans que es produeixi

La ciència permet comptar amb models de previsió per intentar evitar i revertir el curs de l’emergència climàtica, per actuar abans de la catàstrofe, i no mentre s’estigui produint. Des de la Fundació Terra, per exemple, presenten dues vies d’actuació: l’adaptació al canvi inevitable, a través de la nutrició de l’ésser humà, l’agricultura, etc.

I la mitigació, reduir l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle que existeixen, per exemple, gràcies a projectes de generació d’energia solar que permeten reduir mensualment d’una manera significativa el volum de diòxid de carboni en el medi ambient.