Bones pràctiques en la gestió del voluntariat

Imatge principal a portada: 
Clown. Font: Atrapalo (Flickr)
Autor/a: 
Antoni Lluch i Rovira
Resum: 

Repassant exemples de bones pràctiques en voluntariat podem trobar força models que han resultat exitosos i que han estat reproduïts per altres entitats i col·lectius.

Hi ha models de pràctiques per a cada fase de cicle de voluntariat:

Imatges secundàries: 
Clown. Font: Atrapalo (Flickr)
Dinàmica de grup. Font: Olgaberrios (Flickr)
Subtitols: 
La promoció del voluntariat entre els usuaris de l’entitat
Els mitjans: participació – apoderament – canvi
Conclusió
Més informació
Continguts: 

El fet que una persona que ha estat usuària dels nostres serveis s’incorpori com a voluntària és un indicador del nostre èxit en la transmissió d’uns determinats valors i d’una determinada manera de fer les coses. Hem sabut transmetre a la pràctica uns valors que probablement forneixen el nostre caràcter com entitat.

Els valors que representen

El valor de la Solidaritat: el qui abans era receptor d’un determinat ajut ara és capaç de tornar-lo d’oferir als altres alguna cosa de si mateix. Totes les persones en un moment o altre hem estat i som receptors de la solidaritat d’altres. Com a entitat és un reconeixement a la tasca duta a terme: allò que oferim com entitat es percep com a una cosa útil, digna de ser realitzar-se.

El valor de la Igualtat. Ja no estem situats en determinades caselles inamovibles sinó que els nostres usuaris canvien del seu rol i poden tenir un paper més actiu. Hem estat capaços d’apoderar els usuaris i engrescar-los en la tasca col·lectiva.

El valor de la Llibertat. El voluntariat és una relació lliure entre una entitat i un particular. Aquesta persona ha triat lliurement comprometre el seu temps amb nosaltres. Reflecteix la identificació amb la nostra missió com entitat.

Aquests tres valors poden trobar tres mitjans per expressar-se en la nostra pràctica quotidiana. Molts cops parlem de participació, de fomentar la participació en l’entitat. Aquest en pot ser un element més de participació: qui un dia arribà demanant o buscant un determinat suport ara és capaç de tornar-lo. Un primer pas participatiu és el voluntariat però el camí pot arribar més enllà, no té perquè aturar-se aquí.

A voltes, en molts projectes ens proposem apoderar els nostres usuaris, quina millor prova del seu apoderament que el que se sentin capaços de fer aquest pas?

Segurament com entitat ens marquem com objectiu transformar alguna realitat, produir algun canvi en alguna situació: superar una addicció, trobar feina, aconseguit una formació, educar en situacions de risc, enfrontar algun problema o conflicte, de vegades en itineraris que poden durar mesos o anys amb multitud d’obstacles i decepcions. Qui millor que el que n’ha estat protagonista per explicar el que és efectivament possible? Mai sol, sempre amb un equip al costat on tots aporten el millor de si mateixos. El nou voluntari pot identificar-se amb el nou usuari i transmetre des de la igualtat que els canvis són possibles: potser difícils però possibles. Són les persones que fan aquests canvis però les entitats hem de posar el marc per fer viables aquests canvis. La credibilitat com entitat augmenta ja que el missatge es llença entre iguals per part de persones que coneixen els dos extrems de la taula.

Finalment alguna cosa que pot semblar secundària però que és ben significativa. Apart de la coherència entre el que pensem i actuem , també significa que som capaços de mostrar un bon ambient de treball: val la pena la feina que es fa, com es fa i en quin tarannà es viu i els usuaris volen estar entre nosaltres.

En la percepció que el voluntariat és alguna cosa més que un recurs humà, aconseguir la incorporació de persones usuàries com a voluntàries és un senyal inequívoc de la nostra fortalesa i vitalitat com entitat. Segur que aquests nous voluntaris ens interpel·laran des d’experiències diverses però amb la confiança de compartir un projecte comú. Sens dubte és un repte i hem de saber créixer plegats.

field_vote: 

Claus per elaborar un bon relat

Imatge principal a portada: 
Font: Flickr Font:
Resum: 

Necessiteu explicar una història des de la vostra entitat? Voleu que emocioni i enganxi? A continuació us oferim 8 consells a tenir en compte a l'hora d'escriure un relat.

Aquest recurs ha estat elaborat a partir d'una font principal, el document Explica't amb una història de Pau Canaleta.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Estructura
Seqüència i causalitat
Ritme
Missatge
Personatges i la seva transformació
L'equilibri
Emoció
Coherència
Continguts: 

Un relat ha de tenir una estructura clara amb tres parts ben definides: l'inici, el nus i el desenllaç. L'inici ha de ser curt i serveix per posar en antecedents i contextualitzar la trama. El nus és la història pròpiament dita, és la part que dóna el contingut a la narració. Per últim, el desenllaç ens permet resoldre el problema plantejat i concloure la narració.

Tota història ha de tenir una estructura seqüèncial: primer una acció i després una altra. No es pot passar a un altre estadi sense haver resolt l'anterior. Cada actuació dels personatges té una motivació que ha de ser explicada, amb antecedents i posant en context, i que provoca unes conseqüències. Per tant, tots els esdeveniments tenen una causa evident.

És aconsellable que el ritme del relat sigui in crescendo, és a dir, ha de ser suau al començament i agafar velocitat a mesura que transcorre la trama. Per mantenir la tensió, hi ha d'haver alts i baixos, el protagonisme s'ha d'anar acostant i allunyant del seu objectiu i evitar, en la mesura del possible, un ritme extremadament lineal. Finalment, és interessant fer coincidir el final del relat amb l'assoliment del ritme més alt.

Tota història memorable té un missatge implícit. Les bones històries tenen una lliçó per donar. El sentit és el que guia la trama de la història per tal que el missatge final sigui coherent i més evident.

Els personatges són l'element més valuós de la història, són els que la fan créixer. No hi ha història memorable sense personatges memorables. I perquè així sigui, aquests han de patir una transformació progressiva a mesura que avança el relat. El transcurs de la narració ha de transformar el personatge. S'ha de produir un canvi cap a millor, en coherència amb el missatge implícit del relat.

Tot relat parteix d'un estadi desitjat. Aquest estadi harmònic es veu alterat o en perill per algun conflicte, necessari en tot relat. L'objectiu de la història és tornar a buscar l'equilibri que ens porti de nou a l'estadi desitjat. La recerca de l'equilibri perdut és un dels motors de qualsevol relat.

Un bon relat ha d'emocionar. Per aconseguir-ho, és aconsellable que es basi en els valors. Només els relats que emocionen esdevenen memorables.

El relat ha de ser coherent amb tot el que significa la nostra marca: valors, atributs, història, missatge,...La força comunicativa del relat es veu multiplicada si és coherent amb el missatge que volem transmetre.

field_vote: 

5 apunts per a la captació de persones voluntàries

Imatge principal a portada: 
Voluntaris d'Avismón Catalunya. Font: TMB Flickr Font:
Autor/a: 
Antoni Lluch i Rovira
Resum: 

En el desenvolupament d’un pla de voluntariat una de les primeres fases fa referència a la captació de les persones voluntàries. En aquest recurs, trobareu diveros apunts al voltant d'aquesta temàtica.

