Després d’un tercer trimestre de lleure educatiu voluntari excepcional, al qual els agrupaments escoltes han respost amb compromís i creativitat mantenint viva la tasca educativa i d’acompanyament emocional i social des de la distància, arriba l’hora d’encarar els campaments d’estiu.

La tasca no és senzilla. Es planteja un estiu complicat per a la realització d’activitats de lleure. Les normatives aprovades per a poder realitzar aquest tipus d’activitats amb seguretat aquest estiu són, per una banda, el garant de que puguin existir (altres comunitats autònomes les han prohibit directament) però, per l’altra, generen grans traves per a desenvolupar-les, arribant a ser per a alguns agrupaments, insalvables.

Per al desenvolupament de campaments, són requisits especialment complexos d’acomplir la distància entre persones en els espais per a la pernocta (només poden dormir 2 persones en una tenda de campanya; 3, si la tenda és gran) així com el fet de cuinar-se els propis àpats en el campament (queda prohibit per a les persones participants) i rentar els plats (cal seguir un procediment específic si no es disposa d’aigua calenta).

Més enllà de les complicacions logístiques es troben també amb les pedagògiques. Se’ls fa difícil concebre uns campaments sense poder tenir cap contacte físic entre els participants, amb activitats on es mantingui la distància de seguretat, sense poder compartir material ni passar-se una pilota, i havent de dividir permanentment els seus infants i joves en grups de convivència de 10.

Tot i les dificultats, l’escoltisme català des de les tres entitats que el conformen aposta per mantenir els campaments, l’activitat clau que els caracteritza des dels inicis del Moviment. “L’aposta política és la de fer campaments, i com a entitats facilitar tots els recursos tècnics i pedagògics necessaris perquè els agrupaments ho puguin fer, però que sigui cada Consell (d’agrupament) qui ho decideixi”, explica la Júlia Petit, presidenta d’Escoltes Catalans.

Els campaments, una eina pedagògica imprescindible

Com exposen Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies i Esplais Catalans en l’article d’opinió publicat en el marc del projecte Obrim l’Educació de la Fundació Bofill: “Els campaments i rutes són activitats clau dins del nostre mètode educatiu. La nostra base pedagògica i el treball fet amb els infants i joves al llarg del curs es veu reforçada durant aquestes activitats. En el context actual, és necessari que oferim als infants i joves una proposta educativa que els acompanyi en aquesta sortida del desconfinament i en l’adaptació a la (mal dita) nova normalitat.”

Són una oportunitat perfecta per culminar l’assoliment dels objectius pedagògics plantejats durant el curs, per potenciar la capacitat d’aprenentatge i la superació personal en un entorn allunyat del quotidià, ple de reptes i aventures, i de treballar la feina en equip i el compromís amb el grup.

L’escoltisme és conscient que els d’aquest any no seran del tot uns campaments “habituals” però estan treballant de valent perquè hi hagin, i que aquests aportin als infants i joves l’experiència més propera possible als campaments que coneixen.

Campaments i activitats escoltes d’aquest estiu

La decisió de fer o no campaments i el format d’aquests recau sobre els agrupaments escoltes, les entitats de base. Les seves associacions els han brindat recursos per a poder prendre aquesta decisió i aquests ho han debatut a nivell d’agrupament i amb les famílies dels infants i joves. D’aquestes deliberacions n’han sortit múltiples propostes de diferents formats, però que en la gran majoria es poden agrupar en dues:

• Campaments

​Molts agrupaments estan fent mans i mànigues per mantenir els seus campaments.

Amb el temps a sobre estan treballant per aconseguir més tendes per garantir el distanciament durant la pernocta, adaptant i canviat les activitats previstes per poder assegurar la distància entre els participants, treballant els grups de convivència d’acord amb els objectius de cada infant, així com sopesant les opcions de desplaçaments als terrenys d’acampada que ja tenien reservats des de feia mesos, inclòs buscant noves destinacions per seguir la directriu de buscar la proximitat.

És el cas de l’AEiG Cal Met de Mollerussa que faran els campaments en terrenys del seu poble i dels del costat. “Anem a camps molt a prop del poble per a la confiança de les famílies i la tranquil·litat dels infants i dels i les caps” comenta l’Aïda Fontova, responsable pedagògica de l’agrupament. Aquesta opció però no la tenen tots els agrupaments, en especial aquells que es troben en gran ciutats.

La gran majoria ha hagut d’adaptar també la durada dels campaments per tal de fer-los possibles. Normalment uns campaments rondaven els 10-12 dies i ara la tendència és de fer una setmana, menys amb les unitats dels més petits (6-8 anys i 8-11 anys).

