El seguiment de projectes

Imatge principal a portada: 
Fotografia d'una fletxa en un carrer. Galeria de "Eduardo" al Flickr.
Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés
Resum: 

El seguiment és una de les etapes del cicle d’un projecte a la qual s’hi destina menys espai en les exposicions teòriques, així com durant la seva implementació. La seva funció, però, de control durant el procés d’execució és cabdal per aproximar-nos als resultats esperats, així com atendre a l’eficiència i eficàcia dels nostres projectes.

Imatges secundàries: 
Fotografia d'una fletxa en un carrer. Galeria de "Eduardo" al Flickr.
Subtitols: 
Diferències entre seguiment i avaluació
Funcions del seguiment
El pla de seguiment o monitoreig
El quadre de comandament
Els indicadors de seguiment
Continguts: 

Tot sovint es tendeix a tractar en els manuals de disseny i elaboració de projectes el seguiment i l’avaluació de forma conjunta, entenent-se el seguiment com a part de l’avaluació o un tipus d’avaluació (avaluació contínua) dels projectes. Aquest fet obvia que el seguiment i l’avaluació produeixen un tipus d’informació diferent.

Cal tenir present que el seguiment, també anomenat monitoreig de projectes, té la funció de controlar que allò que s’està produint (activitats, resultats, duració, costos, etc.) correspon a allò planificat i facilitar ,mitjançant les dades obtingudes, la presa de decisions per millorar els resultats del projecte en termes d’eficàcia i eficiència.

Seguiment i avaluació són conceptes, doncs, que no signifiquen el mateix: mentre que el primer té un caràcter sistemàtic, el segon és puntual, esporàdic. El seguiment el realitzen els professionals involucrats en el projecte i l’avaluació pot ser externa.

El seguiment observa, analitza i planteja suggeriments sobre l’execució del projecte. L’avaluació formula conclusions sobre allò que observa a nivell del projecte i del seu l’impacte. El seguiment correspon a l’avaluació formativa que realitzen els tècnics gestors del projecte amb la intenció de millorar-lo. Però com els seu nom indica, aquest tipus d’avaluació es realitza també amb un objectiu d’autoprenentage intern.

El monitoreig proporciona informació continua sobre els progressos que es van assolint cap a la consecució dels objectius mitjançant la recollida i tractament d’informació i la presentació d’informes periòdics. Determina, així, els punts forts i febles d’un programa.

L’objectiu del seguiment o monitoreig de projectes és avaluar els canvis i establir en quina mesura s’està acomplint i realitzant l’actuació d’acord amb la proposta inicial. Concretament, consisteix en mesurar qualitativament i quantitativa la relació entre les diferents activitats i els resultats previstos, analitzant la gestió del temps i els pressupost utilitzat. La informació recollida permet conèixer la capacitat d’assolir resultats i de prestar els serveis amb els recursos materials, humans i financers previstos.

El seguiment permet comprovar si els resultats es podrien haver assolit amb d’altres mitjans, amb uns costos inferiors i en els mateixos terminis. En definitiva, l’objectiu del seguiment consisteix en millorar l’eficiència del projecte, tot centrant-se en:

La gestió del projecte: gestió pressupostària, gestió de personal, gestió de la informació, gestió dels riscos, gestió de les relacions de coordinació amb altres entitats, gestió dels beneficiaris, etc.
La pertinença del projecte des del punt de vista de l’entitat: considerar si el projecte desenvolupat és el més avantatjós per l’entitat segons el cost, els resultats esperats, la repercussió i visibilitat, etc. Per dur a terme aquesta valoració considerarem les altres accions que podríem haver dut a terme (anàlisi d’alternatives), així com altres projectes realitzats.
L’adequació dels indicadors: analitzar si els indicadors de resultats proposats són els adients i en el cas que no ho siguin, si s’han modificat al llarg de la vida del projecte.
El control dels efectes no buscats: observar si s’han produït resultats no previstos com a conseqüència de la nostre acció intencionada i dirigida.

