Les persones amb diversitat funcional han maldat per definicions instrumentalitzades per la societat i les administracions al llarg de la història, però sobretot, han lluitat per una de pròpia, i n'han trobat diverses. Després de ser anomenades amb fòrmules discriminatòries que feien referència al qüestionament de la seva validesa respecte a la normativitat com, per exemple, 'persones minusvàlides', tenen un debat obert entre el concepte diversitat funcional i el de discapacitat. D'on neixen aquests conceptes i què impliquen?

Diversitat funcional

El concepte diversitat funcional neix al Foro de Vida Independiente al 2005, on el col·lectiu, conscient que "el llenguatge produeix, modifica i orienta el pensament", ofereix una alternativa postitiva al model mèdic i social que parla de trastorns, dèficits i discapacitats en relació a una suposada normalitat. Al contrari, el terme té relació amb la diversitat, de la qual totes les persones en formem part.

Segons explica la investigadora en psicologia social Laura Sanmiquel-Molinero a La Directa, el terme va néixer com "persones discriminades per la seva diversitat funcional” en un nou intent de traslladar la problemàtica de la persona a l'entorn social, però l'economia del llenguatge va donar com a resultat "persones amb diversitat funcional".

Discapacitat

Des de l'associació Activament, Marta Delgadillo explica que s'amparan sota la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides i, per tant, fan servir el terme discapacitat, però la consideren psicosocial que, segons l'activista Tina Minkowitz, situa la problemàtica principal entre la interacció entre la persona i l'entorn, i no en la persona.

"La discapacitat són les barreres que tens en funció d'allò que és normatiu, i psicosocial es refereix a que aquestes barreres les posa l'entorn", explica Delgadillo, que posa com exemple que els éssers humans no hi veiem a les fosques i per això es posa enllumenat, un fet que no veiem com una discapacitat. Per a Minkowitz és necessari situar-se aquí perquè calen "ajustos de la societat i de l'entorn per viure d'una manera plena". Amb tot, el debat hi és i les opinions són diverses.

Per exemple, l'associació Rebelión Feminista explica detalladament que el terme diversitat funcional "no se centra en el problema" sinó en "el cos de la persona", "despolititza la necessitat de culpar la societat d'una discapacitació real i palpable del model humà, on aquelles persones que se surten del model social de capacitat són automàticament relegades a una situació vulnerable i a múltiples violències".

A més, consideren que contempla la discapacitat com una condició intrínsecament negativa quan consideren que és la societat la que actua de forma negativa en no proporcionar les eines adequades, i afirmen que no inclou les persones neurodivergents. "Som persones discapacitades perquè no podem desprendre'ns en la construcció de la nostra identitat de la nostra realitat com a discapacitades", conclouen.

Comunitat disca

Al marge d'aquests dos termes, hi ha qui s'identifica com a comunitat disca, un concepte que neix als Estats Units i s'ha constituït sobretot a les xarxes socials per reivindicar els drets d'aquests col·lectius des d'un discurs empoderador i no victimista, des de l'orgull i l'acceptació, afirmen diferents usuàries.

Des del punt de vista lingüístic sempre hi ha reticències a l'hora de modificar la llengua premeditadament. El lingüista Albert Pla Nualart escriu a l'ARA que "es pretén millorar el món -per estrany que sembli- no dient les coses pel seu nom, amb un estil més confús, farragós i incoherent". Amb tot, la llengua que és de les persones que la parlen evoluciona amb la cerca de noves maneres d'anomenar-nos.