Projectes

La teoria del canvi (TdC) és una eina metodològica que té com a objectiu fer un mapa conceptual dels aspectes clau de la intervenció i dels efectes que es generen en les persones destinatàries. D’aquesta manera, es clarifica una cadena de causes i efectes teòrics que condueixen la nostra intervenció a generar un canvi en les persones. Aquest mapa es fa servir de marc de referència per a posteriorment generar indicadors, identificar agents clau involucrats i, finalment, obtenir informació que, essent ben processada, permet mesurar el canvi.

"Els apartats que trobareu a continuació tenen el propòsit d’articular el relat que explica el canvi que voleu aconseguir"¹. Aquesta distribució es va treure de la convocatòria d'Educació per a la Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona. "És a dir, són enunciats que us convidaran que expliqueu què heu pensat fer per incidir en les causes identificades, concretant on tindrà lloc el procés de canvi que voleu impulsar amb la vostra intervenció"² però es tracta d'apartats oberts, es poden adequar a les necessitats del vostre projecte d’intervenció.

• Necessitat social i/o situació de vulnerabilitat de drets que voleu contribuir a canviar amb aquest projecte, és la raó de ser del projecte. Es tracta bàsicament de saber quines són les característiques del problema: en què consisteix i qui afecta.
• "Quines causes identifiqueu a l’origen d’aquesta situació de necessitat social i/o de vulneració de drets, i quines d’aquestes causes us plantegeu d’abordar amb el projecte"³.
• Població diana o grups de població vinculats amb el projecte sobre quin se’n concreten les conseqüències als quals va dirigida l’acció. Diferenciem entre població vinculada directament amb la intervenció, població de l’entorn vinculada indirectament i població que pateix directament les conseqüències de la situació de necessitat social i/o vulneració de drets identificada.
• Actors són els grups de poblacions involucrades en el canvi i es recomana distingir entre actors/es dinamitzadors, actors/es que bloquegen i actors/es que generen incerteses (mapa d’actors). A més, es recomana mesurar les possibles resistències identificades que poden sorgir abans o durant el projecte, i les sinergies que es poden donar amb altres experiències del territori.
• Recursos és el que es necessita per portar a terme el projecte. Cal descriure de quins recursos es disposa per poder portar a terme el projecte, aquests són bàsicament els recursos econòmics, els humans, i els materials.
• Actuacions és en aquest apartat, on es descriu què és el que el projecte fa, és a dir, quins conjunts d’activitats es realitzen amb els recursos disponibles per obtenir uns resultats o uns productes determinats. Cada línia d’actuació pot desenvolupar-se amb un conjunt d’activitats.
• Productes o resultats és allò que obtenim com a conseqüència de la nostra actuació i que, sense representar un canvi en si mateix, esdevé una peça clau en la transformació desitjada que ha de ser descrita més endavant”.
• Impacte es tracta de la identificació de la situació desitjada que esdevindrà a partir de la realització del projecte. Són els canvis que es produiran en la problemàtica o en la situació de partida que preveiem que es donarà a partir de la nostra intervenció. Podem nomenar-los com a:
  • "Objectius general (impacte), quan es refereix a la contribució a més llarg termini, la transformació social més profunda"^4.
  • "Objectius específics (efecte real a l’abast del projecte) quan són els canvis que, en teoria i gràcies a l’obtenció dels productes, aconseguireu generar en el vostre context d’intervenció"⁵.
• "Mecanismes, la raó (o les raons) de com i per què l’obtenció dels productes, explica l’aparició dels efectes (canvis) que es van detectar"⁶.
• "Actors i sinergies són els grups de poblacions involucrades en el canvi i es recomana distingir entre actors/es dinamitzadors, actors/es que bloquegen i actors/es que generen incerteses (mapa d’actors). A més, es recomana mesurar les possibles resistències identificades que poden sorgir abans o durant el projecte, i les sinergies que es poden donar amb altres experiències del territori"⁷.

Finalment, quan s’ha construït la teoria del canvi, s’ha de ser capaç d’elaborar un relat del projecte que sigui comprensible i reflecteixi la lògica i la coherència de la intervenció: relat del canvi.

