Un dels mantres més repetits durant la pandèmia és el que diu que aquesta situació tan greu des del punt de vista sanitari, així com econòmic, farà canviar a les persones. Un d’ells, en la seva forma de consumir productes i serveis. Pam a Pam és una eina col·lectiva que posa de manifest que existeixen moltes iniciatives d’alimentació, habitatge, serveis o energia, arreu del territori, que posa a l’abast de la gent alternatives de consum.

L’Alba Hierro és tècnica de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) al projecte Pam a Pam. Parlem amb ella sobre el consum durant la pandèmia, l’abastiment agroecològic, el que esdevindrà el futur en aquesta nova crisi que ens espera, així com dels nous models econòmics que posen la vida al centre.

Com ha afectat la nostra manera de consumir aquesta situació?

El que hem detectat és que la demanda de productes agroecològics ha augmentat. A falta de fer l'anàlisi més àmplia, partim de la hipòtesi que la gent té més temps per pensar què comprar i on, no menja tan a fora i cuina a casa, etc. Així que no només ha augmentat la demanda per la gent que consumia aquests productes des d'abans sinó que molta gent nova també s'ha sumat a buscar alternatives de consum.

Als venedors els ha afectat de manera positiva, doncs?

Estan donant sortida a producte fresc sobretot aquells que ja estaven articulats en consumidor final o que venien en botiga de productes agroecològics. No obstant això, a d'altres no els repercuteix l'augment de demanda perquè els seus canals de distribució eren altres, com ara menjadors escolars o restauració, que precisament estan tancats.

L'augment de la demanda ha tingut a veure el tancament de fronteres?

No hi ha hagut un desabastiment de productes frescs a les botigues. El que sí que ha pogut passar és que la gent hagi pres consciència després de viure com de despullats i indefensos ens deixa aquest sistema davant d'un moment així. Porta a molta gent a fer la reflexió de voler adoptar una sobirania alimentaria, per exemple.

Com heu continuat amb la vostra tasca des de Pam a pam?

Pam a pam és un projecte de visibilització d’alternatives de consum emmarcat dins de la XES. Amb la pandèmia ens hem aliat amb Arran de terra, que va iniciar el projecte Abastiment Agroecològic, amb la idea de donar sortida a aquests productes del camp i altres d’alimentació que el seu tipus de distribució és a través de menjadors o restauració, i ara s’han vist en un problema i una urgència de venda

I si parlem d'economia social?

És massa aviat per saber què passarà. Si hi ha una bona estratègia comunicativa i es presenten alternatives al capitalisme, és possible que sigui un moment com de creixement. Hem vist que el capitalisme ha fallat un cop més davant d'un desastre i no ha donat cap resposta per protegir a les persones.

Ho podríem comparar amb l'anterior crisi?

L'anterior crisi va ser també un moment de creixement de la Xarxa d'Economia Solidària. Molta gent es va quedar precaritzada o al carrer, quelcom que va fer que la gent busqués alternatives que no reproduïssin el model en el qual estàvem abans. Depèn de nosaltres poder comunicar que existeixen altres formes de fer economia.

En tot cas, els col·lectius organitzats estan donant resposta.

Moltes d'elles, per exemple, han iniciat campanyes de suport mutu i d'ajuda. Estem visibilitzant bastants campanyes de suport o articulacions que estan sortint arran d'aquesta situació. Està responent gent que ja s'ha organitzat abans en un moment de crisi. És per posar en valor l'organització a llarg termini i el treball constant de formiga que s'ha fet tots aquests anys per treure el seu fruit en aquests moments.

S'ha impulsat un Fons Cooperatiu per a l'emergència social i sanitària.

La XES va començar a treballar a diferents velocitats i en els casos més urgents va establir el Fons Cooperatiu de Solidaritat. La idea és sobretot dotar de recursos per la sostenibilitat a les entitats que la necessitin de manera immediata. Es va decidir que es treballarà prioritàriament amb entitats que estiguin adaptant la seva activitat econòmica a donar resposta a la crisi. Hem destinat els 76.240 euros recollits a 26 iniciatives. És un treball de col·laboració bonic de diferents entitats representatives de l'economia solidària i finances ètiques.

L'economia solidària té el repte d'identificar a què pot donar resposta i a què no.

La gent és conscient que el model capitalista falla en moments així?

Crec que una gran part del que pensa la gent té a veure amb el discurs que es genera als mitjans. Ens agradi o no ho acaben definint bastant. De vegades, des de la societat organitzada aconseguim obrir escletxes per treure temes que considerem que són vitals. Però l'esforç que ha de fer el moviment organitzat comparat amb què fan els grans grups de comunicació és ben diferent.

Es repeteixen molts patrons de l'anterior crisi.

Molta gent s'està quedant sense feina un altre cop, és com un déjà-vu. Crec que la gent ho veu. Ara, que es plantegi que l'alternativa és canviar el model econòmic o una altra cosa, depèn què diguin els mitjans. Crec que a l'anterior crisi va ser molt important un moviment com el 15 M que va apuntar molt bé quins van ser els causants. És molt important tenir incidència i prou força per poder parlar a la gent i que es creï un estat de consciència col·lectiva sobre el que està passant.

S'apostarà més per l'economia solidària i social a partir d'ara?

L'economia solidària té el repte d'identificar a què pot donar resposta i a què no. És cert que vivim a ciutats molt individualitzades, que ens relacionem amb l'entorn a través del consum, cosa que crec que s'ha de trencar. D'altra banda, hem de pensar quin model de sistema estem reproduint i consolidant cada cop que adquirim un producte o servei.

Aquest hauria de ser un punt d'inflexió.

Crec que és un moment per reflexionar sobre què podem fer per canviar, quin sistema volem enfortir amb el nostre consum. Però també amb el treball, quin model econòmic estem defensant amb els espais on treballem. Dit això sóc conscient que no tothom té llibertat per poder escollir on treballa i com consumeix, no tothom té les mateixes facilitats econòmiques i oportunitats.

Què podem fer per canviar aquesta manera de fer?

Tot i ser conscients que no tothom pot fer el pas després de reflexionar-hi, això no pot ser limitant dins de les nostres capacitats, no pot ser que no ens qüestionem ni una part de la nostra forma de treballar i consumir. I alhora ens hem d'organitzar col·lectivament perquè estar soles ens fa més dèbils. Els grans canvis vindran perquè juntes i organitzades tindrem més força per incidir, donar a conèixer el que defensem i fer pressió als governs.