La proposta que teniu a continuació està pensada des de la pràctica o dificultats més habituals en les que es troben les entitats, i no tant des d’un enfocament tècnic, com es pot trobar en diferents manuals de voluntariat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Quin perfil necessitem?
Quan fem la cerca?
El millor voluntari és el que ja tenim
Com garantir la fidelització?
Reflexió final
Continguts: 

Un primer element a establir és el perfil del voluntariat. Hem de conèixer bé el que necessitem i per després iniciar la seva recerca.

El perfil és un pas previ que ens marcarà quines possibles vies de captació hem d’utilitzar per aconseguir aquesta fita. Pensem que és molt diferent si ens proposem aconseguir un equip de voluntaris per l’entitat que desenvolupin diferents funcions, que si cerquem voluntaris per un projecte concret i específic, que si necessitem un gran nombre de voluntaris però per un acte puntual. A cada una d’aquestes necessitats i diferents nivells d’exigència es corresponen alguns canals per fer la crida i obtenir èxit en l’empeny. Com diverses són les necessitats i perfils, diversos han de ser els canals i tipologia dels voluntaris. En aquest sentit, hauríem d’obrir-nos a altres possibles vies de captació de voluntaris com gent gran o voluntariat d’empresa que aportin altres visions més enllà de les més habituals que interpel·lin les nostres maneres de fer i que ofereixen també més estabilitat.

Massa cops ens trobem reiniciant el cicle de voluntariat cap al mes de setembre/octubre per emprendre les nostres activitats habituals seguint un cicle acadèmic, que ens ve marcat per un determinat perfil de voluntaris que són els estudiants. En canvi, poques vegades aconseguim cloure el cicle del voluntariat amb el que s’anomena la fidelització. És en aquest aspecte en el que volem insistir en el següent punt.

Abans de fer una crida per captar nous voluntaris hauríem de fer un exercici per veure si ja disposem d’aquests voluntaris dins de la pròpia entitat. Coneixem realment els nostres voluntaris i el seus potencials i capacitats? Massa cops els limitem o adjudiquem alguna tasca concreta i precisa i ens tanquem nosaltres mateixos les portes. Hem de conèixer la nostra gent.

D’ací la importància del treball continuat amb els voluntaris, cuidant un recurs gratuït que tenim i acompanyar-lo de manera continuada, estant atents als seus suggeriments i demandes, oferint vies d’intervenció en l’entitat més enllà dels aspectes funcionals i utilitaris de la tasca que desenvolupin.

Fixem-nos que cap al final d’un pla de voluntariat es parla de fidelització, de participació i de motivació. Són elements fonamentals que donen el plus de qualitat en el programa de voluntariat. La millor captació de voluntaris és la fidelització dels que ja tenim: el voluntari que ja coneix l’entitat, els seus companys, els usuaris que atén o la tasca que desenvolupa, que ja està integrat i format en la nostra visió, missió i valors. Els primers esforços s’han d’adreçar a aquest grup, fent camí amb ells per aconseguir que continuïn en la mesura del possible entre nosaltres.

Podem treballar la seva motivació amb un diàleg continuat sobre la tasca desenvolupada, oferint més i millor formació tan interna com externa. Incentivar amb nous reptes, oferint per dir-ho així un itinerari com a voluntari. El voluntari ens ofereix el seu temps gratuïtament però també té unes expectatives en acostar-se a nosaltres, expectatives legítimes que hem de conèixer i satisfer.

La participació. El voluntari és l’expressió de la inquietud social a l’entorn d’una problemàtica social , la voluntat d’intervenir, de ser part de la solució, de participar en la solució . Hem de treballar, per tant, les vies de participació dels voluntaris en l’entitat. Si els socis que ofereixen un suport ideològic i econòmic a l’entitat participen i decideixen, perquè els que aporten també un recurs com són unes hores de treball no intervenen de manera més activa en moltes entitats? Participació que ha d’incloure els equips de treball més tècnic, les comissions de la Junta i la pròpia Junta Directiva on és decideix la marxa de l’entitat. Ens aporten una visió externa , més fresca i oberta i menys capficada en el nostre cercle.

El treball de motivació i participació és el que pot conduir a la desitjada fidelització del voluntari.

Si per captar voluntaris hem girat la nostra mirada cap endins de l’entitat, igualment en el moment de captar voluntaris hauríem de confiar també amb els recursos amb els que comptem i principalment en els recursos humans. Quin procediment més senzill, fàcil i eficient per captar voluntaris que el tradicional boca – orella entre els propis voluntaris i/ o membres de l’entitat? El voluntari és una de les persones que millor pot parlar de l’entitat, sense tenir cap interès específic i per tant pot donar la nostra millor versió: el que val la pena treballar entre nosaltres pel que som, per la tasca que fem i perquè no oblidem mai la nostra missió social pels més desafavorits.

field_vote: 

La força que mou al voluntariat

Imatge principal a portada: 
Motivation. Font: photosteve101 (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marta Requeno i García
Resum: 

Us proposem algunes reflexions per promoure i mantenir la motivació de les persones col·laboradores a la vostra entitat.

Acompanyar a altres persones durant un cap de setmana qualsevol, passar una tarda fent activitats de lleure per a gent gran, fer reforç escolar amb infants o estar a reunions a hores intempestives. També trobem a aquells voluntaris que es dediquen a ensenyar la llengua, que fan activitats mediambientals o que es desplacen a altres llocs... aquestes i moltes altres accions ben segur defineixen el dia a dia de les persones voluntàries. Però, què mou a aquestes persones a dedicar part del seu temps lliure a projectes diversos?

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
La motivació
Reflexions per a facilitar la motivació en el si de l’entitat
Reflexions per treballar la motivació amb persones voluntàries
No existeix una fórmula única i màgica
Continguts: 

La motivació es pot considerar com un procés que activa a les persones a desenvolupar una tasca. Sobre això hi ha un gran nombre de teories sobre els mecanismes que la impulsen. Com aspecte bàsic cal diferenciar entre la motivació interna o intrínseca que serien aquelles qüestions vinculades a aspectes més interns: el plaer per desenvolupar tasques, cerca d’una coherència interna i satisfacció personal. Per altra banda, trobem la motivació externa o extrínseca que consisteix en incentius o actes de reconeixement extern.

Ben segur que alguna vegada heu vist vídeos de tècniques de motivació per internet amb missatges que ens transmeten i omplen d’una sensació de positivisme i ens animen a tenir un millor dia o enfocar les coses des d’un altre perspectiva.

La pregunta que es fan aquelles persones que són voluntàries i/o treballen amb ells és: com podem mantenir-los motivats quan ja porten temps en un projecte? Com podem fer que aquelles persones que dediquen el seu temps al voluntariat segueixin amb ganes de participar i es trobin animades?

S’ha de pensar que la persona voluntària ha entrat, en la majoria dels casos, per un impuls individual. Ara bé, que vulgui continuar depèn en gran mesura de les persones que formen l’entitat. En les següents línies us plantegem alguns aspectes a tenir en compte que ben emprats poden ajudar a motivar al voluntariat.

Us proposem alguns exemples per reflexionar i planificar el paper de les persones voluntàries i el seguiment per a la millora de la seva motivació.