Són les condicions polítiques, socials, econòmiques o de qualsevol altre tipus que afecten o que es veuen afectades pel projecte. S’ha de fer una "anàlisi de riscos i aconseguir que el factor extern que vam identificar no es converteixi en una interferència real de la nostra intervenció"⁹.

Volem posar l’èmfasi en el fet que l’avaluació no ha de ser el moment final del projecte, sinó que ha de ser un procés que ha d’acompanyar tot el desenvolupament del projecte. L’avaluació és, més enllà d’una eina de rendiment de comptes o de justificació de subvencions, una eina d’aprenentatge que contribueix a millorar la qualitat, en termes d’eficàcia i eficiència, de les actuacions.

Segons l’enfocament podem avaluar les necessitats identificades, el disseny del projecte, el procés de desenvolupament del projecte, el seu impacte i la seva eficiència. En aquesta ocasió, us proposem un disseny d’avaluació de projectes a partir dels components descrits abans.

"En primer lloc, hem d’explicitar els recursos que posareu en joc per fer el seguiment i l’avaluació de les accions objecte de la intervenció. Dit d’una altra manera, hem de descriure els espais de coordinació, gestió, seguiment i avaluació de les accions objecte de la intervenció així com els mecanismes per a l'eventual identificació i/o implementació de mesures correctores en relació a l'execució d’aquestes"¹⁰.

"En segon lloc, pensar en una matriu d’avaluació en el moment inicial del disseny del projecte, ens ha de servir per identificar de manera preliminar les evidències que ens han de permetre argumentar de manera sistemàtica i rigorosa el nostre relat. Per ex. Volem avaluar les activitats, els productes, els mecanismes, el nivell d’assoliment dels objectius (general i específics) i anàlisi de riscos"¹¹. "Per exemple, en els formularis de la convocatòria d'Educació per a la Justícia Global, es proposen els següents apartats per avaluar"¹²:

• Les preguntes d’avaluació: quines preguntes us fareu per mirar d’avaluar si el relat del projecte s’ha dut a terme tal com estava previst? Per mirar de garantir que realment incloeu preguntes d’avaluació, una bona idea pot ser la d’encetar l’enunciat de cada pregunta amb un sintagma del tipus: “Hem aconseguit......?”
• Dades: quin tipus d’informació us plantegeu recollir o generar per donar resposta a cada pregunta d’avaluació.
• Eines i fonts d’avaluació: quines tècniques, fitxes, textos i/o materials utilitzarem per generar/recollir la informació que volem posar en joc.

El món de l'associacionisme i del voluntariat s'enfronta actualment a una realitat canviant que l'obliga a adaptar-se a diversos reptes. La globalització, les tecnologies de la informació i de la comunicació i la incorporació de valors i conductes com la sostenibilitat ambiental o la interculturalitat han configurat un nou escenari per al Tercer Sector.

Malgrat que moltes entitats han reflexionat sobre la participació i han aplicat mesures correctores, molt sovint això no ha comportat que hagin implementat estratègies de dinamització que ajudin a involucrar els associats, voluntariats, i altres actors/es en la presa de decisions de l'entitat i a fer-los partícips dels seus projectes i activitats.

Tot i que els factors que condicionen el grau de participació poden variar en funció de l'activitat a la qual es dediquen les entitats, de forma genèrica podem destacar-ne els següents:

• Problemes de comunicació interna que fa que molts associats i voluntaris no sàpiguen els mecanismes de què disposen per participar.
• Manca de compromís dels associats i voluntaris. A més, de l’excessiva rotació dels associats i voluntaris que dificulta la permanència del coneixement a l'entitat i la identificació amb aquesta, alhora que mostra el dèficit existent en les polítiques de fidelització de les entitats.
• Falta de temps per participar. La majoria d’associats només aporten les seves quotes i donatius per manca de propostes.
• Les entitats no promouen els espais de participació i tampoc tenen coneixements sobre els perfils dels associats i del voluntariat.
• Model de gestió de les associacions que ha consolidat una gestió orientada a l'eficiència i a l'augment de la professionalització de les persones participants.
• Manca d'un protocol d'incorporació a l'associació que dificulta la integració real i activa dels nous i potencials associats que vénen amb ganes de col·laborar-hi però que perden de forma progressiva l'interès per falta de coneixement dels àmbits d'actuació i dels projectes dels quals poden formar part.

