Aina Gutiérrez: "L’educació en el lleure crea comunitats més fortes i una societat més solidària"

A principis del 1998, Escoltes Catalans, l’associació de l’escoltisme laic de Catalunya, aposta per la creació d’una entitat que els ajudi a gestionar diversos projectes professionalitzats, com poden ser casals, esplais i camps de treball. És en aquest moment que neix la Fundació Escola Josep Carol i, vint-i-cinc anys després, continuen desenvolupant la seva missió: promoure l’educació d’infants i joves en la ciutadania responsable i en els valors de l’escoltisme.

La fundació compta amb un ampli ventall de projectes i espais que, curs rere curs, acullen i acompanyen el jovent en el seu camí i creixement personal. Aquests són el Casal Quico Sabaté de l’Hospitalet de Llobregat i el seu espai familiar, Sabatetes, i gestionen el Kn60 Lab al Raval i l’Espai Tres Ulls a la Trinitat Nova, entre moltes altres iniciatives. Hem parlat amb l’Aina Guitérrez, directora general de la fundació, per conèixer el seu recorregut i la seva història.

Quins són els vostres objectius principals?

Sempre treballem per aportar coneixement, reflexió i promoure el debat entorn de l'educació en el lleure. És el motiu pel qual tenim una escola de formació i publiquem diversos materials pedagògics. A més, volem continuar donant suport a la tasca d’Escoltes Catalans. De fet, justament hem presentat el nostre pla estratègic, en el qual hem determinat les sis línies que seguirem i en les quals ens centrarem.

Aquestes són: impulsar projectes de continuïtat, referents i amb impacte social; reforçar l'organització a través de la cura i l'apoderament de les persones treballadores; contribuir a la millora de la qualitat i el reconeixement del lleure educatiu a través de la generació de coneixement; esdevenir una entitat més feminista; garantir la sostenibilitat econòmica de l’organització, i enfortir la relació amb Escoltes Catalans.

Per què és important promoure l’educació en el lleure?

Nosaltres considerem que l'educació fora de l'escola, tots aquells espais educatius que promovem més enllà de l'horari lectiu, són opcions pels infants d'entrar en contacte amb diferents realitats culturals i socioeconòmiques de les quals es mouen habitualment. I també coneixen el teixit associatiu del territori.

Per a nosaltres són escoles de participació, espais en els quals infants i joves són protagonistes del seu propi aprenentatge i, per tant, es comprometen amb aquest procés, sigui de manera individual o col·lectiva. Aprenen a participar i a decidir, el significat i les conseqüències d’aquestes accions, i com pot anar articulant aquestes experiències en funció de cada edat.

És un tipus d’aprenentatge molt necessari.

Exacte. Creiem que són instruments que, a la llarga, contribueixen a la cohesió social, perquè promouen uns valors de solidaritat, de respecte, de compromís, d'ajuda a l'altre i de treball en equip, que faciliten la construcció d'una societat o comunitats més fortes, més igualitàries i més solidàries.

"Aquests espais  són opcions pels infants d'entrar en contacte amb diferents realitats culturals i socioeconòmiques"

Quin és l’estat actual de la Fundació Escola Josep Carol?

Després del 2021 vam començar un procés de transformació intern important, en el qual es va canviar la direcció general i la presidència i vam emprendre un camí per convertir-nos en un referent en aquest nou escenari de postpandèmia en l’escoltisme.

Posem moltes forces en la comunicació i en poder generar estratègies comunicatives i de difusió del missatge que abans no teníem, o almenys no tan potents. Tenim una pàgina web nova, dinamitzem les xarxes socials i, a poc a poc, en aquests dos anys, ens hem consolidat i estabilitzat, i podem donar aquest suport real i efectiu.

Un dels vostres projectes principals és l’Escola Forca. En què consisteix?

L’Escola Forca té quaranta anys d’història. Quan vam néixer, en vam assumir la gestió. És una formació oberta per a joves que estan vinculades a l'educació en el lleure. Pot participar qualsevol persona que vulgui o tingui interès a treballar o a ser voluntària en un projecte de lleure educatiu. Som una escola reconeguda per la Generalitat de Catalunya, per tant, és un aprenentatge reglat per ser monitores i directores.

A més, també oferim cursos monogràfics. Actualment, ens estem especialitzant, per exemple, en tot el tema del gènere i els drets humans en el lleure, i treballem la revisió de les mateixes educadores en el seu rol, amb els prejudicis i estereotips, per poder trencar també amb la transmissió de determinades estructures que no ens ajuden.

"Després del 2021 i la pandèmia vam començar un procés de transformació intern important".

És essencial formar les futures monitores en aquests àmbits.

Sí, per a nosaltres és fonamental. També estem treballant en cursos sobre prevenció de les violències sexuals infantils, i hem creat una assessoria de prevenció per a les entitats de lleure que ho necessitin. Comptem amb una tècnica especialitzada que aterra els marcs normatius, com és la nova llei de protecció de la infància en els espais de lleure.

Creiem que tractar aquestes situacions és un tema que és causat per l'experiència. Malauradament, hem viscut la gestió de casos d’abús o de confessions que infants i joves ens han fet gràcies a la confiança i seguretat que senten als nostres espais. Poder explicar-ho a un adult de referència no és fàcil i tampoc gestionar-ho bé si no es tenen les eines adequades. Per tant, ens hem anat especialitzant.

Quin és l’estat de salut del voluntariat a Catalunya en aquest sector del lleure i l’escoltisme?

Ens estem refent del sotrac i l’impacte que va tenir la pandèmia en els relleus de voluntariat. Hi ha una generació que no ha viscut què és fer de monitora i, per tant, no han pogut ser exemple dels que han vingut immediatament després. Per a nosaltres, l’escoltisme s’aprèn gràcies a les vivències i, malauradament, les restriccions van impedir que s’hagi pogut fer un bon relleu.

La manca d'eines, de recursos educatius, d'experiència… tot el que detectem intentem treballar-ho a l'Escola Forca amb propostes formatives adaptades a aquestes noves necessitats.

"Hem creat una assessoria de prevenció de les violències sexuals infantils per a les entitats que ho necessitin".

Què més us preocupa?

L’altre gran tema que ens impacta és la precarietat juvenil. El jovent té dificultats per inserir-se en un mercat laboral digne, amb unes bones condicions que els permetin emancipar-se de manera decent. Veiem que les necessitats bàsiques no estan cobertes, i difícilment podem demanar que es comprometin amb un projecte de voluntariat que els requereix hores que no poden estar dedicant en aquesta feina.

I, per tant, aquí també veiem que han canviat molt els períodes en els quals es comprometen les persones, perquè no poden garantir la seva participació.

Quin altre projecte defineix la fundació?

L’altra gran feina que desenvolupem i que defineix la nostra tasca educativa és la gestió del Casal Quico Sabaté, al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. Fa vint-i-un anys que oferim aquest casal, de dilluns a divendres, cada tarda, en col·laboració amb Serveis Socials i tots els centres educatius del barri. Està destinat a infants i joves de tres fins a setze anys.

L’objectiu és que puguin passar les tardes en un entorn educatiu de lleure que els ofereix dinàmiques alternatives al fet de ser al carrer o passar moltes hores a casa moltes sense referents adults, ja que aquests infants són població vulnerabilitzada. Als matins oferim l’espai familiar Sabatetes, per a petits de zero a tres anys. Cada estiu treballem els casals amb els centres educatius respectius.

Què significa per a vosaltres complir vint-i-cinc anys?

Crec que és un moment per celebrar que aquestes propostes que oferim, aquestes propostes de lleure educatiu, continuen sent molt necessàries. Els espais de participació infantil i juvenil, i de cohesió social i d'organització col·lectiva, s'han sabut adaptar a les necessitats canviants d'aquests vint-i-cinc anys.

És una oportunitat per mirar enrere i agrair a totes les persones que han fet possible que la fundació hagi arribat fins aquí i de no oblidar-nos de totes aquestes persones que han estat amb nosaltres i que han tirat endavant el projecte.