El monitoreig pretén, doncs, identificar i proposar mesures per respondre a aquells factors que poden fer fracassar el nostre projecte:

Errors de disseny originats per una mala estimació de les fites: poca claredat o mala organització dels processos i activitats, poca coherència entre les activitats programades i l’estructura de l’organització.
Faltes d’implementació: falta d’acompliment d’allò programat (processos, activitats, estructura) per part dels que estan a càrrec de l’operació.
Factors externs: incompliment dels supòsits o sorgiment d’elements contextuals nous o imprevisibles que modifiquen l’escenari en el qual s’implementa el projecte.

En el món de les entitats no lucratives, caracteritzat per la rendició de comptes o comunicació dels resultats obtinguts i processos realitzats, el seguiment dels projectes pot tenir dues finalitats diferenciades:

  • El control dels errors o desviacions respecte la programació prevista, per tal de controlar l'impacte, el cost i la temporització i prendre decisions al respecte.
  • La informació sobre la marxa del procés, la seva pertinença, eficàcia i eficiència.

En termes generals podrem dir que la diferència entre el primer i el segon objectiu fa referència a la precisió i l'ús que es fa de la informació.



Segons si la informació que produeix el seguiment es dirigeix als actors interns, els actors externs (entitats o institucions a les quals s’ha de rendir comptes), la població objectiu o la societat civil es requerirà informació de caire diferent. Quan més involucrats estiguin els destinataris en el projecte i la seva gestió, més precisió, detall i freqüència es requerirà.



Segons la finalitat del seguiment caldrà plantejar-se i respondre les següents qüestions per establir un pla de monitoreig, el qual ha de planificar-se abans de dur a terme l’execució del projecte:


  • Quins són els destinataris de la informació que ha de recollir el seguiment?
  • Quina informació requereixen aquests destinataris?
  • Quins indicadors cal tenir en compte a l’hora de produir la informació?
  • Quins instruments utilitzarem per recollir la informació?
  • Amb quina periodicitat?
  • Quin nivell de precisió de les dades es requereix?
  • Quines i quantes han d’ésser les unitats d’observació: actors, beneficiaris, voluntaris, personal remunerat, etc.?
  • Quin tipus d’informes es requereixen?
  • Com s’han de processar les dades?



Un instrument força utilitzat per a la realització del seguiment de projectes és el quadre de comandament. Aquest és una eina que recull de forma sintètica i sistematitzada la informació rellevant sobre la gestió, la realització d’actuacions i l’assoliment dels objectius d’un projecte, amb la finalitat d’ésser emprada en la presa de decisions, especialment per les persones responsables del projecte o les tasques crítiques.

Els elements que inclouen un quadre de comandament són els següents:

L’objectiu específic al qual s’adrecen els resultats esperats
Els resultats, aquells béns i serveis que el projecte garanteix i pels quals es realitzen certes activitats.
Els indicadors d’aquests resultats, és a dir, l’expressió dels valors dels resultats.
Les activitats que condueixin a l’assoliment dels resultats
El nivell d’agregació que descriu el grau de cobertura previst per a la realització de les activitats i per a l’assoliment dels resultats i objectius.
Els costos i temps reals i previstos per a la realització de les activitats.
Els rangs d’alerta, és a dir, les desviacions dels temps i costos respecte a les previsions inicials.

El quadre de comandament com una comparació sistematitzada entre allò programat i realitzat només serà vàlid quan es doni una formulació adient del projecte, que permeti una programació realista dels diferents productes, processos, activitats i serveis requerits en la seva execució. En aquest context la formulació, programació i seguiment estan estretament vinculats.

No serà possible establir un quadre de comandament sense haver definit indicadors mesurables, i per tant comparables, dels objectius o resultats esperats dels nostres projectes.

Una manera de garantir tant la formulació lògica i realista del nostre projecte com l’establiment d’indicadors quantitatius serà emprant la metodologia del marc lògic del nostre projecte. El quadre de comandament en l’Enfocament del Marc Lògic tindrà com a base la matriu de planificació on s’hi anirà especificant tant els resultats obtinguts com els aspectes referents a la programació (calendarització i costos).

La selecció d’indicadors és central en el seguiment de projectes o monitoreig. Aquests han d’escollir-se estratègicament durant la definició del pla de seguiment per tal de garantir l’obtenció de la informació necessària per a la presa decisions. Caldrà, així identificar les necessitats específiques dels destinataris de la informació. Tot i així, hi ha una sèrie d’indicadors que gairebé sempre seran considerats en el monitoreig de projectes.