La participació és l’acció i l’efecte de prendre part en alguna cosa, de compartir... El terme es pot utilitzar per referir-se a la capacitat de la ciutadania d’involucrar-se en les decisions polítiques. Per tant, si tenim en compte la participació de les persones vinculades a la nostra associació, les estem donant l’oportunitat d’implicar-se en l’àmbit polític a través dels òrgans de govern (l’assemblea i la junta directiva) com d’altres espais de participació (grups de treball, comissions, etc.).

La participació pot prendre moltes formes, des de les més modestes i limitades fins a les més profundes i completes. Es reconeixen tres nivells de participació segons els graus de decisió de les persones:

• Informació: els grups i els individus reben informació sobre les accions proposades, però no tenen possibilitat de canviar-les. La informació, per ella mateixa, no implica participació, però sí que és fonamental per poder dur a terme una participació adequada.
• Consulta: els grups i els individus interessats opinen sobre un projecte o un pla i els seus punts de vista són estudiats i tinguts en compte.
• Decisió conjunta: els grups o afectats sobre un tema són convidats a estudiar-ho, discutir-ho, i finalment, a participar en el procés de presa de decisions. Pot implicar que les decisions adoptades siguin vinculants, tot i que normalment la darrera paraula la tenen els responsables finals.

D’altra banda, hi ha moltes maneres diferents de participar dins d’una entitat, des del soci o membre de base que participa esporàdicament, al voluntariat i, fins i tot, a l’equip coordinador, directiu o junta general. En aquest sentit, podríem distingir diferents nivells dins d’una escala de participació:

• Participació esporàdica: persona que participa en activitats puntuals, tallers, xarrades, etc. Normalment són associats i voluntariat.
• Compromís puntual: persona que, a banda de participar esporàdicament, agafa un compromís concret en un determinat moment. Per exemple, elaborar el cartell d’un acte, anar a les assemblees anualment, dinamitzar o fer un taller o una xerrada puntualment per a la temàtica concreta, etc.
• Col·laboració habitual: persona amb un compromís regular de base. Pensem en dinamitzadores habituals de tallers, xerrades, activitats que gestionen determinats esdeveniments, que participin en l’estratègia de l’entitat, en les seves decisions, en comissions, etc.

Existeixen diverses possibles pautes d'actuació i recomanacions relacionades amb la participació interna. No es tracta només d'aplicar uns determinats mecanismes o instruments, sinó que la clau de l'èxit és abordar les dimensions cabdals que asseguraran la participació interna a les entitats, per exemple:

• uns òrgans de govern oberts a les persones associades
• l'aplicació d'uns mecanismes normatius que facilitin la participació interna
• el desenvolupament de polítiques de comunicació interna.

D’altra banda, Pere Mora i Ticò, en els seus articles sobre “el dèficit de participació interna en les associacions, 2006” recomana cinc grans àmbits per aplicar mesures que facilitin la implementació d’un model més participatiu: òrgans de govern, mecanismes normatius, accions de comunicació interna, mecanismes de gestió de la informació i avaluació, i mecanismes de transparència.

Nosaltres parlarem d’una barreja on creiem s’aglutinen els més importants a tenir en compte:

Dins dels òrgans de govern, els mecanismes que facilitin la participació poden ser:

• La participació en la presa de decisions estratègiques i de gestió
• Existència de comissions de treball com a element clau que afavoreix la implicació activa en els diversos projectes i activitats de l'associació.
• El treball en xarxa amb altres entitats és fonamental per assolir el repte d'incrementar l'impacte, la projecció i la coherència de les activitats de les entitats.

