Can Sanpere torna a ser del poble després de més de vint anys de lluita veïnal

Després de més de vint-i-cinc anys de lluita veïnal, l’antic recinte fabril de Can Sanpere, situat a Premià de Mar, passa a ser de titularitat municipal. El passat divendres es va signar el conveni d’acord entre l’assemblea de Can Sanpere i l'ajuntament posant fi així a una lluita veïnal de llarg recorregut i ha una ocupació que ha durant més de deu anys.

"Per nosaltres, aquest conveni és realment històric, perquè la nostra lluita ve de molt temps enrere", comenta la portaveu de Can Sanpere, Emma Puig, que afegeix que, l’assemblea està molt satisfeta d’haver pogut "redirigir el destí d’un recinte que estava destinant a fins especulatius i que ara, gràcies a la reivindicació veïnal, es dedicarà a fins socials i comunitaris".

El conveni arriba després de més de dos anys de negociació entre l’assemblea de l’antiga fàbrica i el consistori de Premià de Mar. El passat divendres, l’alcalde de la localitat maresmenca, Rafa Navarro, reconeixia en roda de premsa que, tot i que durant el procés "hi ha hagut diferències que semblaven insalvables", finalment s’ha aconseguit "arribar a un acord històric". Una fita que s’ha acabat materialitzant en els següents punts:

• Inici del procés d’expropiació del recinte a l’empresa Josel SA, pertanyent a Núñez y Navarro, durant la present legislatura.
• Preferència de l’associació de Can Sanpere en la cessió d’ús de l’espai un cop sigui de l’ajuntament per desenvolupar un model de gestió comunitària.
• Cessió per part de l’ajuntament de Premià de Mar d’un espai alternatiu on poder continuar amb l'activitat de Can Sanpere mentre duri el procés de rehabilitació de la fàbrica.
• Creació d’una sèrie de grups de treball amb participació de membres de l’associació per fer seguiment de les obres i els futurs usos de l’espai.

També en roda de premsa, Rafa Navarro, va recriminar a Josel SA – empresa fins ara propietària de l’immoble – la seva negativa a negociar amb el consistori i va avançar que la propietat "demanaria més diners" per adquirir l’immoble.

Respecte de l’acord, la portaveu de l’assemblea, Emma Puig, comenta que per a les membres és molt important "que els col·lectius que hem estat donant vida a Can Sanpere, puguem estar a un espai alternatiu mentre s’estan duent a terme les obres" precisament per continuar "cobrint unes necessitats que hauria d’assumir l'administració".

En cas que es compleixin tots els terminis, l’ajuntament de Premià preveu disposar del recinte aproximadament un any després d’iniciar el procés d’expropiació, que es pressupostarà al ple municipal d’aquest mes i que es preveu que superi els tres milions d’euros.

Deu anys d’ocupació i més de vint de reivindicació veïnal

L'origen del recinte de Can Sanpere es remunta a fa més de cent vint-i-cinc anys. La fàbrica va començar a funcionar l'any 1898 i va cessar la seva activitat cent anys després, l'any 1998. La seva ubicació privilegiada, just al centre de la vila, va fer que el recinte fos molt cobdiciat per diverses immobiliàries, entre les quals es trobava Nuñez y Navarro.

Quan es va saber que l'empresa volia comprar el recinte per edificar, es va constituir la primera plataforma del moviment 'Can Sanpere 100% Públic' i es van iniciar una sèrie de mobilitzacions que van desembocar en l'aprovació, l'any 2006, del primer pla d'ordenació urbanística municipal que definia l'antiga fàbrica com a espai públic.

Set anys després, el 2013, un grup de veïnes va ocupar les instal·lacions per evitar l'enderrocament de la fàbrica. Una ocupació que es mantindrà fins al proper mes de maig i de la qual es van commemorar els deu anys a principis de mes.

Durant els deu anys d'ocupació s'han succeït les intervencions policials per intentar desallotjar la fàbrica, però l'assemblea de Can Sanpere no només ha resistit, sinó que ha anat sumant adeptes, fins arribar a les 400 sòcies actuals.

L'any 2017 l'ajuntament de Premià de Mar va declarar Can Sanpere com a bé cultural d'interès local i, al maig de l'any passat, es va aprovar en ple municipal una nova modificació del pla d'ordenació urbanística municipal per destinar tot l'espai a equipaments i zones verdes.