1. Tenir clar què es vol, una visió estratègica del paper del voluntari a l’entitat

Segurament hem vist a voluntaris dins d’un projecte que no tenen clar què han de fer ni què s’espera exactament d’ells i les persones responsables tampoc són capaces d’explicar què volen. És una situació bastant comú i ens pot servir com un clar exemple de situació desmotivant per al voluntariat.

Si una entitat decideix que vol tenir gent voluntària realitzant tasques dins un projecte caldria que aquesta tingués en compte que la decisió requereix d’un procés previ de reflexió i planificació. Amb això no parlem d’un procés etern de pensar i repensar, la idea es plantejar-se algunes preguntes bàsiques:

  • Què volem fer?: quins són els objectius i metes del projecte.
  • A qui necessitem?: pensar si ens calen persones realitzant voluntariat.
  • Com els necessitem? Quines tasques poden desenvolupar i com variaran en el temps

Aquestes reflexions de l’equip de treballadors/es i de la junta directiva són primordials per a dibuixar el voluntariat que es vol i s’espera. Si no es tenen clares aquestes funcions, costarà assignar tasques i un paper clar a la persona. En el cas que una entitat ja tingui voluntariat i alguna cosa no acabi de rutllar és interessant tornar a fer aquesta reflexió.

2. Creure’s el projecte, comunicar-lo i sobretot viure’l

Quan una persona comença com a voluntària en una entitat, agraeix que les persones que estan dins l’acullin, explicant de forma clara quines són les funcions que ha de desenvolupar, li ensenyin petits trucs per entendre i moure’s dins l’organització, el tractin com un igual i sobretot que li transmetin el projecte.

Tot això succeeix quan l’equip humà que promou el voluntariat creu en el projecte, creu en els voluntaris i és capaç de fer-ho viure a les persones que es troben dins. Per a tot això podríem plantejar les següents eines:

  • Crear un bon mecanisme d’acollida a l’organització: Per mitjà de documents clars sobre l’organització o bé amb discursos que siguin entenedors per als nouvinguts sobre el treball de l’organització i que s’espera que facin.
  • Entendre el paper del voluntari: Un voluntari no neix ensenyat i necessita d’un procés d’adaptació i aprenentatge, tampoc se’l pot considerar com un treballador sobre el qual se li descarreguin responsabilitats laborals. Els responsables han de ser durant aquest procés per acompanyar fent ús d’una bona comunicació i recordar el paper que compleix.
  • Ser proper i accessible amb el voluntari: A vegades costa, però cal intentar fer un exercici de disponibilitat i proximitat per a guanyar-se la confiança i construir una bona relació.

Tot seguit trobareu diferents aspectes a treballar directament amb les persones voluntàries.

1. Gestionar les expectatives dels voluntaris i de l’organització

En alguns casos, quan la persona voluntària s’acosta a una entitat interessada per un projecte, aquesta presenta unes expectatives que vol assolir i que són part del motor de la seva motivació. Hi ha vegades que aquestes no es troben del tot alineades amb el que l’organització busca. Les persones responsables de l’acollida han de ser capaces de captar què espera aquesta persona i alinear les expectatives. Per això alguns elements claus són:

  • Sinceritat i transparència: No crear falses esperances quan s’expliquin els objectius i les tasques. Aquest és, probablement, el punt més difícil però si es gestionen les aspiracions i les funcions es reduiran possibles conflictes o tensions.
  • Contracte psicològic: Especificació d’un compromís entre les dues parts (persona col·laboradora i organització) on es posa de manifest el que cadascuna de les parts espera donar i rebre
  • Oferir diversitat (quan sigui possible): Participar a formacions, fer activitats externes, tenir noves responsabilitats són tasques que poden resultar enriquidores per al voluntari. Aquests recursos són una bona idea per a que els voluntaris s’alimentin de noves experiències i fomentarà noves motivacions. Tot això ajuda a crear compromís i continuïtat del voluntariat

2. Acompanyar i creure en el voluntari

El voluntari no és només mà d’obra per alleugerir de feina l’organització, que només ve unes hores per ajudar i marxa. S’ha de tenir molt clar que té unes motivacions, que cal cuidar-lo per evitar que es “cremi” i marxi. És aquest el punt més personal on el tracte amb les persones i la seva comprensió són elements clau per a ser exitosos motivant als voluntaris.

  • Mostrar interès cap a la persona: Més enllà del voluntari tenim a una persona que hem de conèixer millor: quines aficions té, que fa més enllà del voluntariat. Parlar més enllà de les tasques ajuda a crear vincles més forts i generar confiança.
  • Escoltar la seva opinió sobre el projecte: Crear espais de diàleg obert on els voluntaris puguin exposar les seves idees o proposar. Les seves aportacions poden ser molt valuoses tan per l’experiència com a voluntari, de la seva vida personal o professional. És interessant per a l’entitat tenir-les en compte ja poden donar un impuls a la feina que es fa.
  • Realitzar dinàmiques per enfortir equips: Activitats que trenquin la rutina i que enforteixin els vincles. Aquest tipus d’accions dependran del perfil de voluntaris.
  • Incorporar la figura de coordinador de voluntariat: Aquesta persona és cabdal per acompanyar i mantenir la motivació, donant forma i fites del projecte del voluntariat, esdevenint el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries

3. Reconeixement a la seva tasca

Un gràcies o una bona valoració de la feina feta són algunes exemples de missatges motivadors externs per als voluntaris que hi dediquen hores. L’impacte positiu és molt important i són una font de motivació. Cal que els responsables pensin en aquestes eines.

  • Treballar missatges positius: Cal treballar què es transmet i com es fa. Cada persona necessita elements diferents per estar a gust i el professional ha d’intentar trobar-ho.
  • Fomentar trobades amb els voluntaris: Un acció positiva per treballar l’equip són les trobades informals fora de l’activitat: trobades, celebracions, berenars, permetran conèixer a la persona en un altre ambient.
  • Petits detalls que ajuden: Les fotos, els vídeos dels equips, cartes d’agraïment o reconeixement són recursos sense un cost elevat i que agraden.

Les dinàmiques i els recursos de cada entitat la converteixen en un món únic i singular. A més a més, cada voluntari és una persona amb unes necessitats, motivacions diferents que busca sentir-se útil i realitzat. Aquests elements conformen un trencaclosques que convida als representats de les entitats a endinsar-se per a donar resposta a aquestes demandes. La clau doncs és la motivació per a conèixer en major profunditat la vostra entitat, saber què i a qui necessiteu, com transmeteu aquestes necessitats a aquelles persones que dediquen el seu temps al projecte a la vegada que els coneixeu i establiu lligams.

Ben segur trobareu les millors eines per a conservar aquest recurs humà tan important i valuós de les entitats. Tenir voluntariat a les entitats és un valor afegit que fa especial i més ric el treball que es porta a terme, ara bé aquest valor afegit és dóna quan les persones estan motivades. Alimentar aquesta motivació dins del projecte és en bona mesura responsabilitat de l’entitat. Per això, és clau tenir a les juntes directives i treballadors motivats per a fer aquesta reflexió.

field_vote: 

Elements per a la justificació d’un projecte

Imatge principal a portada: 
Missing rainbows. Font: Silke Gerstenkorn (flickr)
Autor/a: 
Antoni Lluch i Rovira
Resum: 

T’expliquem què has de tenir en compte a l’hora de desenvolupar i justificar un projecte.

