Sayuri és una noia brasilenya de 17 anys que es va preocupar molt en assabentar-se que l'espuma de poliestirè feta servir en l'envasat de carn, fruita, verdures i molts altres productes triga entre 100 i 300 anys a descomposar-se a la natura.

És per això que va començar a pensar en quina solució es podia donar a aquest problema ambiental, i va considerar la possibilitat de reciclar el bagàs. Gràcies a l'ajuda de la seva mare i dels seus professors i professores va posar fil a l'agulla i en un termini d'un any les safates biodegradables eren ja una realitat.

El procés de creació és molt senzill. Al Brasil el suc de la canya de sucre es ven al carrer com a refresc i la Sayuri es va posar en contacte amb un d'aquests venedors, que també elabora el suc, per poder aprofitar el bagàs.

El primer pas és triturar-lo amb la batidora de got que es fa servir a casa fins a obtenir una pols. Per altra banda fa un engrut a base de farina i aigua que després barreja amb el bagàs triturat. Escalfa la massa obtinguda i la posa en uns motllos metàl·lics que introdueix al forn a baixa temperatura perquè s'assequi, ja que no es pot fer al sol perquè a l'ambient hi ha molta humitat i la massa fermentaria. Tot i això, la jove inventora està investigant per fer un forn solar.

La safata no té cap producte tòxic i es degrada en poques setmanes. I fins i tot es podria menjar.