Cinta Farnós: "El futur passa pel model híbrid urbà-rural però també per participar allà on vius"

L'associació Diàspora Ebrenca connecta les persones de les Terres de l'Ebre amb el territori i abasta línies de treball que van des de les oportunitats laborals fins a la memòria històrica i la diversitat de gènere. Dues sòcies, Cinta Farnós i Judit Terrats, expliquen l'origen i el futur de l'entitat.

Com neix Diàspora Ebrenca?

Cinta: L’associació va néixer de manera informal en forma de sopars tertúlia per crear xarxa a Casa Mariol, que és una bodega de la Terra Alta a l'Eixample de Barcelona. Eren temàtics i portàvem una persona de les Terres de l'Ebre relacionada amb el tema. Vam veure que teníem afinitats i quan vam tirar endavant les ganes de formalitzar-nos com a associació va arribar la pandèmia i el confinament.

L'objectiu és crear xarxa?

Cinta: L'objectiu ha anat canviant perquè amb el confinament molts han tornat i ens estem implicant més en el territori. Primer era crear xarxa a Barcelona per debatre i estar al dia dels problemes del territori, i aprofitar el capital humà que tenim les persones que som fora, per no deixar d'estar vinculats i donar suport a les diferents lluites a nivell ecològic, de transport i de connectivitat. No pretenem ser la solució que ve de fora. Sempre hem volgut tenir un paper de suport als moviments que ja es donen.

I què ha passat amb el confinament?

Judit: Amb el confinament les tertúlies van començar a ser virtuals i això ha fet créixer la xarxa. Ara es connecta gent de les Terres de l'Ebre, de Girona i d'altres llocs. 

C: Ha canviat l'escenari. Quan vam començar a caminar com a Diàspora fèiem broma: ja no fèiem falta perquè la majoria havíem tornat a casa.

L'objectiu és tornar?

J: No, és que la gent visqui on vulgui sense perdre la connexió. 

C: L’important és tenir un bon sistema de beques, que no suposi una desigualtat econòmica enfrontar oportunitats d’estudis o laborals. Hem d’escollir entre fer de ciutadanes a Barcelona, que és artificial per a nosaltres, o tenir ciutadania a les Terres de l’Ebre, que no podem exercir de ple dret perquè ja no hi vivim. Amb l'espai de debat podem mantenir la ciutadania a les Terres de l'Ebre.

Qui són la diàspora que no torna a les Terres de l’Ebre? Hi ha números?

C: Tenim les dades que hem pogut recollir a l'enquesta sobre teletreball que hem presentat aquest any, però són només una mostra. Hi han respost 400 persones i més de la meitat estan treballant alguns dies des del territori. És significatiu.

El teletreball és una oportunitat per al repoblament?

C: Vam veure que la gent es plantejava compartir casa i instal·lar-se aquí mentre teletreballava. És una realitat que existeix i una oportunitat per al territori. És una finestra que s’ha obert i un escenari favorable per fer propostes, però també una realitat amb mancances, que continuen sent la connectivitat i el transport public. El que s’ha de fer és aprofitar aquesta oportunitat per fer un impuls a aquestes necessitats.

Quines són les vostres demandes?

J: Valorar el teletreball com una oportunitat; millorar la connectivitat, que és molt precària, perquè qualsevol persona des de qualsevol poble pugui teletreballar; connectar el territori amb la ciutat en tren i transport públic, i garantir l'habitatge. Els habitatges s'han de restaurar, no estan ben habilitats, estan pujant els preus de lloguer i de vegades no hi ha prou oferta perquè hi ha propietats en desús.

C: El nostre objectiu no és ser agent directe sinó fer d’intermediació amb les administracions públiques. No podem oferir una solució però sí que podem detectar les necessitats i posar-nos en contacte amb els agents que puguin fer-ho.

Què heu aconseguit amb l'enquesta?

C: Hem fet passes en propostes d’instal·lació de coworkings en diferents llocs, estem en contacte amb joventut i entitats al territori. L'enquesta està donant fruits. Volem aprofitar la xraxa que es pot crear en aquests espais comuns.

Com us posicioneu respecte a massificació eòlica?

J: A la Terra Alta ja hi ha un munt de molins i ara volen reprendre les noves instal·lacions. No ha aportat res positiu al territori, al contrari. Hi ha cellers que volen utilitzar el paisatge i la terra, i no poden. Busquem aquests punts positius.

Quines accions teniu en marxa?

J: Encara està a les baceroles, però estem començant a pensar un projecte que és una mentoria per a joves de les Terres de l’Ebre per unir el talent que se’n va fora i professionals del territori que puguin orientar els joves en les seves decisions. Serà un cicle de tertúlies virtuals però estan per definir.

C: En l’àmbit professional, tenim un Linkedin on hi ha mil persones de les Terres de l’Ebre, i volem agilitzar aquesta base de professionals que vivim dins i fora per poder-nos detectar. L’altre dia fèiem una reunió amb l’Ateneu Cooperatiu i ens explicaven les dificultats per tenen de trobar professionals del territori. N'hi ha, però no hi ha un procés fàcil de detecció. Intentem fomentar més aquesta xarxa perquè no ens calgui buscar persones fora de les Terres de l’Ebre per fer formacions. La connectivitat entre professionals és un dels nostres objectius.

Us sentiu un territori menystingut?

J: No hi ha cap ciutat gran, allà, i moltes vegades veus que tot lo dolent ens arriba i tot lo bo no.

C: No podríem dir que no ens sentim menystingudes tenint en compte que estem lluitant per necessitats bàsiques com una connectivitat o una xarxa de transport públic que et permeti moure't a Barcelona en menys de dues hores. Estem reclamant els mínims.

J: És un peix que es mossega la cua. Acabem caient en una espiral negativa: com que som poca gent s’inverteix poc i això fa que molta gent se'n vagi fora perquè no troba allò que busca.

C: Estem en contra de posicionar-nos com a víctimes. El nostre punt de vista és constructiu. Com a Diàspora posem en valor la feina comunitària que es fa des del territori. Això no treu que hi ha unes polítiques on necessitaríem que es posés el focus.

Així doncs, què és allò més positiu del territori per a vosaltres?

C: El capital humà comunitari i associatiu. Tenim una tossuderia que és denominació d’origen, una manera de ser molt lluitadora que a nivell de territori es tradueix en el fet que hi ha iniciatives d’agricultores i ramaderes que estan innovant moltíssim amb activitats i formes empresarial que estan tenint molt d'èxit. El primer punt fort són les persones i les xarxes que construeixen.

J: La qualitat de vida relacionada amb el paisatge i la naturalesa. Tenim el Delta, els Ports, tenim un paisatge divers que cal destacar. Potser les oportunitats laborals no són tantes, però la gent té més qualitat de vida que a la ciutat.

I vosaltres tornareu?

C: Jo visc a Barcelona per decisió personal perquè a les Terres de l'Ebre tinc connectivitat. Hauria de ser així: una decisió lliure i personal de continuar vivint allà. Abans venia un cap de setmana al mes i ara hi passo uns 10 dies.

J: Jo també visc a Barcelona. L’activitat cultural és el que m’estira. Anar al teatre, al cine, anar a veure museus i exposicions.

Estem tornan al poble?

C: És una realitat. Cada vegada veig més gent que ha deixat la ciutat o que passa temporades fora.

J: Hi ha gent que quan acaba els estudis torna, però a les Terres de l’Ebre això no passa tant. S’hauria d’analitzar.

C: Des de Barcelona a Girona tens tres quarts d’hora. Nosaltres hem de passar 5 hores dalt d’un tren i després t'han de venir a buscar. Ho fa bastant inviable.

Però el futur passa pel repoblament?

J: Ja no es tracta de triar on vivim. Ara estem veient que hi ha molta gent que no vol renunciar ni a una cosa ni a l'altra sinó que vol tenir les coses bones dels dos llocs.

C: Ja no haurem d’escollir aquí o allà, serà un model híbrid. Podrem viure en un lloc tenint la feina en un altre lloc perquè no implicarà presencialtat. Però el teletreball té un perill. Fem incidència en la necessitat de fer comunitat i participar en la vida diària. Seria perjudicial que les persones que viuen aquí temporalment no es comuniquessin amb el territori ni amb les veïnes ni amb el voltant. El futur passa pel model híbrid però hauria de passar també per una participacio cívica allà on vius. Si no, no ens serveix de res revertir en aquest repoblament.