L’art per treballar la inclusió i transformació social

Imatge principal a portada: 
Graffiti. Font: Christer (Flickr)
Autor/a: 
Emilio Romero
Resum: 

En aquest recurs trobareu pautes per incorporar l’art als vostres projectes d’intervenció.

Habitualment, es fa difícil associar art i tercer sector, encara que cada vegada hi hagi més experiències i es demostrin els beneficis de treballar amb els diferents col·lectius a partir de la música, la dansa, el teatre, etc.

L'art constitueix un espai d'expressió i desenvolupament personal, de trobada, de participació social, de treball... Un espai que permet a les persones transcendir barreres i superar diversos tipus de dificultats (físiques, relacionals, comunicatives...) i comunicar socialment, de manera eficaç, situacions injustes o alternatives.

Imatges secundàries: 
Graffiti. Font: Christer (Flickr)
Xamfra. Font: web Diari de l'Educació
IntegraSongs. Font: web Diari de l'Educació
Subtitols: 
De quina manera les arts escèniques i plàstiques ens permeten treballar la inclusió i transformació social?
Com hem d’enfocar el nostre treball?
Quins objectius hem de tenir clar per a una bona intervenció?
Quins elements metodològics hem de tenir en compte?
Quines dificultats ens podem trobar?
Quins resultats es poden assolir?
Com podem avaluar i aprendre per a la millora continuada?
Continguts: 

Les activitats artístiques reporten beneficis individuals i col·lectius, com també contribueixen a un canvi social a través del reforçament de la confiança i la cohesió social. A més, participar en activitats artístiques aporta beneficis tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.

En l’àmbit personal, pot produir canvis en aspectes com la confiança en un mateix, les habilitats o aptituds, i el desenvolupament de la persona. De la mateixa manera, la participació en projectes artístics pot afavorir el lligam dels individus amb el seu entorn oferint espais neutrals de relació, intercanvi i convivència, i millorant les capacitats organitzatives i de cooperació d’una comunitat o grup social.

Per treballar cada un d'aquests aspectes, cal adequar la intervenció als elements que permetin un millor desenvolupament per a la consecució dels resultats esperats. Es pot escollir entre música, dansa, teatre, pintura, escultura, etc.

Des de Diversita’t (publicada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, any 2005), es proposa una articulació de la feina a partir de tres dimensions:

  • La dimensió vivencial i lúdica que proporcionen les activitats relacionades amb les arts. Per tant, són molt útils a l’hora de plantejar la modificació dels prejudicis i el contacte i el coneixement dels altres des d’una perspectiva de les emocions i els sentiments.
  • La dimensió grupal pot potenciar la vivència de persones que participen d’una activitat, facilita l’aprenentatge, i la percepció de formar-ne part ens pot donar seguretat i servir per als nostres processos de creació identitària. Si es tenen en compte aquests elements, es pot aprofitar al màxim una activitat artística.
  • La dimensió temàtica (accessibilitat, inclusió, sociocultural, gènere, etc.). Com qualsevol acte fruit de la creació humana, les arts escèniques i plàstiques tenen una important dimensió per a treballar en el tercer sector. La música, la dansa, la pintura, el teatre, ens apropen a la manera d’entendre el món que té cada cultura, cada col·lectiu i cada grup social i permet ampliar els nostres referents. Però també serveix d’exemple de com les cultures -i dins d’elles els diferents col·lectius- són permeables, es relacionen i s’influeixen i, sobretot, s’enriqueixen; sempre, és clar, la relació entre elles sigui en un pla d’igualtat i que no es produeixi una relació desigual ni el domini d’una sobre l’altra.

Treballar per la inclusió i transformació social a través de l’art com a canal de comunicació comú i comunitari permet a les persones beneficiaries trobar en l’expressió musical (vocal i instrumental), escènica (dansa, teatre, escenografia…) i plàstica (pintura, escultura, graffitis, etc.) una via de comunicació entre elles i amb l’entorn que afavoreix de forma evident el coneixement i valoració mutus, el respecte i la convivència, i el sentiment de pertinença a una societat que els reconeix i els valora pel seu treball.

Per començar a treballar, es plantegen 3 objectius bàsics:

  • Definir l'espai d'intervenció orientat a afavorir la inclusió social des de les diverses disciplines artístiques, amb una perspectiva transformadora. Per això, s'ha realitzat un treball en tres fases:
    • a) aclarir els principals conceptes (exclusió i inclusió, vulnerabilitat, transformació social, disciplines artístiques).
    • b) identificar i analitzar experiències concretes.
    • c) establir i definir, a partir d'elles, alguns àmbits d'intervenció que formen part d'aquest espai.
  • Conèixer tant les oportunitats com les barreres i/o dificultats d'accés a l'expressió artística en què es troben les persones, col·lectius i comunitats excloses. I també les oportunitats i barreres que acostumen a afrontar les organitzacions per impulsar aquest tipus d'iniciatives, així com els recursos que poden existir per al seu desenvolupament.
  • Identificar algunes claus per a la intervenció i projectes o iniciatives concretes a engegar, com poden ser les idees, els col·lectius on s’adreça la intervenció (gent gran, dones, infants, persones migrades, etc.), les edats recomanades i els tipus d’activitats (música, dansa, pintura, etc.)

