Aida Rivas, Anna Carreras i Alba González formen l'equip de treball de la cooperativa Coeducacció, que treballa per a la incorporació d'una perspectiva de gènere i feminista a l’educació, amb l'objectiu de construir col·lectivament una societat lliure de violències, atenta a la diversitat i que situï les persones al centre. Hem parlat amb elles sobre la coeducació i sobre com veuen el futur de les escoles després de la crisi de la Covid-19.

Quina tasca realitzeu a Coeducacció?

Acompanyem, formem i assessorem entitats, col·lectius i equips de treball en l'aplicació d'una perspectiva feminista al món de l'educació. Ens centrem en l'aplicació d'aquesta mirada de cara a prevenir les violències masclistes i altres tipus de violències d'arrel més estructural.

Treballem sobretot amb escoles, equips tècnics municipals, AFA i entitats del món del lleure. Encara que també assessorem entitats fora de l'àmbit educatiu que estiguin interessades a formar-se en aquesta perspectiva o en rebre assessorament.

Què és la coeducació?

Bona pregunta. La coeducació no es pot definir d'una manera senzilla, ja que és tota una mirada cap a l'educació. Podríem dir que és una mirada feminista que posa al centre com les desigualtats socials, fent èmfasi en les derivades de l'eix de gènere, determinen les possibilitats de les persones a l'hora de desenvolupar-se, relacionar-se i aprendre.

També ens agrada dir que la coeducació és un procés i no un resultat i, sobretot, que no hi ha receptes màgiques per aplicar-la, sinó que és una visió sobre l'educació i més enllà, sobre la societat i sobre les persones.

Ens expliqueu algunes característiques de la coeducació?

Problematitzar els conceptes que donem per vàlids al món de l'educació i a la generació dels sabers seria una. Per exemple, paraules com universal, objectivament, normalitat, natural... També qüestionar les jerarquies dels sabers: rescatar la importància dels sabers relacionals i emocionals, valorar les experiències pròpies, potenciar la mirada crítica, posar al centre allò que sempre ha habitat els marges.

Acull la diversitat d'experiències i la interseccionalitat de tots els eixos de desigualtat: no caure en homogeneïtzar totes les experiències amb etiquetes estàtiques i preestablertes. El sistema es reprodueix i genera diferents llocs de privilegi-opressió.

També lluita contra els estereotips de gènere.

La coeducació pretén trencar amb els estereotips i les normes socials de gènere i empoderar les dissidències: posar llum sobre el binomi nena-nen, dona-home i totes les normes que tenen associades que generen violències: masclisme, lesbo/homo/bifòbia, transfòbia, invisibilització de la intersexualitat, càstig de les expressions de gènere no normatives o dels rols no normatius, etc. I posar llum sobre les estratègies de resistència a aquestes normes i a aquest binomi.

En definitiva, busca la transformació dels paradigmes i de les accions: no es queda només en la reflexió i la diagnosi sinó que proposa línies d'actuació: parlar de l'experiència, posar la cura al centre, potenciar el benestar de les persones i del grup.

Durant el confinament no haureu pogut fer formacions i activitats presencials. Com esteu vivint aquesta situació?

És una situació difícil i que a alhora ens obre un món de possibilitats. Nosaltres de manera general optem per la presencialitat, en part per aquesta idea de procés que dèiem abans i en part perquè partim bastant de sentir el que està passant en el grup quan l'estem acompanyant en aquest procés. També perquè les nostres sessions són molt participatives.

Tot i així, estem reconvertint alguns projectes en format online i estem veient que és una eina que et permet arribar a més persones i a persones que estan en punts geogràfics diferents i per tant, també de vegades, amb contextos i eines diferents. Estem començant en aquest món i li estem veient el potencial, encara que nosaltres trobem a faltar la presencialitat.

Esteu aprofitant per fer altres tipus de tasques?

És un moment d'incertesa i això no és gens fàcil per a una cooperativa petita. Estem aprofitant per formar-nos i per pensar-nos més (la nostra missió, altres serveis que podem donar, altres portes de finançament...). També per construir xarxes i compartir estratègies. Creiem molt en el treball col·lectiu i en crear sinergies.

Desenvolupeu projectes comunitaris per transformar els patis escolars. Quina sensació heu tingut al veure els patis de les escoles de França amb els nens i les nenes jugant per separat dins un espai delimitat? La nova escola serà així?

Creiem que a tothom ens va fer molt mal veure aquelles imatges. La nova escola no serà així perquè és un sense-sentit. És un consens que els infants aprenen relacionant-se, això els ajuda a saber rebre i posar límits, a tenir empatia, a connectar amb la seva pròpia veu, a generar sensació de pertinença... Els aprenentatges derivats de les mesures davant de la Covid-19 ens mostren com finalment allò que els infants necessiten i del que més aprenen i es desenvolupen és de les relacions socials i dels vincles emocionals que es generen a l'escola.

Volem reconèixer els esforços de bona part del professorat, per a poder generar aquests espais de suport en la distància i hem pogut veure com els continguts curriculars, fins ara intocables i indiscutiblement prioritaris, han passat a un segon o tercer pla. I això creiem que és un aprenentatge que n'hauríem d'extreure d'aquesta situació.

Quines estratègies plantegeu des de la coeducació i els feminismes perquè no sigui així?

Hi ha moltes propostes que s'estan fent des de les pedagogies de l'educació lliure o l'educació viva i d'altres corrents pedagògiques. Si es tracta d'un tema de ràtio, crec que s'hauria d'afrontar des de les administracions i posar més recursos a disposició de les persones. Es podria comptar amb espais que ja estan funcionant amb ràtios més petites i aprendre d'aquestes experiències.

Per a nosaltres, l'educació ha de ser totalment pública, laica i de qualitat. No compartim estratègies individualistes i creiem que l'administració ha de mirar quines són les seves prioritats.

Aquesta crisi ha fet visible la desigualtat entre l'alumnat. Què es podria fer per pal·liar-la?

Hem de tenir en compte l'impacte que la desigualtat pot tenir en les mesures que es prenguin. Creiem que s'haurien de fer plans acurats i que mirin bé la diversitat del territori català. No caure en mesures que només tinguin en compte un model de persona, perquè això generarà molta vulnerabilitat en les persones més oprimides del sistema.

Alhora pensem que es poden repensar les ciutats des del prisma de les ciutats educadores, coeducadores en el nostre cas, i obrir l'escola a la ciutat alhora que la ciutat es posa a disposició d'infants, joves, adultes i grans per seguir-se educant, formant-se i desenvolupant-se en la seva integritat (espais, equipaments públics, etc.).