Les persones sense llar, un col·lectiu que normalment està invisibilitzat, de sobte va quedar visibilitzat durant la pandèmia, especialment en els mesos de confinament. La seva presència al carrer en un moment en el qual s'havia decretat l'estat d'alarma no feia més que accentuar la vulnerabilitat a la qual està sotmesa el col·lectiu. La manca de recursos per l'excepcionalitat de les circumstàncies va agreujar encara més la seva situació.

Des d'un principi, les entitats socials que treballen amb persones que es troben vivint al carrer van detectar la gran afectació que patien pel tancament de molts recursos. Molts van haver d'abaixar les persianes per la urgència de la situació i pocs van poder mantenir la seva activitat durant les setmanes més estrictes de confinament. Això va fer que les persones sense sostre es trobessin amb menys recursos, i ni tan sols poder anar a espais com bars o biblioteques, espais on podien refugiar-se, prendre un cafè o anar al lavabo.

Des d'Arrels Fundació expliquen que les persones sense llar es van sentir molt desorientades des d'un principi, sense saber què podien fer ni on anar, en veure la majoria dels recursos, als quals estaven acostumats a accedir, tancats. A això, se li va sumar una comprensible por al contagi per la situació que vivien. "Després ens vam trobar més amb problemes de solitud, manca d'acompanyament", expliquen des de l'entitat. Destaca la bretxa digital existent en un moment en què totes les peticions i tràmits s'han de fer telemàticament.

Recursos durant la pandèmia

Entitats com Arrels Fundació o Assís Centre d'Acollida, tot i que amb algunes limitacions a l'inici, van poder dur a terme la seva activitat i mantenir la majoria dels seus recursos en un moment crític per a les persones sense llar. Arrels Fundació va haver de reduir el límit horari, l'aforament al centre i obrir només per casos puntuals i no com un espai d'estada, que era el que s'havia fet fins ara.

En el cas d'Assís Centre d'Acollida, van haver-se de confinar per un cas positiu, però van oferir el seu espai a l'Ajuntament de Barcelona per continuar amb el servei. No obstant això, des de casa, amb l'ajuda de voluntaris, van poder elaborar 1.800 equips amb mascaretes de tela que feien voluntaris, guants, gel, informació de prevenció, d'on poder anar, productes d'higiene personal per a les dones i aigua. Els van distribuir entre la gent que arribava al centre i persones que vivien al carrer, a través de serveis socials de l'Ajuntament.

"Som un granet de sorra en una platja, els deures no estaven fets i el que ha fet la crisi és visibilitzar les carències que teníem", lamenta Jesús Ruiz, director d'Assís Centre d'Acollida.

Projectes d'emergència

Des d'Arrels Fundació, es van impulsar projectes d'emergència per afrontar la situació. Un d'ells amb un equip que, en parelles, va recórrer l'Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, els districtes amb més persones dormint al carrer i on va haver-hi més tancament de recursos. L'objectiu era contactar amb les persones sense llar per conèixer les necessitats més urgents. És aquí on es va detectar en un primer moment la gran desorientació que patien les persones d'aquest col·lectiu.

D'aquesta manera, l'entitat va crear el mapa de la pandèmia 'Sobreviure al carrer a Barcelona' per conèixer els recursos que estaven oberts. "Està en moviment constant perquè alguns recursos no sabíem si tornarien a obrir, i els d'emergència tampoc sabem fins quan romandran oberts", expliquen des de l'entitat. Arrels Fundació també va obrir un servei telefònic d'orientació per la manca d'informació existent entre les persones del col·lectiu. "Estàvem molt perdudes i la ciutadania molt conscienciada", manifesten.

Des de l'Ajuntament de Barcelona també es va obrir un espai a la Fira de Barcelona per a persones sense llar que encara es manté. Es desconeix la data de tancament que estava prevista en un inici per a finals de setembre. Aquest projecte va rebre moltes crítiques per part d'Arrels Fundació en considerar que hi havia massa gent dormint en un mateix espai tancat.