Imatges secundàries: 
Missing rainbows. Font: Silke Gerstenkorn (flickr)
Paper i boli. Font: Jorge Miente (flickr)
Subtitols: 
Presentació del projecte
Formularis i guies de suport
Desenvolupament del projecte i registres
La difusió del projecte
Avaluació de resultats
Justificació econòmica
Conclusions
Continguts: 

És una obvietat, però cal tenir ben present el projecte presentat, la justificació de la intervenció, el pla de treball i el pressupost. Ens varen aprovar el projecte per fer unes determinades activitats amb uns certs recursos i, per tant, s’ha de respondre en aquests termes.

En el transcurs del projecte ens podem trobar amb incidències o imponderables que no permetin dur a terme alguna acció tal com s’havia previst. S’ha de revisar si es permet la reformulació del projecte i del pressupost i, en tot cas, consultar l’entitat finançadora sobre el procediment a seguir.

L’informe final ha d’admetre una comparació plena, ràpida i fàcil amb la formulació inicial i s’ha de poder establir un paral·lelisme immediat.

Les institucions i entitats finançadores estableixen unes bases per cada convocatòria i alguns cops tenen formularis de justificació que són els que s’han d’emplenar. Igualment, poden disposar d’instruccions o guies de suport per a complimentar adequadament cada apartat. S’ha d’atendre acuradament aquestes indicacions.

Ens podem fixar si hi ha algun telèfon o mitjà de contacte per resoldre qualsevol dubte que ens pugui sorgir en el moment de fer la justificació.

S’han de respectar els terminis d’entrega dels informes establerts a cada convocatòria. En ocasions, la no entrega dels informes en forma i temps no permet accedir a nous ajuts. A més, complimentar adequadament aquests formularis dóna una idea de la qualitat del treball desenvolupat per l’entitat.

En alguns formularis de justificació s’assenyalen les dades que s’han de recollir. Partir d’aquesta base des de l’inici del projecte ens facilitarà molt la tasca a l’hora de prendre les dades del projecte i d’omplir l’informe final. Tot això, amb independència de la memòria interna que podem elaborar i on recollim moltes més dades o observacions pel nostre interès.

En el transcurs de desenvolupament del projecte hem d’anar registrant les activitats que es duen a terme, el nivell de participació, les incidències que es produeixen, els resultats que s’obtenen, els recursos humans i materials que hi esmercem.

Una eina com l’Excel ens pot ajudar a recollir tota la informació, omplir-la amb facilitat i poder visualitzar-la d’un cop. És útil reflexionar d’entrada sobre tota la informació que volem recopilar i com es recopilarà per no perdre coneixement del que hem fet. Estandarditzar al màxim els registres permet un ús posterior més senzill, a mesura que fem les activitats, i facilita que qualsevol persona els pugui omplir.

Podem bolcar en una columna els resultats que es pretén assolir i en quin moment del projecte ho volem aconseguir i anar comparant els resultats esperats amb els obtinguts. D’aquesta manera, detectarem si hi ha desviacions importants i introduir les mesures correctores que considerem adients. Igualment és convenient assenyalar en els casos que sigui possible el nivell o avaluació inicial i, així, verificar el progrés assolit.

En el mateix Excel es pot imputar les hores de cada persona a l’activitat desenvolupada i els recursos materials que s’han utilitzat. Un camp d’observacions permetrà introduir tots aquells elements importants no quantificables però que convé considerar.

Així, amb una ullada podem tenir una visió completa del desenvolupament del projecte i anar-ho actualitzant dia a dia. La feina de més que ens prenem al moment inicial ens estalviarà una feina posterior difícil de recuperar i facilitarà la tasca de canvis o substitucions de persones, sense que el projecte se’n ressenti.

Ho haguem proposat o no com actuació especifica de la acció proposada, la difusió és un element destacat en molts projectes.

Per una part hem d’estar atents al requisits de les entitats finançadores i col·laboradores a l’hora de fer constar la seva intervenció en tots els nostres materials divulgatius. A part del compliment d’una exigència lògica, constitueix una oportunitat per exposar el nostre impacte institucional i generar confiança en l’entorn.

La difusió pot tenir una vessant interna adreçada als nostres usuaris i associats i una altra externa que ens permetrà donar visibilitat pública a tot allò que fem. Hem de concebre i dissenyar la difusió, més enllà del seu component publicitari, com una eina de sensibilització social, de retorn del que hem rebut, dels processos que hem engegat i dels resultats que hem obtingut.

Els mitjans audiovisuals actuals i les xarxes socials (twiter, facebook i altres) permeten una incidència social important amb un cost reduït. La continuïtat dels nostres missatges ens acrediten com una entitat viva, pot ser més senzill i eficaç petits impactes continuats que no assolir un gran impacte puntual.

Els registres audiovisuals poden adjuntar-se com annexes a algunes justificacions i en tot cas és un element intern per a la nostra memòria.

L’avaluació constitueix un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol projecte. Hem de conèixer clarament quins han estat els resultats obtinguts i si són atribuïbles a les intervencions planificades. Al cap i a la fi és el que justifica la nostre intervenció.

En la formulació del projecte hem de fixar allò que mesurarem i com ho mesurarem , quins indicadors farem servir, quina metodologia utilitzarem per obtenir les dades i en quins moments les prendrem.

S’ha de partir d’una avaluació inicial o diagnòstic que situí el punt de partida de cada un dels nostres usuaris, alumnes, pacients, beneficiaris o clients, i que possibiliti per comparança anar establint les millores que es produeixen en el temps. S’han de fixar els moments en que s’avaluaria el projecte, bé en el temps (mensualment, trimestralment, etc) o bé després de cada fase d’intervenció.

L’avaluació pot ser individual i col·lectiva: fixar-nos en el canvi de cada un dels nostres usuaris, en quins aspectes han millorat i en quins no i col·lectivament a fi de dimensionar el conjunt de tot el procés. Així podem verificar si les activitats han estat adequades als nostres usuaris o si hi ha algun desajust bé individual o global.

Els resultats poden ser quantitatius i /o qualitatius, en tots dos casos cal fer l’esforç per objectivar-los al màxim. En aquest sentit, els processos de canvi i transformació social iniciats en un projecte poden no oferir resultats tangibles immediats en un curt termini de temps, però si és important de destacar-los i estar-ne atents.

És important no obviar aquells aspectes conflictius o els resultats negatius que s’hagin pogut produir en algun dels indicadors. Sempre amb un esperit positiu i constructiu i sense afany crític o demolidor. Pensem que sempre se n’aprèn més del que no ha funcionat bé que no pas dels èxits assolits. L’avaluació constitueix un element per a progressar com a entitat i com a tècnics. Ens permet adquirir una cultura d’entitat i encetar un procés de millora continuada.

En l’avaluació hem de considerar el nivell de satisfacció dels nostres usuaris. Ens devem a ells i, per tant, mesurar la seva satisfacció és important. Hem de donar vies per a la seva participació i escoltar els seus suggeriments, queixes i demandes. Constitueixen una font d’idees que ens ajuda a millorar els nostres projectes i a explorar noves alternatives i models.

