Un projecte d'intervenció social requereix per a la seva formulació la identificació de dos elements principals: la problemàtica i els beneficiaris; abans d'iniciar el diagnosi, l'elaboració d'objectius i la seva planificació en activitats per donar resposta a les necessitats que genera una situació concreta en el col·lectiu diana del nostre projecte.
Tot sovint, dediquem poc temps a concretar i determinar la població diana, fet que dificulta una identificació de necessitats, objectius i indicadors acurada i per tant una disminució de la factibilitat i viabilitat del nostre projecte al no enfocar la camera abans de fer la fotografia.
Així, circulen dins el món associatiu projectes que tenen com a beneficiaris les persones amb discapacitat, els infants en risc d¿exclusió social, les persones immigrades o les dones majors de 45 anys, entre d'altres. Definicions que porten a vegades a qüestionar la versemblança del projecte i capacitat tècnica de l'entitat.
Davant aquesta situació hom es planteja que calen més investigadors socials que apliquin la modèstia de la seva disciplina a les entitats i transmetin tant la importància d'actuar a nivell microsocial per promoure canvis a nivell macrosocial com les diferències entre un univers o població i una mostra.
Quan un projecte s'adreça al col·lectiu de persones immigrants, per exemple, significa que és un requisit per ésser beneficiari o part del col·lectiu diana de la intervenció ésser una persona immigrada. Però aquest no ha d'ésser l'únic requisit, condició o variable tipològica que defineixi al nostres beneficiaris, doncs, aquesta definició ens suscita qüestions com:
- Homes o dones?
- De quina edat?
- De quin país d¿origen?
- De quina localitat?
- Quants anys o mesos porten residint a Catalunya?
- Quin nivell de comprensió de l¿idioma?
- Tenen legalitzada i normalitzada la seva situació personal i familiar?
- De quin volum de persones es tracta?
En el moment en el qual ja no puguem plantejar-nos més qüestions al voltant de les característiques demogràfiques i socials dels beneficiaris del nostre projecte serà quan podrem delimitar, amb la seva col·laboració, la problemàtica, les necessitats, els interessos i les expectatives que intuíem en el plantejament o idea inicial de projecte sense caure en supòsits o estereotips i per tant contribuir en un nivell micro i avaluable al canvi social.
La precisió en la definició dels beneficiaris ens facilitarà també la identificació d'aquells beneficiaris indirectes i agents implicats en la problemàtica i en la seva possible solució, tot podent portar a la pràctica un anàlisi de participació de tots els agents implicats en l'assoliment de l¿objectiu general del projecte.
Un error força freqüent que solem cometre com entitats d'intervenció social és el fet de creure que som interlocutors del col·lectiu al que va destinat la nostra acció.
Cal tenir en compte que malgrat sigui cert que com entitat tenim una missió i uns objectius dirigits ja sigui cap a un grup homogeni o heterogeni de persones o cap a la població en general, la pròpia dinàmica i estructura de l'entitat ens fa mirar cap endins. Així, la coexistència dels objectius de l'entitat per l'entitat i dels objectius de l'entitat per un col·lectiu destinatari o beneficiari a vegades poden no caminar junts.
Compaginar aquestes dues dimensions: les necessitats de l'entitat i les necessitats dels subjectes a qui va destinat el nostre projecte no sempre és fàcil. A vegades la pròpia dinàmica del món associatiu com el manteniment i establiment de relacions institucionals, la nostra presència en entitats de segon nivell, la necessitat de finançament, l'estructura de l'entitat, entre d'altres, fa que la nostra percepció i racionalització de la realitat s'allunyi de la visió i significació que el col·lectiu beneficiari de l'acció té sobre la mateixa realitat.
És possible que si no establim canals de comunicació i participació respecte al grup a qui va destinat el nostre projecte ens trobem que el que nosaltres identifiquem com a necessitats i problemes de la població siguin força diferent del que aquest col·lectiu identifica com a aquests.
Aquest és un aspecte molt important que ens pot explicar l'èxit o fracàs d'un projecte i la seva sostenibilitat a llarg termini.
Una tendència que cal evitar és la de creure¿ns portaveus d¿un col·lectiu del qual no sabem que pensen, com viuen, quines són les seves necessitats, interessos, valors i creences, etc. Aquest és un fenomen que es dóna quan entitats d¿una estructura força homogènia volen destinar la seva acció a un col·lectiu força divers i heterogeni, obtenint a vegades com a efecte no desitjat l¿agreujament d¿un problema o situació.
Projectes que serveixen per reproduir tòpics sobre alguns col·lectius sovintegen en el món del Tercer Sector. Cal, doncs, fer partícip en tot el procés a aquest col·lectiu em totes les fases d'un projecte, i molt especialment en la diagnosi i disseny, tot cercant vies de comunicació i participació on la capacitat de proposar, decidir, dissenyar no sigui exclusiva de l'entitat.
Les metodologies per obtenir aquesta participació són les mateixes que en el camp de la investigació social: el treball de camp, les entrevistes, els grups de discussió, la investigació-acció, entre d'altres.
Finalment, cal que la participació del grup beneficiari de la nostra acció no es limiti a aquest anàlisi previ. Cal, per tant d¿obtenir el màxim profit del nostre projecte establir canals de participació i validació durant tot el procés del nostre projecte. Un possible camí seria la cessió de part de la gestió del projecte al col·lectiu destinatari per tal que el sentissin com propi i aportessin matisos i experiències enriquidores a aquest.
La Investigació Acció Participativa (IAP) és un mètode d'investigació que combina dos processos: el de conèixer i el d¿actuar, cercant la implicació de la població o actors de la realitat que s¿aborda.
La utilitat de la IAP pel desenvolupament de l'activitat de l'entitat ve donada perquè aquesta constitueix:
- Una forma d¿intervenció social. Cerca el desenvolupament de les capacitats de la població, la seva autonomia i l'apropiació dels seus processos.
- Un instrument per aproximar-se a la realitat que emmarca el nostre projecte. Servei per fer el diagnòstic de la realitat tot tenint en compte allò que els destinataris del projecte saben, pensen i creuen.
- Una eina per assolir la participació del col·lectiu beneficiari de la nostra acció o projecte, així com d¿altres col·lectius i entitats.
- Un mètode per dissenyar i elaborar un projecte. L'IAP és una intervenció dinàmica consistent en el coneixement de la realitat i l'articulació d'accions vers la situació o necessitats detectades, partint sempre des del punt de vista dels participants.
- Una estratègia per a garantir la sostenibilitat d'un projecte. La participació i implicació porta a una apropiació de la població del projecte, així com un canvi social, que garanteix la voluntat d¿aquesta de mantenir el projecte i els seus resultats.
Els seus objectius són conèixer i estimular la pràctica transformadora i el canvi social, mitjançant un procés d'apoderament de la població de la seva pròpia realitat que els permeti afrontar la seva problemàtica amb els seus recursos i participació.
Per tal d'assolir aquests objectius la IAP es val de les següents fases:
- La observació participant. L'investigador s¿involucra a la realitat que s¿estudiarà, relacionant-se amb els diferents grups i persones que en formen part i participant dels seus processos.
- La investigació participativa. L'investigador presenta al grup els diversos mètodes disponibles per a l'obtenció d'informació (entrevistes, treball de camp, qüestionaris, grups de discussió, etc.), explicant la seva lògica, eficàcia i limitacions per a què aquest els valori i esculli en funció d'uns recursos (humans i materials) disponibles. La informació és recollida, sistematitzada i analitzada per la pròpia comunitat, essent el paper de l'investigador el de facilitador.
- L'acció participativa. Implica tant la transmissió de la informació obtinguda a la resta de la comunitat i altres organitzacions, com articular i portar a terme accions per a transformar la realitat.
- L'avaluació. On s'estima l'efectivitat de l'acció en relació als canvis assolits, al desenvolupament de noves actituds, o la redefinició de valors i objectius del grup.
Podríem trobar un cert paral·lelisme entre les etapes de la IAP i les del cicle d¿un projecte, tot i que a la IAP aquestes no tenen per què donar-se de manera endreçada:
- Anàlisi de la realitat - Observació Participant.
- Detecció de necessitats - Investigació Participativa.
- Formulació i execució del Projecte - Acció participativa.
- Avaluació Avaluació
La importància de la IAP com a mètode d¿intervenció social ve donada en que aquesta transforma la relació vertical i unidireccional que es pot donar entre l'entitat i el col·lectiu destinatari dels seus projectes en una relació horitzontal. És a dir en una relació igualitària emparada sota principis democràtics, essent tant una eina com un valor.
Definim l'empoderament com un procés mitjançant el qual les persones enforteixen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com a grup social per impulsar canvis positius de les situacions que viuen. En aquest sentit hem d¿entendre l'empoderament com una estratègia metodològica que l'entitat realitza tant externament com internament.
Com a forma d¿intervenció l¿empoderament va més enllà del concepte de participació, essent un increment de la capacitat individual i col·lectiva per ésser més autònom i autosuficient.És a dir, una estratègia que promou l'accés al us i control dels recursos materials i simbòlics de persones i col.lectius carents d¿aquests recursos i poder.
En aquest sentit, l'empowement aplicat al camp de la intervenció social significa una forma d¿acció social que facilita la independència i llibertat dels col·lectius i persones més desfavorides (carents de poder o capacitat decisiva), per tal de fer front als efectes col·laterals de les intervencions d¿institucions públiques i entitats socials: la generació de dependència vers les ajudes.
L'empoderament és un procés que es realitza mitjançant quatre passos: l¿accés a la informació, la inclusió i la participació, la rendició de comptes i la capacitat d'organització local.
Tenint en compte aquests elements, abans de dissenyar un projecte d'empoderament haurem de:
- Realitzar un anàlisi de les dinàmiques i relacions socioeconòmiques que generen vulnerabilitat i falta de poder, per tal d'identificar les necessitats i expectatives dels individus.
- Formular tant objectius materials com simbòlics, sensibilització i reivindicació de drets.
- Escoltar les persones amb les que i per les que treballem i donar a aquestes el protagonisme, essent l¿entitat facilitadores. L'empoderament no és un bé a donar, sinó un procés dinàmic del qual la mateixa gent és protagonista mitjançant els seus propis esforços individuals i col·lectius.
La realització d¿un projecte d'empowerment, és un procés força complex i que sovint genera dificultats. És força difícil que una entitat bastant jerarquitzada pugui resoldre els obstacles que es presentin al llarg del procés. Si internament no sabem assumir processos de gestió horitzontals, ens serà difícil dur a la pràctica aquest tipus d¿intervenció.
Per motivar un procés d¿empoderament, serà necessari participar dels valors d'igualtat, llibertat i de justícia social que suposa i predicar amb l'exemple.
L'empoderament aplicat a la nostra organització significa delegar poder i autoritat per tal que els professionals i voluntaris puguin desenvolupar la seva tasca lliurament. Aquesta estratègia organitzativa incrementa la participació, implicació i motivació dels treballadors facilitant millors resultats en el nostre projecte i incrementant la capacitat d'improvisació i flexibilitat de la nostra entitat.
Podem concloure, doncs, que l'empoderament és una estratègia, tant a nivell intern com extern, que situa la persona i el grup al centre dels projectes i polítiques socials que treballen per la millora de la qualitat de vida des de l'autonomia.