La participació activa i la renovació dels càrrecs dels òrgans de govern: són elements indispensables per tal d'implementar un model de gestió obert i dinàmic. En el que respecte als mecanismes normatius, les associacions poden promoure la participació a través de les normes escrites que regulen el seu funcionament intern. A continuació es detallen els principals mecanismes que es poden aplicar.

• El reglament intern permet a les associacions regular el seu funcionament en el dia a dia més enllà del que es planteja en els estatuts. Disposar d'un reglament de règim intern mostra un interès per desenvolupar una estructura organitzativa eficient i que permet orientar les persones que hi col·laboren (socis i voluntaris) respecte al funcionament, tasques, àrees i responsabilitats existents a l'entitat.
• El codi ètic permet establir normes pel que fa a allò que es considera correcte o incorrecte en la conducta i en la presa de decisions de les associacions. A més, garanteix que els òrgans de govern de l'associació prenguin decisions amb responsabilitat social, contribuint a l'interès general de la societat i afavorint la participació interna.
• El Pla de participació demostra una clara orientació de l'associació a la democràcia interna amb l’existència d’un marc estratègic.
• El Pla de comunicació interna facilita el procés de fidelització i fomenta la sensació de pertinença a l'entitat. A més, és desitjable que les entitats promoguin reunions periòdiques amb les persones associades i voluntàries per a informar i exposar l’estratègia de l’entitat, generar debats interns i diàleg entre òrgans de govern i equips, etc.
• Els mecanismes d’avaluació i transparència donen legitimitat a les activitats i accions de l’associació de la qual formen part, i on també poden participar els diferents actors/es relacionats amb l’entitat. Rendició de comptes, participació en les avaluacions d’activitats, participació en l’aprovació de pressupostos, ens fa partícips de mecanismes de qualitat de la nostra entitat.

Les activitats artístiques reporten beneficis individuals i col·lectius, com també contribueixen a un canvi social a través del reforçament de la confiança i la cohesió social. A més, participar en activitats artístiques aporta beneficis tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.

En l’àmbit personal, pot produir canvis en aspectes com la confiança en un mateix, les habilitats o aptituds, i el desenvolupament de la persona. De la mateixa manera, la participació en projectes artístics pot afavorir el lligam dels individus amb el seu entorn oferint espais neutrals de relació, intercanvi i convivència, i millorant les capacitats organitzatives i de cooperació d’una comunitat o grup social.

Per treballar cada un d'aquests aspectes, cal adequar la intervenció als elements que permetin un millor desenvolupament per a la consecució dels resultats esperats. Es pot escollir entre música, dansa, teatre, pintura, escultura, etc.

Treballar per la inclusió i transformació social a través de l’art com a canal de comunicació comú i comunitari permet a les persones beneficiaries trobar en l’expressió musical (vocal i instrumental), escènica (dansa, teatre, escenografia…) i plàstica (pintura, escultura, graffitis, etc.) una via de comunicació entre elles i amb l’entorn que afavoreix de forma evident el coneixement i valoració mutus, el respecte i la convivència, i el sentiment de pertinença a una societat que els reconeix i els valora pel seu treball.

Per començar a treballar, es plantegen 3 objectius bàsics:

• Definir l'espai d'intervenció orientat a afavorir la inclusió social des de les diverses disciplines artístiques, amb una perspectiva transformadora. Per això, s'ha realitzat un treball en tres fases:
  • a) aclarir els principals conceptes (exclusió i inclusió, vulnerabilitat, transformació social, disciplines artístiques).
  • b) identificar i analitzar experiències concretes.
  • c) establir i definir, a partir d'elles, alguns àmbits d'intervenció que formen part d'aquest espai.
• Conèixer tant les oportunitats com les barreres i/o dificultats d'accés a l'expressió artística en què es troben les persones, col·lectius i comunitats excloses. I també les oportunitats i barreres que acostumen a afrontar les organitzacions per impulsar aquest tipus d'iniciatives, així com els recursos que poden existir per al seu desenvolupament.
• Identificar algunes claus per a la intervenció i projectes o iniciatives concretes a engegar, com poden ser les idees, els col·lectius on s’adreça la intervenció (gent gran, dones, infants, persones migrades, etc.), les edats recomanades i els tipus d’activitats (música, dansa, pintura, etc.)