La satisfacció també podem ampliar-la en relació als altres grups d’interès del projecte: als tècnics i professionals que intervenen, als nostres voluntaris i associats. També es pot estendre als nostres donants: hem estat a l’alçada del que esperaven de nosaltres?, en què podem millorar?

Les bases de cada convocatòria estableixen quins conceptes es poden sol·licitar i com procedir a la justificació de les despeses. Si cal justificar la totalitat del projecte o tan sols la quantitat subvencionada i els requisits que s’han de complir en la presentació de les factures. Hem de fixar-nos bé en quin període s’admeten les despeses i el marge de desviació que podem tenir en cada partida.

En el moment que demanen una factura hem de fixar-nos que consti l’emissor de la factura, el receptor, la data, el concepte, l’impost aplicat. També és necessari estar al dia de la normativa legal que ens pot afectar a fi d’obrar correctament.

Si en el nostre Excel de partida ens marquem els límits o disponibilitats pressupostàries que tenim en cada concepte, després ens serà més fàcil fer el seguiment i evitar desviacions que al final poden no ser senzilles de resoldre. I hem d’establir a quina partida la podrem imputar.

Per a més informació sobre la justificació econòmica d’un projecte contacteu amb el Servei d’Assessorament Econòmic.

Finalment ens correspon un exercici de recapitulació. Més enllà de l’informe final i de la correcta justificació formal del projecte cara al donant, és pertinent fer un exercici intern de l’entitat en el que intervinguin els òrgans directius i tècnics per a extreure les lliçons del projecte, els aprenentatges que haguem pogut fer i plantejar la seva continuïtat, modificació i / o canvi futur.

Bàsicament podem respondre a dues qüestions: l’eficàcia, és a dir fins on hem assolit allò que esperàvem, i l’eficiència, que és la relació d’allò assolit amb els recursos emprats i costos. La inversió de temps i esforços ha pagat la pena?

No ens ha de saber greu arribar a una conclusió desfavorable: allò que fa un temps tenia ple sentit i responia a unes necessitats ara pot no tenir-ho i, per tant, ens exigeix canvis i adaptacions. Sempre és millor ser el gestor del propi canvi que no que vingui imposat de fora.

field_vote: 

Si sou una entitat cultural, doneu-vos d’alta a l’ECA

Imatge principal a portada: 
Imatge de l'ECA. Font: web del Departament de Cultura Font:
Resum: 

Coneixeu en què consisteix aquest registre de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i quin passos cal fer per formar-ne part.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és l’ECA
Com formar part d’aquest registre
Actualització de les dades
Més informació
Continguts: 

A partir de l’elaboració de l’estudi sobre el Tercer sector cultural a Catalunya i de diferents aplicacions del Departament de Cultura, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals ha impulsat l’ECA, Entitats Culturals i Associacions, una base de dades que té com objectiu facilitar la comunicació i interacció entre les organitzacions d’aquest àmbit.

Totes les associacions i entitats culturals que estan legalment constituïdes poden inscriure’s en aquesta aplicació. Per fer-ho, només han d’accedir a la base de dades i emplenar els camps que apareixen dins la secció petició d’accés. Per a més informació es pot consultar el manual petició d’accés de l’ECA

Un cop inscrita i validada la informació, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals facilitarà un nom d’usuari i una contrasenya personal que permetrà que l’organització empleni la resta de camps que conformen l’aplicació. Per facilitar aquest procés, l’ECA compta amb un manual d’estil on es detallen els criteris a tenir en compte a l’hora d’introduir la informació.

L’ ECA també permet que cada organització ampliï i modifiqui la informació que consta a l’aplicació. Per fer-ho, només han d’accedir a la base de dades i realitzar els canvis pertinents seguint les pautes establertes al manual de modificació de dades.

En cas de dubte o requerir més informació, podeu contactar amb el Servei de Promoció i Dinamització de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals a través d’una d’aquestes vies:

  • Presencialment: Plaça de Salvador Seguí, 1-9 (Edifici Filmoteca) – Barcelona
  • Telefònicament: 935.671.064
  • Correu electrònic: eca.cpt@gencat.cat
field_vote: 

7 claus per incentivar la implicació a la teva entitat

Imatge principal a portada: 
Futur. Font:jm (Flickr)
Autor/a: 
Meritxell Prados i Ràfols
Resum: 

Com donar a conèixer la nostra entitat? Com atraure l'interès de la ciutadania? Com mobilitzar la base social? Us oferim un recull de 7 punts que donen resposta a aquestes preguntes.

Sovint un dels punts més complicats per una entitat és el de donar-se a conèixer i fomentar la implicació de la població en les seves accions. És per això que tot seguit us proporcionem 7 claus que poden ser de gran utilitat a l'hora d'encaminar la vostra activitat i millorar així el vostre impacte envers la societat.

Imatges secundàries: 
Gran Recapte d'Aliments - Font: eixdiari.cat
Imatge de la "v" catalana d'enguany - Font: lavanguardia.com
Subtitols: 
Un missatge senzill i una causa clara
Cooperar i treballar en xarxa
Mesurar i donar a conèixer l'impacte
Utilitzar les noves tecnologies i uns criteris clars
Petits reptes assumibles
Cedir el protagonisme
Padrins, ambaixadors i líders
Continguts: 

És important que el missatge de l’entitat sigui clar i fàcil d’entendre, així com també els objectius que persegueix i la causa per la qual treballa. Ha de ser una informació amb la qual la gent pugui sentir-se identificada i propera, que d’una manera o altra l’involucri.

A més a més la causa ha de definir bé l’entitat i ha de permetre reconèixer-la de forma ràpida. També cal que capti l’atenció de les persones i ha de provocar sentiment i motivar la seva acció i la seva participació.

Per tal de garantir un major èxit de mobilització cal aconseguir involucrar els màxims sectors possibles. Treballar en xarxa conjuntament amb altres entitats del mateix àmbit permet assegurar una expansió i un suport més gran a la causa. Així doncs des d’un inici cal cultivar la incidència i l’impacte conjuntament amb altres organitzacions.

ovint una xifra impacta més que cap altra cosa, per això és fonamental mesurar la incidència envers la societat que provoca l’activitat que realitza l’entitat.

És important tenir evidències i indicadors que demostrin els resultats de les accions de l’organització, que assenyalin de quina manera es desenvolupen les tasques i que facin visible quins petits canvis es produeixen en la societat gràcies a la feina que realitza l’entitat.

Per tal de fer-ho efectiu és necessari proveïr-se de dades clares i especifiques, sobretot al final d’una campanya, per tal de donar visibilitat als èxits assolits i de l’esforç de les persones que hi han participat.

Per exemple:

  • “V” catalana 2014 (ANC): 1.800.000 participants. 7.000 voluntaris. 1.500 autocars.
  • Gran Recapte d’Aliments 2013: més de 3.600 tones de menjar. 20.000 voluntaris.

A dia d’avui ja és impossible passar per alt l’efectivitat i l’ús de les noves tecnologies i, sobretot, de les xarxes socials. Es pot dir, fins i tot, que si no ets a les xarxes socials no ets ningú. Ser-hi present és totalment indispensable per assegurar que el teu missatge arriba al màxim de gent possible, per això, si formes part d’una entitat el primer que cal fer és fer-te un forat en aquests espais virtuals.

