Antoni Erro: "Associar-se a un espai veïnal vol dir que et reconeixes com a element transformador d’aquest"

Amb quin objectiu va néixer aquesta federació?

La Federació d’Associacions de Veïns de Manresa va néixer per unir i potenciar el moviment veïnal de Manresa.

Què feu des de la federació per ajudar al barri?

La tasca de la Federació és recollir les necessitats dels barris i treballar per donar-hi resposta. En aquest sentit, la Federació tira endavant diferents projectes entre els quals destaquen la xarxa de biblioteques veïnals de Manresa, el Pla de desenvolupament comunitari i els cursos d’alfabetització en català per a persones nouvingudes. 

Amb el Pla de desenvolupament comunitari fomentem la vida comunitària a tretze barris de Manresa amb projectes d’empoderament de persones i entitats, reforçant el moviment associatiu. Amb els cursos d’alfabetització en català per a persones nouvingudes donem resposta a la demanda de necessitat d’aprendre l’idioma amb quatre cursos a tot Manresa. Més enllà dels projectes, la Federació vehicula altres demandes que arriben dels barris i les que la mateixa Federació percep i mira de donar resposta generant espais participatius per recollir les demandes.

Imagino que no és tan fàcil com sembla, amb quins problemes es troben les entitats veïnals?

A peu de carrer principalment qüestions relacionades amb l’urbanisme i la neteja viària per ser aspectes que visualment i de forma recurrent es van observant. En qüestions que sovint sobrepassen l’àmbit d’un sol barri es poden detectar problemàtiques relacionades amb l’incivisme, la mobilitat, la inseguretat, el tracte a la gent gran…qüestions en les quals pren significació la tasca de la Federació.

A nivell més intern les entitats veïnal es troben amb el problema de la creixent burocratització de l’activitat associativa, que fa que cada vegada sigui més difícil tirar endavant activitats i la mateixa entitat. També la manca de participació interna i relleu és un problema, i tot i que històricament ha estat així, probablement per tractar-se de tasques voluntàries sense cap mena de remuneració, som molt conscients que cal treballar-ho perquè no es perdi l’esperit crític i constructiu del moviment veïnal. 

Què feu per cobrir les mancances amb les quals es troba el barri?

Podem dir que les entitats veïnals es preocupen de les mateixes problemàtiques des que van néixer: l’atenció a les persones, la cohesió social, l’estat de la via pública, els béns públics... aquells temes que s’han de millorar pel benestar del veïnat. Manresa és una ciutat sobre envellida i la preocupació pel benestar de la gent gran és important, per això la Federació i altres entitats de la ciutat van formar la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran.

D'altra banda, és una ciutat on la preocupació per la seguretat ha crescut de forma important arrel de l’augment de la delinqüència i  des de la FAVM hem creat la comissió de seguretat per a recollir les demandes del veïnat. A més, Manresa és una ciutat segregada amb barris amb un tant per cent considerable de població nouvinguda i amb moltes escoles de màxima complexitat, doncs amb projectes com la xarxa de biblioteques veïnals, l’escola de dones, els cursos de català o projectes d’acompanyament educatius, treballem per cobrir aquestes mancances.

Com us organitzeu?

L’òrgan de decisió més important de la FAVM és l’assemblea general. Es reuneix un cop l’any i és el moment en el qual es rendeixen comptes de l’any anterior i s’aproven les línies mestres de treball per l’any en curs. Després de forma mensual es reuneix la Junta Directiva, que formada per totes les entitats veïnals associades (19 a Manresa) ens organitzem per mirar de concretar les accions necessàries per assolir els objectius marcats en l’Assemblea General.

Finalment, i de forma quinzenal, la comissió executiva, el pinyol de la Federació, es reuneix per anar tractant les qüestions que afecten el funcionament del dia a dia de l’entitat. Cal destacar que la FAVM també mira de ser present als diferents Consells Municipals, als consells de districte i altres fòrums de participació que puntualment es poden organitzar o per tractar temàtiques concretes.

I quina és la rebuda per part del barri?

Les associacions de veïns i veïnes de Manresa estan obertes a tothom i les persones que es volen associar, reben tota la informació de l’entitat i el barri per tal que puguin formar part d’aquells espais que decideixin. Les associacions mantenen el seu nombre d’associats, més o menys, i les activitats veïnals tenen una bona participació.

Com es crea la col·laboració entre els veïns i les entitats? Hi ha molta col·laboració col·lectiva?

Les entitats veïnals tenen una estructura que promou la col·laboració entre veïns i veïnes. Les comissions, les juntes i les assemblees són espais de participació ciutadana, i a partir d’aquestes, les veïnes i l’entitat poden projectar llurs inquietuds, llurs interessos cap a la política municipal o supramunicipal per tal que en algun moment puguin esdevenir una realitat. Com entitats veïnals la nostra finalitat principal és generar aquesta col·laboració i per això som molt exigents. Sí que hi ha col·laboració però, en part és perquè propiciem les eines i els espais per tal que es duguin a terme.

Per què és tan important associar-se en un espai veïnal?

És important per a pensar en el teu barri com a barri viu. Vol dir que reconeixes l’espai on vius i et reconeixes a tu mateix com a element transformador d’aquest. Associar-se és tenir la voluntat d’aportar al teu entorn més immediat, i de donar suport als veïns i veïnes que treballen voluntàriament per millorar el barri. Participar del teu entorn social pensem que no només és important sinó que és una necessitat per a les persones. Necessitem relacionar-nos per millorar i sentir-nos millor. Fer-ho dins del moviment veïnal és formar part d’un col·lectiu transversal i intergeneracional.

Creus que s’està perdent el sentiment de pertànyer a una comunitat veïnal?

Crec que no, al contrari. Darrerament, hem vist com la gent es preocupa dels seus veïns i veïnes. La Pandèmia ha estat un gran exemple però també ho està sent actualment el tema de la Guerra a Ucraïna. Sí que hi ha una estructura social que fa que ens pensem que hem de ser més individualistes i tendim a demanar a serveis que ens facin les coses mitjançant una compensació econòmica, però en els moments crucials el que volem és compartir, sentir-nos part del nostre entorn per sentir-nos bé.

Per seguir amb la vostra tasca, quins objectius us heu marcat de cara al futur?

En tenim alguns de molt clars… El moviment veïnal Manresà ha de començar a pensar en el futur de les vocalies d’enterraments, un servei d’enterrament col·lectiu que fa 40 anys que funciona, i adaptar-les per continuar oferint el bon servei que dona a les veïnes i veïns com a mínim 50 anys més. Qüestions com les Zones de Baixes Emissions i la mobilitat, els canvis en gestió de residus, la transició energètica, el consum conscient, la sostenibilitat…estaran a l’ordre del dia. 

I per últim hem de ser capaços d’escoltar el batec del carrer, i mirar d’adaptar-nos per donar resposta a aquelles necessitats que vagin sorgint, prioritzant aquelles que afectin els col·lectius més vulnerables. Molta feina i moltes ganes d’entomar-la.