Existeixen moltes opcions per desenvolupar un projecte amb enfocament artístic però, abans de començar, s'ha de tenir clara la vulneració de drets que es volen treballar, les necessitats detectades i el col·lectiu a qui es dirigeix, amb els següents criteris metodològics:

  • Selecció de l’expressió musical (vocal i instrumental), escènica (dansa, teatre, escenografia…) i plàstica (pintura, escultura, graffitis, etc.) que millor s’adapti a les necessitats dels beneficiaris/àries. Després es treballarà amb un llenguatge verbal, artístic i corporal, per desenvolupar les emocions de les persones participants del projecte.
  • L’aprenentatge vivencial: la percepció i l’expressió. La realització d’activitats de música proporciona experiències vivencials amb càrrega afectiva que permeten acostar-nos als altres, acceptar-los i conèixer-los millor a través de la identificació afectiva i l’empatia. En aquestes experiències, cadascú pot expressar-se i fer sentir la seva veu.
  • La transversalitat dels eixos transversals poden ser molt fàcilment conduïts a través d’una representació artística. La contextualització d’activitats concretes en projectes inclusius més amplis afavoreix els aprenentatges significatius.
  • La cooperació: el fet de compartir una experiència en un espai i en un temps determinats, i molt especialment quan es tracta d’una vivència lúdica, facilita la percepció del grup i genera cohesió, molt necessària per al treball en equip i la convivència.
  • La recerca temàtica d’una activitat pot conduir a investigar, ja sigui des de la nostra realitat immediata (entorns familiars, comunitaris, etc.) o a través d’altres mitjans (noves tecnologies, treball de camp, etc.) per ampliar el coneixement d’un determinat tema o d’una determinada realitat.
  • Els debats i la reflexió crítica: a partir d’una activitat es pot generar un procés de reflexió i aprofundiment sobre temes concrets que interessi treballar, fomentant les actituds crítiques i la capacitat de reflexió.

Ens trobem davant la dificultat d'accedir als recursos econòmics per a aquest tipus de projectes, més encara en un escenari de crisi i de retallada de la despesa social i cultural. A més, no es coneixen les possibilitats existents de finançament públic i privat per la feblesa de tots dos sectors (el social i el cultural). És important comptar amb un bon pla de finançament i conèixer les opcions existents per poder ser viables.

Per altra banda, l’art i la inclusió social poden pertànyer a àmbits diferents, i no sempre es compta amb entitats especialitzades en els dos aspectes. Això provoca que les entitats d'arts escèniques o plàstiques i les d'inclusió social no identifiquin intervencions conjuntes. El treball en xarxa ajuda a sumar coneixements i donar una millora resposta a les necessitats socials detectades.

Finalment, existeix una falta de reconeixement d'aquest tipus d'intervencions tant dins del tercer sector com dels finançadors públics i privats. De fet, hi ha poques convocatòries específiques. En aquest sentit, és necessaria que les hi tinguin una major incidència (a nivell intern i extern) per fomentar i millorar aquest tipus d’intervencions.

La Fundació Xamfrà, entitat que treballa per contribuir a fer possible l’exercici del dret a la participació cultural de la ciutadania a partir de la música i les arts escèniques, assenyala possibles resultats que es poden assolir amb aquestes intervencions:

  • Afavoreixen la integració social dels nois i noies i les seves famílies.
  • Fomenten la convivència pacífica en la diferència.
  • Faciliten espais d’intersecció culturals, racials, generacionals.
  • Sensibilitzen sobre el respecte a l’entorn i el comú.

L'avaluació constant del que es fa i de com es fa, l'anàlisi dels resultats obtinguts i de les dificultats que poden trobar-se ens permetran millorar i ser més eficients.

Amb les intervencions artístiques es pot valorar a partir del coneixement personal i col·lectiu, des del foment de la cooperació i la satisfacció personal i compartida per les tasques fetes. És un procés participatiu, que es fa de manera col·lectiva i que ens ajuda a la millora de la intervenció.

field_vote: 

5 reptes socials a l’àmbit rural

Imatge principal a portada: 
Rural.Font: Raul Luna (Flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

En aquest recurs trobareu diferents elements que us poden ajudar a l’hora de dissenyar i desenvolupar els vostres projectes.

El Programa de Desenvolupament Rural 2014 – 2020 (PDR), marc de referència per tots els programes regionals, recull quin són les prioritats dels diferents territoris de la UE en aquesta matèria.

Així mateix, el Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014- 2020 és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per tal de promoure una política estructural dirigida al món rural, establint prioritats i reptes.

Imatges secundàries: 
 Font: Raul Luna
 Font:
 Font: Helen
Subtitols: 
L’absència de serveis i falta d’inversions
Cohesió territorial i sinèrgies
L’atur i la inserció sociolaboral
Pobresa i exclusió social
Accés als fons de desenvolupament rural europeus
Continguts: 

L'absència de serveis en l'àmbit rural té com a conseqüència que el paper de les entitats socials sigui determinant. La dispersió del territori, la falta d'inversions i un deficient plantejament territorial, deixa als petits nuclis rurals sense assistència bàsica (salut, serveis socials i educació).