Es tracta de plataformes, en bona part, gratuïtes i a l’abast de tothom. És per això que amb un cost econòmic molt baix pots aconseguir un impacte molt gran, ja que a través seu es poden difondre informacions de tot tipus de manera viral.

Establir objectius assequibles a curt termini és quelcom que a vegades s’oblida però és el més efectiu. Està bé pensar en el futur a llarg termini i tenir en ment grans projectes però el més important per poder tirar endavant dia rere dia és concretar petites fites que motivin a continuar.

Per aconseguir-ho cal ser autocrític i saber reconèixer fins on pot arribar l’entitat, quines són les seves fortaleses i les seves debilitats, és a dir, cal ser realista.

És necessari tenir molt clar quins col·lectius es volen mobilitzar i fer-los protagonistes de les accions i de la causa. D’aquesta manera es garanteix que les persones no només difondran el missatges sinó que a més a més se sentiran compromesos amb la causa, ja que sentiran que la tenen entre mans i que depèn d’ells. Com més compromís assumeixin més èxit tindrà la mobilització.

A vegades comptar amb el suport d’alguna personalitat pública destacada és garantia de tenir major repercussió i seguiment.

És un bon mètode per aconseguir que la gent s’interessi més per l’entitat i per donar-la a conèixer.

Per altra banda, tot i que cada vegada més la societat rebutja el paper de “líder” i la tinença i concentració de poder, pot ajudar el fet de tenir un portaveu carismàtic que se sàpiga defensar i explicar per així donar més a conèixer l’entitat i fer més incidència en la societat.

field_vote: 

Cens d'entitats juvenils de la Direcció General de Joventut

Imatge principal a portada: 
llegir manual, extreta del banc d'imatges i so del Ministeri d'Educació Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

A continuació us expliquem què és aquest registre, quines entitats poden formar part, les passes a seguir per inscriure's i els avantatges que té per a les organitzacions enregistrades.

Imatges secundàries: 
 Font:
Subtitols: 
Què és el Cens d'entitats juvenils de la Direcció General de Joventut?
Quines entitats poden formar part d’aquest registre?
Com registrar-se al Cens d'entitats juvenils de la Direcció General de Joventut i quins avantatges té?
Com consultar i actualitzar les vostres dades del Cens?
Continguts: 

El Cens d'entitats juvenils és un registre que permet consultar informació pública actualitzada sobre les associacions juvenils o altres entitats que treballen prioritàriament en favor de les persones joves.

En aquesta base de dades podeu realitzar les vostres consultes segons 6 criteris establerts:

  • Nom entitat
  • Àmbit d’actuació
  • Tipologia d’entitat
  • Codi Postal
  • Comarca
  • Municipi

Normativa

Text que refon l'Ordre de 31 d'octubre de 1985 per la qual es crea el Cens General d'Associacions juvenils i entitats de serveis a la joventut u l'Ordre de 7 de novembre de 1994 del Departament de la Presidència, de modificació

Dins del Cens d’entitats juvenil hi poden constar 3 tipologies d’organitzacions diferents:

1. Les associacions juvenils que, d’acord amb llur naturalesa, llur denominació o llurs estatuts, tenen la consideració de juvenils. És a dir,

  • Les entitats inscrites com a juvenils en el Registre d’Associacions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.
  • Les que, d’acord amb els estatuts, s’anomenen “associació juvenil", “associació de joves” o bé tenen altres denominacions similars.
  • Les que acreditin de forma fefaent que més del 75% dels socis, més del 75% dels membres de la junta directiva i el president tenen una edat no superior a 29 anys. Aquests requisits s’han de mantenir al llarg del temps.
  • Els consells locals de joventut, que representen les organitzacions juvenils dels municipis.
  • Les grans federacions o els moviments integrats per associacions juvenils.

2. Les seccions juvenils que pertanyen o estan vinculades estatutàriament a un partit polític, un sindicat, una parròquia o qualsevol altra associació amb organització interna i funcionament democràtic i sense afany de lucre. D’aquesta manera, cal que aquestes seccions tinguin òrgans de decisió propis i que estiguin constituïdes formalment com a tal secció d’acord amb els estatuts de l’entitat mare.

3. Les entitats sense ànim de lucre legalment constituïdes i amb personalitat jurídica pròpia que presten serveis a la joventut de forma estable. Així, aquestes entitats han de tenir recollits als estatuts, a l’àmbit d’actuació i a les finalitats de l’organització que duen a terme programes adreçats directament i de forma específica a aquest col·lectiu. A més, per formar part del Cens han de:

  • Tenir uns programes de serveis a la joventut clars, definits i ben estructurats, i que estiguin diferenciats dels programes per a la resta de la ciutadania.
  • I que aquests programes (o altres de similars) ja s’estiguin realitzant de forma estable en els darrers anys i es prevegi de continuar-los fent, de manera que se’n garanteixi la continuïtat.

Si compliu els requisit definits al punt anterior, formar part d’aquest cens és molt senzill. Només heu d’omplir els diferents blocs d’aquesta petició de sol·licitud d’alta al Cens d’entitats juvenils de la Direcció General de Joventut i annexar els documents corresponents en cada cas en format electrònic (preferiblement en format pdf). Aquests documents són:

  • Documentació de presentació i activitats de l’entitat (podeu consultar aquest guió sobre pautes orientatives).
  • NIF de la persona màxima responsable de l’entitat (president/a, responsable general, secretari/ària general, comissari/ària general, etc).
  • Acta de l’assemblea en què vau escollir el president/a de l’entitat.
  • En cas de tenir personalitat jurídica pròpia, els estatuts registrats i segellats per la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia i el NIF d’aquesta.
  • En cas de ser una secció juvenil d’una entitat reconeguda com a tal secció en els estatuts de l’entitat, estatuts de l’entitat mare registrats i segellats per la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, NIF de l’entitat mare i acte de l’assemblea general en què s’hagi creat la secció.
  • En cas d’estar vinculada a altres entitats o federacions, certificació d’aquesta vinculació (model de certificació).
  • Altres documents pertinents com els poders notarials i el NIF de la persona que representa legalment la vostra entitat.

A més, la Direcció posa al vostre abast una guia on line per omplir la sol·licitud d’alta al Cens que podeu consultar abans d'iniciar la petició.

Aquest procés telemàtic de sol·licitut d'alta finalitza una vegada cliqueu el botó “Enviar”. En aquest moment, se us assignarà un número de registre d’entrada que podeu imprimir o guardar. Passat uns dies, rebreu un comunicat on se us informarà del termini màxim que té l’Administració per resoldre i notificar aquests expedients.

Una vegada inscriviu la vostra entitat en aquest registre podreu gaudir del següents avantatges:

  • Accedir als ajuts i subvencions de la Direcció General de Joventut per a les entitats juvenils.
  • Participar en les accions de difusió d’entitats que fa la Direcció General de Joventut.
  • Rebre informació de totes les activitats i iniciatives de la Direcció General de Joventut.

Si voleu consultar les vostres dades al Cens d'entitats juvenils de la Direcció General de Joventut, podeu accedir-hi amb el vostre CIF i el número de Cens assignat.

