La gentrificació turística i el creixement d'una indústria extractiva que, pels danys ambientals que provoca, no pot conviure amb la situació d'emergència climàtica que vivim, són problemàtiques molt evidents a la ciutat de Barcelona, però que també són molt presents a altres grans ciutats de Catalunya com és el cas de Tarragona. La demostració que l'actual model turístic continua més viu que mai en la ciutat de Tarragona és la imatge que es va donar fa dues setmanes, i mai vista fins ara, de l'arribada de tres creuers en un mateix dia al Port de Tarragona.

Davant la inquietud d'una part de la ciutadania vers l'aposta política i econòmica per la potenciació del model de turisme de creuers, i amb un augment de l'arribada de megacreuers a la ciutat de Tarragona, va néixer Stop Creuers Tarragona - Veïnat pel decreixement turístic. Format per ciutadanes de Tarragona, l'entitat treballa per difondre la realitat d'aquest model de turisme entre la ciutadania, perquè siguin coneixedors de la realitat del turisme de megacreuers, el qual comporta més greuges que beneficis als tarragonins i tarragonines.

Alhora, des del moviment també es fa pressió social a les representats públiques perquè facilitin la transparència d’informació i dades d’aquest model. Parlem amb el Victor Álvarez, membre d'Stop Creuers Tarragona - Veïnat pel decreixement turístic, i vinculat a altres moviments com Ecologistes en Acció, sobre l'impacte negatiu d'aquest model turístic sobre la ciutat tarragonina i la tasca que duu a terme aquest moviment ciutadà per tal de revertir la situació.

Quina és l'estat actual del port i la ciutat en aspectes de massificació turística?

La ciutat de Tarragona, reconeguda com a patrimoni mundial de la humanitat i amb les ofertes d’una ciutat costanera, ja té un tràfic considerable de turisme. Si afegim la gentrificació del turisme de creuers, un turisme creixent en l'última dècada passant dels zero als 125.000 creueristes anuals, s’afavoreix al sorgiment i agreujament de problemes socials, econòmics i ambientals ja existents.

Quines conseqüències té aquesta extractiva indústria turística?

Les conseqüències d’aquesta indústria turística són, entre d’altres, la pèrdua del teixit social i econòmic dels barris turístics, sobrecàrrega turística de la zona que trenca amb la tranquil·litat veïnal, contaminació d'aigües, augment dels contaminants en l’aire i empitjorament de la qualitat de l’aire de la ciutat, un aspecte que ja està altament agreujat per la presència del complex petroquímic.

Quin futur ens espera si no canviem res i continuem amb aquest model turístic?

Ens espera un futur difícil: els barris es buidaran de veïns i veïnes pels greuges provocats per episodis de massificació de carrers cada vegada més recurrents, pertorbant la intimitat domiciliària i social. El petit comerç es veurà abocat al tancament per la disminució de les vendes davant el canvi de mercat en la tipologia del consumidor/client, el qual majoritàriament passarà a satisfer les necessitats turístiques (el volum de consumidors que transita la zona), deixant a banda l'oferiment de serveis i necessitats bàsiques de les ciutadanes del barri.

Però no tan sols té una afectació directa vers els barris que pateixen directament aquesta massificació, sinó que també provoca greuges ambientals i en la salut de les persones de la ciutat de Tarragona. L’augment dels contaminants, sumats als ja existents provinents de la indústria petroquímica, provocarien una major exposició de les persones davant aquests tòxics, incidint en la salut de les persones.

La situació ha millorat en algun aspecte arran de la pandèmia?

No, la situació no ha millorat. Després de la parada obligatòria per la situació sanitària, el model de turisme de creuers ha tornat i amb força. En el cas de Tarragona, a finals d’octubre de 2021 es va inaugurar el nou moll de Balears, un moll adaptat per acollir creuers de més de sis mil persones, i permet l’atracada de més vaixells de manera simultània, fins a quatre creuers alhora.

Aquest 2022, el total de creuers que es té previst que arribin són vora els quaranta, el que suposa més de noranta mil creueristes. Actualment, està projectada una nova terminal al moll de balears, que serà gestionada per Global Ports Holding i en la qual s’invertirà un total de cinc milions i mig d'euros.

Quines són les vostres propostes per reduir l'impacte del turisme?

Les nostres propostes es basen en l’oposició frontal a potenciar el model de turisme de creuers, un model que genera molts més greuges que beneficis. És important atendre a la capacitat de càrrega del turisme que pot suportar una zona determinada, per no provocar un detriment en la convivència social.

El nucli antic de la ciutat, conegut com la Part Alta, és la zona que acull gran part de monuments històrics i culturals de la ciutat, ostentant un atractiu turístic molt elevat. Però en tractar-se d'una zona amb un estil urbanístic antic, la gran afluència de creueristes en un moment i un període determinat genera malestar entre els veïns i veïnes de la zona. És necessari impulsar un turisme sostenible, amb un mitjà de transport d'impacte ambiental baix, i amb un flux de visitants adequat a la càrrega turística que pot suportar la ciutat de Tarragona i els seus barris.

"Cal impulsar un turisme amb un flux de visitants adequat a la càrrega que pot suportar Tarragona".

Recentment, vau presentar una moció al ple de Tarragona.