La situació per a les persones que es queden en l'àmbit rural és complexa, es produeix l’aïllament de la persona, ja que l'accés a aquests serveis és molt complicat com a conseqüència de la precària xarxa de transports públics i la falta de comunicacions en general.

En aquest sentit, l'absència de serveis en l'àmbit rural té com a conseqüència que el paper de les entitats sigui determinant. Sovint, el paper de l'administració pública és assumit per les entitats socials, molt afeblides per la manca de recursos econòmics. Aquest escenari fa que les entitats es vegin obligades a:

  • Assumir el paper amb els recursos existents o cercar noves fonts de finançament
  • Millorar l'eficiència i eficàcia de les seves intervencions.
  • Assolir la interrelació amb l'administració local.
  • Especialitzar-se i convertir-se en agents dinamitzadors del territori.

Un altre aspecte clau és la millora de la cohesió territorial i social als territoris rurals, a partir de la participació social, l’enfortiment comunitari i de les aliances entre entitats, empreses i governs locals per treballar per uns objectius comuns.

En aquesta línia, es constata que les organitzacions de l’àmbit rural es troben a una situació de feblesa per diferents causes com la falta de recursos o la dispersió entre altres. A l’estudi “Capital social y redes sociales: análisis del Tercer Sector en contextos rurales”, de la Universitat de Saragossa s’identifica la necessitat d’adoptar una estratègia que els permeti ser eficaços en la seva organització interna, i per això és necessari millorar l’articulació entre els diferents agents

En definitiva, el treball en xarxa i les aliances entre els diferents agents, es converteix en un dels desafiaments per fer front als reptes socials a l’àmbit rural.

Respecte a la manca de treball, perquè es pugui lluitar contra la desocupació rural es necessita inversió, dinamització, col·laboració i interacció entre els diferents agents del territori (empreses, administracions públiques i entitats). A més, es requereixen polítiques actives d'ocupació contextualitzades a l'àmbit rural i oferir als joves una visió optimista de la vida en el camp, apoderar-los i crear líders de desenvolupament rural.

En aquest sentit, destaquem la importància de les noves tecnologies i la seva accessibilitat com a eina per a la millora de l'ocupabilitat de la vida de les persones en l’àmbit rural.

El quart aspecte a analitzar està vinculat a la inclusió social activa, la interculturalitat, la integració del col•lectiu immigrant, el foment de les xarxes de suport i ajuda mútua, l’apoderament i la igualtat de les dones en l’àmbit rural.

L'exclusió social és un repte que l'àmbit rural comparteix amb l'urbà, però amb les seves pròpies característiques. L'exclusió social és una realitat que va unida a l'exclusió territorial de l'àmbit rural (en l'àmbit polític, econòmic i social), i és complicat separar un problema de l'altre. Dins de pobresa i exclusió social, hi ha dos reptes que tenen per si sols el suficient pes com incorporar-ho als programes d'intervenció social. Parlem de gènere i d'immigració.

El paper de la dona en el camp és i ha estat sempre un paper determinant però mai reconegut. En l'actualitat s'han aconseguit assoliments importants, però el camí cap a la igualtat està encara llunyà. Destaquem la fortalesa de les associacions de dones i la seva capacitat per dur a terme programes productius i emprenedors d'èxit.

La integració de les persones immigrants és un dels grans reptes socials. No existeix un clar model d’èxit d'interculturalitat en el desenvolupament rural, tan sols podem parlar de bones pràctiques, però els contexts i les realitats són molt diferents d’un lloc a l’altre

El cinquè aspecte clau és l’accés als fons de desenvolupament rural europeus i millora de la capacitat competitiva de les entitats catalanes, així com el procés d’enfortiment del teixit associatiu rural.

Les fórmules per accedir als fons europeus per part de les entitats socials són nombrosos, però no per això gaire bé accessibles. Ens trobem amb procediments complexos per a les organitzacions rurals. A més, les exigències de solvència i viabilitat són força elevades per les mitjanes i petites entitats, però són una oportunitat per poder desenvolupar les activitats. El llistat és llarg, des dels fons generals com poden ser els Fons Europeus de Desenvolupament Rural (FEADER), Fons Social Europeu (FSE), Garantia Juvenil, Horitzó 2020 o Erasmus+, als més específics com poden ser el programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC) i el Life.

En resum, existeixen fons de finançament procedents d'Europa però ens trobem amb les següents febleses a les nostres entitats socials:

  • El teixit associatiu en nombroses ocasions no és prou fort per a accedir als fons europeus. Els Fons Leader es presenten com a inaccessibles per a les entitats socials. Es necessitarien programes d'enfortiment en programes europeus.
  • El repartiment i/o assignació de fons es realitza sobre la base de viabilitat i solvència, per la qual cosa les entitats beneficiàries solen ser entitats urbanes que treballen a l’àmbit rural, i no sempre es té en compte la contextualització de l'àmbit rural.
  • La millora dels aspectes comentats amb anterioritat s'obtindria amb una bona coordinació entre actors públics i privats. Es podria realitzar un millor repartiment dels fons i contextualitzant sempre els programes per mitjà de la participació de tots els actors.
field_vote: 

5 propostes per fer més atractiva la memòria de l'entitat

Imatge principal a portada: 
Font: Pixabay Font:
Autor/a: 
Luci Vega
Resum: 

La memòria anual no té perquè ser un document feixuc i avorrit. Us presentem algunes propostes que us poden ajudar a publicar un document més àgil i proper.