També podeu actualitzar aquestes dades a través de l’opció petició de modificació. Cal tenir present que és important comunicar qualsevol modificació de les vostres dades i annexar la documentació corresponent a aquesta modificació.

Finalment, indicar-vos que per qualsevol dubte o per obtenir més informació us podeu adreçar a la coordinació territorial de joventut més propera. També podeu enviar un correu a censjoventut.bsf@gencat.cat.

field_vote: 

Claus per a una bona gestió del voluntariat

Imatge principal a portada: 
La bona relació entre voluntaris i treballadors és clau. Font: StevenM_61 (Flickr)
Autor/a: 
Josep Carbonell i Peña
Resum: 

En els darrers anys són moltes les persones que decideixen realitzar un voluntariat en el si d'organitzacions no lucratives. Però quin és el paper de les entitats en aquest procés, què cal tenir en compte per gestionar correctament aquest col·lectiu?

Els responsables de voluntariat de La Fundació Nostra Senyora dels Àngels, la Fundació Marianao, l'Associació Juvenil Esquitx i Aacic ens expliquen quines són, per a ells, les claus per a una bona gestió del voluntariat.

Imatges secundàries: 
La bona relació entre voluntaris i treballadors és clau. Font: StevenM_61 (Flickr)
Voluntari.Font: Yourdoku (Flickr)
Subtitols: 
Definir el perfil dels voluntaris
Establir referents
Acollida i formació
Pla de voluntariat
Integració i motivació
Implicació de l'equip de professionals
Transparència
Reconeixement
Continguts: 

Abans d'iniciar el procés de selecció, cal definir clarament els perfils dels voluntaris que necessita l'entitat i establir un punt de partida bàsic que ens permeti entendre la seva funció i importància.

Un cop tenim clar quin perfil de voluntari necessita l'entitat, cal definir referents. És important comptar amb un coordinador preparat que tingui clar el paper i les funcions de cada voluntari.

Els voluntaris necessiten una acollida i acompanyament inicial que els permeti conèixer l'entitat i els seus treballadors. En aquest sentit, és també important tenir un pla de formació intern per ubicar a la persona dins l'entitat i dins dels valors i la missió d'aquesta.

Per a una bona gestió dels voluntaris és imprescindible dotar l'entitat d'un pla de voluntariat que serveixi com a referència i que no doni lloc a la improvització. Aquest pla haurà de recollir els objectius que tindrà el servei de voluntariat, els àmbits d’actuació, les activitats a realitzar, contemplar la formació adequada a les tasques demanades als voluntaris i marcar un procés pautat i organitzat d’acollida, acompanyament, seguiment, avaluació i finalització quan la relació entre voluntari i entitat acabi. Aquest Pla del voluntariat ha d'estar inclòs en el projecte general de l'entitat.

Generar canals de participació i presa de decisions permetrà a la persona voluntària assolir una major responsabilitat i autonomia, sentir-se part de l'engranatge de l'entitat i comprometre's amb l'entitat i les persones a les quals s'adreça. A més a més, ajudarà a la seva motivació.

Comptar amb un equip de voluntaris motivats és clau. Per això és necessari aconseguir generar un entorn acollidor i motivador conforme a les necessitats, expectatives i interessos del voluntari, adequant-los a les accions de l'entitat.

Cal que tota l’entitat treballi amb una sensibilitat acollidora i motivadora envers les persones voluntàries i d'una forma coordinada i transversal, des dels càrrecs directius, als educadors, passant per la persona responsable de voluntariat de l’entitat. És positiu quan són els propis treballadors els que demanen i troben necessària la figura del voluntariat per a una tasca determinada.

Amb l'objectiu de generar una bona relació entre els voluntaris i els treballadors, cal que l'entitat sigui transparent en les seves accions i ofereixi un marc de comunicació adient.

És molt important reconèixer la tasca dels voluntaris. Una bona oportunitat per demostrar a aquest col•lectiu que la seva feina és valorada és donar pes a aquells que demostren que creuen en el que fan i que tenen capacitats per dur a terme tasques de responsabilitat.

field_vote: 

8 innovacions en la filantropia global

Imatge principal a portada: 
Portada de l'informe
Autor/a: 
Meritxell Prados Ràfols
Resum: 

Us presentem 8 innovacions d’arreu del món que estan ajudant a fer créixer la filantropia canalitzant millor els recursos i garantitzant que s’utilitzen de forma més efectiva.

Imatges secundàries: 
staguaverde.blogspot.com
Subtitols: 
Accés a dades: PoweredbyData i WASHfunders.org
Transparència: Glasspockets
Aprendre de l'error i filantropia eficient: Shell Foundation's i Knight Prototype Fund
Col·laboració: Dasra Giving Circles
Equilibri de poders: Edge Fund
Finançament en capes: Goodstart deal
Inversió d'impacte del 100%: KL Felicitas Foundation
Mercats de donacions en línia: Betterplace.org
Continguts: 

Gràcies a Internet i a les noves tecnologies cada vegada més usuaris tenen accés a bases de dades i informacions de forma lliure i gratuïta i poden fer-ne l'ús que desitgin.

PoweredbyData

Partint d’aquesta premissa PoweredbyData treballa amb finançadors i governs de tot el món per crear un nou ecosistema complet de recopilació de dades i anàlisis relacionades amb el sector no lucratiu. L’objectiu és posar la informació més a la disponibilitat de tothom i que aquesta sigui també accessible a través de diferents plataformes.

WASHfunders.org

Per altra banda, el portal en línia WASHfunders.org conté informació (dades i investigacions) sobre fluxos de finançament, anàlisis de necessitat, èxits i reptes de finançament entorn del sector de l’aigua, el sanejament i la higiene de països d'arreu del món, principalment de l'Àfrica. El públic principal són donants però com que està oberta al públic en general és utilitzat regularment per tot tipus d’ONGs, polítics, investigadors...

Amb informació actualitzada dinàmicament, notícies i coneixements relatius a la filantropia i l'accés sostenible a l'aigua potable, el portal té com a objectiu facilitar una major col·laboració i una presa de decisions més estratègiques entre els finançadors/donants.

La trasparència és un aspecte cada vegada més important a tenir en compte per les entiats, associacions, fundacions i empreses ja que és un punt molt valorat pels usuaris.

Glasspockets

En aquest sentit Glasspockets és una iniciativa en línia que proporciona dades, recursos, exemples i passos d’acció perquè les fundacions entenguin el valor de la transparencia i perquè siguin més obertes en les seves comunicacions.

Una de les eines (Who has glass pockets?) de les quals disposa Glasspockets permet a les fundacions mesurar la seva pròpia transparència en comparació amb la seva competència mitjançant una avaluació de la seva pràctica a través de 23 indicadors, com la disponibilitat d’informació sobre la concessió de subvencions, les polítiques de governança o el seu rendiment .

També ofereix un mapa de transparència que il·lustra amb quina freqüència els diferents tipus d’informació apareixen als llocs webs de les fundacions.

A més a més proporciona informació sobre com les fundacions poden utilitzar els mitjans socials i digitals de comunicació per comunicar-se més obertament i amb més freqüència sobre tot el que realitzen.

Existeix també un blog (Transparency talk) on hi apareixen les millors pràctiques per a una filantropia transparent.