Iniciatives per cuinar i repartir àpats

L'alimentació va ser una de les primeres necessitats que des d'Arrels Fundació i Assís Centre d'Acollida van detectar. La majoria de menjadors socials municipals van tancar, i els que es van mantenir oberts no van poder oferir el seu espai, ja que no es podia compartir zones tancades amb altres persones. Així, es van impulsar pícnics, una solució que, no obstant això, impedia a les persones sense llar poder menjar calent.

D'aquesta manera, es van engegar diverses iniciatives, com ara 'Comer contigo' o 'Food for Good', projectes liderats per cuiners i cuineres de restaurants que havien tancat per la pandèmia que van decidir aprofitar les cuines i els aliments dels restaurants per preparar àpats calents per col·lectius vulnerables o de risc durant la pandèmia, entre les persones sense llar.

"Ens ho portaven a diferents entitats que treballem amb col·lectius vulnerables i nosaltres les repartíem des del nostre equip de carrer d'emergència a les persones que estaven al carrer durant la pandèmia", expliquen des d'Arrels, que destaquen que no és un servei que normalment duguin a terme, ja que treballen per crear vincles amb les persones al mateix centre, però que la problemàtica de l'alimentació "vam veure que era una urgència i ho vam prioritzar".

D'altra banda, Assís Centre d'Acollida, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona, can poder oferir serveis d'esmorzar i menjar, i mantenint el servei d'entrega d'aliments de les prop de quaranta persones que viuen en pisos que ofereix l'entitat.

Nous perfils i augment del nombre de persones sense llar

"La situació va ser complicada perquè venien les persones que no s'havien confinat, majoritàriament amb problemes de salut, amb problemes d'addiccions, gent expulsada de determinats centres de confinament, gent que no tenia espai per dormir", explica Ruiz, que explica que la majoria de persones que s'apropaven a l'entitat o que contactaven amb ells eren de dones, soles o de famílies monoparentals.

Des d'Assís expliquen que el perfil que ha arribat al centre en els darrers mesos és un perfil nou i, sobretot, molta gent nova. "Dones que treballaven en economia submergida, en el sector cures, en neteja domestica, i homes que treballaven en restauració, amb salaris molt precaris ,que no podien estalviar, i que amb aquesta crisi s'han vist abocats a una situació de pobresa, i en el pitjor dels casos, a una situació de sensellarisme", manifesta Ruiz.

D'altra banda, des d'Arrels Fundació asseguren que el perfil nou de persones que han quedat al carrer és molt difícil d'avaluar, motiu el qual aviat treballaran en un cens per recaptar informació per tenir coneixement del panorama amb informació com quant de temps porten al carrer les persones sense llar per conèixer realment si han quedat al carrer arran de la pandèmia o si vivien en un altre lloc i s'han traslladat, per exemple.

El que sí que poden assegurar des d'Arrels Fundació és que ha augmentat el nombre de persones que viuen al carrer a Barcelona. Durant el darrer recompte, l'entitat va registrar 1.239 persones, una xifra més alta que en el recompte anterior. "Si no hi hagués hagut recursos d'emergència, com el de la Fira, potser ens hauríem plantat amb 1.800 persones dormint al carrer, moltíssimes més del que hi ha hagut mai", expliquen i afegeixen que duran a terme un nou recompte un cop el dispositiu d'emergència hagi tancat per veure la realitat.

Tot i la feina feta des de molts àmbits encara queda molt per fer. Ruiz considera que els deures no estan, "ni a nivell de salut ni a nivell social". D'altra banda, Arrels Fundació lamenta la situació per la qual estan patint les persones sense llar. "La xarxa de recursos públics i privats ja estava saturada abans de la Covid-19 i la realitat actual és d’involució", denuncien.