Del consens polític a la realitat: el repte pendent de les comunitats energètiques a Barcelona

Les comunitats energètiques són identificades per les polítiques europees, estatals i municipals com un eix central de la transició energètica i ecosocial. Tot i aquest ampli consens polític, la seva implantació real a Barcelona continua sent molt limitada. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Comunitats Energètiques de Barri: estudi de viabilitat per permetre l’extrapolació del model a tota la ciutat, impulsat per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), que analitza l’evolució de nou comunitats energètiques de barri a la ciutat.

Malgrat el fort compromís veïnal i l’existència d’un marc normatiu favorable sobre el paper, l’estudi posa de manifest una distància clara entre el discurs institucional i la materialització efectiva dels projectes. El desplegament continua sent lent i fragmentat, condicionat pels tempos administratius, les dificultats d’accés a cobertes, el finançament i la manca de mecanismes estables de suport institucional.

Espais de governança i cohesió social

Les comunitats energètiques analitzades no són només projectes de generació d’energia renovable, sinó també espais de governança ciutadana, cohesió social i aprenentatge col·lectiu, amb un potencial rellevant per avançar cap a una transició energètica més justa. En tots els casos estudiats, el veïnat organitzat, sovint a través de les associacions veïnals, ha estat el motor principal de la dinamització dels projectes.

Tot i aquest potencial, després de gairebé dos anys de desplegament, la seva contribució energètica real és encara molt marginal. A Barcelona, la potència fotovoltaica instal·lada associada a comunitats energètiques de barri és d’uns 150 kWp, fet que equival a una producció anual estimada d’uns 0,2 GWh. Aquesta xifra contrasta amb el consum elèctric anual de la ciutat, que supera els 14.000 GWh, segons dades de l’Observatori de l’Energia de Barcelona.

Factors clau, reptes pendents

L’estudi identifica tres factors determinants perquè les comunitats energètiques puguin avançar: l’existència d’un grup motor veïnal actiu i sostingut, un acompanyament tècnic continuat i un suport institucional clar i estable. Quan alguna d’aquestes peces falla, els projectes tendeixen a alentir-se o quedar encallats, fet que incrementa la dependència del voluntarisme i genera desigualtats territorials.

Un dels casos més rellevants analitzats és el del Poblenou, on s’ha posat en marxa una prova pilot de cessió d’energia municipal a una comunitat energètica de barri. Aquesta experiència obre la porta a noves formes de col·laboració publicocomunitària i mostra que, amb instruments adequats i voluntat política, és possible reduir els temps de desplegament i donar legitimitat al model.

Davant d’aquest escenari, la Favb reclama que les comunitats energètiques de barri siguin reconegudes com una infraestructura social clau de la transició energètica, amb finançament estructural, suport tècnic estable i una governança transversal que permeti passar del discurs a una implantació efectiva als barris.