• Activitats diürnes en el municipi o barri de residència

​Un gran gruix d’agrupaments, davant les dificultats logístiques que comporta organitzar un campament aquest estiu d’acord amb la normativa, ha optat per quedar-se al barri o municipi i dur a terme un campament diürn.

Amb aquesta opció els agrupaments no només han de pensar les activitats que duran a terme d’acord amb les normatives sinó que també han de buscar els espais on dur-les a terme, ja que no es poden realitzar dins dels caus.

L’Agrupament Scout Rabindranath Tagore del barri de l’Eixample esquerra de Barcelona es planteja activitats diürnes aprofitant els espais i les activitats que ofereixi la ciutat. “Farem dues setmanes d’activitats a l’aire lliure pel barri, de dilluns a divendres. Per a les unitats més grans buscarem tallers o activitats programades per Barcelona i per a les més petites aprofitarem els parcs i farem activitats més lúdiques” explica la Berta Codina, cap de l’agrupament.

L’opció de no fer cap activitat o fer algun cau esporàdic durant l’estiu també existeix, tot i que són pocs els agrupaments que han decidit en aquest sentit. La decisió ve sovint presa perquè no veuen possible acomplir el que pauta la normativa de la Direcció General de Joventut (DGJ), ja sigui a nivell logístic com pedagògic.

Campaments estables, una alternativa per salvar les dificultats logístiques

Per tal de garantir que els agrupaments que vulguin fer campaments no els deixin de fer per les traves logístiques de muntar un campament, l’associació Minyons Escoltes i Guies (MEG) habilitarà diversos campaments estables durant l’estiu en diferents regions sanitàries, per tal que els grups puguin instal·lar-s’hi i dur a terme els seus campaments sense haver-se de preocupar per aconseguir les tendes, delimitar els espais dels grups de convivència, garantir els punts d’aigua per a la higiene, etc.

“Muntarem campaments estables que compleixin amb les normatives de la DGJ. Habilitarem pavellons per dormir fins a 10 persones amb la distància de seguretat fixada, piques per garantir els hàbits d’higiene, un espai de cuina ben delimitat i espais d’activitat per als grups de convivència. Així els grups que s’hi instal·lin podran centrar els seus esforços a garantir la qualitat de la tasca pedagògica” diu el Joel Burch, secretari i administrador de MEG.

De moment la iniciativa compta ja amb més de 40 reserves de grups que volen fer ús d’algun dels campaments estables i les peticions seguiran obertes sempre que quedin campaments lliures.

Les famílies, com ho veuen?

Sigui com sigui, els escoltes estan decidits a crear i oferir oportunitats de lleure educatiu a través del mètode escolta també aquest estiu i aquesta és una aposta a la qual les famílies dels infants i joves donen molt de valor, tant se val el format que en surti.

“Després de decidir com a equip de caps que volíem tirar endavant els campaments, vam voler saber l’opinió de les famílies. Vam fer una espècie de preinscripció amb un apartat de comentaris i dubtes i vam veure que 85% ens feien confiança per anar de campaments”, ens explica l’Aïda.

La Berta afegeix sobre la proposta d’activitats diürnes al barri que “la majoria de famílies estan contentes i agraïdes pels esforços que fem per dur a terme alguna activitat aquest estiu, però encara no tenim confirmacions de quants infants hi participaran. Pot ser que algunes famílies, al no marxar de campaments, aprofitin per fer altres activitats les setmanes que teníem fixades”.

Entre les famílies de l’escoltisme, en general hi ha una sensació de gratitud i reconeixement vers el compromís dels i les caps que duen a terme la seva tasca de manera voluntària, curs rere curs. Liderant projectes amb implicació social i fent de l’educació una eina de transformació social.

Calen recursos i suport

Els agrupaments escoltes i les entitats que els agrupen (Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies) són de naturalesa voluntària i assembleària i no sempre senten reconegut ni tingut en compte el seu model per part de l’administració. Demanen, doncs, marcs estables de participació i relació amb l’administració que els permetin treballar de manera rigorosa per garantir el desenvolupament de les seves activitat, especialment en moments complexos com els actuals.

Les entitats s’han bolcat en facilitar la tasca dels agrupaments en la preparació dels campaments treballant les normatives i aterrant-les a les seves realitats i oferint-les recursos pedagògics i logístics així com assessorament.

El que manca ara és veure com es tradueixen les ajudes promeses des de l’administració: quins recursos arriben i com arriben (beques, material per garantir la prevenció i higiene, formacions, materials pedagògics, etc.).