  • Índex d’avançament: Relació sobre la quantitat d’activitat executada sobre el total de l’activitat.
  • Índex d’acompliment de costos: Relació entre el pressupost executat i el pressupost previst inicialment.
  • Índex de cobertura: Proporció de la població beneficiària que és atesa pel projecte en relació a l’esperada.
  • Índex de focalització: Proporció de la població beneficiària que forma part del col·lectiu diana del nostre projecte en relació al total de la població beneficiària.
  • Índex d’ eficàcia: Relació entre la quantitat de bens i serveis produïts i distribuïts pel projecte durant la seva execució i allò estimat a la programació, considerant tant les fites com el temps.
  • Índex d’eficiència: Relació entre els productes generats i els recursos emprats en la producció.

Cal tenir en compte que aquests indicadors quantitatius han de complementar-se amb altres indicadors qualitatius importants com poden ésser: el grau de satisfacció, l’acompliment d’expectatives dels beneficiaris o la participació, referint-se els primers a aspectes que mesuren l’eficiència de la gestió del projecte i no la seva repercussió o impacte.

field_vote: 

Avaluació d'un projecte de l'associació

Imatge principal a portada: 
Esquema
Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés
Resum: 

Esbrinar en què ha funcionat l'acció de l'entitat i en què no. Saber com poden afrontar-se els errors i tenir presents el encerts. Contrastar les expectatives inicials amb els resultats obtinguts.

Imatges secundàries: 
Esquema
Subtitols: 
Una definició de viabilitat
Les sis dimensions de la viabilitat
La viabilitat d'un projecte com a criteri en les subvencions
De la viabilitat al Pla de Viabilitat
El guió del Pla de Viabilitat
Continguts: 

La viabilitat d'un projecte o servei és un element important a tenir en compte a l'hora de la pressa de decisions entorn a quins projectes, programes, serveis o activitats podem desenvolupar per tal de donar resposta a noves necessitats internes i externes.

En aquest sentit, la justificació per a l'elaboració i execució d'un projecte i/o servei haurà de tenir en compte, a més de la necessitat de la que sorgeix i la seva rellevància i pertinença, la seva viabilitat.

Entenem com a viabilitat, en un sentit ampli, la probabilitat de dur-se a terme amb èxit o de prosperar un projecte o servei tot considerant l'avaluació positiva de factors culturals, socials, econòmics i legals.

La viabilitat fa referència a la capacitat de l'entitat tot considerant els condicionants de l'entorn, per engegar un projecte; mentre que la sostenibilitat avalua la capacitat de continuïtat en un futur d'un projecte ja iniciat.

L'anàlisi de la viabilitat del projecte ens és útil per:

- Identificar el risc econòmic d'un projecte o servei i la seva pertinença a nivell social i polític.
- Definir i concretar un projecte o servei de manera rentable econòmica i socialment.
- Considerar el possible valor estratègic d'un projecte i/o servei per a l'entitat.

Prèviament a la delimitació, planificació, execució i presentació d'un projecte o servei per a la cerca de finançament caldrà haver definit la seva viabilitat ja que serà tant un criteri de valoració pels organismes finançadors com una eina de reflexió de l'entitat sobre l'impacte social i les opcions de finançament del projecte.

L'estudi de la viabilitat, com a adaptació de la investigació de mercats als projectes i serveis de l'entitat, ens facilitarà l'anàlisi de les possibles alternatives per assolir els objectius del nostre projecte o servei identificant els beneficis de la seva posada en pràctica en uns terminis establerts i a un cost assumible per a l'organització.

El concepte de viabilitat va més enllà de l'estudi de la rendibilitat econòmica d'un determinat projecte o servei de la nostra entitat, essent aquesta només una de les seves dimensions:

- La viabilitat sociocultural. Caldrà descriure l'adequació del projecte a la realitat social i cultural mitjançant la diagnosi o justificació del projecte, així com el grau d'implicació i participació dels beneficiaris en aquest, tot destacant el seu efecte sobre els col·lectius més vulnerables.

