Orientar-se en una estació de metro, entendre la carta d’un restaurant, utilitzar les aplicacions del telèfon mòbil, comprendre la informació de l’administració pública o participar en unes eleccions són accions del nostre dia a dia que són senzilles per a la majoria de persones, però no per a tothom.

Sovint, les persones que tenen més dificultats per entendre les coses, com aquelles amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, les persones grans o les que no entenen l’idioma, entre altres, topen encara amb massa barreres que no els permeten fer una vida independent i limiten la seva participació en la societat en igualtat de condicions.

Fer el món que ens envolta més fàcil d’entendre per a tothom és un deure per a una societat que es vol inclusiva. També és una obligació per a l’Administració i un dret que tenen totes les persones. Per sensibilitzar sobre les barreres que perduren al voltant d'aquesta problemàtica i reclamar millores, Dincat ha engegat la campanya ‘Fàcil per a mi, fàcil per a tothom’, que vol reivindicar el dret a l’accessibilitat cognitiva.

La campanya inclou un manifest i diverses càpsules audiovisuals que s’aniran difonent a les xarxes socials per conscienciar la societat sobre aquesta realitat. “L’accessibilitat cognitiva és un dels reclams més important del col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual, però continua sent una gran desconeguda per a la majoria; i amb aquesta campanya volem donar-li visibilitat i reclamar avenços en aquest àmbit”, explica a Xarxanet el Romà Javierre, responsable de l'Àrea d'Accessibilitat Cognitiva i Oci de Dincat.

Millorar l’accessibilitat cognitiva per fer un món més fàcil d’entendre

Què entenem per accessibilitat cognitiva? Des de la federació reivindiquen que cal entendre l’accessibilitat universal com la suma de l’accessibilitat física, l’accessibilitat sensorial i l’accessibilitat cognitiva. No obstant això, aquesta última sovint resta més invisibilitzada i fins ara ni apareixia ni es concretava en cap marc normatiu. “L’accessibilitat cognitiva és aquella que fa que el món sigui més fàcil d’entendre, per tant, està relacionada amb la fàcil comprensió de continguts i textos, informació senyalística d’un edifici, entre moltes altres”, diu Javierre.

Avui, malauradament, encara existeixen moltes barreres per culpa de la manca d’accessibilitat cognitiva que es manifesten en molts àmbits de la nostra societat, com la cultura, la salut, la justícia o la política, entre altres. Això fa que moltes persones vegin limitat el seu dret a participar en igualtat de condicions a la societat i no disposin de les mateixes oportunitats que la resta per desenvolupar-se de forma autònoma i independent.

“Podem parlar de la participació política, per exemple: si una persona no entén com funciona el procés electoral difícilment o si no comprèn el que li diuen els polítics, difícilment podrà participar-hi en igualtat de condicions i el seu dret a vot no restarà garantit”, concreta el Romà Javierre.

Així, cal posar fil a l’agulla per trencar aquestes barreres, que limiten la vida de les persones i la seva presa de decisions. Ho fa palès una enquesta interna de la federació, que apunta, entre altres, que més del 70% del col·lectiu considera que la informació de l’administració pública no és accessible; el 40% no entén les pautes mèdiques; el 80% no té eines per comprendre les lleis; i més del 50% afirma que hi ha pocs llibres adaptats a lectura fàcil.

Un compromís ferm per avançar cap a una societat més inclusiva i accessible

Per tot plegat, Dincat, que agrupa gairebé tres-centes entitats de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, insta l’Administració a prendre mesures com l’impuls de plans d’accessibilitat cognitiva, destinar-hi recursos econòmics, definir mesures concretes i crear equips professionals experts en aquest àmbit.

En aquest sentit, des de la federació recorden que existeixen eines que ajuden a millorar l’accessibilitat cognitiva, i citen el disseny universal, la senyalització dels espais, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, els pictogrames o la lectura fàcil.

Igualment, Dincat vol incidir en la manca de normativa sobre aquest àmbit. Per exemple, Catalunya compta amb una Llei d’accessibilitat de l’any 2014 en què sí que es parla de manera implícita de temes de comprensió i comprensibilitat, però en cap moment es fa referència a l’accessibilitat cognitiva, assenyala Javierre, qui afegeix que actualment s’està treballant en un codi d’accessibilitat que sí que incorporaria qüestions d’accessibilitat cognitiva. A nivell estatal, s’ha avançat més, però també manca molta feina per fer.

Malgrat ser una assignatura pendent de l’Administració, la millora de l’accessibilitat és una qüestió que també demana la implicació de tota la ciutadania. “De la mateixa manera que no ens sobta i ens sembla lògic que hi hagi rampes, ascensors, passamans o el braille, com a societat hem de ser conscients que existeixen altres tipus de barreres que dificulten el dia a dia de moltes persones“, afirma el responsable de l'Àrea d'Accessibilitat Cognitiva i Oci de Dincat.

En el rerefons de tot plegat està la voluntat de garantir els drets de totes les persones i construir una societat més inclusiva i igualitària. Una fita que ha de revertir en benefici de tothom, perquè, com resa la campanya: “fàcil per a mi, fàcil per a tothom”.