Com aconseguir que aquest document sigui prou atractiu i convidi a consultar-lo? Us presentem un recull de bones pràctiques que diverses entitats han posat en marxa i que poden inspirar les vostres memòries.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Apostem per les infografies!
Donem veu a les persones usuàries i al voluntariat
Una mirada ràpida als fets més rellevants
Qui és qui? Posem cara als i a les membres de l'organització
I si apostem per les vídeo memòries?
Continguts: 

Les infografies ens permeten visibilitzar i explicar de forma més àgil i senzilla aquelles dades i informacions que volem destacar. Són especialment útils per il·lustrar textos que, tot i la importància del que expliquen, poden resultar densos o contenen massa dades. Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d'apartats com la gestió econòmica, la procedència i utilització dels recursos econòmics o els llocs on estem desenvolupant els nostres projectes.

Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació de d’infografies de forma intuïtiva i atractiva.

'Comptes clars' a la Memòria 2015 del Casal d'Infants del Raval

A les memòries expliquem els projectes que estem realitzant , on els desenvolupem i els resultats aconseguits. Però és important no limitar-nos a oferir només xifres. Les persones usuàries o que participen dels projectes no són números!

Recollir els seus testimonis i/o declaracions o apropar-nos a les seves històries a través de breus entrevistes són formes que permeten conèixer de forma més directa l’impacte i el valor del nostre treball.

"Històries d'èxit" a la Memòria 2015 de Fundació Comtal

Hi ha diverses maneres de fer un resum dels fets més rellevants de forma original o a través d’imatges que ens permetin realizar una ‘radiografia’ fàcil de consultar. L’any en 12 fotografies (una per mes ) o a través de diversos tuits són només algunes de les diverses possibilitats.

"L'any en 140 caràcters" a la Memòria 2015 de Setem Catalunya

Les memòries ens donen l’oportunitat d’explicar quines són les persones que formen part de la junta i de l'equip tècnic, conèixer les motivacions per les quals s’han implicat a l'entitat, quina és la seva tasca... Aquesta pràctica pot ajudar a fer més propera l’entitat, a banda que saber qui hi ha darrera d’una organització és una bona pràctica de transparència.


Capítol sobre la Junta Directiva a la Memòria 2015 d'Enginyeria Sense Fronteres

A banda de comptar amb una memòria en text més extensa, algunes entitats elaboren també una vídeo memòria. Aquest format facilita la seva viralització a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les activitats més destacades de l'any i atreu fàcilment l’atenció .

A continuació, destaquem com a exemple les d'Arrels Fundació i Amnistia Internacional Catalunya.


field_vote: 

7 claus per millorar el treball en xarxa

Imatge principal a portada: 
Font: Pixabay
Resum: 

La cooperació conjunta entre organitzacions esdevé crucial a l’hora assolir un major impacte social, fer incidència política i promoure canvis reals per un món més just.

Moltes de les temàtiques i problemàtiques actuals que aborden les diferents organitzacions i moviments socials estan interrelacionades. Per aquest motiu, si es vol aconseguir més impacte, tant a nivell social com dins de l’agenda política, es fa cada cop més necessari el treball conjunt entre entitats per compartir i optimitzar recursos i coneixements, tenir més força i visibilitat, no duplicar esforços i sumar forces per multiplicar els resultats.

Imatges secundàries: 
Font: Pixabay
Font: Pixabay
Subtitols: 
Sentir com a propis els objectius comuns
Participar de forma activa i compromesa
Reconèixer el treball dels altres
Apostar pel lideratge compartit
Cuidar i potenciar la comunicació
Vetllar pels recursos i la sostenibilitat
Avaluar i aprendre
Continguts: 

Com a xarxa, és indispensable definir i tenir objectius comuns clars que vagin més enllà dels interessos de cadascuna de les entitats membre. Elaborar aquets objectius comuns s'ha de fer de manera col·lectiva, mitjançant el diàleg i el consens.

Els objectius de la xarxa, però, no han de ser aliens als objectius particulars de cada organització, sinó que els ha d'incloure (en tot o en una part).

Un punt essencial a l'hora de formar part d'una xarxa és la implicació activa per a l'acció. De fet, es considera que les xarxes se sostenen per dos elements clau: l'acció en comú i el compromís.

És important que hi hagi un repartiment de tasques però també un equilibri en la seva distribució. Totes les entitats han de participar en els projectes comuns, però aquesta participació no cal que sigui igual entre totes les organitzacions. De fet, alguns projectes concrets es poden encarregar a entitats de la xarxa especialitzades en aquella qüestió.

Respecte a la coordinació, tot i que tots els membres han d'implicar-s'hi, és recomanable encarregar la dinamització d'aquesta tasca al alguna entitat de la xarxa.

Hem de partir de la idea que la relació entre les entitats que treballen en xarxa és d'entre iguals. Evidentment, cadascuna tindrà les seves tasques i funcions definides, però cal tenir clar que totes són necessàries, des de la més senzilla fins a la que pot ser més complexa.

