Una escena es repeteix a moltes llars en aquests dies de confinament: els pares teletreballant davant de l’ordinador i els menuts de la casa entretinguts amb la televisió, el mòbil o la tauleta. La situació no és l’ideal, però en aquestes condicions, amb les criatures sense escola i els pares obligats a realitzar la seva jornada laboral des dels seus domicilis, en la majoria dels casos sense cap ajuda externa per fer-se càrrec dels fills, no hi ha massa alternatives.

Aquesta és una problemàtica que ha sorgit amb força arran del confinament provocat per la crisi de la Covid-19, o que més aviat s’ha agreujat, perquè el problema de fons ve lluny. Passem massa temps davant de les pantalles? Les primeres dades ens indiquen que sí, i que el fet d'estar tancats a casa des de fa tants dies no ha fet més que empitjorar-ho.

Així ho fa palès l’estudi ‘Digital Consumer 24 hours Indoor’, elaborat per Nielsen i Dynata, un dels primers sobre el tema, que apunta que els espanyols passen un 47% del temps que passen confinats connectats a internet, el que suposa un total de 79 hores a la setmana i és un 7% més que abans de l’estat d’alarma.

També ho intueix la Laura Moragas, doctora en psicologia i membre d’Anne Fundació, que n’apunta algunes causes: “és un període en què hi ha una sèrie de factors de risc: temps lliure, avorriment i altres possibles emocions negatives, com la incertesa respecte al futur, que fan que sigui probable que passem més temps davant de les pantalles”, explica a Xarxanet.

Una amenaça latent

“En aquest context, en què estem obligats a quedar-nos a casa, pot semblar una manera ideal d’entretenir-nos i oblidar la situació que vivim, però compte perquè aquesta conducta després pot esdevenir difícil de controlar”, alerta també Francesc Perendreu, president de l’Associació Centre Català d’Addiccions Socials (ACENCAS).

I és que, submergir-se en aquest univers distòpic que ens proporcionen les pantalles és molt temptador. “Entres en un món màgic on ets el rei, on pots matar, conquistar i fer tot el que puguis imaginar; el problema és quan tornes a la vida real, que no té res d’emocionant comparat amb això”, assenyala Perendreu.

Més enllà d’aquesta immersió virtual, l’abús de les pantalles pot tenir conseqüències greus i convertir-se en una addicció. Tanmateix, una sobreexposició pot provocar importants efectes sobre la conducta i la salut, a banda que “implica un elevat grau de sedentarisme i aïllament que no és el més saludable i recomanable”, afegeix Moragas.

De fet, molts ja qualifiquen aquesta problemàtica d’epidèmia silenciosa. Moragas creu que pot ser-ho amb el benentès que “és un problema que pot passar desapercebut i molta gent triga a demanar ajuda perquè sovint li costa adonar-se que realment té un problema”.

El jovent, el més vulnerable

Però, totes les pantalles són igual de perilloses? La doctora d’Anne Fundació opina que no i focalitza el risc més gran d’addicció en els dispositius que faciliten “la interacció amb altres, com és el cas de molts videojocs”. També ho pensa en Francesc Perendreu, que creu que els adults poden controlar més l’exposició dels joves a la televisió, però no als seus aparells: “el mòbil és més perillós perquè és més íntim, te l’emportes al lavabo i segueixes jugant”, declara.

En aquesta qüestió tampoc resulta fàcil distingir l’ús de l’abús. “La qüestió és posar límits, de temps, de continguts…”, assegura Moragas, alhora que atribueix un alt grau de responsabilitat als pares, atès que els joves són els més propensos a caure en aquest problema: “els adults hem d’estar informats de les activitats que els nostres fills i filles estan fent per Internet i ajudar-los a ser conscients del temps que hi dediquen, pactar amb ells l’estona que passaran amb cada activitat, tot ensenyant-los a autocontrolar-se”, rebla.

No obstant això, no és fàcil, i menys mentre dura aquesta situació, amb els pares obligats a teletreballar i els fills a casa sense escola. “El confinament ho ha complicat de forma extraordinària, però cal fer l’esforç addicional de trobar el temps per parlar d’aquest tema”, ressalta la doctora d’Anne Fundació, que aconsella evitar les prohibicions: “poden tenir un efecte rebot i generar rebel·lia, al final les raons per canviar un patró de conducta han de sortir d’un mateix”.

I quin millor moment per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb els nostres que durant aquest llarg confinament? Potser és un dels vessants positius que pot oferir aquesta situació, com proposa Moragas: “estem tots junts a casa, podem compartir molts moments i aprofitar per parlar de temes que potser amb el ritme que portem, en condicions normals, és més difícil. Per tant, potser ara més que mai, podem potenciar l’ús saludable de les pantalles”.