Ens trobem davant la dificultat d'accedir als recursos econòmics per a aquest tipus de projectes, més encara en un escenari de crisi i de retallada de la despesa social i cultural. A més, no es coneixen les possibilitats existents de finançament públic i privat per la feblesa de tots dos sectors (el social i el cultural). És important comptar amb un bon pla de finançament i conèixer les opcions existents per poder ser viables.

Per altra banda, l’art i la inclusió social poden pertànyer a àmbits diferents, i no sempre es compta amb entitats especialitzades en els dos aspectes. Això provoca que les entitats d'arts escèniques o plàstiques i les d'inclusió social no identifiquin intervencions conjuntes. El treball en xarxa ajuda a sumar coneixements i donar una millora resposta a les necessitats socials detectades.

Finalment, existeix una falta de reconeixement d'aquest tipus d'intervencions tant dins del tercer sector com dels finançadors públics i privats. De fet, hi ha poques convocatòries específiques. En aquest sentit, és necessaria que les hi tinguin una major incidència (a nivell intern i extern) per fomentar i millorar aquest tipus d’intervencions.

L'avaluació constant del que es fa i de com es fa, l'anàlisi dels resultats obtinguts i de les dificultats que poden trobar-se ens permetran millorar i ser més eficients.

Amb les intervencions artístiques es pot valorar a partir del coneixement personal i col·lectiu, des del foment de la cooperació i la satisfacció personal i compartida per les tasques fetes. És un procés participatiu, que es fa de manera col·lectiva i que ens ajuda a la millora de la intervenció.

L'absència de serveis en l'àmbit rural té com a conseqüència que el paper de les entitats socials sigui determinant. La dispersió del territori, la falta d'inversions i un deficient plantejament territorial, deixa als petits nuclis rurals sense assistència bàsica (salut, serveis socials i educació).

La situació per a les persones que es queden en l'àmbit rural és complexa, es produeix l’aïllament de la persona, ja que l'accés a aquests serveis és molt complicat com a conseqüència de la precària xarxa de transports públics i la falta de comunicacions en general.

En aquest sentit, l'absència de serveis en l'àmbit rural té com a conseqüència que el paper de les entitats sigui determinant. Sovint, el paper de l'administració pública és assumit per les entitats socials, molt afeblides per la manca de recursos econòmics. Aquest escenari fa que les entitats es vegin obligades a:

• Assumir el paper amb els recursos existents o cercar noves fonts de finançament
• Millorar l'eficiència i eficàcia de les seves intervencions.
• Assolir la interrelació amb l'administració local.
• Especialitzar-se i convertir-se en agents dinamitzadors del territori.

Respecte a la manca de treball, perquè es pugui lluitar contra la desocupació rural es necessita inversió, dinamització, col·laboració i interacció entre els diferents agents del territori (empreses, administracions públiques i entitats). A més, es requereixen polítiques actives d'ocupació contextualitzades a l'àmbit rural i oferir als joves una visió optimista de la vida en el camp, apoderar-los i crear líders de desenvolupament rural.

En aquest sentit, destaquem la importància de les noves tecnologies i la seva accessibilitat com a eina per a la millora de l'ocupabilitat de la vida de les persones en l’àmbit rural.

El cinquè aspecte clau és l’accés als fons de desenvolupament rural europeus i millora de la capacitat competitiva de les entitats catalanes, així com el procés d’enfortiment del teixit associatiu rural.

Les fórmules per accedir als fons europeus per part de les entitats socials són nombrosos, però no per això gaire bé accessibles. Ens trobem amb procediments complexos per a les organitzacions rurals. A més, les exigències de solvència i viabilitat són força elevades per les mitjanes i petites entitats, però són una oportunitat per poder desenvolupar les activitats. El llistat és llarg, des dels fons generals com poden ser els Fons Europeus de Desenvolupament Rural (FEADER), Fons Social Europeu (FSE), Garantia Juvenil, Horitzó 2020 o Erasmus+, als més específics com poden ser el programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC) i el Life.

En resum, existeixen fons de finançament procedents d'Europa però ens trobem amb les següents febleses a les nostres entitats socials:

• El teixit associatiu en nombroses ocasions no és prou fort per a accedir als fons europeus. Els Fons Leader es presenten com a inaccessibles per a les entitats socials. Es necessitarien programes d'enfortiment en programes europeus.
• El repartiment i/o assignació de fons es realitza sobre la base de viabilitat i solvència, per la qual cosa les entitats beneficiàries solen ser entitats urbanes que treballen a l’àmbit rural, i no sempre es té en compte la contextualització de l'àmbit rural.
• La millora dels aspectes comentats amb anterioritat s'obtindria amb una bona coordinació entre actors públics i privats. Es podria realitzar un millor repartiment dels fons i contextualitzant sempre els programes per mitjà de la participació de tots els actors.

Les infografies ens permeten visibilitzar i explicar de forma més àgil i senzilla aquelles dades i informacions que volem destacar. Són especialment útils per il·lustrar textos que, tot i la importància del que expliquen, poden resultar densos o contenen massa dades. Destacar els punts més rellevants amb imatges i gràfics pot facilitar la lectura d'apartats com la gestió econòmica, la procedència i utilització dels recursos econòmics o els llocs on estem desenvolupant els nostres projectes.

Existeixen diverses eines i aplicacions, algunes d’accés gratuït, que faciliten la creació de d’infografies de forma intuïtiva i atractiva.

'Comptes clars' a la Memòria 2015 del Casal d'Infants del Raval

Hi ha diverses maneres de fer un resum dels fets més rellevants de forma original o a través d’imatges que ens permetin realizar una ‘radiografia’ fàcil de consultar. L’any en 12 fotografies (una per mes ) o a través de diversos tuits són només algunes de les diverses possibilitats.

"L'any en 140 caràcters" a la Memòria 2015 de Setem Catalunya

A banda de comptar amb una memòria en text més extensa, algunes entitats elaboren també una vídeo memòria. Aquest format facilita la seva viralització a través de les xarxes socials, permet resumir en pocs minuts les activitats més destacades de l'any i atreu fàcilment l’atenció .

A continuació, destaquem com a exemple les d'Arrels Fundació i Amnistia Internacional Catalunya.

Com a xarxa, és indispensable definir i tenir objectius comuns clars que vagin més enllà dels interessos de cadascuna de les entitats membre. Elaborar aquets objectius comuns s'ha de fer de manera col·lectiva, mitjançant el diàleg i el consens.

Els objectius de la xarxa, però, no han de ser aliens als objectius particulars de cada organització, sinó que els ha d'incloure (en tot o en una part).

Hem de partir de la idea que la relació entre les entitats que treballen en xarxa és d'entre iguals. Evidentment, cadascuna tindrà les seves tasques i funcions definides, però cal tenir clar que totes són necessàries, des de la més senzilla fins a la que pot ser més complexa.

En aquest sentit, totes les organitzacions han de ser reconegudes com a indispensables per poder assolir l’objectiu perseguit.

És important valorar i destacar la complementarietat de les diferents entitats ja que cadascuna aporta les seves capacitats i competències.

La comunicació ha de circular amb agilitat en tots els nivells i sentits, permetent que tots els membres hi tinguin accés. Es considera que la comunicació interna funciona si funciona també la confiança mútua, si hi ha cohesió i compromís.

Trobem diverses vies de comunicació: reunions presencials, activitats de formació, que afavoreixen l'aprenentatge col·lectiu; el telèfon, que permet aclarir qüestions de forma ràpida, realitzar consultes; els butlletins; les llistes de correu...

Tot i que totes les parts hi estiguin implicades, és important que hi hagi alguna entitat de la xarxa que s'ocupi especialment de la comunicació.