En aquest sentit, totes les organitzacions han de ser reconegudes com a indispensables per poder assolir l’objectiu perseguit.

És important valorar i destacar la complementarietat de les diferents entitats ja que cadascuna aporta les seves capacitats i competències.

La xarxa no funciona si no compta amb la iniciativa de persones i entitats que la dinamitzen. Però aquest lideratge ha de ser compartit, participatiu i ha d'integrar capacitats i esforços d'unes i altres.

Aquest lideratge compartit comporta que s'assumeixin les tasques i responsabilitats que corresponguin a cada membre.

La comunicació ha de circular amb agilitat en tots els nivells i sentits, permetent que tots els membres hi tinguin accés. Es considera que la comunicació interna funciona si funciona també la confiança mútua, si hi ha cohesió i compromís.

Trobem diverses vies de comunicació: reunions presencials, activitats de formació, que afavoreixen l'aprenentatge col·lectiu; el telèfon, que permet aclarir qüestions de forma ràpida, realitzar consultes; els butlletins; les llistes de correu...

Tot i que totes les parts hi estiguin implicades, és important que hi hagi alguna entitat de la xarxa que s'ocupi especialment de la comunicació.

D'altra banda, tampoc podem deixar de banda la comunicació externa amb altres xarxes, administracions publiques, entitats, mitjans de comunicació… per aconseguir projecció social.

Per ser sostenible, una xarxa tampoc pot funcionar sense recursos (no només econòmics i materials, sinó també humans, tècnics...). Aquests poden ser aportats per cadascun dels membres o/i per la captació col·lectiva (administracions públiques, patrocinis privats...).

En aquest àmbit, la transparència esdevé imprescindible.

L'avaluació constant del que fem i de com ho fem, l'anàlisi dels resultats obtinguts i de les dificultats que podem haver trobat ens permetran millorar i ser més eficients.

Etiquetes: 
field_vote: 

Claus per promoure reunions eficaces i útils

Imatge principal a portada: 
Cuidem que les intervencions siguin breus, clares i ordenades. Font: Pixabay Font:
Resum: 

Una part important de l'activitat de les entitats inclou la celebració de reunions. A continuació, us donem algunes pistes perquè aquestes esdevinguin espais de participació eficients, profitosos i motivadors.

La 'reunionitis' és una problemàtica que afecta tot tipus d'entitats i organitzacions. Com aconseguir que les reunions deixin de ser improductives, avorrides, pesades... i esdevinguin realment eficaces permetent-nos aprofitar realment el temps? Us donem algunes claus:

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Establim l'agenda i els objectius
Enviem la convocatòria amb temps
Preparem la documentació prèvia necessària
Punts bàsics a tenir en compte durant la celebració de la reunió
I després, què? Prenem nota de les conclusions
Continguts: 

Hem de tenir clars quins són els objectius i el propòsit de la reunió, concretar l'ordre del dia el temps que calculem que dedicarem a cadascun dels temes a treballar. Si hem de tractar moltes qüestions i ja preveiem que no disposarem de temps suficient, val la pena seleccionar prèviament els punts prioritaris i deixar la resta per a una propera trobada.

En funció del contingut, identificarem les i els assistents adequats i els convidarem a participar. Cal que siguin persones que coneguin o estiguin relacionades amb el tema/temes a tractar perquè les intervencions i aportacions siguin útils i es puguin assolir els objectius previstos.

Un principi a tenir en compte és que no totes les persones cal que participin a totes les reunions. D'aquesta manera, evitarem la saturació de reunions que pot portar a la desmotivació.

A l'hora de planificar la reunió, cal seleccionar la data i hora més adients perquè tothom hi pugui estar present. Una eina interessant per simplificar aquesta tasca és mitjançant un Doodle, un servei gratuït que permetrà que les persones assistents puguin triar i votar quines són les opcions més adequades en funció de la seva disponibilitat.

Un cop establerta la data, farem arribar la convocatòria amb un mínim d'antelació (10 o 15 dies), informant sobre dia i hora decidits, lloc de la reunió i durada prevista.

Sobre aquest darrer aspecte, hem de tenir clarament establertes una hora d'inici i una d'acabament. També cal tenir en compte que una reunió massa llarga -més de tres hores- anirà en detriment de l'atenció i participació de les persones que hi assisteixin.

És important preparar la documentació i els materials que necessitarem i fer-los arribar amb temps per ser consultats abans de la trobada. D'aquesta manera, les persones assistents podran preparar les seves aportacions i plantejar els seus dubtes i preguntes.

Podem enviar aquests documents per correu electrònic però comptem també amb diverses eines virtuals que poden facilitar-nos aquesta tasca com Dropbox, Google Docs, etc...

  • Establim un moderador o moderadora que:
    • -dirigeixi la reunió, reguli les intervencions i convidi a la participació
    • garanteixi el compliment de l'agenda
    • administri el temps i vetlli perquè es compleixin l'horari establert
  • Si és necessari i no es coneixen d'ocasions anteriors, invitarem a totes les persones assistents a presentar-s'hi i recordarem els motius pels quals hi són presents.
  • Cada punt de l'agenda començarà amb presentació per part de la persona moderadora sobre el tema a tractar. Per facilitar la comprensió podem utilitzar gràfics, quadres, powerpoints... o comptar amb la intervenció d'un/a ponent expert. Posteriorment, podrà iniciar-se el debat i plantejar-se opinions, dubtes, posicionaments... Si és l'objectiu, caldrà després prendre decisions o acords.
  • Cuidem que les intervencions siguin breus, clares i ordenades i que no es desviïn del tema a tractar.
  • Abans de passar d'un tema a un altre, resumirem i exposarem les principals conclusions adoptades.

