Dani Palau: “El voluntariat et fa créixer i amb el voluntariat ajudes a créixer”

Dani Palau i Vidal
Edat: 29
Entitat: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Quants anys portes fent voluntariat?

Aquest any ja en fa 10 que estic implicat directament amb tasques de voluntariat, la gran majoria dins de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Vaig començar a Sant Boi, a l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat fent de cap, educant infants i joves des de la primera línia de foc. Posteriorment el meu voluntariat es va allunyar del dia a dia de l’agrupament però encara hi estava ben lligat, ja que vaig ocupar el càrrec de responsable pedagògic de la Demarcació de Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès, i posteriorment també fent de formador del cursos de monitor i director de l’Escola de Formació de MEG.

Per què vas decidir fer voluntariat?

Quan ets conscient del poder de canvi i la capacitat de transformació social que hi ha en l’educació, t’adones que el teu lloc està allà. També per l’oportunitat que té l’educació no formal de deixar una empremta en la vida dels nois i noies, i alhora transformar-los en agents de canvi de la seva pròpia vida i del seu entorn. Aquesta capacitat de l’educació no formal és molt més gran del que molta gent es pensa. 

Quines tasques realitzes a l’entitat?

Actualment sóc responsable de l’Àmbit de Mètode i Formació, i això vol dir estar darrere de l’Escola de Formació de MEG, on tots som voluntaris (en la qual s’ofereixen cursos de monitor, director, monogràfics especialitzats, formació de formadors...). També organitzem seminaris sobre aspectes concrets, coordinem experiències d’innovació educativa amb agrupaments de la mà d’experts, coordinem la publicació de llibres, participem a jornades nacionals i internacionals... No ens avorrim mai!

Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?

Creixement. Me’n vénen moltes al cap però segurament la que més clara veig és creixement. Quan mires enrere i veus tot el que has fet i com això t’ha canviat, et planteges com series tu si no t’haguessis dedicat tants anys a l’escoltisme. El voluntariat et fa créixer i amb el voluntariat ajudes a créixer.

Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?

Una pregunta complicada, però segurament una cançó amb una lletra clara i de les que t’arriben ben endins, però alhora una peça amb un ritme frenètic i imparable, que t’obliga  a moure el cos. Una cançó de protesta i una cançó de bressol, una bona base de baix i uns grans batecs de bateria... No sé si existeix, però és la meva banda sonora personal.

La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?

Segurament recuperar l’esperança de la qualitat humana, de la bona voluntat que hi ha en la majoria de les persones i veure com hi ha tanta gent disposada a allargar la mà i ajudar, d’una manera o altra, els qui té al costat. Tornar a pensar que la naturalesa humana no és individualista, egoista ni violenta, sinó que, a vegades, som capaços de col·laborar i treballar plegats per una societat més justa.

Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
Com ja he comentat segurament el que més m’aporta el voluntariat és aquest creixement personal, aquesta sensació de plenitud, sempre posant en harmonia les coses que faig amb la meva escala de valors i prioritats a la vida. I jo què aporto... jo intento aportar el meu gra de sorra per crear una societat més justa, plena de persones més crítiques i autònomes amb la voluntat de deixar un món millor de com l’hem trobat.