Albert Morral: "L'astronomia serveix per entendre on som i com és el lloc on vivim"

Albert Morral és el director científic de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, la principal entitat de persones aficionades a l’astronomia de l'Estat i la segona Europa en nombre de persones sòcies i activitats. Morral s'encarrega de fer divulgació en activitats per a escoles, infants, persones adultes i joves, i a través de conferències i tallers.

Per què Sabadell?

Senzillament perquè l’Agrupació la van fundar quatre nois de Sabadell al 1960. Va ser pionera i avui en dia seguim sent referents. Tenim un observatori per fer divulgacio però, és clar, per fer fotos bones necessitem cels foscos i sortint vam arribar al Montsec. És una zona protegida i l’estan potenciant per al turisme astronòmic. Allà hi ha una trentena d'observatoris de socis nostres i un és de l’agrupació. El fem anar amb control remot des de Sabadell.

Què ens ensenya l’astronomia?

És l’estudi de l’univers i l'univers és el lloc on vivim. Serveix per entendre on som i com és aquest lloc: com funciona, de que està fet, quins astres hi ha... Encara no l'entenem de tot, però comencem a veure com és. Volem saber si hi ha un origen o un final.

Quin misteri.

És molt misteriós. La Terra és l'únic lloc on sabem que hi ha vida. El dia que descobrim si hi ha vida a altres llocs serà molt important.

Ens hi hem fixat prou?

Sí, potser no ha sigut el que ens donava de menjar, però històricament ha tingut molta importància. Va néixer amb Mesopotàmia fa uns 5.000 anys. Amb els grecs va ser improtantíssima, però és cert que ho era especialment per a una elit intel·lectual. El renaixement va impulsar el canvi amb el que s'anomena la revolució copernicana. Els astrònoms, entre d'altres, van canviar la nostra manera de pensar i d’entendre el món.

Avui en dia, gairebé cada setmana apareixen notícies de l’espai, de planetes descobert, de forats negres... La gent n’està al cas.

Ve molta gent?

Cada cop tenim més escoles. Cada dimecres fem una conferència amb científics i astrònoms professionals. Tenim una sala de 60 persones i va arribar un moment que no hi cabíem. Des de la pandèmia ho retransmetem en directe. Ho acaben mirant unes 200 persones.

En total, som uns 800 socis. En el món de l'astronomia és moltíssim.

Hi ha un biaix de gènere en l’astronomia, com passa en la ciència en general?

Estem molt en contacte amb les universitats i cada vegada hi ha més noies que estudien astronomia o física. Avui dia trobes moltes dones investigant. Però com a sòcies tenim un 25% de dones. A les activitats educatives no notem cap biaix. Venen tants nens com nenes. En canvi, sí que ho notem quan fem activitats de robòtica i programació.

Què volen saber els infants que venen?

Venen de totes les edats, des de P3 fins a Batxillerat. El que interessa molt són els forats negres perquè són molt misteriosos.

Hi ha coses que no tenen explicació, oi?

Un forat negre podem mig entendre què és, però a dins no sabem què hi està passant, com la matèria està decomprimida, perquè no ho podem veure ni tenim una teoria física matemàtica per explicar-ho. En astronomia, com a totes les ciències, necessitem teories per explicar les coses, notació matemàtica, que traiem observant la natura i ens ha de quadrar el que observem amb la teoria.

L’origen de l’univers, el Big Bang també és molt desconegut. Estem molt lluny d’entendre-ho, no en tenim ni idea. Els forats negres, el Big Bang i si hi ha vida fora de la Terra són els grans misteris que no expliquem encara.

"Els forats negres, el Big Bang i si hi ha vida fora de la Terra són els grans misteris que no expliquem encara"

On no arriba la ciència, arriben les creences?

Tu et pots inventar el que vulguis, però ho has de demostrar. Fins que no es demostra no val en ciència. Hawkings no va tenir mai el premi Nobel perquè era teòric. Va demostrar matemàticament que els forats negres poden explotar, però encara no ho hem vist mai. Ja pot ser bo que fins que no ho demostrem, no valdrà. I paral·lelament a la ciència hi ha creences que, com que no les has de demostrar, tot s'hi val.

Vist així, no semblen tan diferents.

Les religions també expliquen com es va formar l’univers a la seva manera. Les creences són infinites. Hi ha molt científic creient i al cervell ho han de separar en dos apartats. Una cosa és el que creus i l'altra el que demostres.

"Una cosa és el que creus i l'altra el que demostres"

Tens una constel·lació preferida?

És clar (riu). N’hi ha 88 al cel. A l’hivern hi ha una constel·lacio molt xula que és Orió. Amb telescopi es veu una nebulosa que es diu Nebulosa del Cap de Cavall. A l’estiu m’agrada molt la constel·lació de l’escorpí perquè s'assembla molt la forma a un escorpí. M'agraden les de l'hemisferi nord, perquè les de l'hemisferi sud se les van inventar els astrònoms europeus dels segle XVII i XVIII i els noms són patètics. Les constel·lacions són inventades.

"Les constel·lacions són inventades"

Quina és la història d'Orió?

Orió era un caçador gegant que ho destrossava tot, que va arrasar una illa i no va deixar cap animal, però finalment es va fer justícia. Un déu li va enviar a Orió l’escorpi, que li va picar al dit i el va matar.

Ostres, les teves dues constel·lacions preferides estan relacionades.

Sí, és casualitat.

Hi ha mites una mica qüestionables. No es poden canviar?

(Riu) Tot són històries de grecs antics i són molt bèsties. Formen part de la nostra cultura. Zeus estaria a la presó. Era el gran violador de l’antiguitat.