Diàleg, respecte i acompanyament, les claus de la mediació comunitària
Comparteix
Els conflictes interpersonals i comunitaris són inevitables i recurrents. La societat ha anat creant noves estratègies per gestionar-los, entre elles la mediació comunitària. Què és? Qui la implementa? Qui són els professionals que hi treballen?
Al llarg de la història els conflictes entre veïns i veïnes s'han solucionat de diverses maneres. Sovint, amb procediments punitius. Ara, però, "s'està passant a un model electiu de resolució de conflictes, on el diàleg i la negociació es converteixen en instruments decisius d'aprenentatge social i transformació de les percepcions personals". Així ho afirma, el Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya. I, és que, la convivència ciutadana i la cohesió social són un dels reptes que han d'afrontar les societats actuals.
La mediació ciutadana o comunitària és una eina per abordar el conflicte mitjançant el diàleg i el respecte, amb el suport d'una persona mediadora, per tal d'intentar trobar un acord satisfactori a les seves diferències. La mediació és voluntària, confidencial, neutral i gratuïta.
El mediador o mediadora és un/a professional que es dedica a acompanyar les parts implicades en el conflicte. Actua amb unes premises: entenet el conflicte com a motor de canvi, promovent l’autonomia de les persones i el reconeixement de l’altre, i afavorint la responsabilitat ciutadana i els vincles socials.
Qui s'encarrega de la mediació comunitària?
A Catalunya són les institucions locals les encarregades d'implantar la mediació comunitària. És a dir, ajuntaments i consells comarcals, sovint amb el suport de les Diputacions. La Diputació de Barcelona, per exemple, compta amb un programa de mediació ciutadana.
Els casos que atenen els serveis de mediació comunitària poden ser veïnals, d'ús d'espai públic, d'incompliment de les ordenances de civisme, d'activitats econòmiques... A l'estudi La mediació ciutadana als ajuntaments. Estudi de casos pots trobar el relat de 15 casos concrets que s'han treballat a alguns centres de mediació ciutadana de la província de Barcelona.
Què hi aporta el tercer sector social?
Hi ha entitats especialitzades en intervenció i mediació comunitària. Algunes donen servei a les administracions locals, escoles... aportant la seva expertesa. És el cas de Vincle, Associació per la Recerca i l'Acció Social, que gestiona serveis de mediació a Salt, Olesa de Montserrat, Viladecans i Ripollet.
D'altres entitats ofereixen formacions en aquesta matèria, com ara, la Fundació Surt, la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l'Esplai.
Vols treballar en mediació comunitària? Forma't-hi!
La mediació comunitària pot ser una sortida professional. Per a això, però, cal formar-se. Tot seguit tens alguns dels cursos, postgraus i màsters que s'ofereixen a Catalunya:
- Màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària de Universitat Autònoma de Barcelona - Institut de Govern i Polítiques Públiques, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat de Vic
- Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària (semipresencial) de la Universitat de Girona
- Postgrau en Cultura de la Pau, Cohesió Social i Diàleg Intercultural: Aplicacions Pràctiques (online) de la Universitat de Barcelona
- Curs de Mediació i resolució de conflictes (online) de la Pere Tarrés
- Curs de Mediació comunitària de la Pere Tarrés
- Curs de Mediació Comunitària per a persones en atur de la Fundació Esplai
- Curs de Mediació Comunitària per a persones en atur de la Fundació Surt
Hola. Soc educador social i busco entrar en el món de la mediació. Tinc entès que per ser mediador a Catalunya, cada cop més et demanen tenir una formació homologada pel Centre en Mediació i Dret Privat de Catalunya, també en ajuntaments. Quin recorregut laboral tenen actualment els cursos de professionalitat en mediació comunitària que ofereixen, tal i com anuncieu, Pere Tarrés, Fundesplai o Surt?
Qualsevol informació serà molt útil. Gr'acies i disculpeu les molèsties.