És important elaborar l'acta on recullin els temes tractats, les principals opinions que s’han exposat i les conclusions i acords que s’han pres. També hauran de constar el nom de les persones que hi han participat i la data de celebració.

Farem arribar l'acta a totes les persones assistents perquè revisin si tot ha quedat clar (o si falta alguna de les qüestions tractades) i puguin recordar les conclusions i tasques assumides per cadascuna.

D'aquesta manera, a més de permetre'ns fer seguiment dels acords establerts, aquest document ens servirà com a punt de partida de cara a la propera reunió que convoquem.

field_vote: 

Com gestionar el conflicte durant les reunions

Imatge principal a portada: 
Negociar és un element indispensable per gestionar conflictes. Font: Pixabay Font:
Resum: 

Proposem una sèrie de passos a tenir en compte a l’hora de buscar solucions i resoldre conflictes i/o discrepàncies que poden sorgir durant el desenvolupament de les reunions.

Durant el desenvolupament d’una reunió, poden aparèixer i plantejar-se conflictes. Fins i tot, en moltes ocasions es convoquen reunions amb la idea de solucionar o resoldre aquests.
Aprendre a donar resposta i trobar solucions a aquestes situacions és bàsic perquè les reunions siguin eficaces i útils i permetin a l’entitat anar endavant.

A continuació, es proposen una sèrie de passos a tenir en compte per portar a terme aquest procés amb èxit:

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Identifiquem i formulem el conflicte amb claredat i precisió
Valorem la seva importància i la disposició de les parts a resoldre’l
Analitzem les solucions possibles i el seu ‘cost’
Prenguem una decisió per concens o per majoria
Apliquem i avaluem la decisió
Continguts: 

L’objectiu és determinar el problema i per a això cal que totes les persones implicades aportin informacions que contribueixin a concretar els interessos o necessitats que es troben enfrontats. És important que tothom reconegui i accepti que el conflicte existeix, quin és i que cal trobar-hi una solució.

Una bona pràctica és formular el conflicte en una pissarra o en un cartell per visualitzar més clarament aquells punts on existeixin les diferències.

Analitzem conjuntament les causes del conflicte i l’impacte que té sobre la nostra feina i en el funcionament de l’entitat.

És fonamental escoltar les parts per conèixer quina actitud prenen i si estan disposades a assolir un acord.
En el cas que no existeixi aquesta predisposició, caldrà buscar altres sortides: ajornar la reunió, buscar la mediació de terceres persones o d’un arbitratge extern, recollir nova informació...

Amb la participació de totes les persones, farem un llistat, una “pluja d’idees” amb les diferents solucions que poden contribuir a resoldre el conflicte. Delimitarem les alternatives fins que ens quedem amb les que assoleixin més consens.

Sobre cadascuna ens plantejarem el seu “cost” i valorarem quins inconvenients i avantatges té i què implica per al nostre funcionament com a organització.

L’objectiu és optar per la solució els avantatges de la qual compensin més els inconvenients.

Podrem arribar a aquesta decisió per diferents vies: aproximant postures o buscant les propostes de consens que tinguin més suport o que contribueixin més als objectius comuns de l’entitat. Evidentment, com en tota negociació, és probable que tothom hagi de cedir en algun punt en benefici del bé comú.

Tot i així, de vegades les postures continuen enfrontades i, davant aquest context, s'haurà d'optar per la solució que defensi o consideri més adecuada la majoria de les persones assistents.

Cal un compromís ferm de tothom a l’hora d’assumir i aplicar els acords establerts.

Posteriorment, serà aconsellable avaluar la decisió presa i fer balanç de la seva posada en pràctica. Si és necessari, potser haurem de corregir alguns dels punts o, fins i tot, canviar aquest acord per alguna altra de les opcions plantejades.

field_vote: 

6 guies per millorar la intervenció social

Imatge principal a portada: 
Infància. Font: Simone.com (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Selecció de diferents publicacions que us ajudaran a reflexionar sobre els projectes i activitats d'atenció a les persones en situació en risc que porteu a terme i incorporar-ne millores.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Abordando el maltrato entre iguales desde el ámbito no formal
Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa
Els serveis socials especialitzats des de la perspectiva de l’atenció centrada en la persona
Guia d’estratègies de millora educativa
Guia per programar activitats per a infants de 0 a 3 anys en risc d’exclusió
L’envelliment actiu en els programes que pal·lien l’aïllament de les persones grans
Continguts: 

Aquesta publicació de l’Observatorio del Tercer Sector de Bizkaia busca afavorir la reflexió al voltant del maltractament i potenciar experiències i iniciatives que ajudin a millorar la realitat dels menors. Al document podeu trobar elements per a la prevenció, apoderament i intervenció.