D'altra banda, tampoc podem deixar de banda la comunicació externa amb altres xarxes, administracions publiques, entitats, mitjans de comunicació… per aconseguir projecció social.

L'avaluació constant del que fem i de com ho fem, l'anàlisi dels resultats obtinguts i de les dificultats que podem haver trobat ens permetran millorar i ser més eficients.

Hem de tenir clars quins són els objectius i el propòsit de la reunió, concretar l'ordre del dia el temps que calculem que dedicarem a cadascun dels temes a treballar. Si hem de tractar moltes qüestions i ja preveiem que no disposarem de temps suficient, val la pena seleccionar prèviament els punts prioritaris i deixar la resta per a una propera trobada.

En funció del contingut, identificarem les i els assistents adequats i els convidarem a participar. Cal que siguin persones que coneguin o estiguin relacionades amb el tema/temes a tractar perquè les intervencions i aportacions siguin útils i es puguin assolir els objectius previstos.

Un principi a tenir en compte és que no totes les persones cal que participin a totes les reunions. D'aquesta manera, evitarem la saturació de reunions que pot portar a la desmotivació.

És important preparar la documentació i els materials que necessitarem i fer-los arribar amb temps per ser consultats abans de la trobada. D'aquesta manera, les persones assistents podran preparar les seves aportacions i plantejar els seus dubtes i preguntes.

Podem enviar aquests documents per correu electrònic però comptem també amb diverses eines virtuals que poden facilitar-nos aquesta tasca com Dropbox, Google Docs, etc...

És important elaborar l'acta on recullin els temes tractats, les principals opinions que s’han exposat i les conclusions i acords que s’han pres. També hauran de constar el nom de les persones que hi han participat i la data de celebració.

Farem arribar l'acta a totes les persones assistents perquè revisin si tot ha quedat clar (o si falta alguna de les qüestions tractades) i puguin recordar les conclusions i tasques assumides per cadascuna.

D'aquesta manera, a més de permetre'ns fer seguiment dels acords establerts, aquest document ens servirà com a punt de partida de cara a la propera reunió que convoquem.

L’objectiu és determinar el problema i per a això cal que totes les persones implicades aportin informacions que contribueixin a concretar els interessos o necessitats que es troben enfrontats. És important que tothom reconegui i accepti que el conflicte existeix, quin és i que cal trobar-hi una solució.

Una bona pràctica és formular el conflicte en una pissarra o en un cartell per visualitzar més clarament aquells punts on existeixin les diferències.

Amb la participació de totes les persones, farem un llistat, una “pluja d’idees” amb les diferents solucions que poden contribuir a resoldre el conflicte. Delimitarem les alternatives fins que ens quedem amb les que assoleixin més consens.

Sobre cadascuna ens plantejarem el seu “cost” i valorarem quins inconvenients i avantatges té i què implica per al nostre funcionament com a organització.

Cal un compromís ferm de tothom a l’hora d’assumir i aplicar els acords establerts.

Posteriorment, serà aconsellable avaluar la decisió presa i fer balanç de la seva posada en pràctica. Si és necessari, potser haurem de corregir alguns dels punts o, fins i tot, canviar aquest acord per alguna altra de les opcions plantejades.

Aquesta publicació de l’Observatorio del Tercer Sector de Bizkaia busca afavorir la reflexió al voltant del maltractament i potenciar experiències i iniciatives que ajudin a millorar la realitat dels menors. Al document podeu trobar elements per a la prevenció, apoderament i intervenció.

En aquesta publicació del Departament de Treball, Afers Social i Famílies trobareu informació sobre els principis bàsics que estructuren l’atenció centrada en la persona i una relació de bones pràctiques d’entitats que atenen a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, afectades pel VIH/Sida, amb drogodependències i/o altres addicions, amb discapacitat física i amb discapacitat intel·lectual.

Aquest document, editat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, vol promoure l’atenció dels petits infants des de la seva globalitat i oferir-los una educació integral que cobreixi les necessitats segons cada franja d’edat. En concret, trobareu continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals a treballar, activitats per desenvolupar-los i instruments per a l’avaluació.