Lleure inclusiu: avanços i reptes

Segons l’Informe ‘La universalització del lleure educatiu’ (2025) del Síndic de Greuges de Catalunya, només un 20 % dels infants participa en activitats de lleure durant l’estiu, i més del 60 % dels municipis no disposen de polítiques específiques de suport. Aquesta situació posa de manifest que, tot i ser reconegut com un dret educatiu, el lleure encara no garanteix la igualtat d’oportunitats. L’informe assenyala que el cost econòmic, la manca de coordinació entre administracions i entitats i la percepció del lleure com un servei no essencial són factors clau que limiten l’accés.

Aquesta diagnosi es complementa amb l’estudi ‘Avaluació de necessitats, cobertura i diagnosi de les activitats de lleure educatiu a Catalunya’ (2024-2025) impulsat pel Departament de Drets Socials i Inclusió, que recull dades de més de 3.600 participants entre famílies, infants i equips educatius. Tot i evidenciar desigualtats en l’accés, també aporta dades positives: el 85 % de les activitats inspeccionades reben una valoració favorable, i les beques i ajuts —amb una inversió de 2,1 milions d’euros l’estiu de 2025— han permès la participació de 10.000 infants en situació de vulnerabilitat. 

Pel que fa a infants i joves amb discapacitat intel·lectual, l’informe ‘La situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya’ (2025) de Dincat confirma que la seva participació en activitats de lleure comunitari és significativament inferior a la de la resta de la infància. Entre les principals barreres hi ha la manca de suports especialitzats, la formació insuficient dels equips educatius i les dificultats d’accessibilitat física i cognitiva. A nivell qualitatiu, moltes famílies assenyalen que les activitats no estan pensades per a la diversitat i que la participació sovint no és plena ni significativa. 

Propostes per avançar cap a un lleure inclusiu i equitatiu

Els informes coincideixen que el principal repte és transformar el sistema perquè la inclusió sigui estructural. Una de les mesures més destacades és augmentar el finançament públic i garantir beques suficients, especialment per a activitats d’estiu, per evitar que cap infant quedi exclòs per motius econòmics.

També es considera clau incorporar suports especialitzats, amb professionals amb formació que puguin acompanyar infants amb necessitats diverses i facilitar la seva participació activa. En paral·lel, es posa èmfasi en la necessitat de reforçar la formació dels equips educatius en inclusió i adaptació d’activitats, així com en la millora de l’accessibilitat universal, tant física com comunicativa. Això inclou espais adaptats, materials comprensibles, llenguatge clar i sistemes de suport visual o comunicatiu.

Finalment, els informes subratllen la importància del treball en xarxa entre administracions, entitats i serveis socials, amb l’objectiu de generar respostes coordinades i ajustades a les necessitats reals dels infants. A nivell qualitatiu, també apunten la necessitat d’un canvi de paradigma: passar d’un model d’integració puntual a un model inclusiu des de l'inici, on la diversitat sigui un element central i no una excepció.