El fracàs en la filantropia pot tenir un gran nombre de significats però potser el pitjor de tots, entre d'altres, és el de finançar una entitat o organització benèfica fraudulenta. Ara bé, sempre es pot aprendre dels errors, és per això que algunes fundacions enfoquen el fracàs des d'una altra perspectiva, donen a conèixer les seves experiències i reconeixen com de beneficiós pot ser parlar-ne.

Shell Foundation's

En aquest cas hi ha l'exemple de la Shell Foundation's, nascuda al 2000, dedicada a tractar qüestions mundials de desenvolupament vinculats a l'energia, la mobilitat i la creació de feina sostenible.

Al 2010 la Fundació va voler avaluar com estava realitzant la seva activitat tot comparant-ho amb la de fundacions similars formulant-se la següent pregunta: "La nostra activitat fins a dia d'avui en l'escala d'assoliments ha estat bona, regular o dolenta en comparació a la nostra competència?" El problema va ser que la Fundació va ser incapaç de trobar cap tipus d'informació pública sobre les actuacions de la seva competència.

El resultat d'aquesta manca d'informació fou un informe, Enterprise Solutions to Scale (Solucions per a empreses a escala), on apareixia l'avaluació de la seva activitat tot compartint els seus èxits i fracassos de forma pública.

D'aquestas manera presenta un recull dels seus aprenentatges després dels seus primers anys de concedir subvencions amb una taxa de fracàs elevada i la posterior adaptació de la seva estratègia per millorar.

Pel que fa a la filantropia eficient, aquesta encoratja i estimula les organitzacions sense ànim de lucre a a adoptar principis d'eficàcia per millorar el seu impacte social.

Knight Prototype Fund

La Fundació Knight Prototype Fund anima les organitzacions benèfiques a innovar i experimentar amb prototips a través de petites i ràpides donacions.

Així doncs la Fundació ajuda als beneficiaris a explorar idees, experimentar i provar iniciatives. Ofereix donacions de fins a 35.000 dòlars a les idees innovadores en el món dels mitjans i el periodisme. Per optar a aquesta donació els solicitants han de respondre a 5 preguntes sobre la seva idea, de manera que és un procés ràpid i senzill.

Un cop finançat, els beneficiaris tenen un termini de 6 mesos per desenvolupar el seu projecte i poden participar en un taller de 3 dies sobre experimentació i disseny.

Aquest tipus de finançament s'adapta a organtizacions benèfiques que vulguin provar noves idees però no projectes establerts, de manera que és un bon complement d'altres fonts de finançament d'una fundació.

Cada vegada més els "cercles de donacions", donants que posen en co mú els seus recursos i els ofereixen de forma col·lectiva, són més comuns, sobretot als EEUU, on cadascun es dedica a una aspecte o col·lectiu concret. Ara bé, aquests també estan creixent arreu del món, adaptant-se a contextos i necessitats locals i emergent com a models millorats.

Dasra Giving Circles

Dasra és una Fundació de filantropia estratègica líder a la Índia que treballa amb filantrops i emprenedors socials per crear un canvi social a gran escala.

La Fundació realitza una investigació durant 8-12 mesos abans de donar cap finançament, això li permet identificar les bretxes d'un determinat sector i detectar els problemes. A continuació, crea una llista d'organitzacions examinant el seu impacte i potencial per a ser ampliades i les ajuda a crear de tres a cinc plans anuals de negoci per presentar a un Cercle de donació, cada un especialitzat en un àmbit concret.

Els membres del Cercle, format per 10 filantrops, escullen una organització a finançar amb 50.000 dòlars durant tres anys. En aquest període Dasra ofereix suport en l'estretègia, les finances i la recaptació de fons.

L'ànalisi detallat de les organitzacions i el suport de Dasra fa que els donants confiïn en què la seva donació serà útil i que el projecte escollit serà sostenible.

La idea d'equilibris de poder consisteix en intercanviar aquest entre fundacions i beneficiaris, de manera que quedi equiparat.

Edge Fund

Edge Fund fou creada al 2012 i ofereix petites donacions a organitzacions de base que centren la seva activitat en la injustícia en les "comunitats marginals". Aquests grups poden sovint trobar-se amb dificultats per obtenir finançament a través de mètodes tradicionals, ja que poden ser considerats massa radicals o informals.

Contràriament, Edge Fund veu en aquestes organitzacions una oportunitat per crear un canvi social sistèmic real.

Així doncs es tracta d'una nova iniciativa que treballa per superar la dinàmica de poder desigual comuna en la filantropia tradicional. Els seus mètodes ajuden doncs a allunyar el poder del tradicional i estàtic model de donant - receptor.

El finançament en capes es produeix gràcies a la participació de diferents tipus de proveïdors de fons. D'aquesta manera pot involucrar un cofinançament indivual amb fundacions i governs o fundacions privades amb corporacions, ara bé, sovint les subvencions filantròpiques configuren la primera capa de finançament.

Goodstart deal

El Consorci Goodstart nasqué el 2008 de l'agrupació de 4 organitzacions australianes. Aquest Consorci fou registrat el l'àmbit no lucratiu amb l'objectiu de transformar l'aprenentatge infantil a Austràlia.

En aquest cas el Consorci rebé finançament provinent de diferents llocs. Una primera capa de finançament fou proporcionada pel Banc Nacional d'Austràlia, en segon lloc també hi col·laborà el Govern australià en forma de préstec i finalment, l'última capa provení de 41 inversors.

D'aquesta manera el Consorci va ser capaç d'aprofitar les seves xarxes per buscar diferents finançadors que ajudessin a finançar l'empresa social demostrant així el que es pot arribar a aconseguir mitjançant la col·laboració intel·ligent entre tots els sectors.

La inversió d'impacte és una forma d'inversió socialment reponsable on les inversions en les empreses o organtizacions busquen un retorn social o mediambiental així com financer.

KL Felicitas Foundation

Es tracta d'una Fundació familiar nascuda l'any 2000 amb el compromís de destinar el 100% de la seva dotació a organitzacions coherents amb els valors i propòsits de la fundació, els quals són donar suport a les empreses socials en fase inicial per desenvolupar-se i créixer sosteniblement.

Al mateix temps que els seus actius treballen per un màxim impacte social, des de la Fundació també impulsen un moviment d'inversió d'impacte del 100% a través de la promoció del seu enfocament i educant i empoderant a altres inversors.

La Fundació KL Felicitas ha aconseguit demostrar que l'aliniació del 100% dels actius amb valors socials a través de la inversió d'impacte és una estratègia fiable i exitosa.

Betterplace.org

Betterplace.org és una plataforma en línia on tot tipus de projectes de caritat poden crear un perfil i presentar-se davant de donants potencials; qualsevol persona pot registrar un projecte i sol·licitar diners o temps.

Se centra en la creació d'una cultura de transparència i en l'establiment d'una xarxa de confiança entre projectes i donants.

En aquesta xarxa els usuaris poden veure els perfils, fer preguntes i decidir si confien en el projecte. Els donants poden llavors avaluar el projecte i enviar comentaris en línia, així altres usuaris poden veure qui ha donat en un projecte, com l'han puntuat, ...

Els finançadors/donants utilitzen aquesta informació per decidir si poden confiar en l'organtizació a l'hora de finançar-la i ajudar així a reforçar la seva xarxa de confiança.

field_vote: