A la plaça de les Dones del barri de Roquetes de Barcelona s’alça un edifici de vuit plantes i trenta-dos pisos que crida l’atenció per una singularitat: tot ell està construït en fusta. Més enllà d’aquesta característica, darrere les entranyes d’aquest immoble s’amaga un projecte transformador que vol exemplificar una nova manera de fer i d’entendre el dret a l’habitatge.

Parlem de l’edifici Cirerers, una iniciativa de cohabitatge cooperatiu liderada per Sostre Cívic i dissenyada per Celobert, que ja és un referent d’intercooperació i que ha comptat amb la implicació de multitud d’entitats i agents que tenen un denominador comú: el compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient.

La clau de volta que distingeix Cirerers d’un edifici convencional, a banda que s’ha emprat la fusta com a material de base de la construcció, és que ha estat pensat, dissenyat i gestionat juntament amb les pròpies persones usuàries que viuen a l’edifici. Tot aquest procés participatiu pel que fa a la concepció i gestació del projecte s’ha traduït en una experiència d’empoderament i de corresponsabilitat per a totes les persones i entitats que hi han pres part.

“Per a Celobert ha estat una experiència molt enriquidora i un repte apassionant perquè apostem molt fort per explorar altres formes d’accés a l’habitatge, ens ho creiem molt i és una idea fundacional de la cooperativa”, afirma en conversa amb Xarxanet Jordi Carbó, arquitecte i soci de Celobert que ha participat en el projecte.

Un projecte de cohabitatge cooperatiu que aposta per la vida comunitària

Cirerers és un projecte comú que s’ha plantejat entorn d’un model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, una fórmula alternativa que s’allunya de les receptes clàssiques d’accés a l’habitatge i vol trencar amb la dinàmica de mercantilització que s’imposa al mercat immobiliari. “No ens agrada la situació de lliure mercat que afecta l'habitatge actualment, que afavoreix l'especulació en un tema com és l'habitatge, que és un dret fonamental i una necessitat bàsica, i, per tant, no pot estar subjecte a una lògica mercantilista i a l’especulació”, raona Carbó.

Així, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu a la compra i el lloguer, que aparca la concepció del dret a l’habitatge de manera individual per passa a entendre’l com una qüestió col·lectiva, és a dir, com un projecte comú. En el cas de l’edifici Cirerers, construït en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha apostat per oferir una gran estabilitat a les usuàries, que, si ho volen, podran viure-hi durant almenys setanta-cinc anys.

amb les ajudes de la Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya han quedat més baixes, de 19.000 a 29.000

Un altre avantatge del projecte és que ha requerit una inversió molt més baixa, per sota dels preus que marca el mercat, a les persones que hi viuen, que han fet un pagament inicial d’entre dinou mil i vint-i-nou mil euros, amb les ajudes de la Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya. A banda, cada mes paguen una quota a la cooperativa Sostre Cívic, que és la propietària del bloc.

“És un model particular, a cavall entre la propietat i el lloguer, en què els habitatges no són propietats individuals i no hi ha una divisió horitzontal de la propietat, sinó que la titularitat és col·lectiva, és de la cooperativa, i les usuàries tenen el dret d’ús, que es tradueix en el pagament d’una quota mensual”, exposa Carbó.

Espais comuns i privats per fomentar la convivència

La idea que vertebra la iniciativa és que l’habitatge és tot l’edifici. Això és, que els espais comunitaris que donen sentit i identitat al projecte social predominen per sobre dels espais d’ús privatiu, que serien els pisos. Cirerers és un edifici concebut des d’una lògica comunitària que privilegia els espais comuns per afavorir una vida en comunitat, autogestionada i assembleària arrelada a l’entorn i al barri.

“Les persones i famílies que viuen als Cirerers s’han sumat a la iniciativa amb una visió a llarg termini, és un projecte de convivència i de vida, ningú té la idea de marxar d’aquí a cinc anys, per entendre’ns”, assegura Carbó, que destaca com un dels fonaments del model “la voluntat d’afavorir la vida en comunitat, recuperar la relació entre veïns, sortir al replà a fer petar la xerrada… Tot plegat, afegeix l’arquitecte, ha estat possible per la disposició de les usuàries a reduir el seu espai privatiu en pro de fomentar l’espai col·lectiu.

Així, cada planta de l’edifici compta amb espais de circulació, una mena de carrer-replà on els veïns es troben i comparteixen espai per interactuar, xerrar i desenvolupar-hi activitats quotidianes, com rentar i estendre la bugada.

A banda, també hi ha espais interiors comuns a la planta baixa, oberts al barri i a la plaça, com una sala polivalent que poden utilitzar també persones externes al projecte, un Economat Social cooperativa de consum i botiga de productes ecològics i de proximitat, un aparcament de bicicletes al vestíbul, un taller de reparació i espai d’emmagatzematge, així com un espai de treball i biblioteca..

Ecologia i eficiència energètica: una aposta per la sostenibilitat ambiental

Un altre dels eixos del projecte Cirerers és el compromís amb el medi ambient i s’ha plantejat amb el propòsit de reduir al màxim la petjada de CO2 i potenciar l’eficiència energètica. Es tracta d’un edifici ecològic des del punt de vista dels materials que s’han emprat per a la seva construcció, atès que són materials naturals en la seva pràctica totalitat. L’estructura del bloc és de fusta, un material que té un impacte mínim per al planeta, i compta amb instal·lacions eficients i renovables. Cirerers és l’edifici de fusta més alt construït a tot l’Estat.

“És un edifici molt aïllat i eficient perquè es necessita la mínima energia per tenir les condicions de confort, i aquesta energia que es necessita prové, en gran mesura, de fons renovables”, afirma el membre de Celobert. D’aquesta manera, el projecte contribueix a fer front a l’emergència climàtica apostant per la sostenibilitat ambiental.

A més, l’edifici s’ha construït en sec en la seva pràctica totalitat, sense la utilització de morters, ni formigó, ni elements humits; de fet, s’han emprat sistemes de fixacions amb cargols que faciliten que l’immoble es pugui desmuntar de forma senzilla i els materials es puguin reciclar quan s’acabi el seu cicle de vida.

En definitiva, Cirerers és molt més que un edifici, és una nova manera d’entendre l’habitatge que vol impugnar l’actual model i plantejar respostes noves a l’emergència residencial i climàtica actual. La vida en comú ja ha començat en aquesta llar de tots, on les primeres usuàries del bloc van entrar a viure-hi el mes de març. Com la de Cirerers, a Catalunya ja funcionen una desena de comunitats d'aquest tipus, i una vintena més estan en construcció.