En aquest document, elaborat pel Quim Brugué de l’IGOP i editat per ECAS, trobareu experiències i respostes innovadores que han desenvolupat diferents organitzacions socials per modificar l’entorn socioeconòmic de les persones en situació de vulnerabilitat i promoure la seva inclusió.

En aquesta publicació del Departament de Treball, Afers Social i Famílies trobareu informació sobre els principis bàsics que estructuren l’atenció centrada en la persona i una relació de bones pràctiques d’entitats que atenen a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, afectades pel VIH/Sida, amb drogodependències i/o altres addicions, amb discapacitat física i amb discapacitat intel·lectual.

Aquest document de la Direcció General de Joventut té com objectiu incidir en l’èxit educatiu de les persones joves. En concret, trobareu quines són les necessitats de la joventut en aquesta matèria, metodologies per incorporar-les en les accions que desenvolupeu i propostes d’actuacions.

Aquest document, editat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, vol promoure l’atenció dels petits infants des de la seva globalitat i oferir-los una educació integral que cobreixi les necessitats segons cada franja d’edat. En concret, trobareu continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals a treballar, activitats per desenvolupar-los i instruments per a l’avaluació.

En aquesta recerca, desenvolupada per la Fundació Pere Tarrés i promoguda per la Fundació Cuberes Donlo, trobareu recomanacions dirigides a alinear els programes amb el paradigma de l’envelliment actiu.

field_vote: 

Com informar sobre salut mental als mitjans de comunicació

Imatge principal a portada: 
 Font:
Resum: 

A l’hora d’afrontar els tòpics sobre els trastorns mentals i sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta qüestió, els mitjans tenen un paper bàsic. Per això, entitats i institucions publiquen manuals amb consells adreçats al col·lectiu periodístic.

La imatge social de les malalties mentals i de les persones que les pateixen ve molts cops determinada per les informacions que es difonen des dels mitjans de comunicació. “Una part de la cobertura periodística exagera el risc d’agressivitat, afavoreix la por i la desconfiança i eixampla la bretxa del desconeixement sobre els problemes de salut mental”, afirmen des de l’associació Obertament.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Recomanacions per informar sobre salut mental
El tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals
Mites i estereotips sobre salut mental
Comunicar la salut mental. Manual de comunicació per a entitats.
Salud Mental y Medios de Comunicación. Guía de estilo
Continguts: 

Aquesta guia, elaborada per l’entitat Obertament, identifica els errors més freqüents que els mitjans realitzen quan han d’informar sobre les persones amb trastorns mentals.

Alhora, ofereix pautes per triar el llenguatge més adequat i evitar termes que poden reforçar estereotips i recull consells a tenir en compte quan s’han d’elaborar notícies de successos, documentals, reportatges i, fins i tot, sèries i pel·lícules.

El Consell Audiovisual de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han editat aquest manual amb recomanacions generals sobre el llenguatge adreçades a programes informatius, documentals, reportatges en profunditat i obres de ficció.

També assenyala recursos als quals adreçar-se per informar sobre continguts estigmatitzants als mitjans.

Aquest informe de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental, elaborat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’associació Obertament, realitza una anàlisi exhaustiva de com els mitjans escrits tracten els temes de salut mental.

L’estudi constata com l’estigma es transmet a través del tractaments de les notícies, el llenguatge utilitzat o l’ús d’imatges, i permet alhora prendre consciència de quins són els errors que cal tenir en compte a l’escriure les informacions.

La Confederació FEAFES ha publicat aquesta guia amb criteris i pautes perquè les entitats que treballin en l’àmbit de la salut mental comuniquin la realitat del col·lectiu i arribin als mitjans de comunicació evitant la desinformació i els prejudicis.

Com planificar la comunicació, com contactar amb els mitjans o recomanacions per a les persones portaveus són alguns dels temes tractats.

La Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental – FEAFES ha publicat aquest document amb el lema ‘Utilitza les paraules amb sentit. És la teva responsabilitat’.

La guia recull dotze principis bàsics a tenir en compte a l’hora d’elaborar informacions així com un seguit de preguntes i respostes sobre la malaltia mental que la ciutadania acostuma a plantejar-se.

field_vote: 

Com realitzar un diagnòstic estratègic

Imatge principal a portada: 
Post-it. Font: Aiesecgermany (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Us proposem 4 exercicis que us ajudaran a reflexionar sobre l’entitat i l’entorn i a detectar els elements imprescindibles a incloure en el DAFO per desenvolupar el pla estratègic.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
PESTEL
Anàlisi de l’entorn específic
Anàlisi dels grups d’interès
Anàlisi intern
Més informació
Continguts: 

Aquesta tècnica d’anàlisi permet identificar els principals elements de l’entorn, a nivell genèric, que incideixen o incidiran en l’organització. En concret, el mètode PESTEL contempla els següents àmbits (i d’aquí el seu nom):

