Una planta asfàltica es va imposar l'any 1976 a Nou Barris omplint la zona de fum i deixant tancada la roba estesa, però les veïnes i els veïns ja s'havien començat a organitzar. Es van mobilitzar per fer fora la fàbrica i, davant les negatives, el 9 de gener de 1977, van decidir okupar l'espai, que es convertiria en l'Ateneu Popular 9 Barris, centre sociocultural de referència especialitzat en circ social que enguany fa 45 anys.

Van tallar el llum, van muntar barricades, i van enderrocar les xemeneies. "Vam okupar quan encara ningú parlava d'okupació", explica Joan López, conegut com a Juanillo, que llavors tenia 19 anys. La policia, despistada amb altres reivindicacions que tenien lloc a la ciutat en una època d'incertesa, quan no feia gaire de la mort del dictador, no va actuar.

Amb la idea de recuperar la idea de l'ateneu com a centre de saviesa popular, van omplir l'espai d'activitats. Els va costar 10 anys aconseguir aquest reconeixement de l'Ajuntament, que s'entestava a convertir-lo en centre cívic.

Un circ fet a mà

Uns anys més tard de l'okupació, les persones vinculades al projecte van muntar un grup d'animació per explicar als barris que a l'Ateneu s'hi estaven fent coses i es van construir els seus propis materials. Pilotes de tenis plenes d'arròs per fer malabars, fullola i esparadrap per a les anelles, ampolles de litre i mig per fer les maces, i matalassos cosits a mà, explica Juanillo.

Després van començar a acollir gent del món del circ d'arreu d'Europa i es van generar una sèrie d'intercanvis de coneixement que van contribuir en l'aprenentatge autodidàctic d'artistes com ell.

Però més enllà del circ, hi havia la vocació social de l'espai canalitzada a través de formats com el cabaret o els concerts. Tot i que "el circ és el distintiu", a l'Ateneu "sempre s'hi ha fet de tot".

Un esperit que perdura

"Continuem", diu amb força Juanillo preguntat pel què queda de la lluita veïnal que va aconseguir alliberar i autogestionar aquest espai. Continuen amb l'estructura assembleària i l'autogestió, les comissions, el voluntariat i el compromís crític. I, sobretot, "es conserva la cooperació veïnal i la solidaritat intergeneracional de Nou Barris".