Camins cap a la plena autonomia: acompanyament per transformar la vida del jovent
Comparteix
La Fundació Camins enfoca la seva tasca a oferir oportunitats reals a jovent nouvingut i en situació d’exclusió social.
Arribar a un país que no és el teu després d’un procés migratori que sovint t’has vist forçat a emprendre a la recerca d’un futur millor mai és fàcil. Tampoc per a una persona jove. De fet, quan arriben a Catalunya, bona part d’aquest jovent no porta un full de ruta ni un itinerari clar, però sí molta incertesa i vulnerabilitat.
Malgrat que molt habitualment aquestes realitats queden desateses, hi ha entitats que s’enfoquen a acompanyar aquest jovent —i molts altres en situació d’exclusió social— perquè l’arribada a un país nou no es converteixi en un atzucac.
En Foday és un d’aquests joves, que va arribar a l’Estat espanyol fa uns anys i el 2022 es va apropar a Camins: Fundació Social Escola Pia, una entitat que treballa per acompanyar infants i jovent en situació de vulnerabilitat i obrir portes per bastir un projecte de vida millor a través de l’educació. Entre altres tasques, com el suport a la infància i famílies o projectes de cooperació internacional, l’entitat impulsa l’autonomia del jovent a través de recursos de formació i habitatge.
No sempre és fàcil, però, especialment amb jovent que ve de processos migratoris que sovint són molt durs. “Per a nosaltres, una persona que fa un procés migratori triga més o menys uns tres anys a situar-se i saber realment on és, estan sotmesos a una pressió i un patiment que fa que tot aquest camí no es pugui fer de manera clara i ordenada”, explica el Javier Pérez, responsable de l’àrea de formació i ocupabilitat de Camins.
La fundació desenvolupa una atenció àmplia dirigida a persones joves que parteixen de situacions diverses —migracions, tutela, pobresa o risc d’exclusió— i que necessiten alhora formació, suport administratiu i un sostre. L’entitat agrupa aquests recursos sota el seu programa per a joves, que inclou formació, ocupabilitat i recursos d’habitatge amb acompanyament.
En el cas del Foday, va entrar a formar part del projecte ‘TASTA’M’, una iniciativa de formació prelaboral adreçada a menors migrats no acompanyats que busca crear ponts cap al sistema educatiu. El programa posa la llengua i les competències instrumentals al centre per tal que el jovent pugui sostenir un projecte formatiu futur.
Alhora, combina coneixements socioculturals, un laboratori d’expressió i creació cultural i petits tastets d’oficis perquè puguin provar diferents rutes professionals; tot això articulat amb acompanyament individualitzat i treball en xarxa amb altres agents per oferir una resposta més integral a les seves necessitats.
“Quan la persona jove ve aquí a treballar es troba que el posem en una classe… i comencen a veure una mica més clar que han d’aprendre la llengua”, explica Pérez. Així el procés d’aprenentatge es connecta amb experiències pràctiques —com perruqueria, cuina, manteniment— que serveixen també per orientar la decisió professional.
Formacions professionalitzadores per caminar cap a l’ocupació
A partir d’aquí, entren en joc les formacions professionalitzadores, com els Programes de Formació i Inserció (PFI) i Certificats de Professionalitat (CP). A Camins s’imparteixen accions formatives pensades per facilitar l’accés al mercat laboral en oficis amb demanda —hostaleria, cuina i manteniment, entre altres— i amb una voluntat explícita de dignificar aquests treballs perquè siguin aprofitats i vistos no només com a feines temporals.
“Nosaltres formem les persones buscant oficis que, amb poca experiència i poca formació, els permetin començar a treballar; per exemple, cuina i cambrer, que són sectors amb molta sortida”, diu Pérez, qui afegeix que l’objectiu també és “dignificar aquests oficis, formar cambrers de veritat, que sàpiguen atendre el client i assumir totes les tasques del servei, i que tinguin oportunitats de créixer dins del sector de l’hostaleria”.
A més, el responsable de l’àrea de formació i ocupabilitat de Camins suma que la fundació també participa en programes de Formació Dual i en projectes de mobilitat, com pràctiques a l’estranger, que complementen les pràctiques locals. “Ara mateix tenim quatre joves que estan a Florència fent unes pràctiques d’un programa de Formació Professional en el marc del projecte Erasmus+.
En tot aquest camí cap a l’autonomia, no hi ha dubte que una fase clau és la de l’habitatge. Amb tot, tenir una feina no garanteix poder llogar un pis quan falten garanties o quan apareixen els prejudicis. “Estem veient com a jovent que ja té un sou digne no pot accedir a un habitatge i es topen amb moltes dificultats perquè els lloguin un pis o una habitació”, assenyala Pérez, qui ho atribueix a la por que han generat determinats discursos que estigmatitzen les persones migrants”.
Per això, Camins també gestiona recursos específics per a joves extutelats i en situació administrativa vulnerable: pisos d’acollida, recursos assistits i el Centre Socioeducatiu Cabestany, que donen un espai on combinar vida quotidiana i acompanyament socioeducatiu.
La història d’en Foday sintetitza molt bé com encaixen aquestes peces, i és un exemple d’itinerari: arribada amb dificultats, aprenentatge lingüístic i professional, suport per trobar allotjament i intermediació amb empreses per consolidar una inserció laboral. Ara mateix, la trajectòria d’en Foday continua oberta, però visibilitza com la combinació de suport i xarxa pot obrir la porta a una vida autònoma.
Barreres que condicionen l’acompanyament
Tanmateix, la tasca de Camins conviu amb límits estructurals i obstacles que el responsable de formació i ocupabilitat assenyala sense embuts. Un problema recurrent és la documentació: molt d’aquest jovent arriba sense itinerari administratiu i, si la tutela o la gestió dels papers no es tanca a temps, pot quedar sense accés a programes oficials ni permisos de treball.
“Un dels problemes, moltes vegades, té a veure amb el fet que aquesta documentació del jove tutelat no ha estat ben gestionada”, adverteix. Això deixa moltes persones fora dels circuits formals i fa que entitats com Camins hagin de suplir buits amb recursos propis.
Les dades que aporta Pérez així ho fan palès: en alguns cursos, el 60% de les persones participants és jovent tutelat i el 90% està en situació de risc d’exclusió social. A més, molt sovint la demanda supera àmpliament l’oferta —per un curs de 15 places han arribat a rebre 250 sol·licituds—. Aquest desajust és un bon indicador de la necessitat existent, però també del límit de capacitat de les entitats.
En aquest punt, també cal demanar responsabilitats a les administracions públiques. Per al responsable de Camins, el paper de les entitats és imprescindible, però no substitutori: “L’ideal seria que l’administració ho fes, perquè si hi ha una persona que està tutelada, ara l’administració l'ha de tutelar fins als vint-i-un anys. Llavors, caldria fer més polítiques per afavorir aquesta emancipació”, afirma.
Sense polítiques públiques decidides, els itineraris com els que dissenya Camins continuaran sent insuficients per atendre la demanda i per resoldre problemàtiques estructurals que afecten aquest jovent. Així, només amb una implicació real de les institucions es podran transformar els esforços de les entitats en oportunitats sostenibles en el temps.
Amb tot, hi ha històries per a l’esperança, com la d’en Foday. El seu camí cap a la plena autonomia encara continua, però des de Camins estan convençuts que el seu exemple posa en relleu el valor d’aquest model d’acompanyament: “Ens omple d’orgull veure com confia en l’entitat i en les professionals que l’han acompanyat, i constatar com, pas a pas, construeix un futur amb més oportunitats” assegura la Sarah Berno, orientadora laboral de l’entitat.
Afegeix un nou comentari