Carolina Zerpa: “Ens hem acostumat a menjar d’una manera passiva i molt individualista”

La Carolina Zerpa i la Marta Solans són les dues persones al darrere del projecte ‘Cuchara’, una iniciativa comunitària amb l’objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari i, a la mateixa vegada, teixir un intercanvi real entre el veïnat del barri de la Sagrada Família en el moment de cuinar i elaborar els àpats.

El procés de recuperació dels aliments i de cuina està obert a la participació dels veïns i veïnes per després poder cuinar-los i menjar-los de manera col·lectiva. A més de tallers de sensibilització i altres activitats, el projecte lluita per la sostenibilitat ambiental mitjançant la cuina comunitària.

En aquesta entrevista a Xarxanet.org, Zerpa explica en representació de les dues integrants de ‘Cuchara’, el funcionament intern de l’entitat i com perceben el futur més pròxim.

Què és la cuina comunitària?

La cuina comunitària és un espai on participen amigues, veïnes, conegudes d’un barri... És un espai d’intercanvi on es cuinen més que receptes, s'intercanvien sabers i experiències al voltant de la cuina.

Recupereu els aliments que els comerços descarten.

De moment tot ho fem de manera molt orgànica. No hi ha un únic perfil de comerç. Hi ha des de petites botigues d'alimentació fins a supermercats de barri més grans, però també forns de pa i parades de mercats.

Com féu el procés de recollida?

Primer es fa una ronda informativa on expliquem als comerços que fem. Els deixem els cartells i acordem el dia i hora que passarem a recollir el menjar. El dia acordat, passem a recollir-lo i el portem a un mateix lloc per classificar i pesar-ho tot.

Amb la col·laboració del veïnat i el teixit del barri.

El veïnat té un paper fonamental: quan hi ha més participació de la gent del barri és quan es crea realment comunitat i el procés pot esdevenir autogestionat. Fins ara sempre hem tingut veïnat que participa activament tant en la recollida d’aliments com en la cuina i degustació. Sempre hi ha gent espontània que es queda i participa quan veu el que fem.

Amb quins barris treballeu?

Estem engegant aquesta xarxa de cuina i aprofitament amb la col·laboració de la Comissió de Sobirania Alimentària de la Xarxa Coopblet al barri de la Sagrada Família. Amb el seu suport i poder de convocatòria arribem a molta gent del barri que participa activament a les activitats. Sense tots aquests agents seria molt difícil arribar al barri i per tant són un gran valor a l’hora de fer xarxa.

Parla’ns de la sensibilització que feu.

El nostre objectiu és compartir i generar eines d'emancipació alimentària. L’alimentació és una excusa per parlar de temes que ens interpel·len a totes com el malbaratament alimentari, la visibilització de les tasques feminitzades al voltant de la cuina i les cures. També toquem temes com el component comunitari de l'alimentació i la sostenibilitat del sistema alimentari actual.

Com es lluita contra el malbaratament?

Tot va molt de pressa. Estem molt acostumats a la immediatesa i a una abundància desmesurada. Això es reflecteix també en com mengem. Es cuina menys i s'és menys conscient en general de l’origen i la manera de tractar els aliments.

La gent va estressada.

Molts cops no sabem el procés que porten certs productes que comprem. També es malbarata molt de menjar a les llars per mala planificació. Però és cert que hi ha molt d’interès en les modes relacionades amb la salut i la sostenibilitat mediambiental a la cuina. Comprem aliments que ens ajudin a trobar-nos millor o preocupem-nos del seu origen i temporada.

És el que feu?

Ens agrada aprofitar per interpel·lar a les persones que s’acosten a les activitats fent preguntes i també donant moltes idees, mobilitzant recursos per sortir del que estem acostumades a fer, que sovint és consumir passivament i de manera individual.

Des de la cuina comunitària, com s’aconsegueix el residu zero?

Quan la gent s’ajunta per tocar aliments i cuinar es mouen coses, i si a més a més estem treballant amb aliments que d’una altra manera haguessin acabat a les escombraries, és molt més poderós. La gent s’apropia, pren les regnes i sorgeixen nous camins, nous espais de trobada on construir propostes, estratègies i noves solucions en col·lectiu. Aquesta és la força de fer les coses juntes.

On veieu ‘Cuchara’ en el futur?

Tot i que portem només uns mesos com a associació, es generen al nostre voltant un munt d’interaccions que ens meravellen i estem treballant en la nostra estructura de sòcies perquè ‘Cuchara’ sigui un punt de trobada per a idees i persones que treballen entorn de la sobirania alimentària.