Ho vam fer perquè vèiem amb preocupació l’acceleració irreflexiva de la indústria dels creuers a la nostra ciutat pels següents motius: és una indústria molt contaminant i amb una regulació molt laxa des del punt de vista ecològic; acapara beneficis i reparteix els costos; i és una forma de turisme de masses encara més virulent i insostenible que d’altres models que ja suporta el sud de Catalunya que tendeix, de forma accelerada, a convertir Tarragona en un altre Port Aventura en perjudici dels seus habitants.

Què vau proposar?

Vam proposar a l’ajuntament de Tarragona que adoptés diversos acords. El primer, que l’Ajuntament informi de manera imparcial a la ciutadania sobre els avantatges i inconvenients del turisme de creuers. I que, un cop s’hagi informat degudament, comenci un procés participatiu per decidir si la ciutat vol acollir o no el turisme de creuers, i sota quines formes. Al capdavall, és possible que l’ascens del turisme de creuers sigui el que més influeixi en com serà la ciutat a mitjà termini. Per tant, considerem just i necessari que la gent de Tarragona decideixi com viurà els propers anys.

Així mateix, proposem que l’Ajuntament de Tarragona insti el Port de Tarragona a una major transparència pel que fa a l’arribada i sortida de creueristes, pel que fa als creueristes de trànsit o de port base; al nombre real de creueristes que desembarquen del creuer per visitar la ciutat, de les destinacions d'aquests creueristes que desembarquen, i tota aquella informació que serveixi per obtenir dades objectives sobre el possible impacte que tenen en l’economia de la ciutat.

En definitiva, més transparència.

Així és. Finalment, proposem que l’Ajuntament de Tarragona es posicioni a favor d’un turisme de proximitat, de qualitat i sostenible, que insti al Govern Espanyol a col·locar sensors al port i a tots els barris de la ciutat per tal de mesurar-ne la qualitat ambiental; que contempli en el futur estudi independent de la qualitat de l’aire la zona del port i a tots els barris de la ciutat per realitzar-hi mesuracions, i comunicar aquests acords al Port de Tarragona, al govern de la Generalitat de Catalunya i al govern de l’Estat Espanyol.

"Proposem que l’Ajuntament es posicioni a favor d’un turisme de proximitat, de qualitat i sostenible".

Les administracions us escolten?

Les administracions no comparteixen aquesta visió, creuen que no és necessari fer propostes, ja que no hi veuen problema. Aquesta realitat queda palesa mitjançant el posicionament que es va fer des de l’Ajuntament de Tarragona a la moció: tan sols quatre regidors van donar suport a la moció, d’un total de vint-i-set. En el cas del Port de Tarragona, aquest van acceptar fer una trobada per escoltar-nos, però no s’ha avançat res més. Ells continuen apostant per aquest model.

Què us traslladen des de les administracions?

Diuen que encara estem molt lluny de la realitat dels tres milions de creueristes que rep el Port de Barcelona i que, per tant, no ens podem comparar. Però aquestes reflexions no són adequades, ja que la capacitat de càrrega d’un municipi de 140.000 habitants no és la mateixa que la d’un municipi de més d'un milió i mig d’habitants. Si bé Barcelona té aproximadament el doble de visites de creueristes que habitants, i això ja provoca greuges de gentrificació i ambientals, en el cas de Tarragona és necessari començar-se a plantejar urgentment la situació al voltant dels creuers.

Actualment, Tarragona rep quasi el mateix nombre de creueristes que habitants que hi ha al municipi, arribant als 125.000 creueristes el 2019. L'objectiu del Port de Tarragona és arribar als 250.000 creueristes en els pròxims 5-10 anys. Això augmentaria la càrrega de creueristes fins a un 100% de les dades actuals. Tarragona passaria a doblar el nombre de creueristes en comparació als habitants del municipi, trobant-se en una situació de càrrega similar a la que a hores d'ara pateix Barcelona en relació amb la capacitat de càrrega del municipi.

"L'objectiu del Port de Tarragona és arribar als 250.000 creueristes en els pròxims 5-10 anys".

A banda d'impactar en la massificació turística, l'arribada de creuers contribueix a la contaminació. Encaixa aquest model amb la realitat actual?

No encaixa per a res amb la realitat actual. Davant la situació de canvi climàtic i emergència ecològica en la qual ens trobem actualment, no podem permetre’ns el luxe que l’administració pública potenciï i inverteixi milions d’euros en infraestructures per afavorir la indústria de creuers. La seva obligació seria potenciar un turisme sostenible, adequat a la càrrega del municipi i dels barris, així com obligar que la indústria de creuers es faci responsable dels costos externs ambientals que provoca la seva activitat econòmica, els quals, actualment, són sufragats amb diners públics.

Hi ha conseqüències visibles d'aquest tipus de contaminació?

Per ara no, ja que no tenim les eines necessàries per a poder controlar-les. Per conèixer si la qualitat de l’aire o de l’aigua ha empitjorat, és necessari fer controls i analitzar les aigües, cosa que l’administració no fa actualment, o, en cas de fer-se, s’estableixen uns límits molt elevats, difícilment superables.

Però que no siguin visibles no vol dir que no existeixin. Les conseqüències ambientals són difícils de veure a simple vista, però fàcils de controlar, si hi ha voluntat política, mitjançant les eines i les tecnologies actuals. Molt probablement, si es realitzessin aquests controls, ens emportaríem algunes sorpreses.