Amb la posada en funcionament del confinament nocturn, la ciutadania s’ha de quedar obligatòriament a casa des de les deu de la nit fins a les sis del matí. Però això només ho poden fer les persones que tenen una casa. A Catalunya hi ha milers de persones sense llar, que viuen i dormen al carrer. Tot i que no es disposa de dades oficials actuals d’abast autonòmic, l’Estratègia Integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya (2017) xifrava en 53.118 el nombre de persones que a Catalunya pateixen una situació de sensellarisme. De totes elles, eren 2.347 persones les que en aquell moment vivien directament al carrer.

Segons els recomptes de la Fundació Arrels, associació que dóna suport a les persones sense llar, actualment i en el marc de l’estat d’alarma, Barcelona és la ciutat on la situació és més greu, amb 1.239 persones vivint al carrer. Les altres capitals de província la segueixen de lluny amb una setantena de persones a Tarragona, 60 a Girona i 55 a Lleida.

Es tracta doncs, d’una problemàtica estructural que ve de lluny, però les mesures restrictives posen sobre la taula la gravetat de la situació.

Multes i inseguretat en una ciutat buida

El toc de queda pot tenir diverses afectacions en les persones sense llar. Per una banda, hi ha la possibilitat de ser sancionades com qualsevol altra persona que estigui a l’espai públic en l’horari restringit. Tot i que des de la conselleria d’interior s’ha assegurat que la policia no multarà a les persones sense llar, des de la Fundació Arrels afirmen que només en els mesos del confinament total els van arribar un total de 16 multes. "Tot i que sembla que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ho tenen clar, les multen van arribant. Ens preocupen totes aquelles persones que no entren en els itineraris dels serveis socials, que també poden ser multades, però no tenen el suport legal i administratiu que oferim nosaltres", explica Ferran Busquets, director de la fundació.

Per evitar aquesta situació, la Fundació Arrels va elaborar i repartir uns certificats per a les persones sense llar per tal de que en cas que algun agent els demanés explicacions, poguessin verificar que viuen al carrer. En l’actual situació es veuran obligades a tornar-ho a fer.

Una de les altres problemàtiques del toc de queda que apunta Busquets és la de la inseguretat: "Per una banda la gent ens diu que s’està més tranquil, però en canvi sí que és cert que els possibles agressors de les persones sense llar poden tenir una sensació més forta d’impunitat, perquè no hi ha testimonis". De fet, al mes d’abril de 2020, en ple estat d’alarma, quatre persones sense llar van ser assassinades a Barcelona, fet que fa augmentar a 69 el nombre de víctimes mortals en l’últim any.

Ferran Busquets explica, que tot i que l’interès sobre la situació de les persones sense llar s’ha despertat amb l’aplicació del toc de queda, la mesura del tancament de bars i restaurants també els afecta molt directament. "Moltes persones tenen alguns bars de confiança on anar el lavabo, rentar-se les dents o accedir a l’aigua, ja que les fonts públiques estan tancades. Amb el seu tancament ja no ho poden fer", afegeix.

Espais de confinament com a mesura temporal

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en declaracions a Xarxanet, explica que han començat a treballar en noves mesures i en l’obertura de nous equipaments d'urgència per acollir persones sense llar, així com aquelles que no puguin fer confinament a casa seva o complir amb les restriccions de mobilitat nocturna. Afirmen també que s’està fent en coordinació amb els ajuntaments.

A Girona, per exemple, l’Ajuntament ha habilitat un recinte firal per a l’acollida de persones sense llar, i a Barcelona, el conseller de treball, afers socials i famílies, Chakir el Homrani i la regidora de drets socials, Laura Pérez, estan en converses per tal de crear un equipament nou a la capital catalana. La localització i el nombre de places encara està per definir.

Des de la Fundació Arrels, però, assenyalen que els espais temporals no són la solució. "El problema dels espais temporals, són justament això, que són temporals. Tractem amb situacions molt sensibles, de pura supervivència, que necessiten d’una garantia d’estabilitat. Quan enviem a persones que viuen al carrer a un espai i al cap d’un temps les tornem a enviar al carrer, generem molta frustració i inestabilitat", explica Busquets.

Les solucions que calen són estructurals

"La solució és garantir l’accés a l’habitatge. És així de fàcil i així de complicat", explica Busquets. Quan parlem sobre els casos en que les persones ja no confien en el sistema com a garant del seu dret a l’habitatge i hi renuncien, Busquets comenta: "La vida al carrer genera un trauma molt bèstia, i després de molts intents de sortir-se’n, hi ha gent que a vegades ja tira la tovallola. És per això que no valen mesures temporals, ho hauriem de fer a la primera".

Les mesures restrictives per fer front a la pandèmia han posat sobre la taula la situació de les persones sense llar, però es tracta, com dèiem, d’una problemàtica estructural. "La pandèmia ens ha fet veure la importància d’una llar. Quan han aparegut mesures com les de confinar-se a casa, és quan ens hem adonat que hi ha gent que no en té", recorda Ferran Busquets.