Fins ara només hi havia una biografia sobre dones del moviment cooperatiu: la de Micaela Chalmeta. "No és que no n'hi hagués, és que s'havien obviat", diu la historiadora especialitzada en gènere Mar Masip que, juntament amb Marc Dalmau, sociòleg i soci fundador de La Ciutat Invisible, ha publicat 'El moviment feminista cooperatiu', editat per la Fundació Roca Galés amb Cossetània Edicions.

Es tracta de la biografia col·lectiva de l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, un grup de dones que va sorgir als anys 30, quan les dones es van poder fer sòcies de ple dret a les cooperatives. Llavors va sorgir la necessitat de la federació de crear un espai per agrupar-se.

"Es dedicaven a fer xarxa, a animar altres dones a la participació activa com a consumidores i com a sòcies, a visibilitzar el col·lectiu femení dins del moviment", explica Masip, que les considera precursores del consum conscient ja que com a administradores de l'economia domèstica van tenir clar que havien d'invertir en cooperatives de consum.

Durant la guerra civil, però, el cooperativisme fa un pas enrere i "es trenca l'empoderament" de l'Agrupació: "Les dones estaven a la rereguarda de la rereguarda. Es van dedicar a taques assistencialistes com recollida de roba i cures d'infants".

Fer una biografia sobre dones, que per ara ha hagut de ser col·lectiva, no és tan fàcil com fer-ne una sobre homes: "És un puzzle de mil peces i t'ho has de mirar amb la ment oberta. Hi ha homes opinant sobre dones i hem hagut de tenir en compte el punt de vista i la situació. No obtens una informació descriptiva".

El masclisme d'avui dia

El masclisme encara existeix dins del cooperativisme. Només cal escoltar comentaris com els que van rebre Masip i Dalmau quan van engegar la idea del llibre, per exemple, "La història no té gènere". També es veu "en la desigualtat que hi ha a l'hora d'establir rols tant productius com reproductius".

"Veig més dones potents a segona fila que a primera. Hi ha el prototip d'home que diu que és feminista però que el coneixes, el sents, el veus, i no vol renunciar als seus privilegis", afegeix Masip.

Amb perspectiva, si aquelles dones veiessin el moviment cooperatiu actual dirien que "no hi ha xarxa", diu l'autora. De fet, hi ha estatuts de grups femenins de l'època que diuen explícitament que si alguna dona sòcia o coneguda necessita ajuda hi haurà gent designada per anar-la a veure: "Tenir un grup de dones pendent de qui necessita ajuda ara mateix és impensable".

I és que el cooperativisme pot aprendre molt d'aquestes dones si recuperem les històries obviades que mereixen biografies individuals. Masip i Dalmau aposten per recuperar personatges necessaris com ara Maria Palomera o Regina de Lamo.