- La viabilitat legal. Conèixer i avaluar la normativa i regulació que afecta a l'activitat i la possibilitat d'acompliment de la mateixa. Així també, es pot considerar la relació del projecte i servei en marcs legislatius més amplis i les oportunitats que aquests ofereixen com La Llei de la Promoció de l'Autonomia Personal, entre d'altres.

- La viabilitat econòmica. L'estudi d'aquesta serà diferent segons considerem un projecte o un servei. En el cas dels serveis serà important tenir en compte la viabilitat financera i la capacitat futura per a l'obtenció d'uns ingressos que cobreixin les despeses i les inversions. En el cas dels projectes caldrà plantejar-se el sistema de finançament previst per a la continuïtat o el manteniment del servei (tarifes pagades pels beneficiaris o altres alternatives). Serà aquest element el que ocupi el gruix del Pla de Viabilitat.

- La viabilitat política. Determina la intencionalitat de implementar un projecte amb independència de la seva realitat econòmica, ja sigui per raons estratègiques, sanitàries, culturals, socials, educatives, de comunicació, etc.

- La viabilitat de gestió. Avalua la capacitat organitzativa i de gestió de l'entitat que promou el projecte: recursos humans i experiència de l'entitat, entre d'altres.

- Viabilitat tècnica i adequació al medi. Determinada per la possibilitat tècnica de fer un projecte d'acord amb el disseny establert: si el termini és possible, la disponibilitat de la tecnologia o la idoneïtat de l'equip humà. També caldrà avaluar l'impacte del projecte o servei sobre el medi tot afavorint el seu desenvolupament sostenible.

Diversos d'aquests factors es trobaran inclosos en el guió descriptiu del projecte: descripció de l'entitat, justificació i diagnosi, objectius, metodologia, planificació i avaluació. Aquells elements que resten fora de la descripció del projecte i per tant requeriran d'un estudi previ, seran els que conformaran el pla de viabilitat.

La viabilitat és constitueix com un dels criteris rellevants de valoració en els atorgaments dels ajuts; considerant-se amb aquesta tant la probabilitat d'implementar un determinat projecte i d'assolir els objectius com la capacitat de l'entitat pel seu desenvolupament.

En aquest sentit, serà imprescindible en la presentació d'un projecte a una convocatòria especificar elements com:

- La viabilitat econòmica. Fa referència als mecanismes de finançament previstos per a la continuïtat del projecte, descrivint com pensa fer-se càrrec l'entitat d'aquest un cop finalitzada la subvenció atorgada tot mostrant independència econòmica respecte al organisme convocant. La generació d'ingressos propis mitjançant la prestació de serveis, l'increment de socis i donants o la realització d'altres activitats de captació de fons; així com la satisfacció d'una part o de la totalitat de la necessitat que origina el projecte mitjançant la capacitació i autogestió de la població diana seran alguns d'aquests instruments.

- La viabilitat social. La pertinença dels objectius del projecte en relació a les necessitats dels beneficiaris i la metodologia empleada per a la identificació d'aquestes necessitats valorant-se de manera positiva la participació dels beneficiaris en el disseny i execució del projecte. En aquest sentit serà rellevant la descripció dels mecanismes de participació de la població diana en la formulació de necessitats, objectius, activitats i en la seva avaluació, en tant que el projecte cerca la satisfacció d'unes determinades necessitats i la capacitació i empoderament d'un determinat col·lectiu. La realització d'una diagnosi del projecte de caràcter participatiu o que aquest esdevingui fruït d'una avaluació participativa anterior seran els mecanismes essencials.

- La viabilitat tècnica. Considerar els recursos ( humans, tècnics, materials, d'infrastructura de que es disposen) o la identificació d'aquests recursos. Així mateix, s'avaluarà l'organització i planificació d'aquests recursos en tant que denotaran la capacitat d'assolir els objectius del projecte i/o servei a un preu ja establert en el pressupost. Cal considerar que tot sovint la dificultat d'execució d'un projecte amb els objectius i ingressos previstos radica en una viabilitat tècnica i de gestió deficient.