  • Polític (P): Elements de les administracions públiques o decisions polítiques que puguin afectar a l’entitat i els grups d’interès d’aquesta (decisions governamentals, estat de les subvencions, modificació de lleis, etc.).
  • Econòmic (E): Elements dels sistema econòmic que puguin afectar a l’entitat i els grups d’interès d’aquesta (cicle econòmic, realitat econòmica de les famílies, etc.).
  • Sòcio-cultural (S): Valors, creences, actituds, formes de vida, etc. que puguin incidir en les accions de l’entitat i els grups d’interès d’aquesta (canvi d’hàbits, canvis en la població, etc.).
  • Tecnològic (T): Elements relacionats amb els canvis tecnològics i la incidència de les TIC en l’ entitat, les activitats que es desenvolupen i els grups d’interès d’aquesta.
  • Medi ambiental (E): Elements relacionats amb les polítiques mediambientals, reciclatge, reutilització, consum d’energia, etc., així com tots aquells factors relacionats amb la conservació de l’entorn.
  • Legal (L): Elements relacionats amb les legislacions que afecten a l’entitat i als grups d’interès d’aquesta (legislacions pròpies del tercer sector, laborals, sanitàries, de seguretat, regulacions, proteccions, etc.).

Identificar els elements que estan incidint en el nostre entorn més proper és cabdal per identificar amenaces i oportunitats per a l’organització. Per desenvolupar aquest diagnòstic, podeu recopilar informació sobre aquests aspectes:

  • Tendències del vostre sector i/ò àmbit concret
  • Realitat d’altres entitats o organitzacions “competidores” (relacions que tenen, capacitat d’influència, imatge, serveis i activitats que ofereixen, etc.).

L’anàlisi dels grups d’interès de l’entitat (o stakeholders), tot i que forma part de l’entorn específic, mereix un apartat propi per la importància que tenen en plantejament estratègic de l’organització.

Aquest treball ens ha d’ajudar a identificar tots els actors implicats en l’entitat i, per cada actor, quins són els seus objectius, la importància que tenen per a l’organització (legitimitat), quina valoració fa de l’entitat, quina és la seva capacitat d’influència (poder), les seves expectatives, etc.

Per realitzar aquesta identificació, podem dividir els grups en dos:

  • Interns: En aquest grup tindrem en compte a les persones beneficiàries, associades, voluntàries, remunerades, col·laboradores, membres dels òrgans de govern, etc.
  • Externs: En aquest grup tindrem en compte les administracions públiques, càrrecs i representants polítics, creditors, altres entitats, organitzacions de segon i tercer nivell, competidors, grups de pressió, etc.

Per realitzar un bon diagnòstic estratègic, també hem d’identificar quines són les capacitats organitzacionals de l’entitat. En concret, hem de conèixer quina és la nostra realitat en aquests tres àmbit:

  • Diagnòstic financer: Estructura i situació financera de l’entitat
  • Diagnòstic de gestió: Situació de l’organització pel que fa el que fa l’eficàcia i eficiència de les seves accions, programes funcionals i sistemes de gestió amb els que compta l’entitat, material i infraestructura per portar a terme l’activitat, etc.
  • Diagnòstic estratègic: Definició dels estils de direcció, capacitats i competències dels equips, reputació i imatge de l’entitat i de les seves activitats, valors i cultura organitzativa, etc.
field_vote: 

7 plataformes de micromecenatge on captar fons

Imatge principal a portada: 
Crowdfunding. Font: Rocio Lara (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Troba la web que més s'adapta a les característiques de la teva iniciativa i comença a recaptar diners per portar-la a terme.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Apontoque
BetterNow
Coopfunding
Deportitas solidarios en red
Get your cause
Namlebee
Siamm
Continguts: 

Plataforma adreçada a iniciatives promogudes per esportistes, clubs, associacions esportives, organitzadors d’esdeveniments esportius, etc. Aquests tenen entre 30 i 42 dies per assolir la quantitat de diners establertes.

Captura de pantalla de la portada del lloc web Apontoque

Plataforma adreçada a donar suport a una entitat a través d’una iniciativa solidària i cercar el suport de la teva xarxa relacional.

Captura de pantalla de la portada del lloc web Betternow

Plataforma adreçada a donar suport a projectes cooperatius, social i per al bé comú. La web fa servir, a més dels euros, les monedes socials i les criptomonedes.

Captura de pantalla de la portada del lloc web Coopfunding

Plataforma adreçada a què les entitats no lucratives recaptin fons per a iniciatives solidàries. A més a més, permet que les persones esportives puguin vincular un repte esportiu amb una acció de captació de fons per finançar les iniciatives de la plataforma.

Captura de pantalla de la portada del lloc web Deportista solidarios en red

Plataforma adreçada a recaptar fons per iniciatives de qualsevol tipus. Aquesta compta amb un servei d’assessorament gratuït per ajudar-te a assolir els diners necessaris.

Captura de pantalla de la portada del lloc web GetYourCause

Plataforma adreçada a donar suport a iniciatives socials o “políticament díscoles” relacionades amb l’economia alternativa, cultura, ecologisme, drets humanes, transformació o recuperació d’espais, memòria històrica, igualtat de gènere, antimilitaristes, etc. Les persones autores tenen 40 ó 80 dies per assolir el finançament marcat.

Captura de pantalla de la portada del lloc web Namlebee

Plataforma adreçada a donar suport a tot tipus d’iniciatives, especialment projectes creatius i artístics.

Video promocional de Siamm, anomenat: Com crear un projecte de crowfuncding a Siamm?

field_vote: