Projectes

El voluntariat forestal són totes aquelles persones disposades a col·laborar en la protecció i defensa dels boscos i el patrimoni del país.

Persones que, d’una manera lliure i altruista, treballen en favor del medi ambient desenvolupant diferents funcions:

• Prevenir i vigilar per evitar incendis en els terrenys forestals.
• Crear i mantenir infraestructures en aquests terrenys (xarxes de camins, punts d’aigua, senyalització, etc.)
• Executar plans de prevenció i campanyes de sensibilització entre els titulars dels terrenys forestals i entre la població.
• Recolzar en l’extinció dels incendis forestals, en coordinació amb els organismes amb autoritat.

Cada entitat estableix quins criteris cal acomplir per col·laborar amb ella. Per això, el millor és contactar amb l’entitat més propera i sol·licitar informació sobre com ser membre i aconseguir el carnet verd i el carnet groc.

• Carnet verd: Carnet per a les persones d’entre 16 i 70 anys membres d’una ADF.
• Carnet groc: Carnet que identifica a les persones d’entre 18 i 70 com a membre d’un grup d’intervenció d’una ADF i necessari per poder actuar al front de foc i per identificar-se en els controls que puguin dur-se a terme.

Quan una persona té entre les seves mans (o a la pantalla) la nostra memòria ha de poder fer-se una idea de qui som, per a què treballem i amb qui ens relacionem per tal d’aconseguir la nostra finalitat. Per aquest motiu, entre els aspectes que hem de destacar a la presentació no poden faltar els següents elements:

• Orígens i trajectòria: Com i quan es va posar en marxa l’organització (inicis) i per quines etapes o fases hem passat (trajectòria). Així mateix, hem de definir quina és la nostra raó de ser (missió), que volem aconseguir amb el desenvolupament de la nostra activitat (visió) i quines pautes, normes i actituds guien el dia a dia de l’organització (valors).
• Dades de contacte: Nom de la persona responsable de l’entitat i detall de les diferents vies disponibles per contactar amb nosaltres; adreça, telèfon, correu electrònic, Facebook, Twitter, Linkedin, etc.
• Òrgans de govern: Nom de les diferents persones que integren la junta directiva i/o patronat i el càrrec que n’ocupen. A més, si la nostra entitat compta amb algun consell assessor, també detallarem el nom d’aquestes persones i la seva funció.
• Membres de l’organització: Detall de les diferents persones que conformen l’organització. En concret, especificarem el nombre de persones sòcies, el nombre de persones voluntàries i el nombre d’assalariades. També adjuntarem un organigrama que ajudi a visibilitzar com funcionem i organitzem l’equip de treball.
• Relació amb altres entitats i participació en organitzacions de segon nivell: Finalment, realitzarem una breu explicació de les entitats amb les quals col·laborem i el tipus de col·laboració i finalitat d’aquesta. També detallarem el nom de les diferents plataformes, federacions i coordinadores on participem.

Normalment, les entitats posem l’èmfasi en explicar amb molt de detall quines activitats, projectes o serveis hem portat a terme, de quina manera s’han desenvolupat i lo bé que ens han sortit aquestes. Però acostumen a ser poc crítics amb nosaltres mateixos i no destaquem quines iniciatives no han sortit com esperàvem, quines dificultats hem tingut o quins errors hem comès. Avançar en aquest terreny i posar de relleu quins aprenentatge hem tret dels obstacles trobats també és un indicador de la transparència a l’entitat.

Així mateix, en aquest camí cap a la transparència i la rendició de comptes, és important que fem pública l’avaluació realitzada i, en concret, destaquem quin impacte han tingut les activitats en les persones participants.

Finalment, assenyalar que a l’hora d’elaborar la memòria també és important que tinguem present aquests dos aspectes:

• Redactar el contingut amb un llenguatge clar i fresc.
• Estructurar la informació correctament, facilitant la claredat del redactat i fent-ho atractiu per al públic al qual s’adreça.
• Promoure la participació en la seva elaboració, permetent una visió global de l’entitat i apoderant a totes les persones que formen part del procés.

Una avaluació es pot desenvolupar de manera interna amb el mateix personal de l’entitat o de manera externa, contractant per exemple una consultora. En els estadis inicials, quan comencem a incorporar la cultura de l’avaluació, l’entitat serà més capaç de fer aquest procés de manera interna. El més important és començar a incorporar l’avaluació i no tenir por de començar de manera modesta.

L’avaluació implica que hem de disposar d’unes dades referents a la nostra activitat i que utilitzem aquestes dades per a analitzar l’estat o evolució del nostre projecte o entitat. Però quin tipus de dades recollim i quin tipus d’anàlisi podem fer?

En funció de com combinem aquest tipus de dades que recollim, podrem fer diferents tipus d’anàlisi:

Anàlisi d’eficiència: Si volem saber fins a quin punt som eficients haurem de fer servir metodologies d’anàlisi que combinin dades de recursos disponibles amb dades de resultats en productes o bé d’impacte.

Anàlisi de d’implementació: En aquest cas compararem els processos o els resultats més immediats amb els recursos de què disposem. Podrem veure com s’han distribuït els recursos en els diferents processos i en els diferents productes o serveis prestats.

Avaluació de l’impacte: Per a fer una avaluació de l’impacte caldrà connectar els recursos inicials o bé els serveis que hem prestat amb l’impacte final aconseguit. En el cas de l’SROI (Social Return on Investment) la dada final fa referència a la comparació entre els recursos econòmics inicials i l’impacte final generat.

1. Disposem d’un gerent que gestioni de forma global.
2. Comptem amb responsables que gestionen els objectius, les persones, i els recursos de les principals àrees de l’empresa (comercial, producció i administració i finances).
3. Tenim definits els processos de forma escrita i incorporem paràmetres de qualitat i indicadors per al seu seguiment.
4. Tenim definides, per a cada àrea, les funcions que cal dur a terme, les responsabilitats, la formació i l’experiència necessària per desenvolupar els diferents llocs de treball.
5. Comptem amb un pla estratègic documentat i impulsat pel conjunt de persones de l’organització (com a mínim les més rellevants).
6. Disposem de pla de gestió, pressupost i fem un seguiment periòdic de les vendes i els costos, així com dels indicadors de cada àrea, dels marges i, en general, de la situació economicofinancera.

1. Els responsables estan disposats a buscar alternatives que facilitin un procés de transformació, independentment del canvi cultural necessari i de la mateixa complexitat que pot preservar un desenvolupament d’aquesta mena.
2. Disposem de persones amb capacitat de lideratge, comunicació i coneixements suficients per continuar i consolidar el projecte (cal fer una anàlisi individual sobre les persones que es consideren rellevants en l’organització).
3. Aquestes persones estan prou motivades i implicades en l’organització.
4. La resta de persones confien el grup esmentat més amunt i estan disposades a seguir els cursos d’acció definits per iniciar un procés de transformació.
5. Disposem de persones que podríem i voldrien portar a terme un procés transformació.

1. Generem nous productes o servei de forma habitual (un nou producte en 1- 2 anys).
2. Tenim productes amb creixements de facturació que superen considerablement taxes com l’IPC.
3. Els productes o serveis de l’organització es diferencien en algun aspecte concret dels de la competència.
4. El nostre producte o servei té més d’un element diferenciador i, habitualment, el preu no és l’única variable que considera el client a l’hora de comprar.
5. Els productes o serveis generen marges suficients per arribar a tenir beneficis (valoreu-ho globalment).

1. Tenim clares quines són les tendències del mercat i ens estem preparant per assumir els diferents reptes que planteja.
2. L’evolució actual del sector observa una situació positiva, amb importants increments de la demanda (superiors a l’IPC).
3. El mercat actual presenta un increment important de la competència i/o l’aparició de productes similars amb millors condicions comercials. ( Si l’afirmació s’acosta a la realitat, empleneu la casella negativa, en contrari, la positiva.)
4. L’organització està expandint la participació en el seu mercat objectiu (pot ser una barreja entre el mercat local, estatal i internacional).
5. L’organització disposa de proveïdors que faciliten la seva activitat empresarial i que, per tant, compleixen els diferents acords establerts.

Sovint, les entitats es lamenten de l’elevada rotació de les persones voluntàries. Però, és cert que, moltes vegades, aquestes tendeixen a centrar els esforços en la captació de noves persones i deixen una mica més descuidada la part d’acompanyament i seguiment a les persones que ja hi col·laboren.

Les organitzacions de voluntariat han de tenir present que aquesta fase del procés esdevé una part fonamental a l’hora de gestionar els equips, ja que incideix directament en la motivació i implicació d’aquestes persones i pot precipitar la sortida de l’entitat. La realització d’un bon seguiment i acompanyament ajuda a què el voluntariat se senti recolzat per l’organització i, a la vegada, facilita la visualització i el reconeixement de la tasca que aquestes persones porten a terme a l’entitat.

I és que no podem perdre de vista que la relació entre l’entitat i la persona voluntària s’hauria de fomentar en el compromís mutu, la coherència i la claredat. I, per tal de generar aquest tipus de vincles, és necessari comptar amb espais estables de contacte entre la persona referent i la persona voluntària que possibilitin:

• Conèixer millor a la persona
• Conèixer i reconduir les seves motivacions
• Orientar i ajudar a consolidar la tasca
• Detectar les seves necessitats formatives
• Preveure situacions conflictives o problemàtiques

La motivació estableix un clima de contagi positiu i enriquidor entre la persona voluntària i l’organització (Lorenzo, V., 2008). És per aquesta raó que el foment de la motivació de les persones voluntàries que col·laboren amb les entitats ha d’esdevenir un dels eixos centrals de la gestió d’aquestes persones. Només d’aquesta manera estarem treballant per garantir que aquestes se sentin recolzades i implicades amb la tasca i l’organització.

Vera Lorenzo defineix una sèrie de factors que poden afavorir la motivació o desmotivació de les persones voluntàries i que cal tenir presents a l’hora de realitzar un bon seguiment i acompanyament.

Factors que afavoreixen la motivació de les persones voluntàries

• Comprendre i conèixer el treball/feina a desenvolupar.
• Proporcionar recompenses i lloances.
• Facilitar tasques que incrementen el desafiament, la responsabilitat i la llibertat.
• Animar i afavorir la creativitat.
• Involucrar a les persones voluntaris en la solució dels problemes.
• Ajudar el desenvolupament d’habilitats personals.
• Indicar com la tasca dels voluntaris contribueix a l’assoliment dels objectius de l’organització.
• Intervenir en els conflictes que dificulten el desenvolupament de les tasques assignades.
• Tenir els mitjans adequats per desenvolupar les tasques eficaçment.

Factors que dificulten la motivació de les persones voluntàries

• Definir deficientment el treball|feina a desenvolupar i dels seus objectius.
• Supervisar inadequadament les tasques.
• No donar resposta sincera a les qüestions plantejades.
• Adoptar decisions unilaterals.
• No estar disposat a acceptar noves idees.
• Ocultar la veritat.
• No donar elogis pel treball ben realitzat.
• Assignar treballs avorrits o tediosos.
• No explicitar els reconeixements.
• No establir comunicació entre els diferents nivells.
• Sentiment de no formar part de l’equip.
• Forta crítica cap el treball.

L’actual situació econòmica ha forçat a les entitats no lucratives a replantejar-se les fórmules de gestió econòmica i financera que tenien fins a aquest moment i avançar cap a la diversificació de fons. Només a través del desenvolupament de nous models de col·laboració aquestes poden continuar garantint la realització de les seves activitats i la supervivència de l’entitat. I és que no podem oblidar que comptar amb persones i organitzacions públiques i privades que col·laborin amb nosaltres i ens recolzin en el desenvolupament dels nostres projectes, entre altres coses, ens permetrà:

• Finançar la continuïtat dels projectes i el desenvolupament de noves activitats.
• Comptar amb major autonomia i independència per a l’assoliment de la nostra missió.
• Comptar amb major legitimitat social.

Aquest recolzament, a més, no necessàriament s’ha de traduir en diners, sinó que existeixen altres fórmules com són: la cessió d’espais, la donació de material, descomptes en l’adquisició de productes, el desenvolupament de tasques de voluntariat, etc. En definitiva, la captació de fons inclou tant la captació de recursos econòmics com recursos humans i materials.

En paraules d’ Irene Borràs, la captació de fons no esdevé un objectiu en si mateix. La captació de fons pren i té sentit en la mesura que és una eina per desenvolupar els nostres programes i activitats. Aquest fet ens obliga a obrir-nos al territori, comunicar qui són i que fem, per tal que les persones i les organitzacions confiïn en la nostra tasca i ens recolzin.

Per tal de decidir quines actuacions es poden posar en marxa per millorar-ne la captació de fons, és important conèixer les diferents vies de finançament que tenim al nostre abast i els trets característics de cadascuna d’elles.

Aquestes es poden diferenciar en funció de la seva naturalesa i en funció de la seva procedència.

Naturalesa del finançament

• Finançament públic: Es tracta dels fons procedents de les administracions públiques. Dins d’aquest, existeixen diferents tipus d’obtenció de recursos com són les subvencions, els contractes o els convenis de col·laboració. (Consultar recurs La captació de fons públic)

• Finançament privat: Es tracta dels recursos que procedeixen de particulars, empreses, altres organitzacions no lucratives i obres socials d’entitats bancàries. (Consultar els següents recursos: La captació de fons a particular, La captació de fons a empreses i Com presentar projectes a convocatòries d’obres socials)

Procedència del finançament

• Finançament propi: Es tracta dels recursos que genera la pròpia entitat a través de la quota del socis, la prestació de serveis, la venda de productes, les prestacions puntuals, etc.

• Finançament extern: Es tracta dels recursos que provenen de fora de l’entitat com les administracions públiques, particulars, empreses, altres organitzacions no lucratives i obres socials d’entitats bancàries.

Per finalitzar aquest apartat, assenyalar que les noves tecnologies han representat un punt d’inflexió a l’hora de cercar finançament per al desenvolupament de projectes concrets gràcies a les diferents iniciatives de crowdfunding. (Consultar recurs Noves formes de finançar la nostra entitat i Plataformes de crowdfunding: una nova manera de finançar projectes).