Així mateix, es demanarà que l'entitat especifiqui:

- La viabilitat de gestió. Entesa com l'experiència i capacitat organitzativa de l'entitat (nombre de professionals, voluntaris i associats), tot considerant- se dins aquesta els següents elements: experiència provada, estructures i recursos necessaris pel funcionament de l'entitat, fonts de finançament diversificades, volum pressupostari adient a les activitats i programes, arrelament social en l'àmbit territorial on s'actua i coordinació i treball en xarxa amb altres entitats.

Alguns projectes i serveis requereixen un anàlisi en profunditat de la seva viabilitat abans d'elaborar el seu disseny i pensar en la seva implementació. Algunes de les possibles causes poden ésser:

- El projecte és innovador a l'entitat i/o en el seu sector.
- Es requereix una inversió prèvia en estructura elevada.
- És un servei o projecte que no disposa d'un termini de finalització previ, podent perdurar en el temps.
- L'entitat no disposa de prou recursos propis pels seu llançament i requereix un finançament important per part del segment de particulars (usuaris, socis, donants).

El Pla de viabilitat, en tant que pretendrà donar resposta a aquestes necessitats avaluarà de manera prioritària el risc d'execució d'un projecte en base al seu finançament, trobant-se a mig camí entre un pla de finançament i un pla de màrqueting.

La diferència amb aquestes dues eines seran:

- El pla de màrqueting serà l'eina prèvia que ens permetrà identificar la necessitat del nostre entorn i el posicionament dels diferents actors (entitats, administració, socis, usuaris, etc...) vers nous projectes i serveis, facilitant el sorgiment d'idees rellevants des del punt de vista intern de l'entitat i de l'entorn, garantint-nos la seva viabilitat social i política. Serà l'instrument d'anàlisi i diagnosi.
- El pla de viabilitat es centrarà en la viabilitat econòmica i financera d'un projecte o servei, tot definint diverses opcions de desenvolupament d'un mateix projecte i/o servei ( terminis, objectius, beneficiaris, activitats, recursos) i relacionant-se amb la seves probabilitats de finançament i rendibilitat econòmica; essent una eina per la pressa de decisions i el disseny del projecte.
- El pla de finançament es desenvoluparà per un projecte ja dissenyat i planificat, articulant les diverses fonts d'ingressos possibles ( subvencions, quotes, ingressos propis, etc.) per fer front el pressupost d'aquest.

En aquest sentit, la realització d'un pla de viabilitat obeirà a algun dels següents objectius:

- Decidir invertir com entitat en un projecte o servei.
- Millorar la rendibilitat d'un projecte redissenyant algun dels seus components.
- Conèixer les variables que condicionen la rendibilitat d'un projecte.
- Conèixer l'import aproximat d'un projecte i el finançament que caldrà sol·licitar.
- Afavorir la pressa de decisió de partners o cofinançadors al voltant de la seva participació en un projecte o servei.

1. Marc institucional
Possibilitats que ofereix el context, situació, estructura, recursos i forma jurídica de l'entitat per a la realització del projecte, tot considerant la viabilitat política, tècnica i de gestió d'aquesta.

2. Marc legal
Recopilació de la legislació i normativa legal a tenir present en relació al desenvolupament del projecte o servei. Conèixer el grau d'acompliment actual de l'entitat d'aquesta i identificar la necessitat o no d'inversió per tal d'estar-hi subjecte.

3. Definició del projecte
Delimitació del projecte tot determinant diverses tipologies d'activitats o serveis per la seva execució, la diversitat possible de terminis d'execució i tipologia d'usuaris/beneficiaris. Identificació dels costos associats al desenvolupament de les opcions identificades.

4. Comercialització
Possibles vies de comercializació / finançament del projecte o servei, previsió d'usuaris/ beneficiaris i estratègies per donar-ho a conèixer, així com el seu “preu” (cost total del projecte i el que assumirien i/o poden assumir els beneficiaris) d'aquest.

5. Pla organitzatiu
Proposta d'estructura equip tècnic del projecte (perfils i tasques), formes de reclutament (si en cal) i tipologia de la col·laboració (contractual, voluntariat, etc.).

6. Pla econòmic i financer
Previsió ingressos i despeses en base a la delimitació i tria del projecte i compte d'explotació.

field_vote: