Com a tants barris, la crisi provocada per l’emergència Covid-19 ha colpejat fort aquest barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Quina és la situació al barri, arran de la crisi provocada per aquesta malaltia emergent, i quines són respostes que es donen des del barri ho explica Gisela, que treballa a l’Associació Datura Club, ‘al barri s’està fent tot el que es pot’.

‘Adoro el meu barri’, diu. 'Realment estic súper orgullosa de barri on visc, la reacció que ha tingut la gent a aquesta pandèmia que estem vivint...' S'ha mobilitzat una xarxa d'ajuda social de gent en l'àmbit veïnal impressionant, ràpida, humil, humana i efectiva, a la gent més vulnerable de barri. En el moment que algú s'assabenta, se l'ajuda, si cal se li baixa les escombraries, hi ha bancs d'aliments, hi ha llocs on fan menjar per a la gent que no té res per menjar, diàriament, la veritat és que és impressionant, tot el moviment que s'ha fet’.

Com us coordineu?

‘S'han obert canals per Whatsapp, per Telegram, on estem la majoria dels presidents, i persones de les entitats que hi ha aquí al barri. En els canals hi ha més de 100 persones, de casals culturals, de joves, tota classe d'associacions: Xarxa de Dones cosidores, Date una Huerta, Ecovincles... estan posant el seu gra de sorra, impressionant. A Date una Huerta, des de l’associació Datura els donem tota la terra per l’hort. La veritat, tot això, com a veïna del barri, t'omple '.

L’emergència sanitària també significa una crisi social, econòmica

‘En ser un barri obrer ha castigat fort. Crec que això es notarà més quan el comerç estigui en ple funcionament, i es vegi realment qui obre la persiana i qui no. Aquí al barri cada nit a les deu es fa un homenatge a totes les víctimes del coronavirus, s'encén una espelma escoltant 'El cant dels ocells' de Pau Casals, és molt bonic. De moment en l'àmbit associatiu i veïnal s'està fent tot el que es pot, que és molt més del que està fent el govern per nosaltres, prometent ajudes que mai arriben’.

També parlem sobre altres aspectes de l’emergència. 'Una identificació per poder sortir al carrer em recorda a altres moments de la història'

'Penso que en les grans crisis, i tragèdies, sovint els corruptes aprofiten, mentre el poble està distret amb el que està succeint en aquests moments. En l'àmbit polític, i en l'àmbit del carrer, robatoris, més. Per aquí també s'han vist abusos policials. I algunes de les mesures que ha implantat el govern, crec se'ls ha anat una mica de les mans. Per exemple, el fet de discriminar els nens amb problemes psiquiàtrics, i els hagis de posar una identificació per poder sortir al carrer, em recorda a altres moments de la història'.

Com a membre d’una associació cannàbica pensa que també en aquesta qüestió s’han vulnerat drets

'Ens hem trobat amb socis, sobretot terapèutics, a qui l’estat d’alarma ha provocat certa ansietat, ens han contactat bastant desesperats sobre com aconseguir la seva medicina, penso que cadascú ha mirat pel seu compte de trobar una solució, són els que més ens han preocupat. I tenir cura de les plantes... les plantes no entenen de pandèmies. Amb vuit anys de vivències podria escriure un llibre!’, riu Gisela.

‘Penso que ens han trepitjat molts drets, sense les formes de guanyar-se la vida per menjar, amb els ertes, els advocats estan cobrant burrades per tramitar-los, i després el govern deixa les famílies dos mesos sense menjar per no poder complir... el poble ho paga com sempre. Fins a 1.500 € ens han demanat a nosaltres per tramitar un erte. Hem decidit acollir-nos a la reducció de jornada. Gràcies a la mateixa gent del barri, la gent de la Prospe sobreviu!'

‘Hem enviat un correu a la Generalitat preguntant per la nostra situació, quan es permetria la nostra activitat. Ens han contestat que fins que no entrem a la fase 1, no podem, i ens recorden la normativa general, reunions de màxim 10 persones, mesures de seguretat i higiene, distància física de dos metres.’

L’Observatori Europeu del Consum i Cultiu del Cànnabis ha produït un documental per denunciar els drets que són menystinguts amb la falta de regulació, i ara amb la Covid-19. A molts dels estats dels Estats Units, a Uruguai i al Canadà s'ha considerat servei essencial. Associacions agrupades a la Confac i a federacions territorials, i associacions d’usuaris de cànnabis terapèutic també denuncien que es pot comprar alcohol i tabac però no cànnabis. Això és particularment greu en el cas de les persones que usen cànnabis medicinal i que no poden accedir als productes que prenen. La Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya està valorant que la data d'obertura podria ser en començar la fase 1 del desconfinament. Cannasalut, una associació de La Garriga, Dos emociones, de Madrid, i la Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis, a Barcelona són tres de les associacions que volen fer entendre, des de baix, en ens locals, a l'estat, les contradiccions d'una política i enfocament de salut que no dóna resposta a milers d'usuaris de cànnabis.

Dissabte, Vermutsical en línia contra la crisi en la cultura

Gisela convida a trobar les moltes activitats virtuals que es fan des del barri, a través el canal #AntivirusProspe. ‘L’Ateneu fa espectacles en línia, els dissabtes hi ha vermut musical, hi ha un canal on es publiquen tires de còmic sobre què estem vivint... Estan molt bé’. El Casal de Joves, amb el seu col·lectiu audiovisual, ofereix continguts nous.